Opinion
Patronims occitans dins las Americas (IV): a Santa Lúcia, en Republica de Dominica e qualques autres mai
Cas original, los dos estats son de lenga oficiala anglesa mas son tostemps terras de creòls a basa francesa. Pasmens, amb lo temps, lo creòl a basa francesa s’escafa lentament per grases de la societat.
Avís: la Republica de Dominica deu ren èstre mesclaa amb la Republica dominicana.
A. Santa Lucia e la Republica de Dominica
1. Santa Lucia (“Saint Lucia” en anglés)
De patronims:
Un quartier de la comuna de Soufrière: “Anse Chastanet” baia Chastanet, ven dal patronim sud-lemosin Chastanet.
De quartiers de la comuna de Dennery:
— “Belmont” coma a Trinidad e Tobago
— “Despinoze” benlèu de D’Espinosa?
Per acabar, cal precisar qu’aquel estat a sa capitala que se sòna “Castries” en francés, de la comuna de Bas-Lengadòc “Càstrias” que son nom ven de Charles Eugène Gabriel de La Croix, marqués de Càstrias.
Referéncia: Ancestry
2. Republica de Dominica (“Dominica” en anglés)
De patronims occitans:
De toponims, las localitats de:
— “Barrouil” (o anglicizat en “Salisbury”), Barrolh que ven dal patronim gascon bordalés
— “Boeri Lake” Boeri (laus), que ven dal patronim de Comtat de Niça
— “Bordeaux” forma francizaa per la comuna de… Bordèu! (Après lo famós Montpelhièr e atot Marselha cf. daval, avèm una vila occitana al nom exportable de mai)
— “Cabrit”, “West Cabrit” qu’es la bèstia en occitan
— “Fabre Hill” Fabre (montanha), ven dal patronim panoccitan
— “Giraudel” Giraudèl, ven dal patronim de sud-lemosin e gascon bordalés
— “Grabiere Point” Gravièra (cap), la graviera es un luec que se tròba de grava
— “Loubiere” ortogràfia francizaa dal toponim Lobiera, luec ont se tròba un lop
— “Montine”, ortogràfia francizaa dal gascon pireneenc: montina (montanha)
— “Vieille Case” ortogràfia francizaa de l’occitan gascon “vielha casa”
Tres toponims nos semblan benlèu occitans:
Coma en Guadalope, benlèu que totes los toponims dal tip “Case” o quitament “Cas”, ex. “Cas en Bas” a Santa Lucia, “Case O’ Gowrie” en Dominica, vendrian de l’occitan gascon “casa” (que trobam tanben en vivaroalpenc oriental a Mentan “casa”, o al nòrd “chasal”).
De notar l’expression istorica correnta antilhesa “maître de case” que retipa la forma occitana “mèstre de casa”, pendent masculin de “dòna de casa”, valent a dire lo mèstre de maison, e a l’encòup lo mèstre de la proprietat.
B. Nòtas sus los patronims occitans dins las Americas a Granada, Sant Vincenç e Granadinas, Sant Cristòl e Neves, Antigua e Barbuda estats de lenga oficiala anglesa amb de traças d’occitan
1. Granada (“Grenade” en anglés)
Patronims occitans:
Referéncias:
Centre des Archives d’Outre-Mer: “G1 498 N° 28 Ile de la GRENADE Recensement du 22 octobre 1669” consultable sus ghcaraibe.org, blòg https://grenadiangirl.wordpress.com
Toponims occitans:
— “Carriere” Carriera
— “L’Esterre” L’Esterra?, fa pensar al meme rasiç que Capesterra
— “Gouyave” Goiava, que fa pensar a la prononciacion occitana de la frucha “goyave” en francés. Lo diccionari “Per Noste” (gascon) indica “guaiaba/ goiava”
— “Laborie” de “La Bòria” o dal patronim religat
— “Merebeau” o “Mirabeau”, Mirabèu de la comuna provençala o en omenatge a Honoré-Gabriel Riqueti de Mirabeau
— “Moliniere Point” Molinièra (Cap), que ven de la forma feminina de Molinièr, patronim aut-lengadocian (albigés subretot)
— “Pyrenees” forma francizaa dal toponim dals “Pirenèus”
— “La Taste” La Tasta, endrech que s’i tasta/ gosta qualqua ren?
— “Terre Cannes” fa pensar a l’occitan “terra de canas”
Avèm un dobte sus l’occitanitat possibla de la localitat sonaa “Castaigne”, vist que la grafia “ign” posquèt representar l’equivalent occitan “nh” donant “Castanha” (coma lo gascon “Montaigne” èra de fach “Montanha”), de la frucha en occitan mentre qu’en francés es “châtaigne”.
2. Sant Vincenç e las Granadinas
Patronim occitan:
— “Achard” patronim vivaroalpenc (subretot dalfinés) e alvernhat
— “Caumont” patronim gascon (e tanben francés normand)
— “Cazaubon” Casaubon, patronim gascon
— “Clauzel” Clausèl, patronim lengadocian, sud-alvernhat (vivarés) e sud-lemosin
— “Durieu” Delhrieu, patronim sud-alvernhat (Velai)
— “Mulzac” patronim occitan, deformacion anglicizanta de “Malzac” patronim sud-alvernhat (gavaudanés) e nòrd-lengadocian (roergat). Citam lo Capitani Hugh Mulzac que dal temps de la Segonda guerra mondiala foguèt lo primier afroamerican a devenir capitani de la Marina mercanda dals EUA. Per los Malzac, la legenda occitanocariba ditz que lo primier Malzac foguèt un prisonier uganaud forçat d’anar poblar las isclas caribas francesas
— “Marqués” patronim lengadocian
— “Roquefort” Recafòrt, patronim bas-lengadocian (subretot narbonés)
— “Vergé, Verger” Vergèr, patronim nòrd-lemosin
Patronims occitans dobtoses:
Referéncia parciala: Personnes nées ou ayant habité Saint Vincent
Toponims occitans:
— “Belmont” localitat dins la parròquia de Saint George (toponim e patronim ja vist precedentament).
— “Duvernette Islet” benlèu dal patronim vivaroalpenc ubaian “D’Uvernet (iscla)”?
Dos luecs de la ciutat de Layou dins la parròquia de Saint Andrew:
3. Sant Cristòl e Neves
Patronims:
Toponims:
Una localitat: “Montpelier Plantation” dins la parròquia de Saint John Figtree.
4. Antigua e Barbuda
Ges de patronims occitans relevats per manca d’informacions.
Un toponim es clarament d’origina occitana: “Montpelier” dins la “parròquia” (tèrm administratiu de circonscripcion) de Saint Philip, de Montpelhièr capitala de Bas-Lengadòc. Es lo toponim occitan lo mai “exportable”, que tornam trobar dins d’autres endreches (als EUA dins los estats de Vermont (la capitala), d’Idaho, d’Indiana, d’Iowa, de Kentucky, de Loisiana, de Maryland, de Mississipi, dal Nòrd-Dacòta, d’Ohio, de Virginia (n’i a cinc), e, en Quebec la ciutat de “Montpellier”. Trobam pasmens al mens dos “Marseilles” Marselha als EUA dins los estats d’Illinois e d’Ohio.
Relevam dos toponims de localitat dobtoses al mitan d’una selva de toponims angleses:
Qualquas autras isclas mas amb una densitat d’occitanitat anecdotica:
5. Las Barbadas
Avèm trobat quasi per astre de patronims occitans:
6. Sant Martin (part Neerlandesa)
Un patronim: “Nadal” patronim lengadocian e sud-lemosin
7. Cuba
Dos patronims:
8. Jamaica
Un patronim: “Sicard” patronim provençal (marselhés) e bas-lengadocian (montpelhierenc), haitian passat en Jamaica.
Es ansin que s’acaba la part consacraa a las traças d’occitanitat dins las Antilhas. Ce que poèm esperar aüra es de veire de trabalhs mai precises sus l’occitanitat dins aquel parçan dal monde, en particular sus l’influéncia de l’occitan dins los creòls (antilhés, guianés).
Servirà d’actualizacion e de precision per las Antilhas a nòstre trabalh inicial sus la diaspòra occitana dins las Americas.
Avís: la Republica de Dominica deu ren èstre mesclaa amb la Republica dominicana.
A. Santa Lucia e la Republica de Dominica
1. Santa Lucia (“Saint Lucia” en anglés)
De patronims:
— “d’Auvergne” D’Auvernhe, patronim notant mai que segurament l’origina occitana alvernhata. Citam Suzie Agnes-Ida d’Auvergne (1942–2014) jutja de l’Auta Cort
— “Bellony” Belloni, patronim sud-lemosin (Perigòrd en particular) ) amb l’i finala dal plural familial
— “Bousquet” Bosquet, patronim de Bas-Lengadòc e d’Aut-Lengadòc (roergat subretot). Citam Rufus George Bousquet (1958-) politician santlucian
— “Cadette” Capdeth, patronim gascon. Citam Ignatius Cadette (1957) internacional de cricket
— “Cenac” patronim gascon bigordan. Citam Winston Francis Cenac, primier ministre dal país en 1981-1982
— ”Estephane” Estefan, patronim que sembla occitan d’après lo prenom Estefan/ Esteve. Citam Edmund Estephane (1968) politician
— “Faucher” patronim nòrd-lemosin
— “Floissac” patronim d’agenés. Citam “Sir” Vincent Floissac (1928–2010) avocat e jutge
— “(de) Lascaris” patronim provençal (niçard en particular)
— “(de) Laubenque, sota la forma L’Albenca ven dal toponim nòrd-lengadocian carcinòl
— “Lasserre” La Serre, patronim gascon (lanusquet en particular)
— “Lastic” patronim perigòrd. Citam Francis Lastic, seleccionaire de l’equipa de Santa Lucia de football despí 2012
— “Mallet”, Malet patronim bas-alvernhat (o francés normand). Citam William George Mallet (1923–2010) deputat, primier ministre, Governaire-general
— “Marcellin(s)” Marcelin, patronim provençal de Comtat Venaicin en particular e patronim vivaroalpenc gapencés
— “Vidal” patronim sud-lengadocian (montpelhierenc en particular)
De toponims, las comunas de:— “Bellony” Belloni, patronim sud-lemosin (Perigòrd en particular) ) amb l’i finala dal plural familial
— “Bousquet” Bosquet, patronim de Bas-Lengadòc e d’Aut-Lengadòc (roergat subretot). Citam Rufus George Bousquet (1958-) politician santlucian
— “Cadette” Capdeth, patronim gascon. Citam Ignatius Cadette (1957) internacional de cricket
— “Cenac” patronim gascon bigordan. Citam Winston Francis Cenac, primier ministre dal país en 1981-1982
— ”Estephane” Estefan, patronim que sembla occitan d’après lo prenom Estefan/ Esteve. Citam Edmund Estephane (1968) politician
— “Faucher” patronim nòrd-lemosin
— “Floissac” patronim d’agenés. Citam “Sir” Vincent Floissac (1928–2010) avocat e jutge
— “(de) Lascaris” patronim provençal (niçard en particular)
— “(de) Laubenque, sota la forma L’Albenca ven dal toponim nòrd-lengadocian carcinòl
— “Lasserre” La Serre, patronim gascon (lanusquet en particular)
— “Lastic” patronim perigòrd. Citam Francis Lastic, seleccionaire de l’equipa de Santa Lucia de football despí 2012
— “Mallet”, Malet patronim bas-alvernhat (o francés normand). Citam William George Mallet (1923–2010) deputat, primier ministre, Governaire-general
— “Marcellin(s)” Marcelin, patronim provençal de Comtat Venaicin en particular e patronim vivaroalpenc gapencés
— “Vidal” patronim sud-lengadocian (montpelhierenc en particular)
— “Ferrand” patronim d’Aut-Lengadòc (Roergue subretot)
— “Floissac” patronim d’agenés (veire lo patronim existent)
— “Laborie” de “La Bòria” o dal patronim religat
— “Sarot” de sarròt (=totplen) en gascon?
Nòta: trobam ben de formas amb “Fond” fa pensar a una eventuala reinterpretacion correnta de “fònt” occitan en “fond” francés: “Fond Assau” Fònt +?, “Richfond”…
— “Floissac” patronim d’agenés (veire lo patronim existent)
— “Laborie” de “La Bòria” o dal patronim religat
— “Sarot” de sarròt (=totplen) en gascon?
Nòta: trobam ben de formas amb “Fond” fa pensar a una eventuala reinterpretacion correnta de “fònt” occitan en “fond” francés: “Fond Assau” Fònt +?, “Richfond”…
Un quartier de la comuna de Soufrière: “Anse Chastanet” baia Chastanet, ven dal patronim sud-lemosin Chastanet.
De quartiers de la comuna de Dennery:
— “Belmont” coma a Trinidad e Tobago
— “Despinoze” benlèu de D’Espinosa?
Per acabar, cal precisar qu’aquel estat a sa capitala que se sòna “Castries” en francés, de la comuna de Bas-Lengadòc “Càstrias” que son nom ven de Charles Eugène Gabriel de La Croix, marqués de Càstrias.
Referéncia: Ancestry
2. Republica de Dominica (“Dominica” en anglés)
De patronims occitans:
— “Lamothe” La Mota, patronim gascon (subretot lanusquet)
— “Mourgues” Morgues, patronim cevenòl (entre Gavaudan e Nimes)
— “Mourgues” Morgues, patronim cevenòl (entre Gavaudan e Nimes)
De toponims, las localitats de:
— “Barrouil” (o anglicizat en “Salisbury”), Barrolh que ven dal patronim gascon bordalés
— “Boeri Lake” Boeri (laus), que ven dal patronim de Comtat de Niça
— “Bordeaux” forma francizaa per la comuna de… Bordèu! (Après lo famós Montpelhièr e atot Marselha cf. daval, avèm una vila occitana al nom exportable de mai)
— “Cabrit”, “West Cabrit” qu’es la bèstia en occitan
— “Fabre Hill” Fabre (montanha), ven dal patronim panoccitan
— “Giraudel” Giraudèl, ven dal patronim de sud-lemosin e gascon bordalés
— “Grabiere Point” Gravièra (cap), la graviera es un luec que se tròba de grava
— “Loubiere” ortogràfia francizaa dal toponim Lobiera, luec ont se tròba un lop
— “Montine”, ortogràfia francizaa dal gascon pireneenc: montina (montanha)
— “Vieille Case” ortogràfia francizaa de l’occitan gascon “vielha casa”
Tres toponims nos semblan benlèu occitans:
— “Laudat” forma estranha per un país anglofòn, d’aitant mai que deguna explicacion es donaa al sens, pensar al particip passat dal vèrb en occitan niçard “laudar” qu’a poscut èstre substantivat e donar un patronim
— “Fond Cani”, forma estranha per un país anglofòn, d’aitant mai que deguna explicacion es donaa al sens, fa pensar a una eventuala reinterpretacion correnta de “fònt” occitan en “fond” francés, e benlèu a un “canin” (existe lo patronim occitan “Cani/ Cany”, de religar segurament al “Bois Cannin” haitian). Alora seria parier per “Fond Colé” decompausat en “Fònt Colet” (colet = pichina còla), coma per “Fond Saint Jean”, “Grand Fond”, “Fond Figues River”, etc. (mema remarca qu’a Santa Lucia).
— “San Sauveur” forma estranha per un país anglofòn amb de raices francofònas, Sant “Sauvaire” benlèu?
— “Fond Cani”, forma estranha per un país anglofòn, d’aitant mai que deguna explicacion es donaa al sens, fa pensar a una eventuala reinterpretacion correnta de “fònt” occitan en “fond” francés, e benlèu a un “canin” (existe lo patronim occitan “Cani/ Cany”, de religar segurament al “Bois Cannin” haitian). Alora seria parier per “Fond Colé” decompausat en “Fònt Colet” (colet = pichina còla), coma per “Fond Saint Jean”, “Grand Fond”, “Fond Figues River”, etc. (mema remarca qu’a Santa Lucia).
— “San Sauveur” forma estranha per un país anglofòn amb de raices francofònas, Sant “Sauvaire” benlèu?
Coma en Guadalope, benlèu que totes los toponims dal tip “Case” o quitament “Cas”, ex. “Cas en Bas” a Santa Lucia, “Case O’ Gowrie” en Dominica, vendrian de l’occitan gascon “casa” (que trobam tanben en vivaroalpenc oriental a Mentan “casa”, o al nòrd “chasal”).
De notar l’expression istorica correnta antilhesa “maître de case” que retipa la forma occitana “mèstre de casa”, pendent masculin de “dòna de casa”, valent a dire lo mèstre de maison, e a l’encòup lo mèstre de la proprietat.
B. Nòtas sus los patronims occitans dins las Americas a Granada, Sant Vincenç e Granadinas, Sant Cristòl e Neves, Antigua e Barbuda estats de lenga oficiala anglesa amb de traças d’occitan
1. Granada (“Grenade” en anglés)
Patronims occitans:
— “Boisvert” Boisvèrd patronim èst-lemosin e nòrd-gascon
— “Bosc” Bòsc, patronim aut-lengadocian (albigés e roergat)
— “Cossar” patronim gascon garonés
— “Danis” Danís, patronim tolosan (e tanben francés de Lille)
— “Gassion” patronim gascon bordalés (e tanben francés normand)
— “La Grenada” Granada, patronim gascon (subretot bearnés) e aut-alvernhat
— “Lussan” (de còups deformat, anglicizat?, en Lusan) patronim gascon (subretot armanhagués)
— “Mignon” Minhon, patronim sud-lemosin (mas trobable fòra l’espaci d’Occitània)
— “Roulet” Rotlet, patronim nòrd-lemosin (e tanben arpitan savoiard)
— “Tanneron” Tanaron, patronim provençal (grassenc subretot) o alteracion de Tauveron
— “Tauveron” patronim nòrd-alvernhat (pichona talvèra?)
— “Thomasson” Tomasson, patronim sud-lemosin (perigòrd)
— “Bosc” Bòsc, patronim aut-lengadocian (albigés e roergat)
— “Cossar” patronim gascon garonés
— “Danis” Danís, patronim tolosan (e tanben francés de Lille)
— “Gassion” patronim gascon bordalés (e tanben francés normand)
— “La Grenada” Granada, patronim gascon (subretot bearnés) e aut-alvernhat
— “Lussan” (de còups deformat, anglicizat?, en Lusan) patronim gascon (subretot armanhagués)
— “Mignon” Minhon, patronim sud-lemosin (mas trobable fòra l’espaci d’Occitània)
— “Roulet” Rotlet, patronim nòrd-lemosin (e tanben arpitan savoiard)
— “Tanneron” Tanaron, patronim provençal (grassenc subretot) o alteracion de Tauveron
— “Tauveron” patronim nòrd-alvernhat (pichona talvèra?)
— “Thomasson” Tomasson, patronim sud-lemosin (perigòrd)
Referéncias:
Centre des Archives d’Outre-Mer: “G1 498 N° 28 Ile de la GRENADE Recensement du 22 octobre 1669” consultable sus ghcaraibe.org, blòg https://grenadiangirl.wordpress.com
Toponims occitans:
— “Carriere” Carriera
— “L’Esterre” L’Esterra?, fa pensar al meme rasiç que Capesterra
— “Gouyave” Goiava, que fa pensar a la prononciacion occitana de la frucha “goyave” en francés. Lo diccionari “Per Noste” (gascon) indica “guaiaba/ goiava”
— “Laborie” de “La Bòria” o dal patronim religat
— “Merebeau” o “Mirabeau”, Mirabèu de la comuna provençala o en omenatge a Honoré-Gabriel Riqueti de Mirabeau
— “Moliniere Point” Molinièra (Cap), que ven de la forma feminina de Molinièr, patronim aut-lengadocian (albigés subretot)
— “Pyrenees” forma francizaa dal toponim dals “Pirenèus”
— “La Taste” La Tasta, endrech que s’i tasta/ gosta qualqua ren?
— “Terre Cannes” fa pensar a l’occitan “terra de canas”
2. Sant Vincenç e las Granadinas
Patronim occitan:
— “Achard” patronim vivaroalpenc (subretot dalfinés) e alvernhat
— “Caumont” patronim gascon (e tanben francés normand)
— “Cazaubon” Casaubon, patronim gascon
— “Clauzel” Clausèl, patronim lengadocian, sud-alvernhat (vivarés) e sud-lemosin
— “Durieu” Delhrieu, patronim sud-alvernhat (Velai)
— “Mulzac” patronim occitan, deformacion anglicizanta de “Malzac” patronim sud-alvernhat (gavaudanés) e nòrd-lengadocian (roergat). Citam lo Capitani Hugh Mulzac que dal temps de la Segonda guerra mondiala foguèt lo primier afroamerican a devenir capitani de la Marina mercanda dals EUA. Per los Malzac, la legenda occitanocariba ditz que lo primier Malzac foguèt un prisonier uganaud forçat d’anar poblar las isclas caribas francesas
— “Marqués” patronim lengadocian
— “Roquefort” Recafòrt, patronim bas-lengadocian (subretot narbonés)
— “Vergé, Verger” Vergèr, patronim nòrd-lemosin
Patronims occitans dobtoses:
— “Campoux” Campós?
— “Devezien” Devesian?
— “Devezien” Devesian?
Referéncia parciala: Personnes nées ou ayant habité Saint Vincent
Toponims occitans:
— “Belmont” localitat dins la parròquia de Saint George (toponim e patronim ja vist precedentament).
— “Duvernette Islet” benlèu dal patronim vivaroalpenc ubaian “D’Uvernet (iscla)”?
Dos luecs de la ciutat de Layou dins la parròquia de Saint Andrew:
— “Texier”, ven dal patronim nòrd-lemosin
— “Plan” de l’occitan plan, clòt?
— “Plan” de l’occitan plan, clòt?
3. Sant Cristòl e Neves
Patronims:
— “de Laussac” Laussac es un patronim corrent de sud-lemosin, de còups anglicizat graficament en “Losack”. Citam la familha uganauda Dastor de Laussac, passaa per Anglatèrra.
— “Laffoon” varianta “Laffoone”, Lafònt patronim panoccitan. De notar l’anglicizacion grafica dal patronim amb lo temps. Sembla que sigue una tissa d’anglicizar graficament los patronims occitans a Sant Cristòl.
— “Maynard” Mainard, patronim panoccitan (sigue de Gavotina (Comtat de Niça), sigue de l’agenés, sigue de nòrd-lemosin.
— “Laffoon” varianta “Laffoone”, Lafònt patronim panoccitan. De notar l’anglicizacion grafica dal patronim amb lo temps. Sembla que sigue una tissa d’anglicizar graficament los patronims occitans a Sant Cristòl.
— “Maynard” Mainard, patronim panoccitan (sigue de Gavotina (Comtat de Niça), sigue de l’agenés, sigue de nòrd-lemosin.
Toponims:
— “Belmont Estate” de “bel + mont” en occitan
— “Brumaire”, dal mes dal calendier revolucionari francés, que ven dal quite occitan, mes de la bruma
— “Saint John Capisterre”
— “Saint Paul Capisterre Village”
— “Brumaire”, dal mes dal calendier revolucionari francés, que ven dal quite occitan, mes de la bruma
— “Saint John Capisterre”
— “Saint Paul Capisterre Village”
Una localitat: “Montpelier Plantation” dins la parròquia de Saint John Figtree.
4. Antigua e Barbuda
Ges de patronims occitans relevats per manca d’informacions.
Un toponim es clarament d’origina occitana: “Montpelier” dins la “parròquia” (tèrm administratiu de circonscripcion) de Saint Philip, de Montpelhièr capitala de Bas-Lengadòc. Es lo toponim occitan lo mai “exportable”, que tornam trobar dins d’autres endreches (als EUA dins los estats de Vermont (la capitala), d’Idaho, d’Indiana, d’Iowa, de Kentucky, de Loisiana, de Maryland, de Mississipi, dal Nòrd-Dacòta, d’Ohio, de Virginia (n’i a cinc), e, en Quebec la ciutat de “Montpellier”. Trobam pasmens al mens dos “Marseilles” Marselha als EUA dins los estats d’Illinois e d’Ohio.
Relevam dos toponims de localitat dobtoses al mitan d’una selva de toponims angleses:
— “Claremont” dins la parròquia de Saint Mary, que poiria èstre una anglicizacion parciala de “Clarmont”
— “Liberta” la tèrça ciutat d’Antigua e Barbuda. Benlèu qu’es occitan vist que sovent los toponims castilhans resiston melhor a la deformacion grafica (exemple de toponimes castilhans de “Trinidad” e Tobago) que los toponims occitans. Perqué ren i veire un “Libertat” occitan…
— “Liberta” la tèrça ciutat d’Antigua e Barbuda. Benlèu qu’es occitan vist que sovent los toponims castilhans resiston melhor a la deformacion grafica (exemple de toponimes castilhans de “Trinidad” e Tobago) que los toponims occitans. Perqué ren i veire un “Libertat” occitan…
Qualquas autras isclas mas amb una densitat d’occitanitat anecdotica:
5. Las Barbadas
Avèm trobat quasi per astre de patronims occitans:
— “Minvielle” Minvièla?, patronim gascon bearnés
— “LaRoque” La Ròca, patronim cantalon (e francés normand)
— “LaRoque” La Ròca, patronim cantalon (e francés normand)
6. Sant Martin (part Neerlandesa)
Un patronim: “Nadal” patronim lengadocian e sud-lemosin
7. Cuba
Dos patronims:
— “Valiere” Valièra, patronim nòrd-lengadocian roergat
— “Sisson” patronim provençal (tolonés subretot)
Un toponim: “Occitania” dins la Província de Matanzas. Es possible de localizar aquel toponim EXTRAORDINARI per nosautres occitans aicí. Sembla èstre una localitat de la municipalitat de “Los Àrabos”. Sembla dificil de trobar mai d’informacions sus “Occitania” per lo moment (exceptaa la cançon “Occitània saluda Cuba” de Glaudi Martí; malgrat de mails sensa respòsta mandats a Cuba, se qualqu’un a un contact cuban fisable, sio interessat).— “Sisson” patronim provençal (tolonés subretot)
8. Jamaica
Un patronim: “Sicard” patronim provençal (marselhés) e bas-lengadocian (montpelhierenc), haitian passat en Jamaica.
***
Es ansin que s’acaba la part consacraa a las traças d’occitanitat dins las Antilhas. Ce que poèm esperar aüra es de veire de trabalhs mai precises sus l’occitanitat dins aquel parçan dal monde, en particular sus l’influéncia de l’occitan dins los creòls (antilhés, guianés).
Servirà d’actualizacion e de precision per las Antilhas a nòstre trabalh inicial sus la diaspòra occitana dins las Americas.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#1 Adieu Tònho.
Mercés ben de ton messatge.
E se conoisses un cuban, m'o cal dire!
Bon trebalh Laurenç.
Bosquet, qu'ei fòrça frequent tanben ena Val d'Aran, sustot en Terçon d'Irissa
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari