Opinion
Del 22 al 24 d’octòbre 30en collòqui de la FLAREP: “ - Pensatz de vos inscriure!
La FLAREP (Fédération pour les Langues Régionales dans l’Enseignement Public) federa las associacions de parents e d’ensenhaires de las lengas de França dins lo servici public. Per l’occitan, ne son membres la FELCO e OCBI.
Lo collòqui de la FLAREP, qu’es aquò?
Cada annada, la FLAREP organiza un collòqui dins una de las regions de França. Ongan, aquò se farà en cò nòstre, a Montpelhièr, l’organizan las associacions FELCO (Federacion dels Ensenhaires de Lenga e Cultura d’Òc), lo CREO Lengadòc e OCBI (associacion per lo bilinguisme francés-occitan dins l’ensenhament public).
Los collòquis FLAREP, en mai d’èsser un luòc de reflexion, son tanben l’escasença de rescontrar d’associacions d’ensenhaires e de parents d’escolans de las autras lengas de França: i descubrissèm de situacions diferentas o semblantas a la de l’occitan. Son ja estats organizats per la FELCO a Albi en 1989, Montpelhièr en 1994, Vilanòva d’Òlt en 2000 e Sant Affrica en 2008.
Los collòquis son tanben l’escasença d’assemblar lo CA de la FLAREP que fai lo punt sus la situacion globala de las Lengas de França e prevei d’intervencions de menar.
E mai per l’acadèmia (e/o lo domèni linguistic) qu’organiza, ne sortís totjorn quicòm, siaguèsse pas qu’un resson jornalistic per una informacion publica.
Un interès estrategic màger
Lo collòqui comença lo dissabte 22 d’octòbre a 2 oras de l’aprèp-dinnar a la Sala Molière sus la plaça de la Comèdia a cinc minutas de la gara de Montpelhièr. Es important d’èsser presents a la dubertura: lo director-adjonch del cabinet del Ministèri (que la FELCO rescontrèt 4 còps en 2015-2016) a anonciada sa venguda, e mai de responsables sindicals e d’elegits. Nos cal mostrar que representam una fòrça.
En mai d’aquò, sabèm que los Còrses an aguda la promessa, al mes de julh passat, de la creacion d’una agregacion. La FELCO a escrich al Ministèri que l’agregacion, la voliam tanben per l’occitan, d’autant mai que la demandam dempuèi mai de 20 ans! Mas lo Ministèri compren mai que tot los rapòrts de fòrça… Un dels sols biaisses qu’avèm, per l’occitan, en mai del sosten dels elegits, d’aquel de l’OPLO, es lo nombre que sèm. Una sala plena per la dubertura del collòqui mostrarà al delegat del Ministèri que sèm una fòrça. Mostrarà tanben al rectorat de Montpelhièr, als elegits presents, als responsables sindicals nacionals (SNES e SNUIPP nacional an confirmada sa venguda, esperam per los autres) que i a de mond darrièr las accions del CREO Lengadòc, de la FELCO, d’OCBI, que i a de mond per sosténer la plaça de l’occitan a l’escòla publica.
Identitat e alteritat
La tematica d’aquesta edicion concernís d’a fons nòstras problematicas d’ensenhaires de lenga regionala dins l’escòla de la Republica: “identitat e alteritat: las lengas regionalas dins l’ensenhament public”. Al moment que, d’en pertot dins lo mond, de concepcions identitàrias barradas semondon la paur e la mòrt, al moment que, en cò nòstre, s’afortisson las ideologias de l’exclusion, volèm mostrar que la reconeissença e la coneissença de las lengas regionalas pòdon e devon mostrar una dobertura d’esperit, una concepcion dobèrta de la ciutadenetat.
Element essencial de la diversitat e de la riquessa culturala de França – reconegut dins la Constitucion dempuèi 2008 coma patrimòni nacional – las lengas regionalas son un utís per l’Escòla de la Republica. Font pel desvelopament intellectual e l’emancipacion de l’individú, pòdon èsser a l’encòp un astre per França.
Un progama es ric e variat (de consultar en clicar)
De conferéncias amb d’interveneires filosòfs, sociològs, sociolinguistas, ensenhaires-cercaires occitans, franceses, còrses o catalans,
De talhièrs entre ensenhaires e parents,
De testimoniatges de practicas pedagogicas. Aquesta part es dubèrta. Podètz prepausar una intervencion e consultar çò qu’es ja estat prepausat.
Las doas primièras jornadas s’acaban amb de seradas musicalas: Guilhem Lopez e Bijan Chemirani, Chronos del grop Asuèlh e balèti amb Coriandre.
Lo diluns, darrièr jorn, es la costuma, dins los collòquis FLAREP, de mostrar als amics de las autras lengas qualques aspèctes de la cultura convidaira.
Per aquò, prepausan una visita del Cirdòc (Centre Interregional de Desvolopament de l’Occitan) e de Seta, pòrt caireforc de culturas e d’identitats, en partenariat amb lo Cercle Occitan Setòri.
Informacions practicas: http://www.flarep2016.com/category/infos-pratiques/
La participacion a las conferéncias, als talhièrs e als concèrts es gratuita. Mas, per la bona organizacion (repaisses, albergament, escorreguda culturala del diluns), es indispensable de remplir la ficha d’inscripcion en linha: http://www.flarep2016.com/sinscrire-au-colloque/.
Infos programa e inscripcions: http://www.flarep2016.com
Pagina Facebook: “identitat e alteritat collòqui Flarep 2016” https://www.facebook.com/FELCOCREOFLAREP/
Email: lengadoc@felco-creo.org - 07 85 83 19 51 – 04 67 66 33 31
Lo collòqui de la FLAREP, qu’es aquò?
Cada annada, la FLAREP organiza un collòqui dins una de las regions de França. Ongan, aquò se farà en cò nòstre, a Montpelhièr, l’organizan las associacions FELCO (Federacion dels Ensenhaires de Lenga e Cultura d’Òc), lo CREO Lengadòc e OCBI (associacion per lo bilinguisme francés-occitan dins l’ensenhament public).
Los collòquis FLAREP, en mai d’èsser un luòc de reflexion, son tanben l’escasença de rescontrar d’associacions d’ensenhaires e de parents d’escolans de las autras lengas de França: i descubrissèm de situacions diferentas o semblantas a la de l’occitan. Son ja estats organizats per la FELCO a Albi en 1989, Montpelhièr en 1994, Vilanòva d’Òlt en 2000 e Sant Affrica en 2008.
Los collòquis son tanben l’escasença d’assemblar lo CA de la FLAREP que fai lo punt sus la situacion globala de las Lengas de França e prevei d’intervencions de menar.
E mai per l’acadèmia (e/o lo domèni linguistic) qu’organiza, ne sortís totjorn quicòm, siaguèsse pas qu’un resson jornalistic per una informacion publica.
Un interès estrategic màger
Lo collòqui comença lo dissabte 22 d’octòbre a 2 oras de l’aprèp-dinnar a la Sala Molière sus la plaça de la Comèdia a cinc minutas de la gara de Montpelhièr. Es important d’èsser presents a la dubertura: lo director-adjonch del cabinet del Ministèri (que la FELCO rescontrèt 4 còps en 2015-2016) a anonciada sa venguda, e mai de responsables sindicals e d’elegits. Nos cal mostrar que representam una fòrça.
En mai d’aquò, sabèm que los Còrses an aguda la promessa, al mes de julh passat, de la creacion d’una agregacion. La FELCO a escrich al Ministèri que l’agregacion, la voliam tanben per l’occitan, d’autant mai que la demandam dempuèi mai de 20 ans! Mas lo Ministèri compren mai que tot los rapòrts de fòrça… Un dels sols biaisses qu’avèm, per l’occitan, en mai del sosten dels elegits, d’aquel de l’OPLO, es lo nombre que sèm. Una sala plena per la dubertura del collòqui mostrarà al delegat del Ministèri que sèm una fòrça. Mostrarà tanben al rectorat de Montpelhièr, als elegits presents, als responsables sindicals nacionals (SNES e SNUIPP nacional an confirmada sa venguda, esperam per los autres) que i a de mond darrièr las accions del CREO Lengadòc, de la FELCO, d’OCBI, que i a de mond per sosténer la plaça de l’occitan a l’escòla publica.
Identitat e alteritat
La tematica d’aquesta edicion concernís d’a fons nòstras problematicas d’ensenhaires de lenga regionala dins l’escòla de la Republica: “identitat e alteritat: las lengas regionalas dins l’ensenhament public”. Al moment que, d’en pertot dins lo mond, de concepcions identitàrias barradas semondon la paur e la mòrt, al moment que, en cò nòstre, s’afortisson las ideologias de l’exclusion, volèm mostrar que la reconeissença e la coneissença de las lengas regionalas pòdon e devon mostrar una dobertura d’esperit, una concepcion dobèrta de la ciutadenetat.
Element essencial de la diversitat e de la riquessa culturala de França – reconegut dins la Constitucion dempuèi 2008 coma patrimòni nacional – las lengas regionalas son un utís per l’Escòla de la Republica. Font pel desvelopament intellectual e l’emancipacion de l’individú, pòdon èsser a l’encòp un astre per França.
Un progama es ric e variat (de consultar en clicar)
De conferéncias amb d’interveneires filosòfs, sociològs, sociolinguistas, ensenhaires-cercaires occitans, franceses, còrses o catalans,
De talhièrs entre ensenhaires e parents,
De testimoniatges de practicas pedagogicas. Aquesta part es dubèrta. Podètz prepausar una intervencion e consultar çò qu’es ja estat prepausat.
Las doas primièras jornadas s’acaban amb de seradas musicalas: Guilhem Lopez e Bijan Chemirani, Chronos del grop Asuèlh e balèti amb Coriandre.
Lo diluns, darrièr jorn, es la costuma, dins los collòquis FLAREP, de mostrar als amics de las autras lengas qualques aspèctes de la cultura convidaira.
Per aquò, prepausan una visita del Cirdòc (Centre Interregional de Desvolopament de l’Occitan) e de Seta, pòrt caireforc de culturas e d’identitats, en partenariat amb lo Cercle Occitan Setòri.
Informacions practicas: http://www.flarep2016.com/category/infos-pratiques/
La participacion a las conferéncias, als talhièrs e als concèrts es gratuita. Mas, per la bona organizacion (repaisses, albergament, escorreguda culturala del diluns), es indispensable de remplir la ficha d’inscripcion en linha: http://www.flarep2016.com/sinscrire-au-colloque/.
Infos programa e inscripcions: http://www.flarep2016.com
Pagina Facebook: “identitat e alteritat collòqui Flarep 2016” https://www.facebook.com/FELCOCREOFLAREP/
Email: lengadoc@felco-creo.org - 07 85 83 19 51 – 04 67 66 33 31
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
"Element essencial de la diversitat e de la riquessa culturala de França – reconegut dins la Constitucion dempuèi 2008 coma patrimòni nacional – las lengas regionalas son un utís per l’Escòla de la Republica" >>>>https://www.youtube.com/watch?v=F6SH562qW88
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari