Lo bèu movement sociau de Guaiana, en aquesta prima de 2017, nos dona l’escasença de destriar de noms de país que son similars. Se classan en dos agropaments etimologics qu’an pas ges de relacion: d’un caire lei noms de país liats a Aquitània (en Euròpa) e d’autre caire lei noms de país liats a Guaiana (en America dau Sud).
1. Lei noms de país liats a Aquitània (en Euròpa)
1a. Aquitània
La forma occitana Aquitània es un cultisme (o mot de formacion culta o mot de formacion sabenta). L’occitan l’a pres dirèctament au latin Aquitania sens passar per lei sègles de transformacion fonetica que menan abitualament dau latin a l’occitan.
Lo nom de país Aquitània pòt prene de sens diferents.
— Au començament de l’ocupacion romana, çò qu’apelam Aquitània en occitan modèrne (en latin: Aquitania) designa un país entre lo cors mejan de Garona, lei Pirenèus e l’Ocean Atlantic. Correspònd aperaquí a nòstra Gasconha modèrna e au nòrd dau Bascoat.
— Pus tard, l’Empèri Roman crèa una region ben pus granda, entre Léger e lei Pirenèus, e li dona lo meteis nom: Aquitània (en latin: Aquitania).
— Aquela granda Aquitània s’esperlònga après la casuda de l’Empèri Roman e pendent tota l’Edat Mejana: la podèm apelar Aquitània en occitan modèrne (en latin: Aquitania). Cobrís una granda partida d’Occitània. Pendent certans periòdes de l’Edat Mejana, Aquitània es un reiaume o un ducat.
— Au començament dau sègle XX, lo gramatician Juli Ronjat prepausa de dire aquitan per lo dialècte “gascon”, en referéncia a la primiera region d’Aquitània de l’epòca romana. Aquela proposcion a pas agut de succès.
— Ai sègles XX e XXI, lo nom d’Aquitània (en francés: Aquitaine) designa una region administrativa pus pichona qu’agropa lei departaments de Dordonha, Gironda, lei Lanas, Òlt e Garona e lei Pirenèus Atlantics.
Lo gentilici (lo nom e l’adjectiu indicant l’origina) es aquitan~aquitana (en francés: aquitain).
1b. La Nòva Aquitània
En 2016, la reforma territoriala crèa una novèla region administrativa qu’a nom la Nòva Aquitània —o en gascon la Nava Aquitània o en lemosin la Nuòva Aquitània— (en francés: la Nouvelle‑Aquitaine).
Lo gentilici es neoaquitan~neoaquitana (en francés: néo‑aquitain).
1c. Guiana
La forma occitana Guiana ven tanben dau latin Aquitania mai, aqueste còp, es un mot de formacion populara, qu’a subit una sèria de transformacions foneticas lentas lòng dei sègles, quand lo latin tardiu deveniá pauc a cha pauc l’occitan. En occitan, la letra u es muda dins Guiana: lo nom se pronóncia tipicament [ˈgjanɔ] ‘ghyà‑nɔ’ en doas sillabas o eventualament [giˈanɔ] ‘ghi‑à‑nɔ’ en tres sillabas.
Lo nom de Guiana a conegut de nuanças de sens.
— Basicament e au sens larg, Guiana (en francés: la Guyenne) es un sinonim de la granda region medievala d’Aquitània que va de Léger ai Pirenèus. Dins l’usatge de l’occitan medievau, aparentament, se disiá totjorn Guiana e non pas Aquitània.
— Guiana (en anglés: Guienne o Guyenne) designa una partida de la granda Guiana qu’intra sota la dominacion dirècta deis anglés pendent l’Edat Mejana. Aquela zòna “anglesa” a de limits variables e instables.
— Pendent l’Ancian Regim, l’administracion dau Reiaume de França manten d’entitats que s’apèlan Guiana (en francés: la Guyenne). 1º Una primiera entitat de l’Ancian Regim es una mena de “granda Guiana” pròcha dei dimensions de la Guiana medievala. 2º Una segonda entitat de l’administracion reiala francesa, pus tardiva e pus pichona, es lo “govèrn de Guiana e Gasconha”.
— Francés Fontan prepausa en 1969 de crear una region “reducha” de Guiana dins lo centre d’Occitània. Compren lo sud de Peiregòrd, Agenés, Albigés, Carcin, Roergue e Gavaudan.
Lo gentilici es guianés~guianesa (en francés: guyennais).
NB — En catalan i a normalament de formas similaras a l’occitan: Guiana e guianès~guianesa. Lo catalan deuriá evitar lei francismes Guiena* e guienès~guienesa*.
1d. Aguiaina
Originàriament, en occitan ancian, Aguiaina es una autra forma per Guiana. Tanben ven dau latin Aquitania. Donc Aguiaina èra un ancian sinonim de la “granda Guiana” medievala qu’anava de Léger ai Pirenèus.
La u es muda dins Aguiaina coma dins Guiana.
Dempuei 1976, de defensors dau peitavin‑santongés prepausan de reactivar aqueste nom ancian de tipe Aguiaina (en peitavin‑santongés: l’Aguiéne; en francés: l’Aguiaine). Mai desenant, li donan lo sens novèu de “domeni lingüistic peitavin‑santongés” que compren Peitau, Aunís, Santonge e la màger part d’Engolmés. Aquela Aguiaina redefinida es un país vesin d’Occitània e exterior a Occitània.
Lo gentilici es aguiainés~aguiainesa (en peitavin‑santongés: aguiénaes; en francés: aguiainais o aguiain).
2. Lei noms de país liats a Guaiana (en America dau Sud)
2a. Guaiana
Dau caire sud‑american, lo tipe Guaiana s’escriu tanben Güaiana amb un trèma facultatiu. Se pronóncia tipicament [gwaˈjanɔ] ‘gwa‑yà‑nɔ’. Ven de la forma espanhòla Guayana, que ven ela meteissa d’una lenga amerindiana locala. A pas lo mendre rapòrt etimologic amb lei noms europèus de tipe “Guiana‑Aguiaina‑Aquitània”.
L’occitan a pas de tradicion fòrta per nomenar aquela region sud‑americana. Lo diccionari de Mistral prepausa una forma unica Guiana ‘Guiano’ per designar a l’encòp nòstra region d’Euròpa e la region d’America, mai aquò pòt entraïnar de confusions. Una melhora solucion, segon lo Conseu de la Lenga Occitana (CLO), es d’apelar la region americana Guaiana en s’inspirant de la majoritat dei lengas romanicas fòrtas: coma en espanhòu Guayana, coma en catalan Guaiana e coma en italian la Guaiana.
Lo sens de Guaiana es doble.
— Au sens larg, Guaiana es una vasta region dau nòrd‑èst de l’America dau Sud que se parteja entre diferents estats: compren una porcion de Veneçuela, tot l’estat de Guyana, tot l’estat de Surinam, tot lo territòri dependent de França apelat “Guaiana” e una porcion de Brasil. En aqueu sens larg podèm dire Guaiana au singular o ben lei/las/li Guaianas au plurau.
— Au sens estrech, Guaiana es un territòri dependent de l’estat francés. Son nom administratiu es Guaiana (en francés: la Guyane). Existís un tèrme sinonim, la Guaiana Francesa (la Guyane Française), qu’a pas la mendre existéncia oficiala. Aqueu territòri se compausa de pòbles fòrça diferenciats e coneis de lengas ben distintas.
Lo capluòc de Guaiana es Caièna (en francés: Cayenne). Guaiana e Caièna an benlèu d’etimologias diferentas.
Lo gentilici es guaianés~guaianesa que s’escriu tanbengüaianés~güaianesa (en francés: guyanais).
2b. Guyana
Guyana es lo nom anglés e oficiau d’un estat que fa partida de la granda region dei Guaianas. Per evitar lei confusions, es util de reprene lo nom anglés de Guyana per nomenar aquel estat, tant dins l’usatge occitan coma dins la màger part dei lengas dau Mond.
La pronóncia anglesa de Guyana es [gaɪˈænə] e se pòt occitanizar en [gyˈjanɔ] ‘gu‑yà‑nɔ’.
*
Vaicí un resumit dei correspondéncias entre occitan e francés.
occitan Aquitània (francés l’Aquitaine) occitan la Nòva Aquitània (francés la Nouvelle-Aquitaine) occitan Guiana (francés la Guyenne) occitan Aguiaina (francés l’Aguiaine) occitan Guaiana (francés la Guyane) occitan Guyana (francés le Guyana)
Diferents limits antics e medievaus per Aquitània o Guiana
Guaiana au sens larg (o lei Guaianas)
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#4 Lo dobte es sus l'exactitud de la quita vision de l'Aquitània coma espaci entre Peugue, Garona e Pirenèus. Dos tèxtes antics fan pas una definicion. Es important d'o notar qu'aquela istòria es instrumentalizada per de secessionistas.
#4
(Ai escrich: «la question dei bèlgas antics, sovent classats dins lei "cèltas" de maniera simplista...», vòli dire: segon leis interpretacions culturalas que se son fachas après Cesar. Car es verai que lo quite Cesar separava la Gàllia Celtica e Belgica. En realitat l'apertenéncia culturala dei bèlgas antics es discutida.)
#3 Compreni pas ont es la contradiccion... Ai pas escrich que l'"Aquitània" de Cesar, entre Garona e Pirenèus, èra una entitat administrativa.
Me siáu referit solament ai ponchs de vista successius dei romans sus la nocion d'"Aquitània": disi pas que lei romans descrivián la veritat culturala exacta de l'epòca.
En mai d'aquò, es probable, efectivament, que Cesar aviá una vision inexacta dei culturas de Gàllia. En mai de la question dei nitiobriges, i a tanben la question dei bèlgas antics, sovent classats dins lei "cèltas" de maniera simplista...
"Au començament de l’ocupacion romana, çò qu’apelam Aquitània en occitan modèrne correspònd aperaquí a nòstra Gasconha modèrna e au nòrd dau Bascoat. Pus tard, l’Empèri Roman crèa una region ben pus granda, entre Léger e lei Pirenèus, e li dona lo meteis nom."
Non pas, non.
Es pas segur qu'Aquitània aja pas vertadièrament existit coma entitat administrativa romana entre Garona e Pirenèus.
Un article istoric recent, per exèmple, presenta de descobèrtas arqueologicas dins lo país dels Nitiobriges "pas en Aquitània" segond Juli Cesar, e pasmens en revòlta aquitana en 40 aC...
https://www.academia.edu/13444817/Marcus_Agrippa_et_lAquitaine
Las avançadas de las recèrcas en genetica de las populacion semblan tanben que fan la pròva que l'espaci entre Lèire e Pirenèus es poblat d'aquitans barrejats amb los cèltas.
Desnaturat son li Frances,
65 si del afar Dieu dizo no,
qu’eu sai cum es!
Antiocha, prez e valor
sai plora Guiana e Peitaus.
Dieus lo comte al seu lavador
70 conduga e meta l’arm’en paus,
e sai gart Peitieus e Niort
lo seigner qui resors del vas.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
#4 Lo dobte es sus l'exactitud de la quita vision de l'Aquitània coma espaci entre Peugue, Garona e Pirenèus. Dos tèxtes antics fan pas una definicion. Es important d'o notar qu'aquela istòria es instrumentalizada per de secessionistas.
#4
(Ai escrich: «la question dei bèlgas antics, sovent classats dins lei "cèltas" de maniera simplista...», vòli dire: segon leis interpretacions culturalas que se son fachas après Cesar. Car es verai que lo quite Cesar separava la Gàllia Celtica e Belgica. En realitat l'apertenéncia culturala dei bèlgas antics es discutida.)
#3 Compreni pas ont es la contradiccion... Ai pas escrich que l'"Aquitània" de Cesar, entre Garona e Pirenèus, èra una entitat administrativa.
Me siáu referit solament ai ponchs de vista successius dei romans sus la nocion d'"Aquitània": disi pas que lei romans descrivián la veritat culturala exacta de l'epòca.
En mai d'aquò, es probable, efectivament, que Cesar aviá una vision inexacta dei culturas de Gàllia. En mai de la question dei nitiobriges, i a tanben la question dei bèlgas antics, sovent classats dins lei "cèltas" de maniera simplista...
"Au començament de l’ocupacion romana, çò qu’apelam Aquitània en occitan modèrne correspònd aperaquí a nòstra Gasconha modèrna e au nòrd dau Bascoat. Pus tard, l’Empèri Roman crèa una region ben pus granda, entre Léger e lei Pirenèus, e li dona lo meteis nom."
Non pas, non.
Es pas segur qu'Aquitània aja pas vertadièrament existit coma entitat administrativa romana entre Garona e Pirenèus.
Un article istoric recent, per exèmple, presenta de descobèrtas arqueologicas dins lo país dels Nitiobriges "pas en Aquitània" segond Juli Cesar, e pasmens en revòlta aquitana en 40 aC...
https://www.academia.edu/13444817/Marcus_Agrippa_et_lAquitaine
Las avançadas de las recèrcas en genetica de las populacion semblan tanben que fan la pròva que l'espaci entre Lèire e Pirenèus es poblat d'aquitans barrejats amb los cèltas.
#1 E Macabru tanben canta :
Desnaturat son li Frances,
65 si del afar Dieu dizo no,
qu’eu sai cum es!
Antiocha, prez e valor
sai plora Guiana e Peitaus.
Dieus lo comte al seu lavador
70 conduga e meta l’arm’en paus,
e sai gart Peitieus e Niort
lo seigner qui resors del vas.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari