capçalera campanha

Opinion

Totòm e formas equivalentas

Per lo sens de “totòm” (en anglés “everybody”, en francés “tout le monde”), l’occitan possedís mai d’un recors expressiu.
 
 
Totòm
 
Lo tipe totòm es un pronom singular e s’acompanha d’un vèrb al singular:
 
Totòm espèra un futur melhor.
 
Originàriament aquel mot significa “tot òme”, “tota persona”. Es pròche de la forma catalana tothom. S’utiliza tradicionalament en lengadocian meridional mas es admissible pertot.
 
 
Totes
 
Lo tipe totes o tots, en provençal totei, en niçard toi, es un pronom plural e s’acompanha d’un vèrb al plural:
 
Totes espèran un futur melhor.
(Tots espèran un futur melhor.)
(Totei espèran un futur melhor.)
(Toi espèran un futur melhor.)
 
Es un tipe pròche del catalan tots, de l’italian tutti e del francés tous.
 
Aquel tipe se pòt feminizar de manièra explicita en totas quand parlam d’un grop que se compausa sonque de femnas o de dròllas. En niçard lo femenin plural es toti. En provençal, totun, i a pas de diferéncia possibla entre masculin e femenin, que se ditz totei als dos genres.
 
 
Trestots
 
Lo tipe trestots fonciona coma totes, es un pronom plural que demanda un vèrb al plural:
 
Trestots espèran un futur melhor.
 
Es un mot tipic de l’auvernhat mas es acceptable pertot. Se compausa del prefixe intensiu tres- e del pronom tots. S’es pogut desvolopar en auvernhat, benlèu, perque lo prefixe tres- i a compensat l’amudiment de las doas consonantas finalas ‑ts, dins to(ts).
 
 
Tot lo mond (?)
 
La locucion pronominala tot lo mond (amb sa varianta tot lo monde) es d’una analisi dificila e confèssi que manqui de documentacion completa e d’una opinion definitiva. Es de mal saupre se s’acompanha puslèu d’un vèrb al singular o al plural.
 
Tot lo mond espèra un futur melhor. (?)
Tot lo mond espèran un futur melhor. (?)
 
Siá tot lo mond es una formacion occitana autentica, mas lo prestigi de l’expression francesa tout le monde si que l’a ajudada a s’espandir.
 
Siá tot lo mond es un francisme superflú. La dificultat de saupre se tot lo mond s’acompanha d’un vèrb al singular o al plural seriá benlèu l’indici que se tracta d’un francisme. Car lo francés, el, utiliza tout le monde amb un vèrb al singular (Tout le monde espère un avenir meilleur). E aquel modèl francés es en contradiccion amb l’expression occitana lo mond (equivalenta de las gents) que demanda de s’acompanhar d’un vèrb al plural:
 
Lo mond espèran un futur melhor.
= Las gents espèran un futur melhor.
 
En catalan, una formacion coma tot el món significa pas “totòm” mas puslèu “lo mond entièr, totas las personas del mond”.
 
Lo tipe tot lo mond es absent de l’excellent Diccionari de basa francés-provençau de Lèbre & Martin & Molin, qu’es un dels melhors diccionaris d’usatge per l’occitan modèrne. Los autors i an preferit l’expression totei amb un vèrb al plural (tout le monde le sait -> totei o sabon) o cadun amb un vèrb al singular(tout le monde le sait -> cadun o saup).
 
Ça que la, tot lo mond se pòt trobar de còps dins de bons escrivans. Mas los melhors escrivans pòdon èsser victimas de francismes involontaris.
 
Es una question complèxa. Cal far una analisi menimosa de l’evolucion de l’expression tot lo mond dins lo temps e l’espaci, en relacion amb la penetracion dels modèls franceses en Occitània.

________________
 
Apondon (3.5.2016)
 
Dins aqueste article ai volgut èsser fòrça prudent —excessivament prudent!— per parlar de la locucion tot lo mond.
 
En realitat totes los usatges evocats son ben corrèctes e ben tradicionals: tot lo mond, dins lo sens de “totòm”, se pòt acompanhar sens problèma d’un vèrb al singular o d’un vèrb al plural.
 
Tot lo mond espèra un futur melhor.
= Tot lo mond espèran un futur melhor.
 
Aqueles usatges, Frede Jensen los atèsta amb de citacions solidas dins son libre Syntaxe de l’ancien occitan (Tübingen: Niemeyer / De Gruyer, 1994, p. 164).

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

pep Perpignan
26.

En catalan los dialèctes oriental e valencian fan l'acòrd ("Calen dones fortes") e lo nord-occidental e rossilhonés pas ("Cal dones fortes"). La nòrma en catalan ara tendís a acceptar la primièra fòrma.

Pompeu Fabra sembla que no es va posar mai en aquest terreny, però en una conversa (221 de Pey, 251 de Rafel) diu això dels dos casos de dalt: “la gent, un singular, però que desvetlla la idea de pluralitat, pot adjuntar-se a un verb en plural, i és perfectament lícit [...]: La gent no sabien per on havien d’entrar”. Amb els col·lectius acompanyats d’un complement en plural “el verb concorda, segons els casos, amb el col·lectiu (singular) o amb el seu complement (plural)”: i diu que el cas “Un gran nombre d’escriptors cometen aquesta falta” és no sols correcte sinó l’únic correcte, afirmació estranya. Un dia mirarem què hi ha darrere això de “segons els casos”.

  • 1
  • 0
Reinat TOSCANO LO VAU
25.

#24 En italian, "tutto il mondo" s'emplega per parlar de la planeta. S'es per l'ensèms dei personas, s'emplega "tutti".

  • 2
  • 0
Renaud
24.

En Comenge, qu'è tostèm entenut a díder "tot lo monde" dab eth vèrbe ath plurau. Pr'aquò, ça'm sembla que venga dera plana pr'amor, logicament, que seria devut èster "tot eth monde".
Ath men avís, que deu èster ath còp un torn de lenga vielh (cf eth plurau) e un francisme (cf eth "lo" dera espression en parçan de "eth")...

Un aute indici, que disen "eth mond" entà parlar dera planeta, e "eth monde" entà parlar deras gents. "Eth mond que non vira cap dret", e "eth monde que son contentis".

  • 4
  • 0
Domergue Sumien Ais de Provença
23.

Ai mes un apondon a la fin de l'article.

  • 4
  • 0
JC
22.

#16 Una remarca : l'usatge es pas perdut pertot en oil fora Quebec puei que se ditz en peitavin-santongés auei. S'es perdut en francés estandard per contra (e mai regionau).

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article