Opinion
Las enclavas lingüisticas
La defensa remarcabla de l’occitan a la Gàrdia
Mon article de la setmana passada recensava los territòris que constituisson Occitània. Qualques legeires me diguèron qu’auriái “oblidat” la Gàrdia, aquel vilatge eroïc del sud d’Itàlia ont i a encara un usatge viu de l’occitan.
Ai pas jamai oblidat la Gàrdia.
Estimi que los gardiòls jògan un ròtle remarcable dins la promocion de nòstra lenga d’òc. L’occitanisme es consensual a la Gàrdia, es defendut per las autoritats de la comuna amb fiertat e l’usatge popular de la lenga d’òc i es encara important, malgrat l’environament italian de Calàbria.
Lo lingüista Hans Peter Kunert, de l’Universitat de Calàbria a Cosenza, publica regularament d’estudis precises sus l’usatge de l’occitan a la Gàrdia. Tanben perpensa la manièra de lo cultivar en ortografia classica.
Dins Jornalet, Domenge Iacovo a escrich una opinion en occitan gardiòl e Terric Lausa a parlat de son crane trabalh.
A la Gàrdia fan d’esfòrces importants per valorizar l’occitan, tant, que se’n vei pas sovent d’equivalents dins la màger part de las autras comunas occitanas.
Se los gardiòls son occitans? Si ben!
Se la Gàrdia es en Occitània? Cresi que i a pas de responsa facila. Primièr caldriá demandar als abitants de la Gàrdia çò que ne pensan.
La question generala que se pausa es: se cal restacar las enclavas lingüisticas de talha reducha als territòris principals de las comunautats lingüisticas?
Totes los territòris de la lenga?
Se definissiam Occitània estrictament coma l’ensemble de las zònas ont se parla occitan, la Gàrdia seriá en Occitània, malgrat sa distància de 850 quilomètres de la rèsta del país.
Mas en aquel cas, saique, caldriá integrar tanben dins Occitània d’autras enclavas de lenga occitana coma Sant Estròpi (en Engolmés), Pigüé (en Argentina), Valdese (als Estats Units), divèrses vilatges occitans del sud d’Alemanha, etc.
Los occitanistas pensan mai a la Gàrdia e mens a las autras enclavas perque la Gàrdia es aquela ont se fa mai d’esfòrces visibles per defendre la lenga. Dins las autras enclavas, sèm pas segurs que l’occitan se parle encara: mancam d’enquistas actualizadas. A Sant Estròpi, l’usatge de l’occitan sembla d’aver desparegut...
Segon lo meteis critèri, caldriá exclure d’“Occitània” certanas enclavas situadas dintre Occitània, mas ont se parla una autra lenga que l’occitan. En particular l’enclava de la Petita Gavachariá, a l’èst de Bordèu, compren de vilatges ont se parla aguiainés (o peitavin-santongés) e mai se coneissián una progression de l’occitan al sègle XX. L'aguiainés se parla tanben al Verdon de Mar, en Medoc.
D’autras enclavas dintre Occitània, per contra, an desparegut al sègle XX: an cessat de parlar nòrd-italian (ligur) a Biòt, Mons, Escranhòla e Valàuria, en Provença Orientala...
Mónegue es un cas especial. Es una quasi-enclava. Òm i parla tradicionalament l’occitan al costat del nòrd-italian (ligur).
Un territòri continú?
La màger part de las revendicacions etnolingüisticas, dins lo Mond, definisson lors territòris coma de massas continuas e compactas, sens téner compte de las enclavas pichonas.
Quand se tracta de movements etnolingüistics intelligents, dison que vòlon respectar las lengas de las enclavas: tant las enclavas de lor lenga a l’exterior coma las enclavas de las autras lengas a l’interior.
Se causissèm aquel modèl, Occitània se definís alara coma la massa compacta de las tèrras que parlan occitan, sens téner compte de las pichonas enclavas exterioras o interioras.
En aquel cas, las enclavas occitanas a l’exterior, coma la Gàrdia, son objècte de revendicacion per promòure la lenga occitana —e es ben la mendre de las causas— mas son pas pròpriament en Occitània. Las enclavas d’autras lengas dedins Occitània, coma la Petita Gavachariá, son tanben objècte de respècte —e es ben normal— mas son consideradas coma de partidas d’Occitània.
Los movements catalans, en general, an costuma de dire que l’enclava catalana de l’Alguer, en Sardenha, fa pas partida dels Païses Catalans, e mai s’es ben una vila de cultura catalana. Almens es l’opinion majoritària dels catalanistas e de la Gran Enciclopèdia Catalana. Mas certans catalanistas an una posicion diferenta...
Dins los Païses Catalans, al País Valencian, i a una enclava lingüistica espanhòla, a Asp e Montfort. Los catalanistas semblan unanims per dire, ça que la, qu’es una partida integranta dels Païses Catalans.
I a un fum de comunas de lenga albanesa dins lo sud d’Itàlia (pas luènh de la Gàrdia) e en Grècia centrala. Mas los defensors d’una Grand Albania se limitan a revendicar Kosova e lo tèrç de l’estat de Macedònia, ont i a efectivament de massas compactas de populacions albanesas. Demandan pas d’annexar las enclavas d’Itàlia e de Grècia.
Un territòri per la planificacion lingüistica
En sociolingüistica, òm se pòt representar la question aital. Un territòri precís sembla necessari per i organizar la defensa d’una lenga, per i promòure son usatge preferencial, en brèu per i installar una planificacion lingüistica (o normalizacion lingüistica).
Delà la sociolingüistica, en tèrmes pus politics, lo territòri definit per una lenga pòt generar, de còps, la revendicacion d’una nacion amb de limits administratius e una organizacion politica pròpria. Aquela nacion se pòt concebre dins un projècte d’autonomia (integrada dins un estat pus vast) o ben dins un projècte d’estat independent.
Qualques legeires venon allergics e nervioses cada còp qu’evòqui la dimension nacionala per Occitània. Totun es normal, dins la recèrca internacionala en sociolingüistica, de comparar las comunautats lingüisticas amb las eventualas revendicacions nacionalas que ne pòdon derivar.
Per Occitània, i a diferentas revendicacions. D’unes vòlon una lenga occitana sens nacion. D’autres vòlon una lenga occitana amb una nacion occitana (e totes sabon qu’assumissi ieu l’opcion nacionala).
Dins los dos cases, amb o sens nacion, la question del territòri se pausa totjorn. Quin espaci precís revendicam per i exercir una planificacion lingüistica? Ont volèm que l’occitan siá promogut coma lenga normala de comunicacion?
Se podèm revendicar las meteissas mesuras per la lenga dins lo territòri compacte e dins las enclavas?
Aquelas questions, las devèm perpensar seriosament quand volèm definir lo territòri d’Occitània.
Mon article de la setmana passada recensava los territòris que constituisson Occitània. Qualques legeires me diguèron qu’auriái “oblidat” la Gàrdia, aquel vilatge eroïc del sud d’Itàlia ont i a encara un usatge viu de l’occitan.
Ai pas jamai oblidat la Gàrdia.
Estimi que los gardiòls jògan un ròtle remarcable dins la promocion de nòstra lenga d’òc. L’occitanisme es consensual a la Gàrdia, es defendut per las autoritats de la comuna amb fiertat e l’usatge popular de la lenga d’òc i es encara important, malgrat l’environament italian de Calàbria.
Lo lingüista Hans Peter Kunert, de l’Universitat de Calàbria a Cosenza, publica regularament d’estudis precises sus l’usatge de l’occitan a la Gàrdia. Tanben perpensa la manièra de lo cultivar en ortografia classica.
Dins Jornalet, Domenge Iacovo a escrich una opinion en occitan gardiòl e Terric Lausa a parlat de son crane trabalh.
A la Gàrdia fan d’esfòrces importants per valorizar l’occitan, tant, que se’n vei pas sovent d’equivalents dins la màger part de las autras comunas occitanas.
Se los gardiòls son occitans? Si ben!
Se la Gàrdia es en Occitània? Cresi que i a pas de responsa facila. Primièr caldriá demandar als abitants de la Gàrdia çò que ne pensan.
La question generala que se pausa es: se cal restacar las enclavas lingüisticas de talha reducha als territòris principals de las comunautats lingüisticas?
Totes los territòris de la lenga?
Se definissiam Occitània estrictament coma l’ensemble de las zònas ont se parla occitan, la Gàrdia seriá en Occitània, malgrat sa distància de 850 quilomètres de la rèsta del país.
Mas en aquel cas, saique, caldriá integrar tanben dins Occitània d’autras enclavas de lenga occitana coma Sant Estròpi (en Engolmés), Pigüé (en Argentina), Valdese (als Estats Units), divèrses vilatges occitans del sud d’Alemanha, etc.
Los occitanistas pensan mai a la Gàrdia e mens a las autras enclavas perque la Gàrdia es aquela ont se fa mai d’esfòrces visibles per defendre la lenga. Dins las autras enclavas, sèm pas segurs que l’occitan se parle encara: mancam d’enquistas actualizadas. A Sant Estròpi, l’usatge de l’occitan sembla d’aver desparegut...
Segon lo meteis critèri, caldriá exclure d’“Occitània” certanas enclavas situadas dintre Occitània, mas ont se parla una autra lenga que l’occitan. En particular l’enclava de la Petita Gavachariá, a l’èst de Bordèu, compren de vilatges ont se parla aguiainés (o peitavin-santongés) e mai se coneissián una progression de l’occitan al sègle XX. L'aguiainés se parla tanben al Verdon de Mar, en Medoc.
D’autras enclavas dintre Occitània, per contra, an desparegut al sègle XX: an cessat de parlar nòrd-italian (ligur) a Biòt, Mons, Escranhòla e Valàuria, en Provença Orientala...
Mónegue es un cas especial. Es una quasi-enclava. Òm i parla tradicionalament l’occitan al costat del nòrd-italian (ligur).
Un territòri continú?
La màger part de las revendicacions etnolingüisticas, dins lo Mond, definisson lors territòris coma de massas continuas e compactas, sens téner compte de las enclavas pichonas.
Quand se tracta de movements etnolingüistics intelligents, dison que vòlon respectar las lengas de las enclavas: tant las enclavas de lor lenga a l’exterior coma las enclavas de las autras lengas a l’interior.
Se causissèm aquel modèl, Occitània se definís alara coma la massa compacta de las tèrras que parlan occitan, sens téner compte de las pichonas enclavas exterioras o interioras.
En aquel cas, las enclavas occitanas a l’exterior, coma la Gàrdia, son objècte de revendicacion per promòure la lenga occitana —e es ben la mendre de las causas— mas son pas pròpriament en Occitània. Las enclavas d’autras lengas dedins Occitània, coma la Petita Gavachariá, son tanben objècte de respècte —e es ben normal— mas son consideradas coma de partidas d’Occitània.
Los movements catalans, en general, an costuma de dire que l’enclava catalana de l’Alguer, en Sardenha, fa pas partida dels Païses Catalans, e mai s’es ben una vila de cultura catalana. Almens es l’opinion majoritària dels catalanistas e de la Gran Enciclopèdia Catalana. Mas certans catalanistas an una posicion diferenta...
Dins los Païses Catalans, al País Valencian, i a una enclava lingüistica espanhòla, a Asp e Montfort. Los catalanistas semblan unanims per dire, ça que la, qu’es una partida integranta dels Païses Catalans.
I a un fum de comunas de lenga albanesa dins lo sud d’Itàlia (pas luènh de la Gàrdia) e en Grècia centrala. Mas los defensors d’una Grand Albania se limitan a revendicar Kosova e lo tèrç de l’estat de Macedònia, ont i a efectivament de massas compactas de populacions albanesas. Demandan pas d’annexar las enclavas d’Itàlia e de Grècia.
Un territòri per la planificacion lingüistica
En sociolingüistica, òm se pòt representar la question aital. Un territòri precís sembla necessari per i organizar la defensa d’una lenga, per i promòure son usatge preferencial, en brèu per i installar una planificacion lingüistica (o normalizacion lingüistica).
Delà la sociolingüistica, en tèrmes pus politics, lo territòri definit per una lenga pòt generar, de còps, la revendicacion d’una nacion amb de limits administratius e una organizacion politica pròpria. Aquela nacion se pòt concebre dins un projècte d’autonomia (integrada dins un estat pus vast) o ben dins un projècte d’estat independent.
Qualques legeires venon allergics e nervioses cada còp qu’evòqui la dimension nacionala per Occitània. Totun es normal, dins la recèrca internacionala en sociolingüistica, de comparar las comunautats lingüisticas amb las eventualas revendicacions nacionalas que ne pòdon derivar.
Per Occitània, i a diferentas revendicacions. D’unes vòlon una lenga occitana sens nacion. D’autres vòlon una lenga occitana amb una nacion occitana (e totes sabon qu’assumissi ieu l’opcion nacionala).
Dins los dos cases, amb o sens nacion, la question del territòri se pausa totjorn. Quin espaci precís revendicam per i exercir una planificacion lingüistica? Ont volèm que l’occitan siá promogut coma lenga normala de comunicacion?
Se podèm revendicar las meteissas mesuras per la lenga dins lo territòri compacte e dins las enclavas?
Aquelas questions, las devèm perpensar seriosament quand volèm definir lo territòri d’Occitània.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#16 Hola, gracias por su respuesta. Es cierto que hay una pequeñísima discontinuidad territorial entre Aspe y Monforte del resto de tierras de dialecto murciano. Así pues, es imposible discrepar con usted sobre este punto: son un enclave, estrictamente hablando. Mis disculpas por no haber atendido a este hecho indiscutible en mi anterior mensaje. Ahora bien, mis reservas: son un enclave peculiarísimo. La discontinuidad con el resto del tierras de dialecto murciano (usted ya veo que insiste en lo de 'español') debe de ser qué, ¿cinco kilómetros, a lo sumo? Y eso suponiendo que la franja de Novelda y Petrer que separa Monforte de Elda no esté ocupada por alquerías murcianófonas: en muchas ocasiones los municipios no son del todo homogéneos lingüísticamente... Así pues, meter en un mismo artículo a Aspe y Monforte y a la Gàrdia, usted me disculpará, pero resulta un punto hilarante.
Otra cosa en la que veo que insiste es en lo de País Valenciano. Veamos, la denominación "Comunidad Valenciana" tampoco es santa de mi devoción, pero considero que la denominación de País Valenciano para referirse a la autonomía ningunea el 'hecho diferencial murciano' (esa es la parte que a mí me toca) propio de muchos esos territorios. Asi pues, prefiero reservar lo de País Valenciano a los territorios de lengua y cultura valenciana. Con su permiso y el de los inexistentes 'catalanistas unánimes' de su artículo.
Todo esto está dicho sin acritud y con el único ánimo de aclarar las cosas, pues entiendo que la visión que se pueda tener de ciertos asuntos desde lugares alejados a los territorios concernidos pueda estar un poco desenfocada. Todas mis simpatías hacia su causa occitana. Saludos.
#15 “En la Comunidad Valenciana (véase wikipedia para ver qué es este concepto) hay muchísimos más territorios de lengua distinta al valenciano”
=> Sabi perfièchament que se parla espanhòl tanben a Elda, a Villena, a Requena, a Torrevieja e dins d’autres endreches del País Valencian, mas aquestes luòcs son pas d’enclavas lingüisticas, ja que tenon una continuitat territoriala amb la rèsta del domeni de lenga espanhòla. Lo subjècte de mon article es pas la zòna ispanofòna del País valencian. Mon article parla solament de las ***enclavas lingüisticas***, çò qu’es objectivament lo cas d’Asp e Montfort.
Hola. En primer lugar quiero disculparme por redactar este mensaje en castellano. Puedo leer perfectamente occitano pero soy incapaz de escribirlo. Al tratarse de un blog de lengua confío en que el autor del mismo y sus lectores sean capaces de entender el castellano escrito.
Dicho esto paso al asunto que quiero comentar del escrito de Domergue Sumien, al que se refiere en este párrafo:
"Dins los Païses Catalans, al País Valencian, i a una enclava lingüistica espanhòla, a Asp e Montfort. Los catalanistas semblan unanims per dire, ça que la, qu’es una partida integranta dels Païses Catalans."
En primer lugar diré que me ha sorprendido que un lingüista que se quiere tan riguroso aborde este tema de una manera tan inexacta y alegre que en definitiva tanta imprecisión viene a ser una falsedad absoluta.
En la Comunidad Valenciana (véase wikipedia para ver qué es este concepto) hay muchísimos más territorios de lengua distinta al valenciano que los que nombra Domergue Sumien. Podríamos decir que dentro de la Comunidad Valenciana el País Valenciano son los territorios que efectivamente son de lengua valenciana (o catalana, como se prefiera). No es ni mucho menos cierto que la mayoria de catalanistas afirmen que todos los territorios bajo administración valenciana sean parte de los Países Catalanes. Algunos sí, por supuesto, pero yo no diría nunca que hay unanimidad al respecto, y de hecho pienso que es más bien al revés (véase este mapa: http://arquitectes.coac.net/osms/escrits/LL/img/P_C.jpg). Entre los que no opinaban como presupone Sumien estaba, por ejemplo, el gran Joan Fuster.
Ahora hablaré de los "enclaves lingüísticos españoles", que dice Sumien. En primer lugar, llamar a estos territorios "enclaves" equiparándolos a la Gàrdia me parece, por decirlo suavemente, un disparate. Me explicaré en el siguiente párrafo:
Más o menos es conocido el desastre organizativo territorial del estado español. El estado español es una realidad plurinacional. Pues bien, algunos pueblos de ese estado están repartidos entre distintas administraciones autonómicas. Uno de esos pueblos (al cual pertenezco) es el pueblo murciano. El País Murciano se compone, además de la Región de Murcia, de muchos otros territorios de las actuales comunidades de Andalucía, Castilla la Mancha y la Comunidad Valenciana. En la Comunidad Valenciana los territorios de lengua y cultura murcianas son, además de Aspe y Monforte del Cid (nombrados por Sumien), Villena, Sax, Salinas, Elda, la comarca de la Vega Baja del Segura y tal vez alguna comarca de la provincia de Valencia. ¿Desde una perspectiva seria podemos llamar a todos estos territorios 'enclaves', cuando lo único que sucede es que son territorios de una lengua y cultura distinta de la valenciana que comparten administración con territorios de lengua y cultura valenciana? Francamente, como dicen en catalán, "n'hi ha per llogar-hi cadires".
En cuanto a la existencia (o no) de la lengua murciana, soy consciente de las dificultades que existen para ciertos sectores del occitanismo de aceptar su existencia como una variedad distinta del castellano y no como un simple dialecto de este, por los conflictos con el gascón, etc. Así, no insistiré en este punto, pero solo quiero recordar que todos los territorios que he nombrado son de lengua (o dialecto) murciano, por lo que constituyen una unidad claramente diferenciada de otros pueblos ibéricos. Esto lo digo porque que estos no son los únicos con una lengua distinta del valenciano en la Comunidad Valenciana. También existen los territorios de lengua Churra, la cual se encuentra casi extinta hoy día, hablándose en estos territorios (de raigambre cultural castellano-aragonesa) un castellano bastante estándar. ¿También son estos territorios "enclaves lingüísticos"?
Yo no soy precisamente un nacionalista español; podría decirse que estoy en el extremo opuesto del espectro político. Pero que alguien considere ciertos territorios bajo administración valenciana como "enclaves lingüísticos españoles" y afirme que hay unanimidad entre los catalanistas para considerarlos parte de los países catalanes -siendo esto una falsedad, como puede constatar cualquier persona realmente interesada en los, digamos, nacionalismos ibéricos- lo único que logra es dar argumentos a los españolistas exacerbados ("¡imperialismo pancatalán!", y demás), además de no ser más que la otra cara de la moneda de estos.
Mis disculpas por la extensión del escrito.
Loisiana a una situacion fòrça complicada. Lo francès cadian foguèt vengut vergonhós pendant la primièra mitat del sègle 20. Aviá un mesprètz dels politics estatsunidencs contra aqueste parlar que èra vist coma una lenga estrangièra. Doncas se dins la Novèla Francia se parlèt d'autras lengas aquestas fogueron dublidats. Dins la Loisiana "cadian" se parlan tanben un parlar d'espanhòl (espanhòl de las Illas Canàrias) e chahta (choctaw).
#11 En Loisiana, l'i a agut una emigracion barcilonesa (Vau d'Ubaia) fin sègle XVIII,drant que passesson au Mexic : ne sobra una vila, Arnaudville, e una familha Arnaud (logic) que sa darriera descendenta (que parla cajun)èra persuadaa, quand l'ai rescontraa, que ço que parlavan sos ancessors èra una forma de vielh francés. E au sègle XIX, d'autres son venguts de la mema valèia dau costat de Bâton Rouge. Mas los Caire, Reynaud, Graugnard d'encuei an totalament eissubliat e lo valeian e lo francés, cajun o pas.
Per Valdese avio auvit dire fai d'annaas que sobravan doas vielhas que parlavan occitan (devon estre mortas encuèi) mas que l'i avia de mots occitans estachats a de vielhs utisses dins lo musèu vaudés de la vila.
E sabo pas quenta memoria sobra de la lenga dins las enclavas vaudesas de Wurtemberg (Pinache, Serres, Bourcet). Los dariers locutors son morts a la meitat dau sègle XX.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari