Opinion
Reconquista de las consciéncias – III
Contunham d’estudiar de tèxtes d’opausants a l’us public de la lenga occitana amb Philippe Blanchet dins un tèxte titolat “La politizacion de las lengas regionalas en França”
Existís dempuèi lo debut del sègle XX, e subretot dempuèi las annadas seissanta, una movença militanta qu’ensaja de promòure una unificacion de l’ensem dels parlars d’òc jos un nom comun (occitan), una nòrma comuna artificiala (un lengadocian “estandardizat”), una grafia comuna (medievala e elitista). Çaquelà, dins los faits, i a de lengas d’òc diferentas, practicadas e percebudas coma talas per las populacions, escritas segon d’ortografias especificas e apropriadas. Se aquesta movença s’es ben implantada en Lengadòc (de Montpelhièr a Tolosa), se truca a de refús divèrses dins d’autras regions d’òc, subretot en Provença, ont l’individuacion lingüistica del provençal es fòrça clara. Òr, Provença representa la mai prestigiosa de las lengas d’òc, amb mai del tèrç dels escrivans en lengas d’òc (e los mai celèbres, coma Frederic Mistral), e una de las regions mai emblematicas d’un “particularisme”.
Es un procès d’unificacion comparable amb lo de las regions de lenga d’òil e arpitana tal coma Valonia e Soïssa romanda qu’adoptèron lo francés estandard coma lenga comuna. E mai las regions de dialèctes germanics desparièrs causiguèron l’aut alemand estandard. Son las necessitats dels locutors que favorisson un projècte de grafia lingüistica comun. Lingüisticament, los parlars dels païses latins forman una continuitat lingüistica mai o mens fòrta. Son las conquistas militaras e la geografia que favoriguèron l’emergéncia d’estats de part e autras dels Pirenéus e dels Alps, estats qu’impausèron lor dialècte roman local. Occitània tanben presenta una identitat geografica de planas e serrats entre Pirenéus e Alps obèrts subre Mediterranèa en oposicion als païses de planas de lengas d’òil obèrts subre la granda plana d’Euròpa del Nòrd, de la Marga a l’Oral. L’integracion militara dels païses d’òc dins França enfortiguèt lor convergéncia culturala, e mai amb las periferias d’Aran e Piemont. Es la revendicacion afirmada d’una unitat dels païses d’òc pels occitans de Provença, Gasconha, Auvèrnha, Dalfinat, Lengadòc e Limosin... que legitima l’unitat occitana.
Las lengas son gaireben totas correladas a d’espacis geografics; i son utilisadas, ne pòrtan lo nom (o, mai rarament, lor donan lors noms), ne mòstran l’identitat; tot locutor “transpòrta” sa o sas lengas amb el quand laissa un territòri ont son parladas. Vist la situacion sociolingüistica de las lengas uèi, associar la lenga als individús que la parlan e lor autrejar de dreits d’us exclusius, reven a instaurar un tipe de dreit “comunitarista” o, pièger, de “dreit del sang”.
Es una reflexion màger qu’impausa la disparicion de l’us de l’occitan per substitucion per lo francés. Es una temptacion d’unes occitanofòns de formar una comunitat minoritària per practicar e transmetre l’occitan. Paradoxalament, es tanben una temptacion pels jacobins per n’acabar amb la lenga istorica del territòri occitan. La resisténcia culturala d’una part dels occitans, e mai d’unes ajan perdut la capacitat de parlar la lenga, deu èsser una oportunitat per non dissociar los occitanofòns del demai dels occitans. Los occitanistas devon préner una posicion fòrta per propausar un biais de viure ont cadun pòt aver de sensibilitats religiosas (o non), culturalas e lingüisticas individualas mas deu respectar las sensibilitats religiosas (o non), culturalas e lingüisticas dels territòris ont vivon. Lo projècte de tolerància e convivéncia que pòrta lo movement occitan d’uèi es de mai en mai ausible per una majoritat dels occitans e mai dels franceses e dels europèus.
En efèit, forabandidas de l’espaci public e donc de l’acquisicion per los nòus venguts dempuèi quicòm coma cinquanta ans, las lengas regionalas son uèi de lengas de conivéncia transmesas e acquesidas dins de rets barradas, e subretot lo cercle familhal (e mai se demòran percebudas coma lengas de territòri, d’ont l’apellacion “regionala”). La territorializacion dels dreits, permetrà d’evitar l’embarrament de la lenga subre lo grope de sos locutors actius, ofrissent lo dreit de l’apréner e de l’utilizar a totes aqueles que vivon subre lo territòri concernit.
Atal, amb convivéncia, la territorializacion dels dreits lingüistics a totes los occitans deu èsser al còr de la revendicacion occitana al nom del refús d’un comunitarisme d’exclusion. Una cultura occitana comuna per totes los abitants d’Occitània, en particular per los non occitanofòns o los nòus venguts permet de redusir los risques de conflicte comunitarista de tota mena. Los occitanistas amb totes los democratas devon defendre un projècte ont las lengas francesas e occitanas son vesedoiras dins l’espaci public del territòri occitan de França e Itàlia, tal coma o es en Aran.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari