Opinion
Instrumentalizan Baiona un aute còp
I a movements occitanistas coratjós, coma Ací Gasconha, que promòven l’usatge tradicionau de l’occitan au Baish Ador —vèrs Baiona, Anglet e Biàrritz— dab abnegacion e eroïsme. Ac hèn contra las pretensions de l’immensa majoritat deu movement basquista que vòu annexar aquera encontrada au Bascoat.
Los arguments non mancan pas entà demostrar que l’occitan, e non pas lo basco, es la lenga istorica e abituala deu Baish Ador. A l’Edat Mejana, Baiona èra un deus dus centres majors de la produccion escriuta en gascon, dab Bordèu. Uei l’occitan s’i parla encara a maugrat de la pression dobla deu francés e deu basco. Lo francés i es la lenga dominanta dens los hèits. Lo basco i es ua lenga preponderanta dens un faus imaginari locau, reïnventat après decennis de basquisme cinic.
Lo dissabte 8 d’abriu de 2017, l’organizacion armada basca ÈTA hèc organizar ua ceremònia solemna a Baiona entà indicar qu’arrestava la soa luta militara e liurèc a l’estat francés la lista deus sons amagatalhs d’armas. Milèrs de personas i èran presentas.
Se cau regaudir qu’ÈTA abandone atau la soa deriva ultramilitarista, dens un acte ritualizat e public. L’estat espanhòu i pèrd credibilitat perque non a pas jamei volut dialogar dab ÈTA entà bastir la patz. La patz es unilaterala. L’eveniment es hèra important.
Entà nosautes occitans, primèr, qu’es un parat d’esperar enfin mei tranquillitat. Non oblidaram pas los actes violents comés en Occitània de part d’ÈTA (Lus-Ardiden, Gasconha 2006; Capberton, Gasconha, 2007; Massanjas, Gasconha, 2007; lo Borg dau Peatge, Daufinat, 2010; Valiera, Lemosin, 2011...). Non oblidaram pas l’utilizacion cinica deu nòste territòri occitan de part d’ÈTA que nos considerava solament coma un immens “arrèrpaís” entà amagar armas e combatents. Deu costat opausat, pensaram tanben a l’escandalosa violéncia espanholista deus GAL en Occitània (sustot a Biàrritz, Baiona e Anglet, de 1984 a 1986).
Ara passem a las consideracions mei estrictament lingüisticas.
Daubuns me diràn lhèu que los militants d’ÈTA èran partits d’ua situacion desesperada quand comencèren d’agir en 1961. Lhèu reagissián a la dictatura de Franco, lhèu reagissián puish au pòstfranquisme, dens un periòde hèra complicat, e que, dens aqueras circonstàncias, non podián pas estar conscients de la lor utilizacion estrategica deu País d’Òc coma arrèrbasa.
En realitat, los quadres d’ÈTA an tostemps sabut perfieitament çò qu’Occitània es. Certans combatents de basa, lhèu non ac sabián pas, mes los caps si qu’ac sabián. Èran formats a divèrsas teorias sus la nacion basca e coneishián en particular las idèas deu teorician basco Federiko Krutwig. Krutwig teorizava cinicament un espaci basco alargat au detriment de las tèrras gasconas d’Occitània. Krutwig aviá pretensions en lingüistica basca, èra membre de l’Acadèmia de la Lenga Basca, parlava explicitament deu gascon e, pendent quauques annadas, estèc en contacte dab ÈTA.
Krutwig e ÈTA utilizavan donc lo territòri occitan de manèra mespresosa sens se preocupar jamei de l’opinion de las populacions occitanas, ni de la seguretat deus occitans que destorbavan, e encara mens se preocupavan de la promocion de la lenga occitana au Baish Ador.
I a tot un movement basquista pacific que non cau pas con·hóner dab ÈTA, evidentament. Totun, l’immensa majoritat deu basquisme (tant los pacifics coma los partisans d’ÈTA) refusan d’adméter que l’occitan es la primèra lenga legitima deu Baish Ador e de Baiona-Anglet-Biàrritz.
La ceremònia solemna deu 8 d’abriu de 2017, a Baiona, be restarà dens las memòrias coma ua data extraordinària entà l’esperança deu pòble basco e entau progrès deu basquisme. Que l’an plan concebuda. Lo son storytelling qu’ei beròi. Mes la causida de har aqueth eveniment istoric en Occitània, en Gasconha, a Baiona, a nòste, es un acte suplementari de basquizacion e de mesprètz de la nòsta lenga d’òc.
La moralizacion de cèrts sectors deu basquisme non es pas encara completa.
Los arguments non mancan pas entà demostrar que l’occitan, e non pas lo basco, es la lenga istorica e abituala deu Baish Ador. A l’Edat Mejana, Baiona èra un deus dus centres majors de la produccion escriuta en gascon, dab Bordèu. Uei l’occitan s’i parla encara a maugrat de la pression dobla deu francés e deu basco. Lo francés i es la lenga dominanta dens los hèits. Lo basco i es ua lenga preponderanta dens un faus imaginari locau, reïnventat après decennis de basquisme cinic.
Lo dissabte 8 d’abriu de 2017, l’organizacion armada basca ÈTA hèc organizar ua ceremònia solemna a Baiona entà indicar qu’arrestava la soa luta militara e liurèc a l’estat francés la lista deus sons amagatalhs d’armas. Milèrs de personas i èran presentas.
Se cau regaudir qu’ÈTA abandone atau la soa deriva ultramilitarista, dens un acte ritualizat e public. L’estat espanhòu i pèrd credibilitat perque non a pas jamei volut dialogar dab ÈTA entà bastir la patz. La patz es unilaterala. L’eveniment es hèra important.
Entà nosautes occitans, primèr, qu’es un parat d’esperar enfin mei tranquillitat. Non oblidaram pas los actes violents comés en Occitània de part d’ÈTA (Lus-Ardiden, Gasconha 2006; Capberton, Gasconha, 2007; Massanjas, Gasconha, 2007; lo Borg dau Peatge, Daufinat, 2010; Valiera, Lemosin, 2011...). Non oblidaram pas l’utilizacion cinica deu nòste territòri occitan de part d’ÈTA que nos considerava solament coma un immens “arrèrpaís” entà amagar armas e combatents. Deu costat opausat, pensaram tanben a l’escandalosa violéncia espanholista deus GAL en Occitània (sustot a Biàrritz, Baiona e Anglet, de 1984 a 1986).
Ara passem a las consideracions mei estrictament lingüisticas.
Daubuns me diràn lhèu que los militants d’ÈTA èran partits d’ua situacion desesperada quand comencèren d’agir en 1961. Lhèu reagissián a la dictatura de Franco, lhèu reagissián puish au pòstfranquisme, dens un periòde hèra complicat, e que, dens aqueras circonstàncias, non podián pas estar conscients de la lor utilizacion estrategica deu País d’Òc coma arrèrbasa.
En realitat, los quadres d’ÈTA an tostemps sabut perfieitament çò qu’Occitània es. Certans combatents de basa, lhèu non ac sabián pas, mes los caps si qu’ac sabián. Èran formats a divèrsas teorias sus la nacion basca e coneishián en particular las idèas deu teorician basco Federiko Krutwig. Krutwig teorizava cinicament un espaci basco alargat au detriment de las tèrras gasconas d’Occitània. Krutwig aviá pretensions en lingüistica basca, èra membre de l’Acadèmia de la Lenga Basca, parlava explicitament deu gascon e, pendent quauques annadas, estèc en contacte dab ÈTA.
Krutwig e ÈTA utilizavan donc lo territòri occitan de manèra mespresosa sens se preocupar jamei de l’opinion de las populacions occitanas, ni de la seguretat deus occitans que destorbavan, e encara mens se preocupavan de la promocion de la lenga occitana au Baish Ador.
I a tot un movement basquista pacific que non cau pas con·hóner dab ÈTA, evidentament. Totun, l’immensa majoritat deu basquisme (tant los pacifics coma los partisans d’ÈTA) refusan d’adméter que l’occitan es la primèra lenga legitima deu Baish Ador e de Baiona-Anglet-Biàrritz.
La ceremònia solemna deu 8 d’abriu de 2017, a Baiona, be restarà dens las memòrias coma ua data extraordinària entà l’esperança deu pòble basco e entau progrès deu basquisme. Que l’an plan concebuda. Lo son storytelling qu’ei beròi. Mes la causida de har aqueth eveniment istoric en Occitània, en Gasconha, a Baiona, a nòste, es un acte suplementari de basquizacion e de mesprètz de la nòsta lenga d’òc.
La moralizacion de cèrts sectors deu basquisme non es pas encara completa.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Bon dia, parlaré en català perquè no parlo occità, esperi que m'entengueu, sinó ho puc fer en francès si m'ho demaneu :-)
Teniu raó que el Baish Ador i Baiona-Anglet-Biàrritz són territoris històricament de parla occitana (gascona) des de l'edat mitjana, però no teniu raó quan dieu que mai han estat basques i que ara s'intenten basquitzar. La llengua basca (basco-aquitana) és la única llengua no-indoeuropea que encara és viva a Europa com segur que ja sabeu, molt anterior al francès o l'occità, i és la llengua que es parlava en un territori que abarcava des de Santander, Burgos, La Rioja, Osca, Pirineu català i bona part de les regions Migdia-Pirineus i Aquitània (evidentment aquella llengua va evolucionar fins a l'actual basc, que només es parla als Pipineus Atlàntics, Navarra i Comunitat Autònoma Basca).
El basc, al llarg dels segles, ha anat reculant i perdent territori i parlants, com totes les llengües pre-romanes i, com ha passat al segle XX amb les llengües sense estat propi. En totes aquestes regions que us he esmentat el basc va conviure i, en la majoria de casos, va ser substituit per les llengües que es parlàven al voltant dels diferents territoris: romanç navarro-aragonès, català i gascó, i per tant, des de l'edat mitjana es parla occità a part de l'antic territori de la llengua basca. En alguna casos l'occità, l'aragonès i el català van substituir amb el pas del temps el basc, i en d'altres, com passa a Baiona-Anglet-Biàrritz el basc no va ser eliminat del tot i durant segles aquests territoris han estat bilingües gascó-basc (com fins al segle XIX encara hi havia pobles al pirineu aragonès bilingües aragonès-Basc).
Al segle XX es va generalitzar a més en tots aquests territoris l'ús del francès i l'espanyol, de manera que en alguns pobles s'ha mantingut un bilingüisme o trilingüisme, en d'altres s'ha mantingut un biilingüisme basc-francès i en d'altres gascó-francès, i com sabeu avui dia, lamentablement bona part de la població de tots aquests territoris són ja només monolingües en francès o espanyol.
Hem de conèixer i preservar la nostra història i fomentar l'ensenyament del gascó com a llengua històrica al BAB, però no en detriment de la llengua pròpia i més entiga del territori, l'euskera.
Salut! :-)
#45 Vaquí, contunha. Un jorn n'i aurà per dire que l'occitan gascon se parlèt jamai a tal o tal endrech coma a Bokale (nom basquizat de la comuna, en occitan gascon "Lo Bocau"). Qu'es una terra que foguèt colonizada per tres intellectuals occitans mas que totjorn foguèt d'Euskadi... Que i es un complòt antibasco prigond en cò daus occitans. Pecaire. La pròva:
http://lasetmana.fr/fr/entry/rentrada-2017-likastola-que-sinstalla-a-bocau-64-calandreta-que-passa-a-costat-deu-projecte
Fa pensar aus ladins, esquichats entre germanics e italians.
Me sentir basco, fa cool. La pròva... L'occitan, quora serà ben vist, sus lo sieu quite territòri!? Quora los occitans seràn desalienats??
lo Candido de Lisbona pensa "que la realitat lingüistica de l'occitan se pòt grandament contestar". Reconeis quand mèsma que la lenga qu'escriu es d'occitan, non ?
Aquò dich, que siague un Occitan que viu a Lisbona o un Lisboèta qu'a apres la lenga nòstra, trapi qu'a lo gaubi per nos botar a l'espròva de la realitat. En clar, aquelas charadissas de sabents fòrça interessèntas semblan un avatar novèl del debat famos sul sex dels angels. E d'aquel temps la realitat es que la lenga a gaireben desaparegut. La solucion la coneissi pas tanpauc e o-sabi pas se n'i a una.
lo Candido de Lisbona pensa "que la realitat lingüistica de l'occitan se pòt grandament contestar". Reconeis quand mèsma que la lenga qu'escriu es d'occitan, non ?
Aquò dich, que siague un Occitan que viu a Lisbona o un Lisboèta qu'a apres la lenga nòstra, trapi qu'a lo gaubi per nos botar a l'espròva de la realitat. En clar, aquelas charadissas de sabents fòrça interessèntas semblan un avatar novèl del debat famos sul sex dels angels. E d'aquel temps la realitat es que la lenga a gaireben desaparegut. La solucion la coneissi pas tanpauc e o-sabi pas se n'i a una.
#45 I a de vrai dinc ce que disètz : o ai agut constatat. Aquò's la fòrça dau nombre, la presença dominanta d'un grope, d'una cultura, d'una lenga que buta certans a faire lur una causida que jamai se sariá pas pensat que la faguèsson. Pròva qu'a bien capitat França de nos voidar nòstra anma occitana (gascona, provençala, auvernhata, eca...). Amai pròva que sentèm totes lo besonh d'aparténer a un airau culturau, linguistic amai uman, de talha rasonabla, locala amai locala larja. L'identitat basca a saupegut faire sa plaça dau meme biais que de marcaires de l'identitat nòrd-africana, tradicionaus o renovelats, savon faire lur plaça dinc los barris populars. Aquò's una mena d'atomizacion de l'identitat, consequença de l'Istòria de França e de sa relacion a sas ancianas colonias, de sa relacion als pòples autoctònes de l'Esagòne que los desculturèt.
Laissatz d'espandi de voide, e la natura e d'autres gropes umans l'ocuparàn. E puèi, un endividú viu e pro senut, li fai besonh se fargar una anma per esistir.
Occitania saique es espandidassa per podre recampar una consciença collectiva... E l'occitanisme, aparentament, sembla pas que pertòque pro lo besonh au còp endividuau e collectiu de quicòm de talha umana, de bòn s'i reconéisser... L'occitanisme poiriá veire de tornar pensar sa filosofia, son biais de conçaupre las causas. Amai certanas identitats sièguon bien en plaça d'aquí enlai. Pòt pas enraumassar lo cervèl la remesa en question, au contrari : se fai temps, ço crese ieu, qu'entamenem lo temps quatre d'un "occitanisme" (m'agraga pas quel mot) clarvesent, pragmatic, que considère lo sentiment dau monde dinc una societat qu'a bien bien evoluït dinc son rapòrt a l'identitat.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari