Opinion
Joan-Francés Champolion*, un occitan desoccitanizat en quista d’una lenga?
Per ieu, la quista de la lenga faraonica per un enfant de pichon notable dal terraire es un image. Es l'image de la lenga occitana que comença de se pérder per aquelas classas socialas a l’epòca. E que lo voide apèla a una autra quista. Es lo sindròme de la recèrcha de la lenga, mas plus de la sieua. E per ieu, ne’n devenguèt famós per aquò.
Son paire èra de Gavotina, dal Vaubonés (vilar de La Ròcha dels Engelats) que sovent lo monde dal país fasián païsans e preceptors e colportaires l’ivèrn. Esposèt una lengadociana, Joana-Francesa Gallieu de familha borguesa de Fijac ont tenguèron una librariá plaça Bassa. Donca l’occitan, i a ben degut èstre confrontat en familha e fòra dins la societat, d’un costat o de l’autre, sus la randa o al mitan.
Joan-Francés Champolion a solament 7 ans quora Bonaparte mena la campanha d’Egipta (1798-1801). Es tot lo temps de l’Empèri francés. Las conquèstas, lo romantisme per los empèris, per las conquistas, per lo poler. E “l’egiptomania” es omnipresenta. Fa pantaisar ben de monde: los militars, los mistics, los arquitèctas…
A l’eatge d’11 ans quita Occitània e parte a Grenòble rejónher son fraire ainat dich Champolion-Fijac qu’aviá trobat un emplec ailí (gràcias a de cosins). Chal se’n avisar que Grenòble es una ciutat que tira e atrai de monde de las terras occitanas vesinas tan per lo Vaubonés coma per Trièvas, lo Val Gaudemard (la diaspòra occitana grenoblesa non es negigibla). Doncas a conoissut dos espacis occitans diferents, a poscut comparar e satisfar la sieu curiositat. E mai a conoissut un espaci non occitan vesin d'Occitània. Supauso qu’aiçò a degut li perméter de se pausar de questions, de far de comparasons, de viure e de pensar a la variacion linguistica...
Mainaa emparèt totplen de lengas e a 20 ans mestreava lo latin, lo grèc, l’ebrèu, lo sanscrit, l’arab, lo siriac, l’etiopian, lo persan, lo chinés entre autres. Lo fraire trabalha e lo mena dins aquela dralha. Doncas per l'occitan, dèu èstre una figa de la mema gòrba. En soma, dèu ben saber lo parlar entre lo francés e lo latin.
En 1906 escriu una letra clara a sos parents: “Vòlo far d’aquela antica nacion un estudi aprefondit e de contunh. L’estrambòrd que la descripcion de lors monuments enòrmes m’a portaa, l’admiracion que m’an emplit lor poténcia e lors conoisséncias, van créisser per las nocions nòvas qu’aquerirai. De totes los pòbles qu’amo de mai, vos confessarai que degun balança los Egipcians dins lo mieu còr”. Chambiatz los mòts e avètz las cervèlas d’un occitanista, e pren un autre sens…
En 1807 va estudiar las lengas orientalas a París, la capitala, al Collègi de França.
En 1809 venguèt professor adjonch d’istòria a l’Universitat de Grenòble (e devendrà professor). Fugisse a Fijac en 1816 per causa de lo sieu bonapartisme. Chal saber per exemple que son futur Dictionnaire de la langue copte [Futur diccionari de la lenga còpta] serà editat als fraisses dal govèrn francés gràcias a Napoleon. Mentre los 100 jorns de Napoleon, serà lo sieu secretari. L’empacharà ren de devenir monarquista sota la Restauracion...
A Fijac s’enuèia mas fa qualquas recèrchas localas e mai egipcianas. D’un biais estonant, en 1816 Jean-Francés e son fraire implantan a Fijac “l’Escòla mutuala” de Jausèp Lancaster. Avèm un Champolion interessat per l'educacion, sonaa d'aquel temps "L’Instruccion publica". Es un sistèma d’ensenhament primari basat sus lo “monitorat”: L’ensenhament es donat per los escolans los mai avançats devèrs los mai joves. Es un metòd conoissut ancuei sota lo nom “d'Apréner en ensenhar”, un biais “facilitat” per la mancança d’ensenhants dins los mitans paures.
Es de retorn a Grenòble en 1817. Es en contacte amb fòrça monde, fins al Papa. Eschàmbia amb l’eleit de son temps, coma de pròches dal rei, lo Duc de Blacas d’Aulps [Blacàs d'Aups] (descendent dal trobaire occitan Blacàs d’Aups), membre de l’Institut arqueologic alemand.
En 1826, es conservator de las Antiquitats egipcianas dal Musèu Carles Detz (futur musèu dal Lovre), e projeta una expedicion toscanofrancesa en Egipta amb son discípol, l’arquitècta Rosellini.
Un gròs detalh, es que fins aüra, Champolion a jamai mes lo pè en Egipta!
Chal esperar lo viatge de 1828 a 1830 per que vaje en mission scientifica.
De retorn en França en decembre de 1829, es mes en quarantena al lasaret de Tolon. A la gota, la tuberculòsi e benlèu una malautiá agantaa en Egipta. Es elegit a l’Acadèmia de las inscripcions e belas letras après la partença de Carles Detz. Obten la chaiera d’Antiquitat egipciana al Collègi de França. Mas defunta dins la capitala francesa en 1832, a 41 ans. Es sepelit a París, la capitala de l'ex Empèri francés tornat Reialme francés.
Coma aplicacion de la logica de la sieu passion dins lo domèni personal, sa filha se nomenarà a l’egipciana: se dirà "Zoraïda" (e lo quite nebot se sonarà "Ali").
Referéncias
— Musèu de Champolion a Vif
— Institut estatal universitari Champolion
— Champolion sus la Wikipedia francesa
* escrivo ansin a l’occitana vist qu’es probable que venje d’a mema raïse que lo vilatge de Champoleon (dins Champsaur) per exemple.
Son paire èra de Gavotina, dal Vaubonés (vilar de La Ròcha dels Engelats) que sovent lo monde dal país fasián païsans e preceptors e colportaires l’ivèrn. Esposèt una lengadociana, Joana-Francesa Gallieu de familha borguesa de Fijac ont tenguèron una librariá plaça Bassa. Donca l’occitan, i a ben degut èstre confrontat en familha e fòra dins la societat, d’un costat o de l’autre, sus la randa o al mitan.
Joan-Francés Champolion a solament 7 ans quora Bonaparte mena la campanha d’Egipta (1798-1801). Es tot lo temps de l’Empèri francés. Las conquèstas, lo romantisme per los empèris, per las conquistas, per lo poler. E “l’egiptomania” es omnipresenta. Fa pantaisar ben de monde: los militars, los mistics, los arquitèctas…
A l’eatge d’11 ans quita Occitània e parte a Grenòble rejónher son fraire ainat dich Champolion-Fijac qu’aviá trobat un emplec ailí (gràcias a de cosins). Chal se’n avisar que Grenòble es una ciutat que tira e atrai de monde de las terras occitanas vesinas tan per lo Vaubonés coma per Trièvas, lo Val Gaudemard (la diaspòra occitana grenoblesa non es negigibla). Doncas a conoissut dos espacis occitans diferents, a poscut comparar e satisfar la sieu curiositat. E mai a conoissut un espaci non occitan vesin d'Occitània. Supauso qu’aiçò a degut li perméter de se pausar de questions, de far de comparasons, de viure e de pensar a la variacion linguistica...
Mainaa emparèt totplen de lengas e a 20 ans mestreava lo latin, lo grèc, l’ebrèu, lo sanscrit, l’arab, lo siriac, l’etiopian, lo persan, lo chinés entre autres. Lo fraire trabalha e lo mena dins aquela dralha. Doncas per l'occitan, dèu èstre una figa de la mema gòrba. En soma, dèu ben saber lo parlar entre lo francés e lo latin.
En 1906 escriu una letra clara a sos parents: “Vòlo far d’aquela antica nacion un estudi aprefondit e de contunh. L’estrambòrd que la descripcion de lors monuments enòrmes m’a portaa, l’admiracion que m’an emplit lor poténcia e lors conoisséncias, van créisser per las nocions nòvas qu’aquerirai. De totes los pòbles qu’amo de mai, vos confessarai que degun balança los Egipcians dins lo mieu còr”. Chambiatz los mòts e avètz las cervèlas d’un occitanista, e pren un autre sens…
En 1807 va estudiar las lengas orientalas a París, la capitala, al Collègi de França.
En 1809 venguèt professor adjonch d’istòria a l’Universitat de Grenòble (e devendrà professor). Fugisse a Fijac en 1816 per causa de lo sieu bonapartisme. Chal saber per exemple que son futur Dictionnaire de la langue copte [Futur diccionari de la lenga còpta] serà editat als fraisses dal govèrn francés gràcias a Napoleon. Mentre los 100 jorns de Napoleon, serà lo sieu secretari. L’empacharà ren de devenir monarquista sota la Restauracion...
A Fijac s’enuèia mas fa qualquas recèrchas localas e mai egipcianas. D’un biais estonant, en 1816 Jean-Francés e son fraire implantan a Fijac “l’Escòla mutuala” de Jausèp Lancaster. Avèm un Champolion interessat per l'educacion, sonaa d'aquel temps "L’Instruccion publica". Es un sistèma d’ensenhament primari basat sus lo “monitorat”: L’ensenhament es donat per los escolans los mai avançats devèrs los mai joves. Es un metòd conoissut ancuei sota lo nom “d'Apréner en ensenhar”, un biais “facilitat” per la mancança d’ensenhants dins los mitans paures.
Es de retorn a Grenòble en 1817. Es en contacte amb fòrça monde, fins al Papa. Eschàmbia amb l’eleit de son temps, coma de pròches dal rei, lo Duc de Blacas d’Aulps [Blacàs d'Aups] (descendent dal trobaire occitan Blacàs d’Aups), membre de l’Institut arqueologic alemand.
En 1826, es conservator de las Antiquitats egipcianas dal Musèu Carles Detz (futur musèu dal Lovre), e projeta una expedicion toscanofrancesa en Egipta amb son discípol, l’arquitècta Rosellini.
Un gròs detalh, es que fins aüra, Champolion a jamai mes lo pè en Egipta!
Chal esperar lo viatge de 1828 a 1830 per que vaje en mission scientifica.
De retorn en França en decembre de 1829, es mes en quarantena al lasaret de Tolon. A la gota, la tuberculòsi e benlèu una malautiá agantaa en Egipta. Es elegit a l’Acadèmia de las inscripcions e belas letras après la partença de Carles Detz. Obten la chaiera d’Antiquitat egipciana al Collègi de França. Mas defunta dins la capitala francesa en 1832, a 41 ans. Es sepelit a París, la capitala de l'ex Empèri francés tornat Reialme francés.
Coma aplicacion de la logica de la sieu passion dins lo domèni personal, sa filha se nomenarà a l’egipciana: se dirà "Zoraïda" (e lo quite nebot se sonarà "Ali").
Referéncias
— Musèu de Champolion a Vif
— Institut estatal universitari Champolion
— Champolion sus la Wikipedia francesa
* escrivo ansin a l’occitana vist qu’es probable que venje d’a mema raïse que lo vilatge de Champoleon (dins Champsaur) per exemple.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Un mai que polit article !
Mercés, brave article.
Sabèm plan que lo bilinguisme precoce desvolopa lo gost e las capacitats per las lengas!
Bèl article ; es força possible que l'occitan li aie ajuat a descubrir d'autres lengas. Son fraire Champollion Fijac, de son costal, a produch d'estudis sus l'aupenc fins la draia de l'enquesta Coquebert de Montbret dau Premier Emperi. N'an puèi ben degut parlar entre elos los dos fraiser.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari