Opinion
La distincion entre lh e ll
L’occitan, basicament, fa una distincion fòrça neta entre lh e ll.
Lo grop lh
Lo grop lh se pòt prononciar [ʎ] (‘ly’) dins la majoritat dels dialèctes. Mas se pronóncia totjorn [j] (‘y’) en provençal. Per exemple:
— [l] en occitan general e en lengadocian
— [j] (‘y’) en provençal, niçard, vivaroalpenc, auvernhat e lemosin
— [ʎ] (‘ly’) en gascon.
Per exemple:
vièlh (vielh)
trabalh
aparelh
verrolh
Lo grop ll
Lo grop ll se pronóncia:
Per exemple:
Aquel grop ll existís solament entre doas vocalas. Se lo grop ll se retròba en fin de mot, se transforma en –l simpla. Per exemple:
nulla mas nul
tranquilla mas tranquil
rebèlla mas rebèl
protocollari~protocollària mas protocòl
De còps, ll se transforma en posicion finala en –l o en –u segon los dialèctes:
Lo risc de confusion entre lh e ll
Lo francés pòt destabilizar las distincions de l’occitan.
En general, las doas lengas an las correspondéncias seguentas:
Mas après la vocala i, aquesta dictincion tend a se borrolar en francés. Quand l’occitan pòt distinguir ilh e ill (bilha / tranquillitat), lo francés, el pòt escriure solament ill que se pronóncia de doas manièras diferentas: quora ill se pronóncia [ij] (‘iy’) (bille), quora ill se pronóncia [il] (tranquillité).
E donc, a causa d’aquela escritura ambigua, lo francés esita dins qualques mots per saber cossí deu prononciar ill: podèm ausir [il] o [ij] (‘iy’) per un meteis mot en francés.
L’occitan, normalament, deu conservar la forma (i)ll dins aqueles mots e deu evitar la forma (i)lh* qu’es influenciada per l’esitacion francesa. Sovent, la forma catalana amb (i)l·l nos ajuda a retrobar la forma occitana corrècta amb (i)ll.
Lo grop lh
Lo grop lh se pòt prononciar [ʎ] (‘ly’) dins la majoritat dels dialèctes. Mas se pronóncia totjorn [j] (‘y’) en provençal. Per exemple:
trabalhar
aparelhatge
alhors
velha
Orlhac
Lhèida
En fin de mot, trobam de pronóncias pus variadas per -lh: aparelhatge
alhors
velha
Orlhac
Lhèida
— [l] en occitan general e en lengadocian
— [j] (‘y’) en provençal, niçard, vivaroalpenc, auvernhat e lemosin
— [ʎ] (‘ly’) en gascon.
Per exemple:
vièlh (vielh)
trabalh
aparelh
verrolh
Lo grop ll
Lo grop ll se pronóncia:
— [ll] en occitan general, en lengadocian e en gascon
— [l] en provençal, niçard, vivaroalpenc, auvernhat e lemosin.
— [l] en provençal, niçard, vivaroalpenc, auvernhat e lemosin.
Per exemple:
dròlle~dròlla
palle~palla
parallèl~parallèla
illogic~illogica
illuminar
illustrar, illustracion
cellula
palle~palla
parallèl~parallèla
illogic~illogica
illuminar
illustrar, illustracion
cellula
Aquel grop ll existís solament entre doas vocalas. Se lo grop ll se retròba en fin de mot, se transforma en –l simpla. Per exemple:
nulla mas nul
tranquilla mas tranquil
rebèlla mas rebèl
protocollari~protocollària mas protocòl
De còps, ll se transforma en posicion finala en –l o en –u segon los dialèctes:
metallic~metallica, metallurgia mas metal (metau)
cristallin~cristallina, cristallizar mas cristal (cristau)
Gàllia, galloromanic, galla mas gal (gau)
cristallin~cristallina, cristallizar mas cristal (cristau)
Gàllia, galloromanic, galla mas gal (gau)
Lo risc de confusion entre lh e ll
Lo francés pòt destabilizar las distincions de l’occitan.
En general, las doas lengas an las correspondéncias seguentas:
— L’occitan lh (trabalhar, trabalh) correspond en francés a ill o –il que se pronóncia [j] (‘y’) (travailler, travail).
— L’occitan ll (metallurgia) correspond en francés a ll que se pronóncia [l] (métallurgie).
— L’occitan ll (metallurgia) correspond en francés a ll que se pronóncia [l] (métallurgie).
Mas après la vocala i, aquesta dictincion tend a se borrolar en francés. Quand l’occitan pòt distinguir ilh e ill (bilha / tranquillitat), lo francés, el pòt escriure solament ill que se pronóncia de doas manièras diferentas: quora ill se pronóncia [ij] (‘iy’) (bille), quora ill se pronóncia [il] (tranquillité).
E donc, a causa d’aquela escritura ambigua, lo francés esita dins qualques mots per saber cossí deu prononciar ill: podèm ausir [il] o [ij] (‘iy’) per un meteis mot en francés.
L’occitan, normalament, deu conservar la forma (i)ll dins aqueles mots e deu evitar la forma (i)lh* qu’es influenciada per l’esitacion francesa. Sovent, la forma catalana amb (i)l·l nos ajuda a retrobar la forma occitana corrècta amb (i)ll.
| catalan | occitan autentic e normatiu | occitan francizat | francés |
| (i)l·l | (i)ll | (i)lh* | (i)ll [ij, il] (esitacion) |
| vacil·lar vacil·lació | vacillar vacillacion | vacilhar* vacilhacion* | vaciller vacillation |
| escintil·lar | scintillar | scintilhar* | scintiller |
| oscil·lar oscil·lació | oscillar oscillacion | oscilhar* oscilhacion* | osciller oscillation |
| Camil (òme) Camil·la (femna) | Camil (òme) Camilla (femna) | Camilhe* (òme) Camilha* (femna) | Camille [-ij] (òme) Camille [-ij] (femna) |
| Priscil·la | Priscilla | Priscilha*, Priscilhà* | Priscille, Priscilla |
| Petronil·la (o Peronella) | Petronilla (o Peironèla) | Petronilha* | Pétronille [-ij] |
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Bonjorn Mossen Sumien. Me poiriatz pas dire – en API – coma se pronóncian los mots que presentatz : vacillar, scintillar, oscillar, Camilla , Priscilla, Petronilla ? Se pronóncian amb [ʎ]/[j] o ben [l] ?
Grandmercé per davant.
#4#5 Per exemple en lemosin e en auvernhat, se tròba la prononciacion [R].
#4 Òc, de segur, i a tot plen de nuanças localas. E pas solament en vivaroalpenc, tanben dins los autres dialèctes.
Un pichòt apondon sobre -lh en fin de mot :
La prononciacion [l] en finala es correnta en vivaroalpenc, dialècte que coneis tanben la prononciacion [ʎ] dins de caires conservators coma Lieusola, Robion e d'altres païses vesins, [tra'baʎ] etc.
Bòna jornada
#1#2 Interessant. D'efièch, la sequéncia latina LL [ll] produtz en catalan, d'un caire, de formas popularas en LL [ʎ] coma centeLLar, PeroneLLa e, de l'autre, de formas cultas en L·L [ll] coma escintiL·Lar, PetroniL·La.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari