Opinion
Prospectiva lingüistica occitana (part 3)
Scenaris per l’occitan
A partir de la realitat lingüistica d’Occitània, podèm establir 4 scenaris dins una prospectiva d’us social de l’occitan.
1. lo monolingüisme francés
Aqueste scenari es lo manten de la situacion actuala de la lenga occitana se non i a pas d’evolucion politica dels dreits lingüistics en França.
L’estat francés contunha d’utilizar sos espleits juridics, mediatics e economics per impausar lo francés coma lenga unica de tota la populacion. Los mèdias contunhan d’espandir la nacionalitat francesa coma sentiment nacional unic. Supausa qu’Euròpa se tanca dins una Euròpa dels estats o se desintègra e non pòt pas mai promòure un modèl confederal ont totas las lengas europèas serián a egalitat.
La societat francesa enfortís son nacionalisme e la majoritat dels franceses refutan l’idèa d’us public d’una autra lenga que lo francés. Sèm tanben dins las perspectivas d’un monde subrepoblat e de subreconsum ont las guèrras e las migracions se generalizarián e aumentarián las tendéncias al replegament nacional.
Plan segur dins aquel contèxt, los occitanistas an pauc d’espaci politic per promòure una politica lingüistica favorabla a l’occitan. Mas subretot, aquel scenari seriá la resulta d’una incapacitat dels occitanistas de bastir una perspectiva acceptabla per lo mai grand nombre d’occitans, subretot per los qu’an pauc de consciéncia occitana.
2. lo bilingüisme occitan minoritari
Es lo scenari ont 30% al mens de la populacion parla l’occitan cada jorn dins de con tèxtes de monolingüisme occitan e tornan assegurar la transmission familhala.
Aqueste scenari supausa una evolucion dels dreits lingüistics en França amb una legislacion comparabla a la d’Espanha en favor de l’occitan d’Aran.
Las lengas minorizadas de França devenon oficiala al costat del francés dins lor espaci territorial. L’estat francés càmbia sos espleits juridics e mediatics per autorizar l’us public de l’occitan. Una part dels occitans coneisson e parlan a l’encòp occitan e francés. Un sentiment nacional occitan coexistís a costat de la nacionalitat francesa. Euròpa progrèssa vèrs una confederacion ont las regions e las lengas europèas son respectadas per los estats.
La societat francesa assumís sa realitat multinacionala e multilingüistica. La majoritat dels franceses acceptan l’idèa d’us public d’una autra lenga que lo francés. Una educacion a las lengas de França es generalizada. L’educacion es regionalizada e l’occitan s’ ensenha dins un modèl equivalent a lo dels basques, ont se pòt causir pertot una educacion amb un gra mai o mens fòrt d’immersion en occitan.
Aqueste scenari supausa un enfortiment de la tendéncia d’obertura a las autras culturas del monde de la populacion francesa tant coma dels autres país d’Euròpa o d’una mediterranèa pacificada ont l’idèa de tolerància religiosa, nacionala e etnica s’impausariá.
Plan segur, dins aqueste contèxt favorable, aqueste scenari es possible sonque se los occitanistas s’organizan per trobar l’espaci politic per promòure una politica lingüistica favorabla a l’occitan. Cal que lo petit nuclèu actual s’espandisca sufisentament per constituir una fòrça politica que pòsca negociar de politicas lingüisticas per l’occitan.
3. lo bilingüisme occitan majoritari
Es lo scenari ont la populacion parla majoritàriament occitan cada jorn mas accedís en francés als servicis de nivèl estatal. Una minoritat viu dins un espaci francofòn. Es la situacion actuala de Catalonha, Euskadi, del Sud Tiròl en Itàlia o las islas Äland en Finlàndia.
Aqueste scenari supausa una evolucion dels dreits lingüistics e politics en França comparabla a las autonomias Catalana o Basca en Espanha, o del Sud Tiròl en Itàlia, e una adesion d’una majoritat dels occitans a aqueste projècte lingüistic e cultural occitan.
4. lo monolingüisme occitan
Aqueste scenari supausa una evolucion dels dreits lingüistics e politics en França vèrs un modèl confederal tal coma Quebèc, Flandra e Soïssa romanda o mai, vèrs una independéncia d’Occitània. Supausa l’adesion o d’una granda part de la populacion occitana a l’independentisme.
A partir de la realitat lingüistica d’Occitània, podèm establir 4 scenaris dins una prospectiva d’us social de l’occitan.
1. lo monolingüisme francés
Aqueste scenari es lo manten de la situacion actuala de la lenga occitana se non i a pas d’evolucion politica dels dreits lingüistics en França.
L’estat francés contunha d’utilizar sos espleits juridics, mediatics e economics per impausar lo francés coma lenga unica de tota la populacion. Los mèdias contunhan d’espandir la nacionalitat francesa coma sentiment nacional unic. Supausa qu’Euròpa se tanca dins una Euròpa dels estats o se desintègra e non pòt pas mai promòure un modèl confederal ont totas las lengas europèas serián a egalitat.
La societat francesa enfortís son nacionalisme e la majoritat dels franceses refutan l’idèa d’us public d’una autra lenga que lo francés. Sèm tanben dins las perspectivas d’un monde subrepoblat e de subreconsum ont las guèrras e las migracions se generalizarián e aumentarián las tendéncias al replegament nacional.
Plan segur dins aquel contèxt, los occitanistas an pauc d’espaci politic per promòure una politica lingüistica favorabla a l’occitan. Mas subretot, aquel scenari seriá la resulta d’una incapacitat dels occitanistas de bastir una perspectiva acceptabla per lo mai grand nombre d’occitans, subretot per los qu’an pauc de consciéncia occitana.
2. lo bilingüisme occitan minoritari
Es lo scenari ont 30% al mens de la populacion parla l’occitan cada jorn dins de con tèxtes de monolingüisme occitan e tornan assegurar la transmission familhala.
Aqueste scenari supausa una evolucion dels dreits lingüistics en França amb una legislacion comparabla a la d’Espanha en favor de l’occitan d’Aran.
Las lengas minorizadas de França devenon oficiala al costat del francés dins lor espaci territorial. L’estat francés càmbia sos espleits juridics e mediatics per autorizar l’us public de l’occitan. Una part dels occitans coneisson e parlan a l’encòp occitan e francés. Un sentiment nacional occitan coexistís a costat de la nacionalitat francesa. Euròpa progrèssa vèrs una confederacion ont las regions e las lengas europèas son respectadas per los estats.
La societat francesa assumís sa realitat multinacionala e multilingüistica. La majoritat dels franceses acceptan l’idèa d’us public d’una autra lenga que lo francés. Una educacion a las lengas de França es generalizada. L’educacion es regionalizada e l’occitan s’ ensenha dins un modèl equivalent a lo dels basques, ont se pòt causir pertot una educacion amb un gra mai o mens fòrt d’immersion en occitan.
Aqueste scenari supausa un enfortiment de la tendéncia d’obertura a las autras culturas del monde de la populacion francesa tant coma dels autres país d’Euròpa o d’una mediterranèa pacificada ont l’idèa de tolerància religiosa, nacionala e etnica s’impausariá.
Plan segur, dins aqueste contèxt favorable, aqueste scenari es possible sonque se los occitanistas s’organizan per trobar l’espaci politic per promòure una politica lingüistica favorabla a l’occitan. Cal que lo petit nuclèu actual s’espandisca sufisentament per constituir una fòrça politica que pòsca negociar de politicas lingüisticas per l’occitan.
3. lo bilingüisme occitan majoritari
Es lo scenari ont la populacion parla majoritàriament occitan cada jorn mas accedís en francés als servicis de nivèl estatal. Una minoritat viu dins un espaci francofòn. Es la situacion actuala de Catalonha, Euskadi, del Sud Tiròl en Itàlia o las islas Äland en Finlàndia.
Aqueste scenari supausa una evolucion dels dreits lingüistics e politics en França comparabla a las autonomias Catalana o Basca en Espanha, o del Sud Tiròl en Itàlia, e una adesion d’una majoritat dels occitans a aqueste projècte lingüistic e cultural occitan.
4. lo monolingüisme occitan
Aqueste scenari supausa una evolucion dels dreits lingüistics e politics en França vèrs un modèl confederal tal coma Quebèc, Flandra e Soïssa romanda o mai, vèrs una independéncia d’Occitània. Supausa l’adesion o d’una granda part de la populacion occitana a l’independentisme.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Scenari 4. lo monolingüisme occitan
yay!!!
Senari 1BIS : La societat francesa enfortís la pratica societala d'una lenga veiculari, lo francés, la majoritat dels franceses refutan l’idèa d’us public d’una autra lenga que lo francés, mès se desvolopa pr'aquò en paralèla una presa de consciéncia regionalista Occitana que tenga pas brica compte de la pratica vertadièra de la lenga mès puslèu de la coneishénça prigonda del fatch evident e plan conegut d'un airal qu'èra occitanofòn pel passat e que l'us popular apèla d'ara enlà "Occitanie" (en francés, de sigur). "Région d'Occitanie" per la region administrativa francesa, e "Pays Occitan" ou "Grande Occitanie" per l'airal vernaculari de la dita "lenga d'òc".
Aqueste "regionalisma Occitanista" paradoxalament trencat del supòrt linguistic se cambia au cap de quauquas decenias, e per rasons economicas o societalas o sabi pas que, enfin per rasons qu'an pas res a véder ambe la pratica de la lenga vernaculari, en un rapòrt de fòrça "Provincia-Paris" que deveng un nacionalisma-indenpendentista que capita de balhar naissença a un Estat Occitan, que 't consèva oficiala, solide, la lenga veiculari societala e populara, lo francé, mès pr'aquò que preng per mesura la co-oficialisacion acompanhar d'una campanha de socialisacion de la vielha lenga vernaculari, l'occitan (generalisacionde l'ensenhament, medias publics en occitan etc).
Au cap d'un cinquantenat d'annadas, per'mor de la capitada d'aqueste politica linguistica ambiciosa, fin finala Occitània es un Estat completament bilingüe ; un sècle mès tard, l'occitan completament socialisat, en devenguer sufisent coma lenga veïculari, es consevat coma sola lenga oficiala, quitament se la pratica del francés es encara tolerada dins lo quite espaci public.
A part le reviscòl de la lenga au cap d'un sècle, es un senari comparable a Irlanda. O a çò que se poderià passar lèu en Padania o Escòssia : l'independénça d'Escòssia o de Padania seria pas per'mor d'un enjòc linguistic, quitament s'an un airal linguistic vernacular que poderia justifical un nacionalisma-independentista. Una Escòssia independenta seria probablament anglofòna, e la Padania independenta conservària probablament lo toscan coma lenga veïculari. Après, aqueste nòus estat pòden benlèu aver una politica linguistica ambiciosa en favor de la lenga locala... o non. Digun pòt saber.
Scenari nº5 l'occitan deven la lenga dels escambis internacionals e suplanta l'anglés e lo chinés.
Scenari nº 6 Dark Vador ven mestre del monde e impausa l'occitan a l'univèrs.
Scenari nº7....
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari