capçalera campanha

Opinion

Auto (veitura, coche, maquina)

Per gerir los neologismes —los mots que son recents dins l’istòria de la lenga—, l’occitan tròba sovent de solucions en s’inspirar de las lengas romanicas mai vesinas e mai disponiblas: lo catalan, lo francés e l’italian (e indirèctament l’espanhòl perque influéncia sovent los neologismes del catalan).
 
S’aquelas tres (o quatre) lengas an de solucions similaras, la solucion de l’occitan es de bon trobar. Per exemple, lo catalan fotògraf, lo francés photographe e l’italian fotografo rendon facila la fixacion de la forma occitana, qu’es fotograf.
 
Se las tres lengas exemple an de solucions divergentas, e se l’occitan a pas encara de practica clara, alara en aquel cas podèm preferir una solucion mejana que rebatrà las tendéncias majoritàrias entre lo catalan, lo francés e l’italian. Per exemple, en informatica, per parlar d’aquel tipe de programari que fa virar un ordenador —coma Windows, Ubuntu o Mac OS—, dispausam del catalan sistema operatiu, del francés système d’exploitation e de l’italian sistema operativo. Val mai causir una solucion mejana en occitan que serà sistèma operatiu.
 
Per contra, quand l’occitan a ja començat d’aver de practicas ben atestadas per de realitats recentas, s’atròba sovent que coexistisson de formas diferentas e divergentas, condicionadas per las diferentas lengas exemple. Aquò o devèm sovent acceptar per pragmatisme. Per exemple es lo cas quand parlam d’“auto”. Vaicí donc qualques sinonims inevitables per parlar d’aquela invencion.
 
 
Automobila, auto
 
Lo mot automobila (nom femenin) es un dels tipes pus ancians. Apareguèt dins l’usatge internacional a la fin del sègle XIX al meteis moment que s’elaborava lo veïcul en question. Es un mot absent del grand diccionari de Mistral, Lo tresaur dau Felibritge (1879-86). Automobila es un mot ben format, de formacion culta, compausat de dos elements ja existents: lo prefixe auto- qu’es d’origina grèga e l’adjectiu mobil~mobila qu’es d’origina latina.
 
La sola dificultat es de saber s’es femenin o masculin. Lo francés e l’italian lo fan femenin (une automobile, un’automobile) mentre que lo catalan lo fa masculin (un automòbil) a causa de l’influéncia de l’espanhòl (un automóvil). La solucion majoritària es femenina, donc lo mot occitan cal que siá femenin: una automobila.
 
Lo tipe auto (nom femenin) es una abreviacion internacionala a partir del tipe automobila. Trobam en catalan un auto (masculin), en francés une auto (femenin) e en italian un’auto (femenin). La solucion occitana es una auto (femenin). E es un mot ben format. La sola leca es l’accent tonic a la francesa, unaautò*, que cal evitar.
 
 
Veitura
 
Lo tipe veitura (nom femenin) es un mot pro tradicional. Ven del latin vectura que significa “transpòrt” o “prètz del transpòrt”. En occitan medieval avèm la forma escricha ‘victura’, que significa “transpòrt” o “cargament” e que cal interpretar benlèu en vectura: sembla un mot de formacion culta, amb la sequéncia intacta -ct- qu’es tipica del latin. Mas es pas impossible que siá tanben un mot de formacion populara, interpretable en veitura, escrich per pedantisme amb una grafia sabenta -ct-.
 
Trobam en occitan modèrne, dins Mistral per exemple, las formas escrichas ‘veituro’ o ‘veturo’ en grafia mistralenca: donan veitura o vectura en grafia classica. Veitura es de formacion populara, vectura es de formacion culta. L’usatge general dels occitanistas preferís uèi la forma veitura, es aquela que seleccionarem en occitan estandard.
 
L’evolucion del sens ancian, “cargament” o “transpòrt”, vèrs lo sens actual, “auto”, se pòt acceptar en occitan. Es identica a l’evolucion del mot francés voiture e del mot italian vettura. Es probable que lo francés e l’italian ajan influenciat l’evolucion del sens en occitan. Mas aquò rèsta acceptable car l’occitan innòva sovent en ressonança amb las autras lengas romanicas.
 
L’evolucion del tipe latin vectura vèrs lo tipe occitan de formacion populara, veitura, auriá degut produire normalament doas formas dialectalas, vechura* e veitura, coma per agachar e agaitar, nuèch e nuèit, etc. Ara, sol lo tipe veitura sembla atestat, quitament dins los dialèctes en ch. Aquò s’explica benlèu per l’influéncia del francés voiture, de l’italian vettura o del latin vectura.
 
De segur dal evitar la forma voatura* qu’es excessivament francizada.
 
 
Coche
 
Lo tipe coche (nom masculin), amb una o barrada, s’utiliza fòrça en occitan aranés dins lo sens d’“auto”. Evidentament es un manlèu recent al catalan cotxe e a l’espanhòl coche, que tanben significan “auto”. La o barrada de l’occitan coche [ˈkutʃe] deu venir de la o barrada del catalan cotxe [ˈkotʃə]. I a pas de rason de refusar aquel neologisme.
 
Lo tipe còche (nom masculin), amb una ò dobèrta, es pus abitual dins l’ensemble dels dialèctes occitans mas el designa solament un “veïcul de transpòrt de passatgièrs, de doas o quatre ròdas, tirat per de cavals”.
 
Es a partir d’aquel sens anterior que lo catalan, l’espanhòl e l’occitan aranés son passats al sens d’“auto”.
 
En remontant pus luènh dins lo passat, los tipes coche e còche venon ultimament de l’ongrés kocsi “tipe de veïcul cobèrt”. Aquel mot deriva del nom del vilatge de Kocs, en Ongria: èra un luòc de passatge important, sus la rota de Viena a Pest, ont i aviá un cambiament de còches.
 
 
Maquina
 
Lo tipe maquina (nom femenin) s’utiliza dins las Valadas. Coneis las variacions localas maquina o màquina. Es condicionat evidentament per lo mot italian macchina, que designa una “maquina” en general mas tanben una “auto” dins un usatge pus recent e pus restrench.
 
Es pas un problèma, en occitan, de dire qu’una “auto” es una “maquina”: e mai es una realitat objectiva. Se i a una ambigüitat de sens quand disèm lo mot maquina, sempre podèm preferir un sinonim pus explicit coma auto o veitura.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

DH
29.

Caldriá benlèu ajustar a-n-aquela lista ja pro longa lo rosselhonés "votura", forma que lo catalan de França manlevèt al francés.

  • 0
  • 0
andrieu
28.

#27 Desencusa me per la c manquanta : macchina !

  • 0
  • 0
Domergue Sumien Ais de Provença
27.

#26 Que òc, en italian dison 'una macchina' en metent l'accent tonic sus 'ma-'.

  • 0
  • 0
andrieu
26.

una auto se dtz en italian : una mAchina, non ?

  • 0
  • 0
Domergue Sumien Ais de Provença
25.

#24 [fuˈruⁿ] es una notacion englobanta e convencionala, es teoricament possibla segon l'alfabet fonetic internacional. De notacions ultraprecisas poirán èsser [fuˈrũⁿ], [fuˈrũᵑ], [fuˈrũᵐ] o [fuˈrũᶬ] segon l’entorn fonetic.

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article