Opinion
Lo preterit perifrastic e lo futur pròche
Lo catalan es conegut per utilizar dos tipes de preterit: lo preterit perifrastic (vaig parlar) e lo preterit simple (parlí). L’occitan coneis tanben un preterit perifrastic mas l’utiliza de manièra pus limitada (vau parlar). E mai utiliza de formas identicas per exprimir un futur pròche.
Formacion
A l’origina, se tracta d’una perifrasa verbala qu’exprimís la mesa en movement vèrs una accion o vèrs un estat. La perifrasa d’origina se bastís a partir del vèrb semiauxiliar anar, conjugat a quin temps que siá, seguit del vèrb principal a l’infinitiu.
vau parlar, anavi parlar, anèri parlar, soi anat parlar, èri anat parlar, anarai parlar, anariái parlar, qu’ane parlar, qu’anèsse parlar, etc.
Aquesta perifrasa verbala es encara viva en occitan.
Ça que la, quand lo semiauxiliar anar se conjuga al present, la perifrasa verbala tend a s’especializar e a foncionar coma un ensemble de dos tempses verbals que son, quora lo preterit perifrastic, quora lo futur pròche: vau parlar.
Vaicí lo preterit perifrastic e lo futur pròche, conjugats amb de vèrbs regulars, en occitan general (lengadocian), en provençal e en niçard.
Vaicí las formas conjugadas en vivaroalpenc, en auvernhat e en lemosin.
Ara vaicí las formas conjugadas en gascon.
— Lo gascon utiliza mai sovent vam e vatz e mens sovent anam e anatz, quitament dins l’usatge general del vèrb anar (vam au teatre e vatz au teatre son pus espandits que anam au teatre e anatz au teatre).
— En gascon i a una diferéncia fonetica pro neta entre vam [ˈbam] a 1a persona del plural e van [ˈban] a 3a persona del plural. E tanben entre vatz [ˈbats] a 2a persona del plural e vas [ˈbas] a 2a persona del singular. I trobam pas lo risc d’ambigüitat del nòrd-occitan.
— Lo catalan, per lo vèrb anar, utiliza anem e aneu en general (anem al teatre, aneu al teatre); per contra remplaça anem e aneu per vam e vau dins lo preterit perifrastic (ahir vam cantar, ahir vau cantar). Una tala distincion catalana sembla pas certana en gascon, puèi que lo gascon preferís vam e vatz dins totes los usatges (vam au teatre, vatz au teatre; ièr vam cantar, ièr vatz cantar).
Usatge coma preterit perifrastic
Lo preterit perifrastic (vau parlar, vau finir, vau sentir, vau batre) a la meteissa valor de basa que lo preterit abitual (parlèri, finiguèri, sentiguèri, batèri).
Ça que la lo preterit perifrastic a un usatge pus limitat. S’utiliza sustot dins de narracions ont lo contèxt mòstra clarament qu’òm se situa dins lo passat. En mai d’aquò, lo preterit perifrastic es sovent acompanhat, dins lo tèxt, d’un preterit abitual o d’un imperfach qu’installan clarament lo contèxt del passat. La gramatica occitana de Juli Ronjat ne fornís de bèls exemples.
“Enterin dos soudards passavan sus la rota. E come fuguèron a drech de l’ase, se van dire d’un a l’autre. . .”
(Frederic Mistral, Armanac Provençau, 1877, p. 60, citat per Ronjat §586)
“55 ans après, en 1264, un dei fius de Montfòrt. . . se vai metre a la tèsta dei barons. . . e fuguèt a son torn escomenjat”
(Frederic Mistral que signa G. de M., Armanac Provençau, 1883, p. 58, citat per Ronjat §586)
Usatge coma futur pròche
Lo futur pròche (vau parlar) s’utiliza per indicar una accion o un estat imminents. S’emplega en general dins un contèxt pro clar qu’evita la confusion amb lo preterit perifrastic.
Totun s’emplega pauc en occitan e òm li preferís lo futur simple (parlarai) o lo present (parli), eventualament acompanhats d’un advèrbi de temps que precisa l’imminéncia, coma lèu o ara... Tanben se pòt utilizar una perifrasa al present coma soi a mand de o soi per seguits d’un infinitiu.
Usatge rar amb lo futur pròche:
Vau parlar amb Virgínia.
Usatges pus frequents sens lo futur pròche:
Ara parlarai amb Virgínia.
Lèu parlarai amb Virgínia.
Lèu parli amb Virgínia.
Parli amb Virgíniadins gaire.
Soi a mand de parlar amb Virgínia.
Soi per parlar amb Virgínia.
Parlarai amb Virgínia. (Lo contèxt indica qu’es imminent.)
Parli amb Virgínia. (Lo contèxt indica qu’es imminent.)
Formacion
A l’origina, se tracta d’una perifrasa verbala qu’exprimís la mesa en movement vèrs una accion o vèrs un estat. La perifrasa d’origina se bastís a partir del vèrb semiauxiliar anar, conjugat a quin temps que siá, seguit del vèrb principal a l’infinitiu.
vau parlar, anavi parlar, anèri parlar, soi anat parlar, èri anat parlar, anarai parlar, anariái parlar, qu’ane parlar, qu’anèsse parlar, etc.
Aquesta perifrasa verbala es encara viva en occitan.
Ça que la, quand lo semiauxiliar anar se conjuga al present, la perifrasa verbala tend a s’especializar e a foncionar coma un ensemble de dos tempses verbals que son, quora lo preterit perifrastic, quora lo futur pròche: vau parlar.
Vaicí lo preterit perifrastic e lo futur pròche, conjugats amb de vèrbs regulars, en occitan general (lengadocian), en provençal e en niçard.
| 1a conjugason | 2a conjugason amb iss | 2a conjugason sens iss | 3a conjugason |
| vau parlar | vau finir | vau sentir | vau batre |
| vas parlar | vas finir | vas sentir | vas batre |
| va parlar (vai parlar) | va finir (vai finir) | va sentir (vai sentir) | va batre (vai batre) |
| anam parlar | anam finir | anam sentir | anam batre |
| anatz parlar | anatz finir | anatz sentir | anatz batre |
| van parlar | van finir | van sentir | van batre |
Vaicí las formas conjugadas en vivaroalpenc, en auvernhat e en lemosin.
| 1a conjugason | 2a conjugason amb iss | 2a conjugason sens iss | 3a conjugason |
| vau parlar | vau finir | vau sentir | vau batre |
| vas parlar | vas finir | vas sentir | vas batre |
| vai parlar (va parlar) | vai finir (va finir) | vai sentir (va sentir) | vai batre (va batre) |
| anam parlar (vam parlar) | anam finir (vam finir) | anam sentir (vam sentir) | anam batre (vam batre) |
| anatz parlar (vatz parlar) | anatz finir (vatz finir) | anatz sentir (vatz sentir) | anatz batre (vatz batre) |
| van parlar | van finir | van sentir | van batre |
Remarca — Dins aquestes tres dialèctes nòrd-occitans, es pus clar de dire anam e anatz que vam e vatz. Vam [ˈvaⁿ] a la 1a persona del plural tend a se prononciar coma van [ˈvaⁿ] a la 3a persona del plural. Parièr, vatz [ˈvas, ˈvaː] a 2a persona del plural tend a se prononciar coma vas [ˈvas, ˈvaː] a la 2a persona del singular.
Ara vaicí las formas conjugadas en gascon.
| 1a conjugason | 2a conjugason amb iss | 2a conjugason sens iss | 3a conjugason |
| vau parlar | vau finir | vau sentir | vau bàter |
| vas parlar | vas finir | vas sentir | vas bàter |
| va parlar | va finir | va sentir | va bàter |
| vam parlar (anam parlar) | vam finir (anam finir) | vam sentir (anam sentir) | vam bàter (anam bàter) |
| vatz parlar (anatz parlar) | vatz finir (anatz finir) | vatz sentir (anatz sentir) | vatz bàter (anatz bàter) |
| van parlar | van finir | van sentir | van bàter |
Remarcas
— Lo gascon utiliza mai sovent vam e vatz e mens sovent anam e anatz, quitament dins l’usatge general del vèrb anar (vam au teatre e vatz au teatre son pus espandits que anam au teatre e anatz au teatre).
— En gascon i a una diferéncia fonetica pro neta entre vam [ˈbam] a 1a persona del plural e van [ˈban] a 3a persona del plural. E tanben entre vatz [ˈbats] a 2a persona del plural e vas [ˈbas] a 2a persona del singular. I trobam pas lo risc d’ambigüitat del nòrd-occitan.
— Lo catalan, per lo vèrb anar, utiliza anem e aneu en general (anem al teatre, aneu al teatre); per contra remplaça anem e aneu per vam e vau dins lo preterit perifrastic (ahir vam cantar, ahir vau cantar). Una tala distincion catalana sembla pas certana en gascon, puèi que lo gascon preferís vam e vatz dins totes los usatges (vam au teatre, vatz au teatre; ièr vam cantar, ièr vatz cantar).
Usatge coma preterit perifrastic
Lo preterit perifrastic (vau parlar, vau finir, vau sentir, vau batre) a la meteissa valor de basa que lo preterit abitual (parlèri, finiguèri, sentiguèri, batèri).
Ça que la lo preterit perifrastic a un usatge pus limitat. S’utiliza sustot dins de narracions ont lo contèxt mòstra clarament qu’òm se situa dins lo passat. En mai d’aquò, lo preterit perifrastic es sovent acompanhat, dins lo tèxt, d’un preterit abitual o d’un imperfach qu’installan clarament lo contèxt del passat. La gramatica occitana de Juli Ronjat ne fornís de bèls exemples.
“Enterin dos soudards passavan sus la rota. E come fuguèron a drech de l’ase, se van dire d’un a l’autre. . .”
(Frederic Mistral, Armanac Provençau, 1877, p. 60, citat per Ronjat §586)
“55 ans après, en 1264, un dei fius de Montfòrt. . . se vai metre a la tèsta dei barons. . . e fuguèt a son torn escomenjat”
(Frederic Mistral que signa G. de M., Armanac Provençau, 1883, p. 58, citat per Ronjat §586)
Remarcas
— Los aprenents que trantalhan an drech d’evitar lo preterit perifrastic e d’utilizar solament lo preterit abitual.
— Un usatge sistematic del preterit perifrastic se pòt trobar solament dins certans parlars occitans locals, coma dins lo gascon de la Tèrra d’Aspa.
— Tanben lo preterit perifrastic se tròba sovent en catalan (vaig parlar) e en aragonés (voi parlar). E mai se pòt trobar dins certans usatges franceses de narracion (hier, en arrivant au bureau, je vais parler au directeur...). Es una error de creire que lo preterit perifrastic seriá un trach exclusiu del catalan. En realitat es un usatge comun de las lengas romanicas centralas e septentrionalas.
— Los aprenents que trantalhan an drech d’evitar lo preterit perifrastic e d’utilizar solament lo preterit abitual.
— Un usatge sistematic del preterit perifrastic se pòt trobar solament dins certans parlars occitans locals, coma dins lo gascon de la Tèrra d’Aspa.
— Tanben lo preterit perifrastic se tròba sovent en catalan (vaig parlar) e en aragonés (voi parlar). E mai se pòt trobar dins certans usatges franceses de narracion (hier, en arrivant au bureau, je vais parler au directeur...). Es una error de creire que lo preterit perifrastic seriá un trach exclusiu del catalan. En realitat es un usatge comun de las lengas romanicas centralas e septentrionalas.
Usatge coma futur pròche
Lo futur pròche (vau parlar) s’utiliza per indicar una accion o un estat imminents. S’emplega en general dins un contèxt pro clar qu’evita la confusion amb lo preterit perifrastic.
Totun s’emplega pauc en occitan e òm li preferís lo futur simple (parlarai) o lo present (parli), eventualament acompanhats d’un advèrbi de temps que precisa l’imminéncia, coma lèu o ara... Tanben se pòt utilizar una perifrasa al present coma soi a mand de o soi per seguits d’un infinitiu.
Usatge rar amb lo futur pròche:
Vau parlar amb Virgínia.
Usatges pus frequents sens lo futur pròche:
Ara parlarai amb Virgínia.
Lèu parlarai amb Virgínia.
Lèu parli amb Virgínia.
Parli amb Virgíniadins gaire.
Soi a mand de parlar amb Virgínia.
Soi per parlar amb Virgínia.
Parlarai amb Virgínia. (Lo contèxt indica qu’es imminent.)
Parli amb Virgínia. (Lo contèxt indica qu’es imminent.)
Remarcas
— Cal evitar l’usatge intens del futur pròche coma en francés. Quand lo francés ditz je vais parler al futur pròche, l’occitan ditz mai sovent parlarai al futur simple.
— En catalan e en espanhòl, las construccions equivalentas del futur pròche inserisson a entre los dos vèrbs: catalan vaig a parlar, espanhòl voy a hablar.
— En italian i a pas de futur pròche. S’utiliza lo futur simple o lo present, acompanhats de còps d’un advèrbi qu’indica l’imminéncia, coma dins l’usatge preferencial de l’occitan.
— Cal evitar l’usatge intens del futur pròche coma en francés. Quand lo francés ditz je vais parler al futur pròche, l’occitan ditz mai sovent parlarai al futur simple.
— En catalan e en espanhòl, las construccions equivalentas del futur pròche inserisson a entre los dos vèrbs: catalan vaig a parlar, espanhòl voy a hablar.
— En italian i a pas de futur pròche. S’utiliza lo futur simple o lo present, acompanhats de còps d’un advèrbi qu’indica l’imminéncia, coma dins l’usatge preferencial de l’occitan.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#4 De la dificultat d'utilizar lo segon gras. E totun, ai fach un esforç amb lo ;-) , me semblava. Cò que disètz es fòrça interessant, e sio pas forçadament contra, (conoisso Rafanell e ai lejut son libre) mas es pas d'aquò que parlavo, vaqui.
#3 S'es pòt comprene que Catalonha es al nivèl sonque geografic "aèra lateral" respècte a Occitània granda, tocant a la defensa de la siá lenga e quitament de l'occitan, es centrala. Cada còp que vau al Principat e en Aran, soi estrambordat pel vam que los catalans e er aranesi e las siás institucions (Generalitat, comarcas, municipis, IEC, Institut Ramon Lull, eca.) donan a la lenga e per lor ufan d'èsser catalans o aranesi.
Urosament que Pompeu Fabra ,los intellectuals e lo poble meteis dins las annadas trenta volguèron pas èsser a la remòrca de la "renaissenca occitana" e del Felibritge. Se que non, coma o demostrèt
Augusti Rafanell dins " La Il.lusio Occitana" lo catalan seriá ara dins l'estat de l'occitan uèi : passadisme, garrolhas picròcolinas entre organizacions parçans e regions, abséncia de normalizacion, eca
D'un autre latz, pensi que lo convervatisme, en matèria de lenga, siá una qualitat !
Visca Catalunya lliure
Lo preterit perifrastic s'utiliza tanben a la Gardia Piemontesa. E dins la lenga dels sègles XIV e XV, èra mai que corrent, d'un somp a l'autre d'Occitània. Un poiria quasi dire que s'es mantengut ren que dins d'àreas lateralas conservatritz, en catalan per exemple ;-).
Mercés per aqueste article tant esperat e interessant.
Article força clar ! Mercés
Poiriam aver dins un "futur pròche" articles :
1) sul futur del passat (cresi que siá pròpri a l'occitan);
2) sus l'emplec dels pronoms relatius "que" e "qui" dins los diferents dialectes e jos dialectes?
Encara un còp, mercés al sénher professor Sumien.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari