Republican occitan, concedissi a la Republica francesa, que combati, la nocion de laïcitat. Me pensi tres qu’important que l’estat, al servici dels ciutadans e ciutadanas de totas las cresenças e non-cresenças, demòstre una neutralitat religiosa, e que per tant i aja pas pus de religion oficiala que crèe una inegalitat entre las gents en foncion de lor fe. Es una condicion necessària a l’exercici de la libertat.
 
Totun, la recuperacion del principi de laïcitat per l’extrèma drecha me sembla de ne mostrar los limits. En particular quand la laïcitat deven un argument per atacar una religion especifica, l’islam.
 
Fa qualques jorns, durant un viatge escolar imprevist a Barcelona, m’espantèt un debat afogat entre doas collègas mieunas: “Val mai aver una filha lesbiana o musulmana?”. En mai d’un questionament sul nivèl intellectual e moral dels professors de l’Educacion nacionala francesa, me venguèt en cap lo sentiment que nòstra societat evoluciona clarament vers l’intolerància, quins que semblen d’èsser los progrèsses aparents de l’acceptacion dels autres. Qualque temps puèi, legiguèri sus las rets socialas un occitanista que disiá, en francés, que calia fòrabandir de l’espaci public tot signe public d’apertenéncia a una religion, e que preniá per buta especiala l’islam.
 
De mai en mai me demandi: “Perqué voler interdire tota expression publica d’una religion?”. En qué gèina ma libertat individuala qu’un ciutadan o qu’una ciutadana manifèste en public çò que crei? Soi crestian evangelic, o escondi pas jamai: ma libertat d’èsser seguidor de Crist es de verai menaçada s’una persona se declara, dins l’espaci comun de la societat, musulmana, catolica, bodista, josieva, agnostica o atèa? Ai drech de voler enebir al musulman de se senhalar coma es? En cas qu’o volguèsse, que demostrariái ieu?
 
Pretendèm de voler instaurar una patz sociala en interdisent a las cresenças una expression publica. Remembre de las epòcas guerrièras provocadas per las religions? Possible, e desconeissi pas que las religions son sovent liberticidas. Mas quina patz sociala realizi se comenci d’entrepachar la libertat dels autres? De ieu me sembla que destapi mon intolerància fondamentala. Destapi qu’accèpti pas que l’autre siá desparièr de ieu. E puslèu que de me cambiar a ieu meteis, preferissi d’ensajar de cambiar los autres.
 
Per tant, a la laïcitat que pòt abandonar la neutralitat e se transformar en laïcisme antireligiós, e que de còps d’unes la fan servir per se desencusar de lor òdi contra una comunautat, preferissi la nocion de libertat de consciéncia. Aquesta implica lo respècte e lo dialòg per que poscam coexistir e que recuòle l’ignorància.