Opinion
Ensag de federalisme en Sud-Occitània
En seguida de las eleccions regionalas de decembre 2015, la region nòva de Sud Occitània eissida de la fusion de Lengadòc-Rosselhon e Miègjorn-Pirenèus deuriá èsser compartidas en países o comarcas amb la creacion d’una segonda assemblada regionala dita “Assemblada dels Territòris”. Es una escasença unica en França de tornar a la realitat geografica, istorica e economica dels territòris e d’escapar al modèl administratiu, bonapartista e centralista.
Lo novèl conselh regional votarà la delimitacion de países o comarcas representats dins aquela assemblada dels territòris. Deuràn respèctar los bacins de vida reals de la populacion e dels limits dels territòris de projècte mai dinamics tal coma los pòls d’equilibri territorials e rurals (PETR) o los esquèmas de coeréncia territoriala (SCOT). Aquela segonda assemblada serà tanben compausada de 158 elegits tal coma lo novèl conselh regional. Cada territòri aurà lo meteis nombre d’elegits. Aqueles elegits e elegidas, que non poiràn èsser d’elegits regionals, seràn designats per los elegits territorials de cada pais o comarca amb la paritat òme femna.
Atal, pòt èsser una debuta de sistèma federal amb doas cambras que representan una las populacions e l’autre los territòris. Aquela segonda assemblada permetrà de faire respectar los territòris mai petits dins lor diversitat e fàcia a las metropòlis. Subre los grands dorsièrs someses al conselh regional, los emendaments votats per aquela assemblada seràn tanben somés al vòte de l’assemblada plenièra per la presidenta del Conselh regional.
Es çò que prevei l’acòrd de governança publicat lo 21 de decembre 2015 per lo majoritat nòva de la region Sud Occitània, eissida de la lista d’union de l’esquèrra e dels ecologistas constituidas per la fusion de las listas “Monde nòu” condusida per Gerard Onesta e “Nòstra Sud” condusida per Carole Delga.
Jos l’impulsion de la lista de Gerard Onesta, l’acòrd de governança publicat lo 21 de decembre prevei atal de dispositius unics en França tal coma l’ensag de bicamerisme amb l’assemblada dels territòris mas tanben de separacion de poder entre assemblada deliberanta e executiu e de democratizacion del procès decisional intèrne de l’assemblada.
L’acòrd prevei tanben la sasina dirècta de l’assemblada plenièra del conselh regional per via de peticion ciutadana. L’assemblada inscriurà lo punt a son ordre del jorn quora un percentatge de la populacion regionala ne farà la demanda. Seràn tanben estudiadas las possibilitats ofèrtas per la lei per permetre de referèndums d’iniciativa ciutadana subre de subjèctes d’importància en relacion amb las competéncias de l’assemblada regionala.
Per la Catalonha Nòrd, l’acòrd prevei de metre en plaça un ròtle especific per los elegits catalans e las elegidas catalanas amb mesa a disposicion de mejans.
E mai, la region nòva aurà un delegat o una delegada al catalan e a l’occitan tal coma un Ofici Public de la Lenga Catalana e perseguirà son engatjament per l’Ofici Public de la Lenga Occitana.
Aquelas propòstas son una ruptura amb lo modèl bonapartista e autoritari de de la cinquena republica.
Aquelas propòstas son degudas a una oportunitat especifica a la region ont la lista dels ecologistas, regionalistas e de l’esquèrra radicala de Gerard Onesta dispausa d’una minoritat de blocatge fàcia a la lista socialista de Carole Delga, e tanben d’un renovèlament politic dels elegits socialistas.
Atal, aquela mandatura regionala serà l’escasença per los occitanistas e catalanistas de defendre per l’“Assemblada dels Territòris” de países o comarcas qu’an una realitat istorica, linguistica , economica e sociala tal coma Comenge, Gavaudan o las Corbièras.
Poiràn tanben faire de sasinas dirèctas del conselh regional amb de peticions ciutadanas per l’ensenhament del catalan e de l’occitan, per finançar los mèdias catalans e occitans, per promòure la cultura catalana o occitana tal coma lo teatre e totes los autres mejans de normalizacion de l’us del catalan e de l’occitan (dins una amira interregionala) de competéncia del conselh regional.
Es una escasença que poirà crear una dinamica se sabem l’organizar.
Lo novèl conselh regional votarà la delimitacion de países o comarcas representats dins aquela assemblada dels territòris. Deuràn respèctar los bacins de vida reals de la populacion e dels limits dels territòris de projècte mai dinamics tal coma los pòls d’equilibri territorials e rurals (PETR) o los esquèmas de coeréncia territoriala (SCOT). Aquela segonda assemblada serà tanben compausada de 158 elegits tal coma lo novèl conselh regional. Cada territòri aurà lo meteis nombre d’elegits. Aqueles elegits e elegidas, que non poiràn èsser d’elegits regionals, seràn designats per los elegits territorials de cada pais o comarca amb la paritat òme femna.
Atal, pòt èsser una debuta de sistèma federal amb doas cambras que representan una las populacions e l’autre los territòris. Aquela segonda assemblada permetrà de faire respectar los territòris mai petits dins lor diversitat e fàcia a las metropòlis. Subre los grands dorsièrs someses al conselh regional, los emendaments votats per aquela assemblada seràn tanben somés al vòte de l’assemblada plenièra per la presidenta del Conselh regional.
Es çò que prevei l’acòrd de governança publicat lo 21 de decembre 2015 per lo majoritat nòva de la region Sud Occitània, eissida de la lista d’union de l’esquèrra e dels ecologistas constituidas per la fusion de las listas “Monde nòu” condusida per Gerard Onesta e “Nòstra Sud” condusida per Carole Delga.
Jos l’impulsion de la lista de Gerard Onesta, l’acòrd de governança publicat lo 21 de decembre prevei atal de dispositius unics en França tal coma l’ensag de bicamerisme amb l’assemblada dels territòris mas tanben de separacion de poder entre assemblada deliberanta e executiu e de democratizacion del procès decisional intèrne de l’assemblada.
L’acòrd prevei tanben la sasina dirècta de l’assemblada plenièra del conselh regional per via de peticion ciutadana. L’assemblada inscriurà lo punt a son ordre del jorn quora un percentatge de la populacion regionala ne farà la demanda. Seràn tanben estudiadas las possibilitats ofèrtas per la lei per permetre de referèndums d’iniciativa ciutadana subre de subjèctes d’importància en relacion amb las competéncias de l’assemblada regionala.
Per la Catalonha Nòrd, l’acòrd prevei de metre en plaça un ròtle especific per los elegits catalans e las elegidas catalanas amb mesa a disposicion de mejans.
E mai, la region nòva aurà un delegat o una delegada al catalan e a l’occitan tal coma un Ofici Public de la Lenga Catalana e perseguirà son engatjament per l’Ofici Public de la Lenga Occitana.
Aquelas propòstas son una ruptura amb lo modèl bonapartista e autoritari de de la cinquena republica.
Aquelas propòstas son degudas a una oportunitat especifica a la region ont la lista dels ecologistas, regionalistas e de l’esquèrra radicala de Gerard Onesta dispausa d’una minoritat de blocatge fàcia a la lista socialista de Carole Delga, e tanben d’un renovèlament politic dels elegits socialistas.
Atal, aquela mandatura regionala serà l’escasença per los occitanistas e catalanistas de defendre per l’“Assemblada dels Territòris” de países o comarcas qu’an una realitat istorica, linguistica , economica e sociala tal coma Comenge, Gavaudan o las Corbièras.
Poiràn tanben faire de sasinas dirèctas del conselh regional amb de peticions ciutadanas per l’ensenhament del catalan e de l’occitan, per finançar los mèdias catalans e occitans, per promòure la cultura catalana o occitana tal coma lo teatre e totes los autres mejans de normalizacion de l’us del catalan e de l’occitan (dins una amira interregionala) de competéncia del conselh regional.
Es una escasença que poirà crear una dinamica se sabem l’organizar.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#4 Una cambra d'eleits qu'auriá besonh de las butadas de la societat civila per votar un cambiament... dejá lo resultat sembla fixat. La cambra es pas favorabla. D'abord pensatz que lo FN e los LR caminaràn la vòstra dralha ?
1 – Non son de propòstas, es çò que farà lo conselh regional nòu. Los emendaments votats per l'assemblada dels territòris o los punts de las peticions ciutadanas seràn someses al vòte oficial de l'assemblada plenièra per la presidenta (en principi Carole Delga) del Conselh regional. Son donc de mecanismes informals que se concretizan per un vòte legal. Lo problèma es qu'una part sufisenta de la populacion e dels elegits territorials acceptèssen de jogar la democracia ciutadana per escapar a las abituds de mai de cent ans de modèl bonapartista. Es al mitan occitanista, regionalista e associatiu en general de se mobilizar per impausar aquel cambiament.
Quò es plan mas quò es pas sufisent. En ai mon fais de veire que los axes rotiers e ferroviaires fan lo torn dau Massif Centrau sens jamais anar en son centre, que las populacions situadas sur los dos axes principaus (Paris Bordeu Biaritz e Paris Marselha) siajan obligeadas de passar per Paris per se veire.
Economicament e culturalament Occitania i tròba pas son compte dins aquel amenageament dau territori.
Una seguida d'articles plens d'espèr mas amb l'amaury d'Alary, "SudDeFrons" nos penja al nas!
Propòstas son propòstas...Aquelas son inesperadas....Esperar quicòm de concret. Dobti que síá possible dens l'aparelh legal francès mas soi pas avocat, soi lambda.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari