Opinion
Los ans 60, los ans 2010...
Lo nom masculin l’an e lo nom femenin l’annada (en vivaroalpenc l’annaa) son parcialament sinonims. Aqueles dos mots son perfièchament corrèctes, legitims e conselhables. La dificultat es de los utilizar amb equilibri, sens subir una influéncia excessiva del francés. Car en francés, los tipes l’an e l’année an d’usatges un pauc diferents dels tipes occitans l’an e l’annada.
L’occitan e la majoritat de las lengas romanicas utilizan lo tipe cort l’an de manièra frequenta e basica per evocar una “unitat de mesura del temps” e, tanben, per insistir sus la “quantitat de temps que s’escor pendent un an”. En occitan e dins pro de lengas romanicas, lo tipe long l’annada a un usatge pus especializat qu’insistís sus la “durada de temps que s’escor pendent un an”.
Lo portugués e lo romanés utilizan sempre lo tipe cort l’an e desconeisson lo tipe long l’annada.
Es lo francés qu’es diferent de las autras lengas latinas. En francés, lo tipe long l’année es la sola solucion abituala per insistir sus la “quantitat de temps que s’escor pendent un an”. Es inabitual, en francés, de dire l’an per aqueste darrièr sens. Mentre que dins d’autras lengas latinas, si qu’es abitual.
Ara: existís un usatge relativament recent dins las lengas romanicas, del tipe los ans 2010, per parlar d’un decenni, d’un espaci simbolic de dètz ans del calendièr internacional. L’occitan a pas gaire de tradicion solida per aquel usatge. Es una innovacion ont l’occitan deu trobar una solucion digna, segon sa logica pròpria. Òr, l’occitan a una logica identica a la del catalan, de l’aragonés, de l’italian e de l’espanhòl. Conven de dire en occitan los ans 2010 e non pas las annadas 2010*.
L’usatge francés preferís lo tipe long les années 2010. Aquò es coerent en francés ont lo tipe long l’année a lo quasi-monopòli de l’insisténcia sus la durada. Aquel tipe long es pas indispensable en occitan, catalan, aragonés, italian e espanhòl. E es desconegut en portugués e romanés.
Los obratges que reculhisson l’usatge autentic de nòstra lenga d’òc, près dels locutors primaris, nos donan fòrça exemples tradicionals ont la forma corta l’an, en occitan, correspond ben a la forma longa l’année, en francés, per quichar sus lo temps escorregut.
Lo diccionari de Frederic Mistral ne fornís pro de cases (Lo Tresaur dau Felibritge / ‘Lou Tresor dóu Felibrige’
Lo diccionari gascon de Simin Palai fornís de cases similars (Dictionnaire du béarnais et du gascon modernes, article an).
Lo diccionari auvernhat de Karl-Heinz Reichel confirma aquesta tendéncia (Dictionnaire général auvergnat-français, article an).
Avís! Que nos cal èsser clars. Lo mot l’annada fa partida del bon usatge de l’occitan. Recomandi de dire l’annada cada còp que contunha los usatges autentics. Simplament vòli alertar que lo francés l’année se tradutz pas sistematicament en occitan per l’annada.
En bon occitan es logic de dire los ans 2010. Es una error de calcar lo francés en disent las annadas 2010*.
Per completar, apondi una bona referéncia. Nòstre grand escrivan Robèrt Lafont, qu’èra tanben un lingüista de naut nivèl, aviá una consciéncia aguda de las relacions entre l’occitan e las autras lengas romanicas. Lafont escriviá totjorn de causas coma los ans 60, los ans 80 e non pas las annadas 60*, las annadas 80*.
L’occitan e la majoritat de las lengas romanicas utilizan lo tipe cort l’an de manièra frequenta e basica per evocar una “unitat de mesura del temps” e, tanben, per insistir sus la “quantitat de temps que s’escor pendent un an”. En occitan e dins pro de lengas romanicas, lo tipe long l’annada a un usatge pus especializat qu’insistís sus la “durada de temps que s’escor pendent un an”.
Lo portugués e lo romanés utilizan sempre lo tipe cort l’an e desconeisson lo tipe long l’annada.
Es lo francés qu’es diferent de las autras lengas latinas. En francés, lo tipe long l’année es la sola solucion abituala per insistir sus la “quantitat de temps que s’escor pendent un an”. Es inabitual, en francés, de dire l’an per aqueste darrièr sens. Mentre que dins d’autras lengas latinas, si qu’es abitual.
| “unitat de mesura del temps” | insisténcia sus la “quantitat de temps que s’escor pendent un an” | ||
| occitan | an | an | annada |
| catalan | any | any | anyada |
| aragonés | anyo | anyo | anyada |
| italian | anno | anno | annata |
| espanhòl | año | año | añada |
| portugués | ano | ano | — |
| romanés | an | an | — |
| francés | an | — | année |
Ara: existís un usatge relativament recent dins las lengas romanicas, del tipe los ans 2010, per parlar d’un decenni, d’un espaci simbolic de dètz ans del calendièr internacional. L’occitan a pas gaire de tradicion solida per aquel usatge. Es una innovacion ont l’occitan deu trobar una solucion digna, segon sa logica pròpria. Òr, l’occitan a una logica identica a la del catalan, de l’aragonés, de l’italian e de l’espanhòl. Conven de dire en occitan los ans 2010 e non pas las annadas 2010*.
L’usatge francés preferís lo tipe long les années 2010. Aquò es coerent en francés ont lo tipe long l’année a lo quasi-monopòli de l’insisténcia sus la durada. Aquel tipe long es pas indispensable en occitan, catalan, aragonés, italian e espanhòl. E es desconegut en portugués e romanés.
| tipe cort an | tipe long annada | |
| occitan | los ans 2010 | — |
| catalan | els anys 2010 | — |
| aragonés | os anyos 2010 | — |
| italian | gli anni 2010 | — |
| espanhòl | los años 2010 | — |
| portugués | os anos 2010 | — |
| romanés | anii 2010 | — |
| francés | — | les années 2010 |
Los obratges que reculhisson l’usatge autentic de nòstra lenga d’òc, près dels locutors primaris, nos donan fòrça exemples tradicionals ont la forma corta l’an, en occitan, correspond ben a la forma longa l’année, en francés, per quichar sus lo temps escorregut.
Lo diccionari de Frederic Mistral ne fornís pro de cases (Lo Tresaur dau Felibritge / ‘Lou Tresor dóu Felibrige’
| occitan | francés |
| aqueste an | cette année-ci |
| aquel an | cette année-là |
| l’an d’abans | l’année précédente |
| l’an d’après = l’an venent | l’année suivante |
| l’an sant | l’année sainte |
| l’an de las aigas (l’an deis aigas) | l’année des innondations |
| l’an de dòl (l’an de dòu) | l’année de deuil |
| d’un an a l’autre | d’une année à l’autre |
| totes los ans(totei leis ans) | chaque année |
| i a una banda d’ans que... | il y a nombre d’années que... |
| d’aquò i a de bons ans(d’aquò i a de bòns ans) | il y a de cela bien des années |
| començar sos ans per Pascas (començar seis ans per Pascas) | compter ses années à partir de Pâques |
| bon an(bòn an) | bonne année |
Lo diccionari gascon de Simin Palai fornís de cases similars (Dictionnaire du béarnais et du gascon modernes, article an).
| occitan | francés |
| aqueste an | cette année, l’année présente |
| l’autre an(l’aute an) = l’an passat | l’année dernière = l’an passé |
| l’an d’abans | l’année précédente |
| l’an d’après | l’année suivante |
| an de cepièra, an de misèria (an de cepèra, an de misèria) NB — La citacion originària de Palai fornís lo francisme misèra* qu’autoriza la rima amb cepèra. | année de champignons, année de misère |
| an de fen, an de res (an de hen, an d’arren) | année de foin, année de rien |
Lo diccionari auvernhat de Karl-Heinz Reichel confirma aquesta tendéncia (Dictionnaire général auvergnat-français, article an).
| occitan | francés |
| bon an | bonne année |
| tots los ans | chaque année |
Avís! Que nos cal èsser clars. Lo mot l’annada fa partida del bon usatge de l’occitan. Recomandi de dire l’annada cada còp que contunha los usatges autentics. Simplament vòli alertar que lo francés l’année se tradutz pas sistematicament en occitan per l’annada.
En bon occitan es logic de dire los ans 2010. Es una error de calcar lo francés en disent las annadas 2010*.
Per completar, apondi una bona referéncia. Nòstre grand escrivan Robèrt Lafont, qu’èra tanben un lingüista de naut nivèl, aviá una consciéncia aguda de las relacions entre l’occitan e las autras lengas romanicas. Lafont escriviá totjorn de causas coma los ans 60, los ans 80 e non pas las annadas 60*, las annadas 80*.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
En romanche sursilvain (Suisse) il existe également uniquement la forme courte "onn". Ils onns dall`uiara=les années de la guerre
Se vos ai plan comprés, sénher Sumien :
"an/annada" fonciona coma "jorn/jornada".
... E qual sap benlèu coma "dimenge/dimenjada" ?
S'es aital es plan senat de desirar a qualqu'un una bona annada...e s'es pas aital m'engani.
#4 Dins l'usatge provençau que coneissi, se ditz: 1º "bòna annada (ben granada, acompanhada...)", 2º "bòn an", 3º "bòn bot d'an". Es un cas interessant que lei mots "an" e "annada" i son totei dos acceptables. L'usatge d'"annada", aicí, se motiva per la rima amb "ben granada, acompanhada".
#2 Siáu d'accòrd sus la dicha "Bòna anaia" puslèu que "bòn an" que s'agís ben dau contengut de l'an e non d'una mesura temporala. E pasmens (au mens en provençau), se dís "bòn bot d'an" per augurar de la fin de l'an...
La dicha "faire les ans" es pas conoissuia en provençau mai pasmens dins la muma dralha se dís "faire sei vint ans" per dire de festejar son vintenc aniversari.
#1 Avui has tocat es tema més difícil de qualsevol llengua; com declinar bé una paraula? Una persona pot dur anys estudiant un idioma i ser incapable de declinar ses paraules de sa manera natural que ho fa un natiu. Lo primer de tot hem de distinguir entre una paraula que soni bé a n'es locutor natural i una paraula qu'estigui gramaticalment construïda d'una manera correcta. Qu'una paraula estigui correctament construïda no significa qu'un locutor natural la percebesqui com a correcta. Posem per cas sa paraula "torero", una persona que no té s'espanyol com a llengua mare, pot estar tentat de dir "toreador", qu'està correctament construït, però que a qualsevol espanyol li sona fatal. Sol passar bastant qu'un mal llingüista vulgui imposar una paraula correctament formada segons sa gramàtica per substituïr a sa que és corrent a sa llengua natural. En llengua catalana sa diferència entre any y anyada és claríssima, any se refereix a unidat de temps i anyada se refereix a sa producció agrària de s'any, que se podria fer extensiu a qualsevol tipus de producció, encara que no és lo corrent. Es sufixe -ada dona es sentit de poducció, i se pot aplicar a un verb, volar/volada/ sa perdiu té sa volada curta. A un adjectiu, boig/botjada/ Ja està bé de fer botjades. O a un substantiu Sumien/Sumienada/ Aquest article és una Sumienada. Però lo que a simple vista pareix tan simple, només és es locutor natural es que pot dir si sona béoò malament. Es qu'heu llegit fins aquí, deveu aver repart que després de tota aquesta parrafada no he contestat a sa pregunta des principi. Per contestar bé, sa parrafada hauria de ser bastant més llarga, així que ho deixaré anar amb sa resposta curta, sí, se pot fer si mos esforçam de replicar s'estructura mental des locutor natiu.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari