Dins aquela seria d’article, vau ensajar d’establir una prospectiva per la lenga e la cultura occitana, non pas  al nivèl de la grafia mas de l’us social de l’occitan. Una prospectiva es un estudi de l’evolucion d’una societat dins un avenir previsible. Es una anticipacion probabla a partir de la realitat actuala. Començam per un ensag subre la realitat lingüistica a l’escala d’Occitània, puèi ensajarem de veire l’estat  lingüistic al nivèl  nivèl francés e europèu.
 
Per convencion, lo tèrme occitan designa los que demòran dins lo territòri lingüistic dit Occitània, quina que siá lor origina o lòc de naissença, e francés designa los que demòran dins l’Estat Francés. Occitanista designa la part dels occitans qu’an una consciéncia d’aparténer a l’entitat culturala occitana. Atal, uèi en Occitània, i a una majoritat d’occitan que non son pas occitanistas.
 
Realitat lingüistica del territòri occitan
 
La realitat lingüistica de la societat occitana en França es una societat quasiment monolingüa francesa ont las gents devon comunicar en francés per viure e trabalhar . A mai, se senton majoritàriament de cultura francesa amb un gra mai o mens grand de cultura occitana. Per exemple, la darrièra enquèsta sociolingüistica en Miègjorn Pirenèus mòstra que:
   
La permanéncia del sentiment de cultura occitana es sostenguda per un mitan occitanista mai que mai benevòl que trabalha a la promocion de l’occitan.
 
Al nivèl juridic, la lenga occitana non a gaire d’existéncia legala dins l’Occitània francesa. Sola la Val d’Aran dins lo principat de Catalonha benefícia de dreits lingüistics per l’occitan. E mai, lo contraròtle lingüistic  de l’estat francés es tant grand que tre lo vilatge de Fòs aprèp la frontièra sul riu Garona, la lenga occitana pèrd tota preséncia publica, e mai se i parla lo meteis gascon montanhard comengés qu’en Aran. En Itàlia, l’occitan a una reconeissença juridica plan limitada.
 
Al nivèl administratiu, Occitània es una periferia dins lo  modèl centralizat de l’estat francés. Las comunas e los departaments occitans foguèron concebuts tre la revolucion francesa per negar l’existéncia cultura als païses o comarcas, e donc tota legalitat als parlars locals. Comunas e departaments devon aplicar localament la politica definida pel govèrn francés. E coma l’estat francés non a pas de politica lingüistica per las lengas territorialas en defòra del francés, tant comunas, intercomunalitats o  departaments an de politica lingüistica gaireben sonque per lo francés.
 
Al nivèl economic, aquela politica centralista foguèt al servici de la creacion d’entrepresas e bancas de nivèl estatal. Atal uèi, fòra Michelin, non i a pas mai de grandas entrepresas o bancas amb lor sèti en Occitània, ni  que sostenon obertament la lenga occitana.
 
Al nivèl demografic, Occitània subís la politica activa de l’estat francés de desplaçament de las populacions a l’interior de França, tant per l’educacion universitària, l’emplec o la retirada per barrejar las populacions. Las politicas de l’estat d’integracion de las immigracions, europèas o non, se fan unicament dins la cultura e la lenga francesa.
 
Al nivèl mediatic, los jornals e televisions en lenga francesa son la nòrma; amb una preséncia residuala de l’occitan, e mai subre la basa del benevolat.
 
Ça que la, dins la dinamica europèa d’afirmacion de las regions, certas regions occitanas an iniciat de politica de desenvolopament mai autonòma. Atal, d’unas s’ensajan a establir una politica economica pròpria e tanben de politica lingüistica e culturala. Emai, dins la dinamica mondiala d’afirmacion de las metropòlis, Bordèu, Tolosa, e las conurbacions mediterranèas de Montpelhièr, Marselha e Niça arriban a aver una dinamica economica pròpria que las mena a quicomet d’iniciativas lingüisticas.
 
Atal, sèm dins una realitat de monolingüisme en francés sostenguda per los mejans financièrs, juridics, e mediatics de la politica lingüistica de l’estat francés e de las entrepresas privadas. L’us public de l’occitan se resumís a un us residual dins cèrts paises rurals, e encara dins l’encastre de las discussions privadas entre personas d’edat.
 
Sol lo trabalh d’una minoritat occitanista activa obriguèt un espaci politic, mai que mai amb las regions e las metropòlis occitanas: Calandreta, IEO, ensenhament bilingüe public, CIRDOC, anóncias dins los transpòrts en comun, sinhalizacion... Se aquelas iniciativas menèron a un us social fòrça marginal de l’occitan comparat a lo del francés, son una ruptura prefonda amb lo mite que lo francés es la lenga unica de l’estat francés.