Opinion
Los vèrbs irregulars solament al participi passat
Lo sistèma dels vèrbs es una causa pro complicada en occitan —coma dins totas las lengas romanicas—.
Per simplificar lo trabalh dels aprenents, es util de saupre que i a una categoria de vèrbs irregulars que son en realitat a pena irregulars. Lor sola irregularitat es lo temps del participi passat. Los autres tempses d’aqueles vèrbs se conjugan regularament.
1. aquerir
Lo participi passat pòt èsser regular: aquerit aquerida (vivaroalpenc aquerit aqueria).
Tanben pòt èsser irregular: aquist aquista (notatz lo plural sensible en occitan general: aquistes aquistas... mas alhors es aquists aquistas).
Aquel modèl de vèrb se pòt conjugar de manièra regulara en seguissent la 2a conjugason incoativa en ‑iss‑ coma finir: aquerissi, aquerisses, aquerís, etc.
Se conjugan parièr:
2. ardre (gascon àrder)
Lo participi passat es ars arsa (notatz lo plural sensible en occitan general: arses arsas... mas alhors es ars arsas).
Aquel vèrb se conjuga de manièra regulara als autres tempses en seguissent la 3a conjugason coma batre (gascon bàter): ardi, ardes, ard, ardèm, etc.
3. dobrir
Lo participi passat es irregular: dobèrt dobèrta.
Aquel modèl de vèrb se pòt conjugar de manièra regulara als autres tempses en seguissent la 2a conjugason incoativa en ‑iss‑ coma finir:dobrissi, dobrisses, dobrís, dobrissèm, etc.
Se conjugan parièr:
— entredobrir: participi passat entredobèrt
— redobrir: participi passat redobèrt
— cobrir: participi passat cobèrt
— descobrir: participi passat descobèrt
— recobrir: participi passat recobèrt
(Tanben lo tipe dobrir se pòt conjugar d’una autra manièra, mejançant la 2a conjugason non incoativa sens ‑iss‑, coma sentir, e amb una alternància vocalica o/uè o o/ue: duèrbi, duèrbes, duèrb, dobrèm, etc.)
Ai parlat de las variantas innombrablas del vèrb dobrirdins un article precedent.
4. metre (gascon méter)
Lo participi passat es irregular: mes mesa (en occitan general, notatz lo plural sensible meses mesas... mas alhors es mes mesas).
(Existisson tanben de variantas coma metut metuda e mes messa mas son inconegudas dins una bona partida dels dialèctes e semblan pas necessàrias en occitan estandard.)
Aquel vèrb se conjuga de manièra regulara als autres tempses en seguissent la 3a conjugason coma batre (gascon bàter): meti, metes, met, metèm, etc.
Se conjugan parièr, mas en apondent un accent grafic al participi passat masculin singular:
— admetre (gascon adméter): participi passat admés admesa (admeses admesas)
— demetre (gascon deméter): participi passat demés demesa (demeses demesas)
— entremetre (gascon entreméter): participi passat entremés entremesa (entremeses entremesas)
— permetre (gascon perméter): participi passat permés permesa (permeses permesas)
— prometre (gascon prométer): participi passat promés promesa (promeses promesas)
— remetre (gascon reméter): participi passat remés remesa (remeses remesas)
— sometre (gascon sométer): participi passat somés somesa (someses somesas)
5. morir
Lo participi passat es irregular: mòrt mòrta.
Aquel vèrb se pòt conjugar de manièra regulara als autres tempses en seguissent la 2a conjugason incoativa en ‑iss‑ coma finir: morissi, morisses, morís, morissèm, etc.
(Tanben se pòt conjugar d’una autra manièra, mejançant la 2a conjugason non incoativa sens ‑iss‑, coma sentir, e amb una alternància vocalica o/ò: mòri, mòres, mòr, morèm, etc.)
6. ofrir
Lo participi passat es irregular: ofèrt ofèrta.
Aquel modèl de vèrb se pòt conjugar de manièra regulara als autres tempses en seguissent la 2a conjugason incoativa en ‑iss‑ coma finir:ofrissi, ofrisses, ofrís, ofrissèm, etc.
Se conjuga parièr:
— sofrir: participi passat sofèrt
(Tanben aquel modèl se pòt conjugar d’una autra manièra, irregulara, mejançant la 2a conjugason non incoativa sens ‑iss‑, coma sentir, e amb una alternància vocalica o/ò:òfri, òfres, òfre, ofrèm, etc.)
7. rompre (gasconrómper)
Lo participi passat es irregular: rot rota.
Tanben pòt èsser regular: romput rompuda (vivaroalpenc romput rompua).
Dins los tempses compausats, òm accèpta rot o romput:a rot lo gredon = a romput lo gredon.
Coma adjectiu, òm utiliza sonque rot: un gredon rot, l’espasa rota.
Aquel vèrb se conjuga de manièra regulara als autres tempses en seguissent la 3a conjugason coma batre (gascon bàter): rompi, rompes, romp, rompèm, etc.
Los derivats coma corrompre (gascon corrómper) e interrompre (gascon interrómper) an totjorn un participi passat regular: corromput, interromput.
8. semondre (gascon semónder)
(Aquel vèrb es puslèu oriental, s’es adaptat al gascon, prendrà la forma semónder.)
Lo participi passat es irregular: semost semosta (notatz lo plural sensible en occitan general: semostes semostas... mas alhors es semosts semostas).
Tanben pòt èsser regular: semondut semonduda (vivaroalpenc semondut semondua).
Aquel vèrb se conjuga de manièra regulara als autres tempses en seguissent la 3a conjugason coma batre (gascon bàter): semondi, semondes, semond, semondèm, etc.
9. tòrcer
Lo participi passat es irregular: tòrs tòrsa (notatz lo plural sensible en occitan general: tòrses tòrsas... mas alhors es tòrs tòrsas).
Existís una segonda forma irregulara: tòrt tòrta.
Tanben lo participi passat pòt èsser regular: torçut torçuda (vivaroalpenc torçut torçua).
Dins los tempses compausats, lo participi passat es puslèu torçut: a torçut lo baston.
Totas las formas del participi passat se pòdon utilizar coma adjectius: un baston torçut = un baston tòrs = un baston tòrt.
Aquel vèrb se conjuga de manièra regulara als autres tempses en seguissent la 3a conjugason coma cóser o témer, amb una alternància vocalica o/ò, amb una alternància consonantica ç/c e amb la particula er al futur e al condicional: tòrci, tòrces, tòrç, torcèm... que tòrça, que tòrças... torcerai, torceràs... torceriái, torceriás, etc.
Se conjuga parièr:
— destòrcer: participi passat destòrs o destòrt o destorçut.
Per simplificar lo trabalh dels aprenents, es util de saupre que i a una categoria de vèrbs irregulars que son en realitat a pena irregulars. Lor sola irregularitat es lo temps del participi passat. Los autres tempses d’aqueles vèrbs se conjugan regularament.
1. aquerir
Lo participi passat pòt èsser regular: aquerit aquerida (vivaroalpenc aquerit aqueria).
Tanben pòt èsser irregular: aquist aquista (notatz lo plural sensible en occitan general: aquistes aquistas... mas alhors es aquists aquistas).
Aquel modèl de vèrb se pòt conjugar de manièra regulara en seguissent la 2a conjugason incoativa en ‑iss‑ coma finir: aquerissi, aquerisses, aquerís, etc.
Se conjugan parièr:
— conquerir: participi passat conquerit o conquist
— enquerir: participi passat enquerit o enquist
— requerir: participi passat requerit o requist
(Tanben lo tipe aquerir se pòt conjugar d’una autra manièra, mejançant la 2a conjugason non incoativa sens ‑iss‑, coma sentir, e amb una alternància vocalica e/iè o e/ie: aquièri, aquières, aquièr, aquerèm, etc.)— enquerir: participi passat enquerit o enquist
— requerir: participi passat requerit o requist
2. ardre (gascon àrder)
Lo participi passat es ars arsa (notatz lo plural sensible en occitan general: arses arsas... mas alhors es ars arsas).
Aquel vèrb se conjuga de manièra regulara als autres tempses en seguissent la 3a conjugason coma batre (gascon bàter): ardi, ardes, ard, ardèm, etc.
3. dobrir
Lo participi passat es irregular: dobèrt dobèrta.
Aquel modèl de vèrb se pòt conjugar de manièra regulara als autres tempses en seguissent la 2a conjugason incoativa en ‑iss‑ coma finir:dobrissi, dobrisses, dobrís, dobrissèm, etc.
Se conjugan parièr:
— entredobrir: participi passat entredobèrt
— redobrir: participi passat redobèrt
— cobrir: participi passat cobèrt
— descobrir: participi passat descobèrt
— recobrir: participi passat recobèrt
Ai parlat de las variantas innombrablas del vèrb dobrirdins un article precedent.
4. metre (gascon méter)
Lo participi passat es irregular: mes mesa (en occitan general, notatz lo plural sensible meses mesas... mas alhors es mes mesas).
(Existisson tanben de variantas coma metut metuda e mes messa mas son inconegudas dins una bona partida dels dialèctes e semblan pas necessàrias en occitan estandard.)
Aquel vèrb se conjuga de manièra regulara als autres tempses en seguissent la 3a conjugason coma batre (gascon bàter): meti, metes, met, metèm, etc.
Se conjugan parièr, mas en apondent un accent grafic al participi passat masculin singular:
— admetre (gascon adméter): participi passat admés admesa (admeses admesas)
— demetre (gascon deméter): participi passat demés demesa (demeses demesas)
— entremetre (gascon entreméter): participi passat entremés entremesa (entremeses entremesas)
— permetre (gascon perméter): participi passat permés permesa (permeses permesas)
— prometre (gascon prométer): participi passat promés promesa (promeses promesas)
— remetre (gascon reméter): participi passat remés remesa (remeses remesas)
— sometre (gascon sométer): participi passat somés somesa (someses somesas)
5. morir
Lo participi passat es irregular: mòrt mòrta.
Aquel vèrb se pòt conjugar de manièra regulara als autres tempses en seguissent la 2a conjugason incoativa en ‑iss‑ coma finir: morissi, morisses, morís, morissèm, etc.
(Tanben se pòt conjugar d’una autra manièra, mejançant la 2a conjugason non incoativa sens ‑iss‑, coma sentir, e amb una alternància vocalica o/ò: mòri, mòres, mòr, morèm, etc.)
6. ofrir
Lo participi passat es irregular: ofèrt ofèrta.
Aquel modèl de vèrb se pòt conjugar de manièra regulara als autres tempses en seguissent la 2a conjugason incoativa en ‑iss‑ coma finir:ofrissi, ofrisses, ofrís, ofrissèm, etc.
Se conjuga parièr:
— sofrir: participi passat sofèrt
(Tanben aquel modèl se pòt conjugar d’una autra manièra, irregulara, mejançant la 2a conjugason non incoativa sens ‑iss‑, coma sentir, e amb una alternància vocalica o/ò:òfri, òfres, òfre, ofrèm, etc.)
7. rompre (gasconrómper)
Lo participi passat es irregular: rot rota.
Tanben pòt èsser regular: romput rompuda (vivaroalpenc romput rompua).
Dins los tempses compausats, òm accèpta rot o romput:a rot lo gredon = a romput lo gredon.
Coma adjectiu, òm utiliza sonque rot: un gredon rot, l’espasa rota.
Aquel vèrb se conjuga de manièra regulara als autres tempses en seguissent la 3a conjugason coma batre (gascon bàter): rompi, rompes, romp, rompèm, etc.
Los derivats coma corrompre (gascon corrómper) e interrompre (gascon interrómper) an totjorn un participi passat regular: corromput, interromput.
8. semondre (gascon semónder)
(Aquel vèrb es puslèu oriental, s’es adaptat al gascon, prendrà la forma semónder.)
Lo participi passat es irregular: semost semosta (notatz lo plural sensible en occitan general: semostes semostas... mas alhors es semosts semostas).
Tanben pòt èsser regular: semondut semonduda (vivaroalpenc semondut semondua).
Aquel vèrb se conjuga de manièra regulara als autres tempses en seguissent la 3a conjugason coma batre (gascon bàter): semondi, semondes, semond, semondèm, etc.
9. tòrcer
Lo participi passat es irregular: tòrs tòrsa (notatz lo plural sensible en occitan general: tòrses tòrsas... mas alhors es tòrs tòrsas).
Existís una segonda forma irregulara: tòrt tòrta.
Tanben lo participi passat pòt èsser regular: torçut torçuda (vivaroalpenc torçut torçua).
Dins los tempses compausats, lo participi passat es puslèu torçut: a torçut lo baston.
Totas las formas del participi passat se pòdon utilizar coma adjectius: un baston torçut = un baston tòrs = un baston tòrt.
Aquel vèrb se conjuga de manièra regulara als autres tempses en seguissent la 3a conjugason coma cóser o témer, amb una alternància vocalica o/ò, amb una alternància consonantica ç/c e amb la particula er al futur e al condicional: tòrci, tòrces, tòrç, torcèm... que tòrça, que tòrças... torcerai, torceràs... torceriái, torceriás, etc.
Se conjuga parièr:
— destòrcer: participi passat destòrs o destòrt o destorçut.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#9 Mercés Eric per la precision.
#7 La prononciacion exacta quasi pertot en Bearn qu'ei [muɾ].
En generau, los parlars de Bearn ne pronóncian pas ua -t finau precedida de r o s: hart [haɾ], vist [bis].
#7 Mercés ben.
#6
[muɾt] ; es una fòrma que se ditz en Biarn, cresi.
Dens la Lana Grand, la Gironda, lo Marmandés e l'Albret, es ''mòrt''.
Una question : coma se pronóncia "mort" en gascon ?
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari