A la debuta dau mes de julhet, la justícia balhet rason aus opausants a la restanca de Sivens. Son estats anullats la declaracion d’utilitat publica, l’autorizacion d’eissartatge e la derogacion sus las espècias protegidas. E mai l’Estat es estat condemnat a paiar 3750 euros a las associacions. “I aurà faugut un mòrt per que quò s’aplantar” çò disset Ben Lefetey, pòrtaparaula dau collectiu Testet que reunís fòrça opausants.
 
Quel afar, en mai de mostrar lo pauc de consideracion qu’a lo governament per las question environamentalas, soslinha sa deriva autoritària. D’efiech, son biais de governar es l’afrontament: a Sivens o a Nòstra Dama de las Landas contra los ecologistas, au parlament contra sa majoritat e dins la rua contra los sindicats a prepaus de doas leis economicas de las importantas. Hollande e Valls vòlen governar tots sols, contra la separacion daus poders, en utilizar la fòrça d’acianta tuar.
 
Qual autoritarisme es legitimat per las tragedias dau terrorisme coma la que toquet Niça lo 14 de julhet. L’estat d’urgéncia prolonjat es utilizat contra los opausants au governament, pusleu que de concernir nonmàs la lucha contra l’islamisme. E las reaccions dau monde politic au drama que visqueren los niçards mostra que lo resultat de l’eleccion presidenciala venenta farà mas que renforçar quela deriva. Sens parlar dau scenari catastròfa de l’arribada au poder de Marine Le Pen.
 
Me risque a la politica-ficcion en imaginar un autre scenari tant desastrós. De las tensions mai que fòrtas dins lo país, benleu d’autres atemptats, porriàn menar lo governament a trobar un biais per reportar las eleccions. Se mantendriá per garantir la securitat de tots e esperar un moment mai propici per organizar l’escrutinh presidenciau.
 
Entau, la democracia es en dangier, menaçada quitament per los que disen que la vòlen defendre. Deven demorar vigilants e exigents per son respecte.