Dempuèi lo neolitic, la volontat de dominacion e de creissença condusiguèt a l’acaparrament de totas las tèrras disponiblas fins a pauc a pauc aucire gaireben totes los animals salvatges mai grands que los conilhs e impausar una societat de mai en mai machista e inegalitària.
 
Segon la teoria de l’afondrament, la subrevida a las faminas degudas al creissement demografic èra possible sonque se i avia la disponibilitat de territòris non subrepoblats ont las populacions podián fugir. Las islas o los territòris isolats, tal coma l’isla de Pasca o la peninsula del Iucatan, mòstran fòrça exemples d’afondrament uman en seguida de subrepopulacion.
 
Las Nacions Unidas predison per l’an 2050 un aument minimal de populacion de 2 miliards d’umans amb una possibla estabilizacion de la populacion mondiala entre 2050 e 2100.
 
Atal, la perspectiva istorica mòstra que dempuèi las 250 darrièras annadas e d’aquí la fin del sègle, lo nòstre planeta subís una multiplicacion per nòu de sa populacion. Es subretot la consequéncia de competicion per la creissença demografica entre las principalas religions e represas per los estats-nacions. L’explosion demografica se desencadenèt amb las revolucions agricòla, industriala, scientifica e tecnologica que se propaguèron subre totes los contenents.
 
Mas ara, amb una menaça generala per la biodiversitat, lo clima e l’alimentacion, es tota la planeta que se transforma en una isla ont non i a pas mai d’escapament de populacion possible.
 
Aquesta bomba demografica a per consequéncia la manca de noiridura e de tèrra cultivabla per un nombre de mai en mai creissent de la populacion mondiala, e mai se en diminucion en percentatge. E coma los besonhs de la part de l’umanitat qu’accedís al consum creisson de forma rapida, mai granda serà la creissença deld besonhs.
 
L’escalfament climatic, las migracions economicas, la pèrda de la biodiversitat, l’aument de las inegalitats mondialas, la famina e las guèrras son en granda part de consequéncias, e mai indirèctas, d’aquela explosion demografica.
 
Al revèrs, lo contraròtle de la natalitat es una prioritat per bastir a tèrme mejan un monde de patz, de biodiversitat e de respècte dels dreits individuals de las femnas coma dels òmes. La malescaduda de las politicas de contraròtle forçat de la natalitat del sègle XX mòstra que sola una politica ambiciosa d’educacion e d’emancipacion de las femnas, e tanben de respècte dels dreits umans permet de redusir la natalitat.
 
Atal, per estabilizar lo mai rapidament la populacion, sèm dins una urgéncia d’una trentenada d’annadas. Demanda una mudason ideologica d’una majoritat dels cresents de totas las religions natalistas crestianas, musulmanas, indoïstas, bodistas, chinesas e autres tant coma dels nacionalistas natalistas, cresents o laïcs, d’estats tal coma Iran, Turquia, Indonesia... e mai França.
 
D’un latz, los integristas conservators que possedisson en general poders e riquesas s’opausan a l’emancipacion de las femnas al nom d’ideologias populistas, machistas e omofòbas, mentre que d’un autre latz, lo desir d’emancipacion individuala, de justícia sociala e de consciéncia environamentala s’espandís amb la generalizacion de l’educacion.
 
Alavetz, femnas, es una corsa contra lo machisme que nos ven del neolitic per donar una vida digna a totes los nòstres filhs e filhas. La vòstra luta per la dignitat e l’emancipacion es tanben la de tota l’umanitat per un avenir mens incèrt. Es una luta que se deu menar a l’escala mondiala, rics e paures de totes los continents confonduts.
 
 

 
 
 

---