Opinion
Regions francesas: lo veire void
Tèxte legit
Un dels indicis mai percutents de l’accion politica es lo del finançament. L’accion publica se definís per las despensas de foncionament (salaris de foncionaris, ajudas socialas, subvencions culturalas, accions esportivas, còstes de bastiments, transpòrts terrèstres, formacion contunha, etc) e las despensas d’investiments (construccion de collègis e licèus, de rotas, de salas d’espòrts e de tota mena d’infraestructuras publicas). Tot aquò se sòna de despensas publicas. Las fonts de finançament publicas son essencialament la fiscalitat dirècta e indirècta. La poténcia de l’accion publica se mesura doncas segon las somas engatjadas, segon los budgets.
Per çò de la poténcia budgetària de l’estat francés per las nòstras tèrras, aquò nos surprendrà pas qu’existisca pas cap d’espleits comptables e d’estatisticas que nos poirián permetre de conéisser çò que receu l’estat dins los departaments e regions e quand de moneda tòrna en despensas. Las chifras de la racion recèptas/despensas se trapa sonque al nivèl estatal. Res al nivèl territorial. Una opacitat es mantenguda per çò de la realitat financièra de l’estat ençò nòstre. Lo ministèri de l’economia m’a declarat non pas téner de donadas. Atal nos es impossible de saber s’i a una expoliacion fiscala en Occitània o si recevem de l’estat mai que li donam.
Dempuèi un parelh d’ans l’estat francés viu al ritme de la reforma de la mapa de las regions, reforma que d’una part sembla puslèu a un diktat essent que s’es faita sens cap de consultacion ciutadana e d’autra part s’es faita amb una tòca centralizaira e antiautonomista. Lo grand projècte constitucional del president Hollande e dels sieus agents es estat de renforçar l’administrativitat de las regions en las voidar de tot sentiment identitari. Aquò particularament se remarca dins las regions Alsàcia, Bretanha, Lemosin, Auvèrnhe que lor traitament per l’estat foguèt d’un mèsprètz total.
Cada jorn nos liura doncas una brava rengueta d’actualitats que son ligadas a las regions e a las eleccions regionalas. Los politicians en cèrca de renovelar lor mandat o d’agafar una plaça nòva son venguts los permanents dels mèdias. E los mèdias de lor costat assajan de nos persuadir que las eleccions regionalas francesas son lo rendètz-vos politic mai important del planèta.
E pertant quin es l’enjòc real de las regions per l’estat francés? Per parlar de la nòstra nacion segurament es pas de donar a Occitània d’estructuras politicas basadas sus l’identitat. L’estat francés en 1982 a cambiat la definicion de las regions en las far passar de l’estatut d’establiment public a lo de collectivitat publica, mas pas res a cambiat: las regions son de simples organismes de gestion de l’accion publica, sens cap de poder legislatiu o fiscal vertadièr. Las regions son pas un autogovèrn senon que son las sucursalas de l’estat francés sus un territòri. E atal ne serà fins a çò que se càmbie la constitucion. Malgrat qualques volontats politicas d’autonomisme valentas, cal acceptar que lo mur de la realitat constitucionala francesa es pas encara per bolegar.
Prendrem l’exemple de la nòva granda region MiPiLanRo, que lo sieu nom nòu campa encara dins lo tirador de qualque prefècte. Lo budget annual de Lengadòc-Rosselhon es de 1168 milions d’èuros e lo de la Region Miègjorn Pirenèus es de 1225 milions d’èuros. Son de somas que pòdon paréisser colossalas mas en realitat, a l’escala de l’activitat publica d’aqueste territòri, son raquiticas. Las podem comparar amb los budgets de las doas capitalas regionalas Montpelhièr e Tolosa. S’ajustam lo budget de la comuna de Montpelhièr amb lo de la siá aglomeracion, arribam a la soma annuala de 1432 milions d’èuros. Per Tolosa e la siá metropòli, lo budget annual es de 2256 milions d’èuros.
Aquestas chifras vòlon dire que lo budget global del Conselh Regional de Miègjorn-Pirenèus es mai petit que lo de Tolosa Vila e que lo del Conselh Regional de Lengadòc-Rosselhon es mai petit que lo de Montpelhièr vila.
Se contunham amb las analisis financièras aquestas nos apercevem que lo budget del sol Conselh Departamental d’Erau (1379 milions d’èuros) es mai fòrt que lo de la Region Lengadòc-Rosselhon. Es n’es çò meteis amb lo Conselh Departamental de Garona Nauta (amb un budget annual de 1476 milions d’èuros). S’estendem la comparason entre las doas regions a fusionar e los 13 departaments nos rendem compte que la nòva region representarà sonque 32% de la poténcia budgetària dels 13 conselhs departamentals.
Aqueste rasonament se poiriá estendre tanben a l’ensemble de las comunas e regropaments de comunas de la region. Poiriam constatar que la region al nivèl de l’accion publica vertadierament es una collectivitat d’impacte menor.
Aquesta situacion es normala en consideracion de las competéncias comparadas de las regions, dels departaments e de la estructuras municipalas. Las regions tenon un camp de competéncias fòrça mai redusit e mens costós al par de las competéncias dels departaments e de las comunas.
Nos devem doncas demandar perqué l’estat francés s’agita coma un cabrit e perqué vòl que las populacions s’agiten a la perspectiva de la reforma e de las eleccions regionalas que fin finala tenon un impacte pauc significatiu dins las nòstras vidas de ciutadans e de pagaires de talhas? La miá interpretacion es que l’estat francés vòl que lo monde se focalizen sus las problematicas de regions voidadas de lor esséncia identitària. Se seràn pensats que del temps que lo pòble occitan perd son temps a remirar un veire regional void, se pintarà pas en pensar a de lendemans autonomics que cantan. Tant que vira fa lo torn...
Per çò de la poténcia budgetària de l’estat francés per las nòstras tèrras, aquò nos surprendrà pas qu’existisca pas cap d’espleits comptables e d’estatisticas que nos poirián permetre de conéisser çò que receu l’estat dins los departaments e regions e quand de moneda tòrna en despensas. Las chifras de la racion recèptas/despensas se trapa sonque al nivèl estatal. Res al nivèl territorial. Una opacitat es mantenguda per çò de la realitat financièra de l’estat ençò nòstre. Lo ministèri de l’economia m’a declarat non pas téner de donadas. Atal nos es impossible de saber s’i a una expoliacion fiscala en Occitània o si recevem de l’estat mai que li donam.
Dempuèi un parelh d’ans l’estat francés viu al ritme de la reforma de la mapa de las regions, reforma que d’una part sembla puslèu a un diktat essent que s’es faita sens cap de consultacion ciutadana e d’autra part s’es faita amb una tòca centralizaira e antiautonomista. Lo grand projècte constitucional del president Hollande e dels sieus agents es estat de renforçar l’administrativitat de las regions en las voidar de tot sentiment identitari. Aquò particularament se remarca dins las regions Alsàcia, Bretanha, Lemosin, Auvèrnhe que lor traitament per l’estat foguèt d’un mèsprètz total.
Cada jorn nos liura doncas una brava rengueta d’actualitats que son ligadas a las regions e a las eleccions regionalas. Los politicians en cèrca de renovelar lor mandat o d’agafar una plaça nòva son venguts los permanents dels mèdias. E los mèdias de lor costat assajan de nos persuadir que las eleccions regionalas francesas son lo rendètz-vos politic mai important del planèta.
E pertant quin es l’enjòc real de las regions per l’estat francés? Per parlar de la nòstra nacion segurament es pas de donar a Occitània d’estructuras politicas basadas sus l’identitat. L’estat francés en 1982 a cambiat la definicion de las regions en las far passar de l’estatut d’establiment public a lo de collectivitat publica, mas pas res a cambiat: las regions son de simples organismes de gestion de l’accion publica, sens cap de poder legislatiu o fiscal vertadièr. Las regions son pas un autogovèrn senon que son las sucursalas de l’estat francés sus un territòri. E atal ne serà fins a çò que se càmbie la constitucion. Malgrat qualques volontats politicas d’autonomisme valentas, cal acceptar que lo mur de la realitat constitucionala francesa es pas encara per bolegar.
Prendrem l’exemple de la nòva granda region MiPiLanRo, que lo sieu nom nòu campa encara dins lo tirador de qualque prefècte. Lo budget annual de Lengadòc-Rosselhon es de 1168 milions d’èuros e lo de la Region Miègjorn Pirenèus es de 1225 milions d’èuros. Son de somas que pòdon paréisser colossalas mas en realitat, a l’escala de l’activitat publica d’aqueste territòri, son raquiticas. Las podem comparar amb los budgets de las doas capitalas regionalas Montpelhièr e Tolosa. S’ajustam lo budget de la comuna de Montpelhièr amb lo de la siá aglomeracion, arribam a la soma annuala de 1432 milions d’èuros. Per Tolosa e la siá metropòli, lo budget annual es de 2256 milions d’èuros.
Aquestas chifras vòlon dire que lo budget global del Conselh Regional de Miègjorn-Pirenèus es mai petit que lo de Tolosa Vila e que lo del Conselh Regional de Lengadòc-Rosselhon es mai petit que lo de Montpelhièr vila.
Se contunham amb las analisis financièras aquestas nos apercevem que lo budget del sol Conselh Departamental d’Erau (1379 milions d’èuros) es mai fòrt que lo de la Region Lengadòc-Rosselhon. Es n’es çò meteis amb lo Conselh Departamental de Garona Nauta (amb un budget annual de 1476 milions d’èuros). S’estendem la comparason entre las doas regions a fusionar e los 13 departaments nos rendem compte que la nòva region representarà sonque 32% de la poténcia budgetària dels 13 conselhs departamentals.
|
|
Aquesta situacion es normala en consideracion de las competéncias comparadas de las regions, dels departaments e de la estructuras municipalas. Las regions tenon un camp de competéncias fòrça mai redusit e mens costós al par de las competéncias dels departaments e de las comunas.
Nos devem doncas demandar perqué l’estat francés s’agita coma un cabrit e perqué vòl que las populacions s’agiten a la perspectiva de la reforma e de las eleccions regionalas que fin finala tenon un impacte pauc significatiu dins las nòstras vidas de ciutadans e de pagaires de talhas? La miá interpretacion es que l’estat francés vòl que lo monde se focalizen sus las problematicas de regions voidadas de lor esséncia identitària. Se seràn pensats que del temps que lo pòble occitan perd son temps a remirar un veire regional void, se pintarà pas en pensar a de lendemans autonomics que cantan. Tant que vira fa lo torn...
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
"la miá interpretacion es que l’estat francés vòl que lo monde se focalizen sus las problematicas de regions voidadas de lor esséncia identitària. Se seràn pensats que del temps que lo pòble occitan perd son temps a remirar un veire regional void, se pintarà pas en pensar a de lendemans autonomics que cantan"
Aquò me sembla èsser un de las causas mai intelligentas qu'ai legit sus aquel subjècte.
Aceista frasa dens l'article : "Una opacitat es mantenguda per çò de la realitat financièra de l’Estat ençò nòstre."
Es lo cor d'una realitat enorma. A partir d aquo, un aquo qu i es ancian, i a pas d autras solucions que de se fidar a l'onestetat dels poderoses que nos gardan la borsa. Lo dobte n a pas de plaça.
Siam d'acordi suu constat (las regions an ni poer ni means) e es interessant d'aguer las chifras. Aquo dich, ne chau tirar las conclusions politicas necitas. Dins la situacion actuala, revendicar la devolucion a las regions de la question de las lengas, en laissant l'Estat se ne'n desengatjar, coma o fan d'unes, es suicidari. L'Estat demanda qu'aquo : trasferar de competéncias que l'emmerdan a l'eschalon inferior sens li semondre los means per assegurar lo segut. Chau doncas privilegiar una sinergia entre Estat e collectivitats territorialas a totes los nivèus (NOTRe lor laissa la competéncia parteaa en materia de lengas regionalas). E chalrè estre força vigilants amb las novèlas regions : encuèi Miegjorn Pireneus + Lengadoc Rosselhon donan quauques quatre milions d'euros a las lengas occitana e catalana : chalria pas que la fusion desembochesse sus una "mutualizacion" que permetria de redurre aquelas subvencions. Las promessas fachas aqui sobre per los diverses candidats rasseguran que los qu'aiman d'estre rassegurats.
Un article magistral.
Aquel article es passionant.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari