Opinion
De Malatèrra (2003) a Malaterra (2015)
Que i a de comun per doas òbras audiovisualas dal meme nom?
D’un costat, un film francés de 95 minutas virat en Occitània en occitan amb un pauc de francés e d’alemand, escrich e realizat per lo marselhés Philippe Carrese.
De l’autre, Malaterra una seria televizaa francesa d’8 episòdis d’una duraa de 52 minutas viraa en Corsega en francés, creaa per Stéphane Kaminka e adaptaa de la seria anglesa a succés Broadchurch.
Al començament, sembla que pas grand causa sigue de comun entre los dos.
Pasmens, los dos trabalhs son de dramas amb un aspècte d’enquèsta dins los dos. Lo segond es un policier, que dins lo primier i son de gendarmas.
E en se clinar sus la question, veguem lo resumit respectiu:
Malaterra 2003: “Dal temps de la guerra de 14-18, en Auta Provença, una familha que viu en autarcia, e que lo sieu lunivèrs es essencialament composat de fremas despí que los òmes an partit al front, entreten d’estranhas rumors de malediccion a l’entorn de Malaterra, un vilatge abandonat qu’es pretendut trevat. L’arribaa d’un treva camin balord e mut, va exacerbar los conflictes individuals, va borrolar la vita quotidiana dins aquela bastia isolaa e revelar lo mistèri de Malaterra, lo vilatge maldich”. foguèt difusit per France Television (primier sus France 3 pi sus France 2).
Malaterra 2015 “Per aquelos qu’i vivon, aquel vilatge es un luec de patz, un refugi.
Fins a la mòrt d’un enfant. Aquela comunitat unia que totes pensavan poer se far fisança se fendascla. Cu tuèt lo pichin Nathan? E perqué?... Lo capitani de gendarmaria Thomas Rotman es un estrangier sus l’isola de Belesa. Es a el que reven l’òbra pesuga de trobar lo copable. Es persuadit que s’esconde entre los estatjants de Malaterra, contrariament a l’adjudant-cap Karine Marchetti, sa collèga, que refusa d’imaginar que lo mal pòsque venir dal vilatge qu’i creissèt. Cada jorn que passa desbastisse un pauc de mai l’ànima d’aquel vilatge e la vita de cadun. Trobar rapidament lo copable es lo solet meian de salvar ce que pòt ancara l’èstre”. Serà difusit per France 2.
Lo fach que lo film sigue virat en Corsega mas en francés dona un costat exotic, sudista. Amb lo contèxt de Corsega de mai (èstre còrse o non, lo mot qu’i pensam devengut famós quitament en francés “c’est un estrangier”).
La diferença aüra es que lo primier Malaterra, mòstra una lenga dins un contèxt social e istoric totalament legitima e pas tròup estereotipaa. Per far un film cal ben trobar de que cuntar donca cal de situacions extraordinàrias e donca amb un pauc de traches mai marcats que dins la realitat. Que lo segond Malaterra evocarà segurament una autra lenga que lo francés en filigrana o en segond plan per lo melhor. Veirèm ben ce que se farà dins lo segond. E se lo monde farà un ligam entre los dos o non. Quinas seràn las diferenças e semblanças e perqué. Sembla que los mèdias aguesson ja començat la publicitat per aquela seria e favorizat la sieu fama ben avant la sortia (tre lo mes de març de 2015 avant lo filmatge) mentre que lo projècte Malaterra èra desconoissut de la populacion avant lo filmatge.
Benlèu calrà proposar una version occitana de la seria Broadchurch?
D’un costat, un film francés de 95 minutas virat en Occitània en occitan amb un pauc de francés e d’alemand, escrich e realizat per lo marselhés Philippe Carrese.
De l’autre, Malaterra una seria televizaa francesa d’8 episòdis d’una duraa de 52 minutas viraa en Corsega en francés, creaa per Stéphane Kaminka e adaptaa de la seria anglesa a succés Broadchurch.
Al començament, sembla que pas grand causa sigue de comun entre los dos.
Pasmens, los dos trabalhs son de dramas amb un aspècte d’enquèsta dins los dos. Lo segond es un policier, que dins lo primier i son de gendarmas.
E en se clinar sus la question, veguem lo resumit respectiu:
Malaterra 2003: “Dal temps de la guerra de 14-18, en Auta Provença, una familha que viu en autarcia, e que lo sieu lunivèrs es essencialament composat de fremas despí que los òmes an partit al front, entreten d’estranhas rumors de malediccion a l’entorn de Malaterra, un vilatge abandonat qu’es pretendut trevat. L’arribaa d’un treva camin balord e mut, va exacerbar los conflictes individuals, va borrolar la vita quotidiana dins aquela bastia isolaa e revelar lo mistèri de Malaterra, lo vilatge maldich”. foguèt difusit per France Television (primier sus France 3 pi sus France 2).
Malaterra 2015 “Per aquelos qu’i vivon, aquel vilatge es un luec de patz, un refugi.
Fins a la mòrt d’un enfant. Aquela comunitat unia que totes pensavan poer se far fisança se fendascla. Cu tuèt lo pichin Nathan? E perqué?... Lo capitani de gendarmaria Thomas Rotman es un estrangier sus l’isola de Belesa. Es a el que reven l’òbra pesuga de trobar lo copable. Es persuadit que s’esconde entre los estatjants de Malaterra, contrariament a l’adjudant-cap Karine Marchetti, sa collèga, que refusa d’imaginar que lo mal pòsque venir dal vilatge qu’i creissèt. Cada jorn que passa desbastisse un pauc de mai l’ànima d’aquel vilatge e la vita de cadun. Trobar rapidament lo copable es lo solet meian de salvar ce que pòt ancara l’èstre”. Serà difusit per France 2.
Lo fach que lo film sigue virat en Corsega mas en francés dona un costat exotic, sudista. Amb lo contèxt de Corsega de mai (èstre còrse o non, lo mot qu’i pensam devengut famós quitament en francés “c’est un estrangier”).
La diferença aüra es que lo primier Malaterra, mòstra una lenga dins un contèxt social e istoric totalament legitima e pas tròup estereotipaa. Per far un film cal ben trobar de que cuntar donca cal de situacions extraordinàrias e donca amb un pauc de traches mai marcats que dins la realitat. Que lo segond Malaterra evocarà segurament una autra lenga que lo francés en filigrana o en segond plan per lo melhor. Veirèm ben ce que se farà dins lo segond. E se lo monde farà un ligam entre los dos o non. Quinas seràn las diferenças e semblanças e perqué. Sembla que los mèdias aguesson ja començat la publicitat per aquela seria e favorizat la sieu fama ben avant la sortia (tre lo mes de març de 2015 avant lo filmatge) mentre que lo projècte Malaterra èra desconoissut de la populacion avant lo filmatge.
Benlèu calrà proposar una version occitana de la seria Broadchurch?
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#1 De segur. Es a conclusian lògica.
#2 Interessant. Per malastre ai gaire de temps aüra per o far...
L'ai pas vista mas seriá pas, en filigrane, un ensaj de copiar, dins un sèria francesa, lo succès de l'estil de la sèria americana "True Detective" ?
S'es ja fach en espanha amb lo filme "La Isla Mínima".
Dins la primièra sason de True Detective aquò se passa dins l'america del Mississipi, lo sud. Dos policièrs, que tot dessepara, e que son pas del ròdol, enquistan sus de murtres etranhs. Dins la Isla Mínima, es la meteissa causa, mas se passa dins lo deltà del Guadalquivir, dos policièrs (un democrata e un vièlh franquista) encara estrangièrs al país.
Calriá benlèu crosar tot aquò amb aqueles autras, per saber s'es pas en fach una ensaj de far un "rip off" de Malatèrra 2003 e de True Detective dins una version franco-francesa.
— Benlèu calrà proposar una version occitana de la seria Broadchurch?
— E ben, ieu, pensi que caldrà prepausar una version catalana e una version occitana de TOT.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari