capçalera campanha

Opinion

Occitan, lenga de Catalonha?

Gerard Joan Barceló

Gerard Joan Barceló

Lingüista, professor agregat de gramatica e director de la revista electronica universitària Lingüistica Occitana. President de l'associacion Los amics de Jornalet

Mai d’informacions
Fa un an, convidat al Parlament de Catalonha per lo partit independentista d'esquèrra radicala, la CUP, i parlèri qualques minutas, en nom d'Iniciativa per Occitània, dins l'encastre del debat sus la Lei d'Aran. M'i exprimiguèri en occitan, e grandmercegèri los deputats presents de poder far çò que me seriá estat impossible al Parlament francés. L'occitan es oficial en Catalonha.
 
E non pas solament en Val d'Aran, coma d'unes encara o creson. Per exemple, fa qualques meses, lo jutge Santiago Vidal, dins son projècte public de constitucion catalana, faguèt de l'aranés una lenga sonque oficiala dins la Val. Fa mai d'un an, pendent una conferéncia miá a Santa Coloma de Farners, d'autres catalans semblavan tanben d'ignorar que l'occitan, en realitat, es oficial dins tot lo territòri catalan.
 
Còsta pas de comprene l'oficialitat de l'aranés en Aran: permet d'organizar un ensenhament sistematic de la lenga occitana e de garentir una preséncia publica de l'occitan. Totun, me pausi una primièra question: quinas son las consequéncias concretas de l'oficialitat de l'occitan en Catalonha tota? La sèg una autra: se l'occitan aprofiècha de verai d'a fons los avantatges de son oficialitat?
 
D'en primièr, se l'occitan es oficial en tota Catalonha, sa preséncia a Barcelona, la capitala, deuriá èsser vesidoira. Totun, al contrari, es fòrça discreta. Res, que ieu sàpia, al palais de la Generalitat, res per carrièras, encara que poguèri crompar una version aranesa de la guida del Born. Al contrari, sus internet, se pòt remarcar que la pagina web de la Generalitat es en occitan, e las leis se traduson en aranés.
 
Tanben, se l'occitan es oficial, los foncionaris catalans aurián de recebre una formacion sistematica per servir los araneses en occitan en defòra d'Aran s'aquestes o vòlon. Totun, me sembla pas qu'existisca, e la Lei de l'Occitan de 2006 prevei pas nada obligatorietat.
 
Dins l'ensenhament, los joves araneses aprenon lo catalan. Per contra, los joves catalans aprenon pas jamai l'occitan, e los programas escolars preveson pas manco una iniciacion a la lenga e a la cultura occitanas... en contradiccion amb l'article 13.2 de la Lei de l'Occitan. Se crèa doncas un desequilibri entre las doas lengas oficialas, que los unes (los occitans) estúdian la lenga dels autres (los catalans) sens que los autres patiscan la meteissa obligacion.
 
Meteis desequilibri dins los mèdias: los araneses benefícian de qualques programas en occitan, mas la television es mai que mai en catalan e en castelhan.
 
Ben soi conscient dels motius demografics: l'espaci occitan aranés representa de milièrs d'individús, lo catalan de milions, e pr'amor d'aqueles motius demografics, e economics, es complicat d'organizar una formacion generalizada en occitan, e quasi impossible de crear una cadena de television tota en aranés amb d'emissions que duren tota la jornada. Tanpauc criticarai pas las autoritats catalanas que ja fan de causas qu'acceptaràn pas jamai de far las autoritats francesas per lors minoritats etnolingüisticas.
 
Pasmens, cresi que l'oficialitat de l'occitan poiriá aver d'autras aplicacions concretas. Per exemple, l'article 25 de la Lei de l'Occitan parla de la projeccion exteriora de la cultura occitana: perqué l'Institut Ramon Llull, que se consagra a la projeccion de la cultura catalana, sembla de parlar pas jamai de l'occitan – lenga que non ignorava pas lo quite Ramon Llull? Perqué integrar pas sistematicament lo libre occitan a de salons del libre catalan? Perqué non reviscolar pas l'Oficina de Relacions Meridionals, burèu creat en 1928, que la guèrra civila espanhòla, puèi la victòria del franquisme, interrompèt son activitat, mas qu'aviá facultat la publicacion en occitan de la gramatica d'Alibèrt e encoratjat la traduccion d'òbras classicas en occitan? Es gràcias a aquela oficina que Max Roqueta traduguèt l'Infèrn de Dante.  Coma ja ne parlavi dins un article mieu sus la traduccion, l'occitan es de bon legir, en general, çò'm par, per un public catalan: perqué las edicions catalanas s'obririán pas a la lenga occitana? Perqué l'occitan, sembla que siá absent dels programas escolars en defòra de la Val d'Aran? Ben sabèm çò que la literatura catalana deu a l'occitan, que i aguèt de trobadors catalans qu'escrivián coma los d'Occitània. Lo rei d'Aragon Jaume Ir lo Conquistaire nasquèt a Montpelhièr d'una maire occitana... Son de rasons, amb l'oficialitat de l'aranés, per almens iniciar los escolans catalans a la realitat istoricoculturala occitana.
 
De segur, tot aquò avançarà pas se los occitans d'aqueste costat dels Pirinèus avèm pas consciéncia del potencial enòrme de l'oficialitat de la lenga nòstra en Catalonha, ni se sèm pas solidaris amb nòstres compatriòtas araneses. E se Catalonha ven independenta lèu, l'occitan aurà, pel primièr còp despuèi lo sègle XVII (pensi a la Navarra del rei Enric), la possibilitat d'èsser lenga d'un estat.
 
Trabalhem e perdam pas la fe.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris

laia
41.

Jaume II Mallorca - Molt bé, noi. Ja has fet una demostració de com escriviu "baléà" els que ni estimeu ni parleu de forma quotidiana la llengua, i has ofert una lliçó d'història-ficció. Pels que no sabeu de què va, i com veig que en aquest diari us interessen especialment els temes lingüístics, us recomano visitar el web de l’”Acadèmi de sa Llengo Baléà” (http://www.sacademi.com). Hi ha gent a les illes, poquíssims per sort, que van decidir que el que es parla allà (que no ells) no és català i van inventar-se una gramàtica i un vocabulari... si voleu fer-hi una ullada podeu riure (o plorar) una estona. Per exemple, hi ha una part on fan correspondències castellà-català-balear, com abdomen-abdomen-panxa (en català, existeixen abdomen i panxa, però sembla que per a aquesta gent ‘abdomen’ és un barbarisme; els metges en lloc de fer-los puncions abdominals deuen fer-los punxades panxals). Veient la llista podries acabar dubtant si no resultarà que el català és es realitat castellà, i et queda claríssim que el “baléà” és per anar per casa.

  • 0
  • 0
laia
40.

Jaume II Mallorca - Molt bé, noi. Ja has fet una demostració de com escriviu "baléà" els que ni estimeu ni parleu de forma quotidiana la llengua, i has ofert una lliçó d'història-ficció. Pels que no sabeu de què va, i com veig que en aquest diari us interessen especialment els temes lingüístics, us recomano visitar el web de l’”Acadèmi de sa Llengo Baléà” (http://www.sacademi.com). Hi ha gent a les illes, poquíssims per sort, que van decidir que el que es parla allà (que no ells) no és català i van inventar-se una gramàtica i un vocabulari... si voleu fer-hi una ullada podeu riure (o plorar) una estona. Per exemple, hi ha una part on fan correspondències castellà-català-balear, com abdomen-abdomen-panxa (en català, existeixen abdomen i panxa, però sembla que per a aquesta gent ‘abdomen’ és un barbarisme; els metges en lloc de fer-los puncions abdominals deuen fer-los punxades panxals). Veient la llista podries acabar dubtant si no resultarà que el català és es realitat castellà, i et queda claríssim que el “baléà” és per anar per casa.

  • 1
  • 0
Feliip Martèl Montpelhier
39.

#38 Veio pas en qué la citacion que fas contraditz ço que diso.

  • 1
  • 0
Jaume II Mallorca
38.

Ja non farai mai plevina/ leu per la troba N'Eblo/ que sentenssa follatina/ manten encontra razo.

  • 0
  • 0
Jaume II Mallorca
37.

Altas undas que venez suz la mar/ que fay lo vent çay e lay demenar/ de mun amic sabez novas contar/ qui lay passet? No lo vei retornar!

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article