Opinion
A l’òbra sèm
Las criticas contra la classa politica que non auriá sabut se preocupar dels vertadièrs enjòcs de nòstra societat son fòrça comunas. E mai dins lo mitan occitanista, son causas comunas de declaracions subre los politics que non se preocupan de la subrevida de la lenga e cultura occitana.
Mas, en França, e mai en Occitània, avèm una ciutadaniá particularament virtuosa e informada? Las enquestas europèas tal coma lo baromètre de la democracia de l’universitat de Zurich mòstran qu’avèm de ciutadans que participan pauc als partits politics, sindicats o associacions en comparason amb de democràcias mai vivas, qu’utilisam encara mens las aisinas de democràcia participativa o dirècta disponiblas, o que compran pauc de premsa.
Sense aquela participacion ciutadana, se pausa un problèma de per la natura conflictuala e de compromés de la politica democratica. Los ciutadans espèran de los politics que siàn femnas o òmes de qualitat excepctionala, de formacion e comportament exemplars, e que coneisson non sonque los problèmas mas tanben las solucions. Mas en realitat, son sonque de mediators entre las diversas demandas, sovent oposadas, de la societat per cercar l’interés general en foncion de las leis e del dreit.
Atal, per tots los grands subjèctes de societat, que siá lo desenvolopament sostenible, una justa reparticion de las riquesas e de l’emplec, l’egalitat dels genres... e mai los dreits linguïstics, es en primièr a la societat de s’organizar per aumentar los dreits fondamentals. Foguèron los sindicats que permetèron una melhor justícia social, las organizacions feministas o omosexualas que faguèron avançar l’egalitat dels genres e las associacions ecologistas lo dreit de l’environa. Es en seguida, que los politics cambièron las leis o establiguèron las entitats necessàrias.
Atal, es al nom dels dreits culturals e linguïstics de tots, que los occitanistas participan a d’associacions activas subre l’educacion, la cultura o l’economia occitana… La dralha es oberta, la societat la prendrà en compte.
La republica francesa dins sa version bonapartista faguèt desaparéisser l’us social de l’occitan, l’organizacion ciutadana impausarà los dreits linguïstics universals, e los politics occitanistas de tota ideologia poiràn desenvolopar de politicas lingüisticas mai potentas.
Uèi, l’occitan es una lenga que non a gaire mai d’us social, mas se reviscolarà s’exigissèm lo dreit universal de viure dins la o las lengas istoricas del territòri ont se viu.
La lenga quasi mòrta es, mas a l’òbra sèm.
Mas, en França, e mai en Occitània, avèm una ciutadaniá particularament virtuosa e informada? Las enquestas europèas tal coma lo baromètre de la democracia de l’universitat de Zurich mòstran qu’avèm de ciutadans que participan pauc als partits politics, sindicats o associacions en comparason amb de democràcias mai vivas, qu’utilisam encara mens las aisinas de democràcia participativa o dirècta disponiblas, o que compran pauc de premsa.
Sense aquela participacion ciutadana, se pausa un problèma de per la natura conflictuala e de compromés de la politica democratica. Los ciutadans espèran de los politics que siàn femnas o òmes de qualitat excepctionala, de formacion e comportament exemplars, e que coneisson non sonque los problèmas mas tanben las solucions. Mas en realitat, son sonque de mediators entre las diversas demandas, sovent oposadas, de la societat per cercar l’interés general en foncion de las leis e del dreit.
Atal, per tots los grands subjèctes de societat, que siá lo desenvolopament sostenible, una justa reparticion de las riquesas e de l’emplec, l’egalitat dels genres... e mai los dreits linguïstics, es en primièr a la societat de s’organizar per aumentar los dreits fondamentals. Foguèron los sindicats que permetèron una melhor justícia social, las organizacions feministas o omosexualas que faguèron avançar l’egalitat dels genres e las associacions ecologistas lo dreit de l’environa. Es en seguida, que los politics cambièron las leis o establiguèron las entitats necessàrias.
Atal, es al nom dels dreits culturals e linguïstics de tots, que los occitanistas participan a d’associacions activas subre l’educacion, la cultura o l’economia occitana… La dralha es oberta, la societat la prendrà en compte.
La republica francesa dins sa version bonapartista faguèt desaparéisser l’us social de l’occitan, l’organizacion ciutadana impausarà los dreits linguïstics universals, e los politics occitanistas de tota ideologia poiràn desenvolopar de politicas lingüisticas mai potentas.
Uèi, l’occitan es una lenga que non a gaire mai d’us social, mas se reviscolarà s’exigissèm lo dreit universal de viure dins la o las lengas istoricas del territòri ont se viu.
La lenga quasi mòrta es, mas a l’òbra sèm.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a de que far! Veire la pagina escandalosa de Carole Delga sus Facebook; las Lanas serian pas pus en Occitania!
Plan escrich, plan dich. Non cauria que i aguesse actiivitats doncas entre occitanoparlants o desiroses d i esser ? Entrepresas, industrias, negocis, sports (a debutat), servicis etc..tot ço de lucratiu Viure occitan qué...
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari