Opinion
Despolitizar era lengua
100 dies en Parlament son pro entà començar a compréner com van es causes en mon dera politica institucionau. Tà començar ua donada de decepcion: sonque eth 30% de çò que s’apròve en Parlament s’amie entà deuant peth govèrn, pes ajuntaments e per d’autes institucions publiques. E òc, començatz a compdar totes es leis, mocions e prepauses qu’an estat votades favorablement e encara non s’an desvolopat e vos meteratz es mans sus eth cap. E non i a cap de mecanisme entà obligar a respectar es prepauses e mocions deth Parlament, ne entà desplegar es leis qu’apròve. Non ei pas estonant qu’era gent age deishat de creir ena politica, vos ac ben asseguri.
Manca de recorsi, manca de voluntat politica, guèrres entre partits en encastre locau e saturacion, molta saturacion de prepauses que cau aprovar de cara as votants, sonque pr’amor que les cau méter en debat public, sonque pr’amor que pòden èster petites victòries entara oposicion, sonque tà utilizar-les coma arma electorau. E era lengua, un còp mès, s’utilize damb un cinisme que non hè ben ad arrés, començant pera pròpria lengua.
Dimèrcles passat, ena comission de cultura e lengües deth Parlament de Catalonha se tornèc a parlar dera aplicacion dera Lei der occitan, aranès en Aran, aprovada en an 2010. Eth PSC auie presentat ua mocion damb 3 punts:
Quan m’arribèc eth tèxte pensè: “sonque açò?” Er occitan a plan besonh de fòrça mès causes qu’açò! E me metí a milhorar-le, a demanar d’autes causes plan importantes, en tot saber qu’ena negociacion des esmendaments calie bastir pònts. Ne poderia auer hèt d’auti, les poderie auer escrit de manèra diferenta, mès fin finau es 2 modificacions de redigits e 8 nauèths punts sigueren:
Dues reflexions:
Era prumèra: Es punts 2, 6 e 7 non s’acceptèren. Çò de mès grèu siguec díder que non ère eth moment de parlar dera preséncia der occitan en d’auti Ajuntaments de Catalonha, que non ère eth moment de parlar des drets lingüistics des aranesi que viuen dehòra d’Aran, que non ère eth moment de parlar de com es Ajuntaments en Aran encara an es pagines web en castelhan, de com hèn es pannèus de hèstes en castelhan, de com es bailes e cònsols parlen enes actes publics en castelhan e de com utilizen es hilats sociaus en castelhan. E òc, en Aran eth castelhan minorize ar occitan. E òc, sonque eth 17% l’a coma lengua d’usatge abituau. E ei ua vergonha non voler anar de cara ad açò. Fin finau, s’es institucions publiques non dan exemple, non valoren era lengua, non la tien damb orgulh deuant dera gent que ven a visitar-mos, non hèn que sigue ua pòrta d’integracion entàs nauvengudi, com voletz qu’ac hèsquen es vesins e vesies d’Aran? S’ua lengua non ei de besonh entà comunicar-se, se non ei fòrta en carrèr, s’ei invisibilizada, ei condemnada a mòrt. E damb era morim nosati coma pòble.
Era dusau: Se passèc des 3 punts deth PSC as 9 punts dera CUP e JxS. E òc, quan se hèn es causes amassa, quan non se politize era lengua n’era cultura, ei quan auançam coma pòble, ei quan vedem es nòsti drets reconeishudi e ei quan era gent pòt tornar a creir ena politica, mès enlà de lutes partidistes que non mos porten enlòc. Un presente era prepausa, un aute la melhore e es tres l’amien entà deuant.
Qui ten era lengua, ten era clau.
Braci dubèrts a toti es partits entà anar tostemps endeuant pera nòsta lengua.
Coma aranesi qu’èm, que non mos quède eth regret que non auem hèt tot çò que podiem hèr pera sua perviuença.
Manca de recorsi, manca de voluntat politica, guèrres entre partits en encastre locau e saturacion, molta saturacion de prepauses que cau aprovar de cara as votants, sonque pr’amor que les cau méter en debat public, sonque pr’amor que pòden èster petites victòries entara oposicion, sonque tà utilizar-les coma arma electorau. E era lengua, un còp mès, s’utilize damb un cinisme que non hè ben ad arrés, començant pera pròpria lengua.
Dimèrcles passat, ena comission de cultura e lengües deth Parlament de Catalonha se tornèc a parlar dera aplicacion dera Lei der occitan, aranès en Aran, aprovada en an 2010. Eth PSC auie presentat ua mocion damb 3 punts:
1. Desplegar de manèra immediata era Lei 35/2010 der occitan, denominat aranés en Aran aprovada en Parlamet de Catalunya eth 1r d’octobre de 2010.
2. Dotar ath Conselh Generau d’Aran des recorsi de que disposaue en 2010 tara realizacion d’accions en favor dera preservacion der aranés de besonh entà aplicar aquera lei damb totes es garanties, recorsi que non an d’èster per dejós des que dispausaue en 2010.
3. Demanar instantament ath Departament d’Ensenhament, qu’includisque, de manèra urgenta, er aranés enes sòns curriculums d’educacion primària.
2. Dotar ath Conselh Generau d’Aran des recorsi de que disposaue en 2010 tara realizacion d’accions en favor dera preservacion der aranés de besonh entà aplicar aquera lei damb totes es garanties, recorsi que non an d’èster per dejós des que dispausaue en 2010.
3. Demanar instantament ath Departament d’Ensenhament, qu’includisque, de manèra urgenta, er aranés enes sòns curriculums d’educacion primària.
Quan m’arribèc eth tèxte pensè: “sonque açò?” Er occitan a plan besonh de fòrça mès causes qu’açò! E me metí a milhorar-le, a demanar d’autes causes plan importantes, en tot saber qu’ena negociacion des esmendaments calie bastir pònts. Ne poderia auer hèt d’auti, les poderie auer escrit de manèra diferenta, mès fin finau es 2 modificacions de redigits e 8 nauèths punts sigueren:
1. Desplegar de manèra immediata era Lei 35/2010 der occitan, denominat aranés en Aran aprovada en Parlamet de Catalunya eth 1r d’octobre de 2010. Elaborar e presentar en Parlament laguens de 2016 un programa de desplegament dera Lei 35/2010 der occitan, aranés en Aran, en encastre de tota Catalonha, que definisque era huelha de rota deth Govèrn sus era matèria, especifique er estat d’auança des accions e politiques desplegades, e servisque entà contunhar e aprigondir era collaboracion damb es institucions araneses competentes en matèria de lengua.
2.Dotar ath Conselh Generau d’Aran des recorsi de que disposaue en 2010 tara realizacion d’accions en favor dera preservacion der aranés de besonh entà aplicar aguestalei damb totes es garanties, recorsi que non an d’èster per dejós des que dispausaue en 2010.Preveir en nau pressupòst dera Generalitat de Catalonha de 2016 ua partida pressupostària que represente eth 5% deth pressupòst totau dera Direccion Generau de Politica Lingüistica, destinada ara implementacion dera Lei 35/2010 der occitan, aranés en Aran, en encastre de tota Catalonha.
3. Demanar instantament a toti es Departaments dera Generalitat de Catalonha entà qu’enes concorsi publics de provision de places dera Generalitat de Catalonha, er occitan age ua puntuacion egau ath catalan, en encastre de tota Catalonha, entà equiparar-ne era oficialitat.
4. Demanar instantament ara Corporacion Catalana de Mèdies Audiovisuaus a aumentar eth temps d’emission en occitan, tant ena television coma era ràdio publiques, en encastre de tota Catalonha.
5. Demanar instantament a toti es Departaments dera Generalitat de Catalonha entà que presenten un Plan de desvolopament dera preséncia der occitan, aranés en Aran, ena sua accion de govèrn.
6. Sollicitar a toti es Ajuntament de Catalonha qu’incorpòren era preséncia der occitan, aranés en Aran, en sòn encastre competenciau, entà anar de cap a un objectiu d’equiparacion dera oficialitat entre totes es lengues pròpries de Catalonha.
7. Sollicitar a toti es Ajuntament d’Aran que hesquen der aranés era lengua prumèra entara comunicacion publica, es gestions, es hilats sociaus e era publicitat, entà evitar era reculada der occitan, aranés en Aran, en favor deth castelhan, ena accion d’aqueres institucions.
8. Crear ua comission de seguiment sus eth desvolopament dera Lei 35/2010 der occitan, aranés en Aran, entà dar compde des auances deth Govèrn, deth Conselh Generau d’Aran, des Ajuntaments aranesi e dera Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana.
9. Demanar ath Conselh Generau d’Aran eth detalh des compdes entà assegurar qu’eth pressupòst que se destine ara lengua occitana, aranés en Aran, se destine sonque a publicacions, projèctes e politiques entath melhorament der estat d’aguesta lengua, e non d’autes.
10. Sollicitar era compareishença des responsables politics de besonh entà dar compde der estat dera lengua occitana, aranés en Aran, e des politiques publiques que s’amien per part deth Govèrn, deth Conselh Generau d’Aran, dera Acadèmia Aranesa dera Lengua e des Ajuntaments d’Aran.
2.
3. Demanar instantament a toti es Departaments dera Generalitat de Catalonha entà qu’enes concorsi publics de provision de places dera Generalitat de Catalonha, er occitan age ua puntuacion egau ath catalan, en encastre de tota Catalonha, entà equiparar-ne era oficialitat.
4. Demanar instantament ara Corporacion Catalana de Mèdies Audiovisuaus a aumentar eth temps d’emission en occitan, tant ena television coma era ràdio publiques, en encastre de tota Catalonha.
5. Demanar instantament a toti es Departaments dera Generalitat de Catalonha entà que presenten un Plan de desvolopament dera preséncia der occitan, aranés en Aran, ena sua accion de govèrn.
6. Sollicitar a toti es Ajuntament de Catalonha qu’incorpòren era preséncia der occitan, aranés en Aran, en sòn encastre competenciau, entà anar de cap a un objectiu d’equiparacion dera oficialitat entre totes es lengues pròpries de Catalonha.
7. Sollicitar a toti es Ajuntament d’Aran que hesquen der aranés era lengua prumèra entara comunicacion publica, es gestions, es hilats sociaus e era publicitat, entà evitar era reculada der occitan, aranés en Aran, en favor deth castelhan, ena accion d’aqueres institucions.
8. Crear ua comission de seguiment sus eth desvolopament dera Lei 35/2010 der occitan, aranés en Aran, entà dar compde des auances deth Govèrn, deth Conselh Generau d’Aran, des Ajuntaments aranesi e dera Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana.
9. Demanar ath Conselh Generau d’Aran eth detalh des compdes entà assegurar qu’eth pressupòst que se destine ara lengua occitana, aranés en Aran, se destine sonque a publicacions, projèctes e politiques entath melhorament der estat d’aguesta lengua, e non d’autes.
10. Sollicitar era compareishença des responsables politics de besonh entà dar compde der estat dera lengua occitana, aranés en Aran, e des politiques publiques que s’amien per part deth Govèrn, deth Conselh Generau d’Aran, dera Acadèmia Aranesa dera Lengua e des Ajuntaments d’Aran.
Dues reflexions:
Era prumèra: Es punts 2, 6 e 7 non s’acceptèren. Çò de mès grèu siguec díder que non ère eth moment de parlar dera preséncia der occitan en d’auti Ajuntaments de Catalonha, que non ère eth moment de parlar des drets lingüistics des aranesi que viuen dehòra d’Aran, que non ère eth moment de parlar de com es Ajuntaments en Aran encara an es pagines web en castelhan, de com hèn es pannèus de hèstes en castelhan, de com es bailes e cònsols parlen enes actes publics en castelhan e de com utilizen es hilats sociaus en castelhan. E òc, en Aran eth castelhan minorize ar occitan. E òc, sonque eth 17% l’a coma lengua d’usatge abituau. E ei ua vergonha non voler anar de cara ad açò. Fin finau, s’es institucions publiques non dan exemple, non valoren era lengua, non la tien damb orgulh deuant dera gent que ven a visitar-mos, non hèn que sigue ua pòrta d’integracion entàs nauvengudi, com voletz qu’ac hèsquen es vesins e vesies d’Aran? S’ua lengua non ei de besonh entà comunicar-se, se non ei fòrta en carrèr, s’ei invisibilizada, ei condemnada a mòrt. E damb era morim nosati coma pòble.
Era dusau: Se passèc des 3 punts deth PSC as 9 punts dera CUP e JxS. E òc, quan se hèn es causes amassa, quan non se politize era lengua n’era cultura, ei quan auançam coma pòble, ei quan vedem es nòsti drets reconeishudi e ei quan era gent pòt tornar a creir ena politica, mès enlà de lutes partidistes que non mos porten enlòc. Un presente era prepausa, un aute la melhore e es tres l’amien entà deuant.
Qui ten era lengua, ten era clau.
Braci dubèrts a toti es partits entà anar tostemps endeuant pera nòsta lengua.
Coma aranesi qu’èm, que non mos quède eth regret que non auem hèt tot çò que podiem hèr pera sua perviuença.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Bon dia!
El punt 6 és complicat... com a catalanoparlant veig per exemple un clar supremacisme lingüístic castellà a l´Estat espanyol, però la solució a aquest problema crec que no passa pel fet que en un poble castellà de 100 habitants em puguin atendre´m en català. Molt més important -i viable- el punt 7, per exemple.
D´altra banda voldria que no fos tot una qüestió de quantitat i de burocràcia -una concepció institucional de les llengües- en comptes d´una qüestió de qualitat. Ho dic, per exemple, perquè a la web http://www.institutestudisaranesi.cat/ encara no he trobat -potser no he cercat bé- cap mínima referència al gascó. Situar l´aranès al seu context -la qual cosa implicaria donar a conèixer les varietats que envolten (català però també euskera, aragonès, altres varietats gascones) i de retruc entendre millor les altres varietats occitanes- em semblaria millor que no pas fer que a Mont-Roig del Camp o Riudellots de la Selva em poguessin atendre en aranès.
Salut!
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari