Opinion
Geocidi
Diluns passat lo rapòrt mai complet sus l’eschaufament climatic dins los oceans es surtit. Sas conclusions son catastroficas. Las aigas de la Terra absoberon 93 % de la chalor suplementària, nos protegent, mas las consequéncias per la vita marina son enòrmas.
Lo fenomen de migracion d’espècias que podem veire sus lo sòu es 1,5 a 5 còps mai rapide dins la mar: medusas, auseus e plancton parten vers los pòls. Mas lo mai inquietant es la propagacion de micròbis e bactèria que provòca una aumentacion de las malàudias dins las populacions animalas e vegetalas. La transmission a l’òme es possibla notadament en consomar dau peisson. I a tanben un impacte economic. D’efiech, la disparicion daus bancs de coralhs deguda a la nauça de la temperatura, redutz lo nombre d’espècias de peissons qu’i vivan e menarà a la baissa daus volums peschats.
Per l’ecrivana Susan George, militanta altermondialista e fondatritz d’ATTAC, sem a far un geocidi e l’enemic es plan conegut: las entrepresas dau sector de las energias fossilas. Balha tres biais qu’a quela industria per influenciar lo chamjament climatic: lo lobbying, las ajudas e los tractats comerciaus.
D’en prumier, l’industria de las energias fossilas trabalha son imatge auprès dau public mai deus decideires. En mai, en tot saubre la realitat dau chamjament climatic, finança los scientifics climatosceptics per crear lo dobte. E participan a las organizacions patronalas per poder directament negociar emb los governs, quand n’an pas un pè dedins coma en China o en Arabia Saudita.
Puei, las energias fossilas son ajudadas: los consomaires paian mens que çò que còsta la produccion. En mai, los damatges causats a l’environament son adobats per los Estats: pollucion de l’er e de l’aiga, netiament daus sites d’extraccion, entreten daus pòrts, …
Darriera arma de quela industria: la clausa daus tractats que lor permes d’atacar en justícia un Estat que la legislacion porriá impactar sos profiechs presents o futurs.
Per Susan George, la reduccion de nòstra piada carbòni es pas sufisenta tant que “oblijariam pas las estructuras actualas de promocion de las energias fossilas a chamjar o a dispareitre”. Per ela, quò passa per la lei. E “la lei chamjarà nonmàs jos l’influéncia d’una opinion publica fòrta e ben organizada”. Sei plenament de consent coma ela.
Lo fenomen de migracion d’espècias que podem veire sus lo sòu es 1,5 a 5 còps mai rapide dins la mar: medusas, auseus e plancton parten vers los pòls. Mas lo mai inquietant es la propagacion de micròbis e bactèria que provòca una aumentacion de las malàudias dins las populacions animalas e vegetalas. La transmission a l’òme es possibla notadament en consomar dau peisson. I a tanben un impacte economic. D’efiech, la disparicion daus bancs de coralhs deguda a la nauça de la temperatura, redutz lo nombre d’espècias de peissons qu’i vivan e menarà a la baissa daus volums peschats.
Per l’ecrivana Susan George, militanta altermondialista e fondatritz d’ATTAC, sem a far un geocidi e l’enemic es plan conegut: las entrepresas dau sector de las energias fossilas. Balha tres biais qu’a quela industria per influenciar lo chamjament climatic: lo lobbying, las ajudas e los tractats comerciaus.
D’en prumier, l’industria de las energias fossilas trabalha son imatge auprès dau public mai deus decideires. En mai, en tot saubre la realitat dau chamjament climatic, finança los scientifics climatosceptics per crear lo dobte. E participan a las organizacions patronalas per poder directament negociar emb los governs, quand n’an pas un pè dedins coma en China o en Arabia Saudita.
Puei, las energias fossilas son ajudadas: los consomaires paian mens que çò que còsta la produccion. En mai, los damatges causats a l’environament son adobats per los Estats: pollucion de l’er e de l’aiga, netiament daus sites d’extraccion, entreten daus pòrts, …
Darriera arma de quela industria: la clausa daus tractats que lor permes d’atacar en justícia un Estat que la legislacion porriá impactar sos profiechs presents o futurs.
Per Susan George, la reduccion de nòstra piada carbòni es pas sufisenta tant que “oblijariam pas las estructuras actualas de promocion de las energias fossilas a chamjar o a dispareitre”. Per ela, quò passa per la lei. E “la lei chamjarà nonmàs jos l’influéncia d’una opinion publica fòrta e ben organizada”. Sei plenament de consent coma ela.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Fe temps que tothom o diu, ens estem o ja ens hem carregat el Planeta, i sabeu que? Ningú dels que manen o hi podem fer alguna cosa, entre ells tots, no fotem res, si s'explica: la gent ho veu per la tele o al diari, i passa pàgina o segueix mirant atontat la tele, i li importa tres..bé, res..
Prou! actuem sinó ja veieu el que passa i és catastròfic, monstruós, que és que ningú pensa fer res.
Quan ho dic, em diuen pessat i defensor de les balenes, o no n'hi ha per tant.
Ja ens hem carregat el Planeta, i ara que, a seguir mirant la tele, o consultem el mòbil?
Com és port ésser tant ruc?
L'Ernest, "El Tàrrega".
#13 Ai trobat dins l'occitan-francés dau Lavalada "piau-moscha"per ivraie (en cherchar a "piau") mas pas "piaus-negres" mas l'i a pas forçadament tot segur, e puei vese que l'i a ben "piau" dins las doas expressions. Autanben, ai trobat "viraja" per ivraie.
Damandarai a ma bela-mair e mon beu-pair coma disen.
Aviá pas visat dins lo Dhédalde, mercés ben. Coneissiá las "virasons", e mai daus còps, las "bibasons".
#12
Odoun dī lu Diciounāri de lo lingo limousino dō Léon Dhéralde :
- virāgeo (sf) : ivraie, mauvaise herbe (cf : virosou)
- virosou de teito : vertige, tournement de tête.
#10 OK, mercés per quelas informacions, desboirar lo bon dau meschant me conven e m'auriá convengut per ben dire (o quauquaren que l'i sembla) mas me sei entestat coma un bocaraud butat a cherchar quauquaren de mai pròche dau francés e puei, visa, l'i aviá lo gascon qu'era 'quí a m'esperar/m'atendre.
Ten, "viraja", qu'es siá ivraja emb una consona/consonanta prostetica davant, tot coma dins v-onze, daus còps, o dins v-irondela o v-òrre e 'na simplificacion (qu'es tròp complicat dos còps lo son [v] de reng : vivraja*) o ben ren mai qu'una sòrta de metatesi emb inversion [i]/[v].
Lo piau negre, l'ai pas auvit, damandarai a la gent que coneisse per cas... quò siriá benleu las meschantas erbas a mon idéia.
#8
de segur que tots los eivís an lu drech d'estre balhats mas los qu'afirman 'na chausa son dins l'obligaci' de portar las provas, e de las provas seriosas, pas dins l'estile « la granda pestressa de la secta diguet lu jorn de la vibromassadoiria que qu'es lu solelh que vira alentorn de la terra e non pas coma los scientifiques iò disen d'annadas, que la terra virariá autorn dau solelh ! ».
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari