Opinion
Dobrir, un exemple de la complexitat de la conjugason
Expausèri fa qualques meses lo problèma de la complexitat de la conjugason. Lo vèrb dobrir, qu’es un dels pus abituals en occitan, reflectís ben aquesta question.
Se prenèm la totalitat de las formas localas de dobrir, multiplicada per la totalitat de las formas conjugadas a totas las personas, a totes los tempses e totes los mòdes, arribam a un nombre incalculable de variantas. Lo melhor dialectològ, lo melhor lingüista seriá incapable de las reténer totas de còr.
Lo solet temps del present de l’infinitiu ja coneis fòrça formas localas: aubrir, auvrir, daubrir, daurir, deibrir, derbir, dobrir, dorbir, dorvir, dovrir, draubir, drebir, dreibir, drevir, drobir, drubir, druéver, druvir, dubrir, duebrir, duèbre, duebre, duérber, duèrber, duèrbre, durbir, eibrir, obrir, orbir, ovrir, ubrir, uvrir, etcetèra.
Vos laissi imaginar totes aquestes infinitius, conjugats a totes los tempses, e obtenètz un nombre quasi infinit de formas.
La variacion s’arrèsta pas aicí. Aqueste vèrb accèpta en general dos tipes de conjugason dins la majoritat dels dialèctes.
Es respectable de saber parlar una varietat locala o ultralocala d’occitan e de conéisser de còr tota la conjugason locala de dobrir e dels centenats d’autres vèrbs d’aquel parlar en question.
Mas es evident que podèm pas ensenhar totas aquelas variacions localas dins una politica d’escolarizacion, de difusion de massa, d’usatge oficial e de mediatizacion a l’escala de tot lo país d’Occitània. En partent d’aquestas consideracions practicas, tota persona intelligenta compren que nos fa besonh un occitan estandard, amb de conjugasons fixas, claras e accessiblas a totes, sens variacions excessivament complicadas.
Dins mas recèrcas sus l’occitan estandard e pluricentric (amb de variacions regionalas moderadas), arribi a la conclusion que lo modèl pus general deuriá èsser lo tipe dobrir, de pertot, e que se poiriá conjugar en prioritat segon lo tipe B1, incoatiu, amb ‑iss‑, car es lo tipe pus difusat dins l’ensemble de la lenga: dobrissi, dobrissèm... Dins aquel modèl, lo participi passat es la sola forma irregulara: dobèrt, dobèrta. Seguissi d’alhors la causida prèvia que Patric Sauzet e Josiana Ubaud difusèron dins Lo vèrb occitan (1995), una guida que s’es pas reeditada, malaürosament.
Per de rasons d’acceptabilitat al près dels usatgièrs, soi partisan d’acceptar, en mai d’aquò, de formas segondàrias en occitan estandard. Las caldriá pas difusar en prioritat, mas restarián admissiblas perque son fòrça conegudas dins certanas regions o dins certanas tradicions literàrias. Se tracta de las formas seguentas:
Cal precisar que lo diftong uè del lengadocian (e de l’occitan estandard general) deven ue dins l’ensemble dels autres dialèctes: duèrbi deven regionalament duerbi (o duerbe o duerbo)...
E amb aquò acceptariam ja pro de variacion, benlèu tròp, saique...
Aquesta solucion estandard se vòl a l’encòp clara e pas tròp rigida. Se vòl clara perque dona en prioritat un modèl de conjugason univòc: dobrir~dobrissi... Se vòl pas tròp rigida perque admet de variacions regionalas moderadas (pluricentrisme) e perque accèpta de tipes segondaris de conjugasons qu’an cadun una difusion pro importanta dins l’usatge (dobrir~duèrbi; dubrir~dubrissi; dubrir~duèrbi; obrir~obrissi).
Es possible de contestar aquestas causidas e d’arborar un fum d’arguments contraris als mieus que menarián a preferir d’autras formas. Seriá una discussion legitima. Per exemple, certans gascons me dirián que preferirián de tipes coma daubrir o aubrir; e lor respondriái que los tipes dobrir o obrir tanben son coneguts en gascon e que son pus convergents amb l’ensemble de la lenga. Certans provençals me dirián que caldriá admetre durbir amb la sequéncia ‑rb‑ de pertot perque es la forma de la koinè literària mistralenca; e lor respondriái que la koinè provençala en grafia classica, desvolopada per Robèrt Lafont, a difusat largament lo tipe dobrir amb la sequéncia ‑br‑, qu’es venguda fòrça acceptabla en provençal.
Aquestes problèmas tecnics se devon resòlver:
Es pas simple de far aqueste trabalh. Mas es necessari de lo far per evitar l’arbitrari e lo desòrdre.
Se prenèm la totalitat de las formas localas de dobrir, multiplicada per la totalitat de las formas conjugadas a totas las personas, a totes los tempses e totes los mòdes, arribam a un nombre incalculable de variantas. Lo melhor dialectològ, lo melhor lingüista seriá incapable de las reténer totas de còr.
Lo solet temps del present de l’infinitiu ja coneis fòrça formas localas: aubrir, auvrir, daubrir, daurir, deibrir, derbir, dobrir, dorbir, dorvir, dovrir, draubir, drebir, dreibir, drevir, drobir, drubir, druéver, druvir, dubrir, duebrir, duèbre, duebre, duérber, duèrber, duèrbre, durbir, eibrir, obrir, orbir, ovrir, ubrir, uvrir, etcetèra.
Vos laissi imaginar totes aquestes infinitius, conjugats a totes los tempses, e obtenètz un nombre quasi infinit de formas.
La variacion s’arrèsta pas aicí. Aqueste vèrb accèpta en general dos tipes de conjugason dins la majoritat dels dialèctes.
— Se pòt conjugar segon lo tipe B1, o segonda conjugason incoativa, amb la particula ‑iss‑, coma dins finir, finissi..., valent a dire: dobrir, dobrissi, etc.
— Tanben se pòt conjugar segon lo tipe B2, o segonda conjugason non‑incoativa, sens la particula ‑iss‑, coma dins sentir, senti..., valent a dire: dobrir, duèrbi, etc. Dins aquel tipe B2, i a en general una alternància vocalica entre o (sens accent tonic) e uè (amb accent tonic). Per exemple, sens l’accent tonic trobam dobrir, dobrissèm, dobriguèri... mas amb l’accent tonic avèm duèrbi, duèrbes, que duèrba... Tanben l’alternància se pòt far entre o e ue, entre u e uè, entre u e ue, etc.
— Tanben se pòt conjugar segon lo tipe B2, o segonda conjugason non‑incoativa, sens la particula ‑iss‑, coma dins sentir, senti..., valent a dire: dobrir, duèrbi, etc. Dins aquel tipe B2, i a en general una alternància vocalica entre o (sens accent tonic) e uè (amb accent tonic). Per exemple, sens l’accent tonic trobam dobrir, dobrissèm, dobriguèri... mas amb l’accent tonic avèm duèrbi, duèrbes, que duèrba... Tanben l’alternància se pòt far entre o e ue, entre u e uè, entre u e ue, etc.
Es respectable de saber parlar una varietat locala o ultralocala d’occitan e de conéisser de còr tota la conjugason locala de dobrir e dels centenats d’autres vèrbs d’aquel parlar en question.
Mas es evident que podèm pas ensenhar totas aquelas variacions localas dins una politica d’escolarizacion, de difusion de massa, d’usatge oficial e de mediatizacion a l’escala de tot lo país d’Occitània. En partent d’aquestas consideracions practicas, tota persona intelligenta compren que nos fa besonh un occitan estandard, amb de conjugasons fixas, claras e accessiblas a totes, sens variacions excessivament complicadas.
Dins mas recèrcas sus l’occitan estandard e pluricentric (amb de variacions regionalas moderadas), arribi a la conclusion que lo modèl pus general deuriá èsser lo tipe dobrir, de pertot, e que se poiriá conjugar en prioritat segon lo tipe B1, incoatiu, amb ‑iss‑, car es lo tipe pus difusat dins l’ensemble de la lenga: dobrissi, dobrissèm... Dins aquel modèl, lo participi passat es la sola forma irregulara: dobèrt, dobèrta. Seguissi d’alhors la causida prèvia que Patric Sauzet e Josiana Ubaud difusèron dins Lo vèrb occitan (1995), una guida que s’es pas reeditada, malaürosament.
Per de rasons d’acceptabilitat al près dels usatgièrs, soi partisan d’acceptar, en mai d’aquò, de formas segondàrias en occitan estandard. Las caldriá pas difusar en prioritat, mas restarián admissiblas perque son fòrça conegudas dins certanas regions o dins certanas tradicions literàrias. Se tracta de las formas seguentas:
— Una forma segondària dobrir, de tipe B2, non incoatiu, sens ‑iss‑, amb l’alternància o(br)~uè(rb): dobrir, duèrbi, dobrèm... Participi passat: dobèrt, dobèrta.
— Una forma segondària dubrir, de tipe B1, incoatiu, amb ‑iss‑: dubrir, dubrissi, dubrissèm... Participi passat: dubèrt, dubèrta.
— Una forma segondària dubrir, de tipe B2, non incoatiu, sens ‑iss‑, amb l’alternància u(br)/uè(rb): dubrir, duèrbi, dubrèm... Participi passat: dubèrt, dubèrta.
— Una forma segondària obrir, de tipe B1, incoatiu, amb ‑iss‑: obrir, obrissi, obrissèm... Participi passat: obèrt, obèrta.
— Una forma segondària dubrir, de tipe B1, incoatiu, amb ‑iss‑: dubrir, dubrissi, dubrissèm... Participi passat: dubèrt, dubèrta.
— Una forma segondària dubrir, de tipe B2, non incoatiu, sens ‑iss‑, amb l’alternància u(br)/uè(rb): dubrir, duèrbi, dubrèm... Participi passat: dubèrt, dubèrta.
— Una forma segondària obrir, de tipe B1, incoatiu, amb ‑iss‑: obrir, obrissi, obrissèm... Participi passat: obèrt, obèrta.
Cal precisar que lo diftong uè del lengadocian (e de l’occitan estandard general) deven ue dins l’ensemble dels autres dialèctes: duèrbi deven regionalament duerbi (o duerbe o duerbo)...
E amb aquò acceptariam ja pro de variacion, benlèu tròp, saique...
Aquesta solucion estandard se vòl a l’encòp clara e pas tròp rigida. Se vòl clara perque dona en prioritat un modèl de conjugason univòc: dobrir~dobrissi... Se vòl pas tròp rigida perque admet de variacions regionalas moderadas (pluricentrisme) e perque accèpta de tipes segondaris de conjugasons qu’an cadun una difusion pro importanta dins l’usatge (dobrir~duèrbi; dubrir~dubrissi; dubrir~duèrbi; obrir~obrissi).
Es possible de contestar aquestas causidas e d’arborar un fum d’arguments contraris als mieus que menarián a preferir d’autras formas. Seriá una discussion legitima. Per exemple, certans gascons me dirián que preferirián de tipes coma daubrir o aubrir; e lor respondriái que los tipes dobrir o obrir tanben son coneguts en gascon e que son pus convergents amb l’ensemble de la lenga. Certans provençals me dirián que caldriá admetre durbir amb la sequéncia ‑rb‑ de pertot perque es la forma de la koinè literària mistralenca; e lor respondriái que la koinè provençala en grafia classica, desvolopada per Robèrt Lafont, a difusat largament lo tipe dobrir amb la sequéncia ‑br‑, qu’es venguda fòrça acceptabla en provençal.
Aquestes problèmas tecnics se devon resòlver:
— Amb de critèris de trabalh racionals.
— Amb una fidelitat a las òbras normativas istoricas (coma la Gramatica Occitana de Loís Alibèrt en 1935; Lo vèrb occitan de Patric Sauzet e Josiana Ubaud en 1995; Los vèrbs conjugats de Patrici Pojada en 1996; las Preconizacions del Conselh de la Lenga Occitana en 2007; etc.).
— Amb una analisi realista de las possibilitats d’ensenhament, de difusion e d’usatge de massa, ont es pas question de se pèrdre dins mila variantas.
— En tenent compte de çò que lo public es prèst per acceptar o non.
— Amb una fidelitat a las òbras normativas istoricas (coma la Gramatica Occitana de Loís Alibèrt en 1935; Lo vèrb occitan de Patric Sauzet e Josiana Ubaud en 1995; Los vèrbs conjugats de Patrici Pojada en 1996; las Preconizacions del Conselh de la Lenga Occitana en 2007; etc.).
— Amb una analisi realista de las possibilitats d’ensenhament, de difusion e d’usatge de massa, ont es pas question de se pèrdre dins mila variantas.
— En tenent compte de çò que lo public es prèst per acceptar o non.
Es pas simple de far aqueste trabalh. Mas es necessari de lo far per evitar l’arbitrari e lo desòrdre.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Lo vèrb Poder a milanta variantas tanben
Personalament, en nissart conoissi qu'una soleta forma : durbir-duèrbi.
Aquela de dubrir-duèrbi mi sembla farlabicada e complicada en causa de l'inversion de consonantas (br-rb). Existe bessai dins d'autres dialèctes mas l'ai jamai vista.
#27 Pas degun (pas ieu en tot cas) demanda de suprimir de mots coma 'urgéncia', 'difusar', 'precedent', etc. I a realament una marrida fe dins certans comentaris.
Me sembla qu'un occitanofòn diriá quicòm coma :
« Dins l'urgéncia, difusèron l'apèl a las urnas televisat de l'eleccion precedenta ».
Mas al fial dels articles de Jornalet, legissi amb interès nòstre linguista explicar que « dins l'encastre d'un occitan estandart pluricentric » dire :
« Dins l'emergéncia, difondèron la crida a las urnas televisiva de l'eleccion prèvia »
es « legitim, ben format, ben autentic e ja ben atestat dins una partida de la lenga ».
#23 Remarca, en catalan disem plan "casa" dab ua s plan solida. Aquò empacha pas que l's deisparesca hens "a can jordi" ("a casa en jordi"). Qu'ei çò parièr.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari