Opinion
Desmentegança (oblit) volentària de memòria
Tèxte legit
Parlarai esto còup de memòria. L’image d’u boddhas de Bamiian dinamitats per qu’o mondo desmentegue l’existença ese per mi un ban resumit d’a desmentegança volentària de memòria.
N’a (en la) nòstra societat, a memòria dintre o temps, ese limitaia ae tecnologie d’aquel temps. Se volema aver en memòria una situacian de cinc ans fa, porema gardear un film fach sus a soa camèra, ò veire un reportatge, avansh un film en negre e blanc, avansh de fòtos, ancara avansh de plans e per anar mai avansh, porema trobar una citacian sus un pergamen ò un cop (teule)...
A mai vielha traça que porema aver dau modelatge d’a natura per l’òme ese dins l’arquitectura (piramide), o dessenh, a scritura sus de peire gravaie ò sus papirús/ papíer.
A stòria oficiala a creat d’icòne, e en general que a memòria collectiva a emparaia per a scòra. Totes aquelu personatges an una stàtua, de nom de carriera dins a grand vila a mai pròcha de cada un.
Mas i ese tanben a cultura populària, influenciaia per u mèdias, per e cançons…
Per e culture non oficiale, a situacian es un pauc diferenta. Avema quarque statue (Garibaldi), quarques plaque “aicí ese naishut/ a viscut/ a defuntat” tal autor occitan famós. Mas a visibilitat ese mendra e cal èsser avisat per saber ona (ont) e trobar.
Per exempie, un jòrn, demandèro a la comuna de L’Escarea ona se trobava a casa dau famós barbet Francés Fulcònis dich Lalin?
En legir, saupèro que stasia dintre una casa da pè dau tribunal escareasc, carriera Rostagni. Per i èsser anat, lo tribunal -a la faciaia bela decoraia de tèste de lions e d’un stil arquitectural notable- parte en doga. Alora per trobar aquela casa, tintin. De suposicions, mas ges de plaque, ges d’indicacions mai precise e fàchile de trobar. A memòria nòstra se dematerializa. E coma o mondo a tendéncia a non creire çò que non an vist o viscut, “ese tot vielh aiçò....”.
Una desmentegança de memòria ese coma se far raubar. Me faguèro raubar ben de cause en 2009. E mai per d’autre cause, pòro dir qu’i aguèt un avansh 2009 e un après 2009. Quora cerco quarqua ren, arriba ancara de me dire: “mas èra dins çò que t’ères fach raubar ò l’as ancara aquela causa?”.
L’era dau numeric laisharà que trace? De que serà transmés o gravat e que serà perdut?
E pui sensa parlar de pèrdia, avema u camins stranhs d’a memòria. Permete de gardar çò que platz, çò que se vòl o çò qu’es oficial...
N’a (en la) nòstra societat, a memòria dintre o temps, ese limitaia ae tecnologie d’aquel temps. Se volema aver en memòria una situacian de cinc ans fa, porema gardear un film fach sus a soa camèra, ò veire un reportatge, avansh un film en negre e blanc, avansh de fòtos, ancara avansh de plans e per anar mai avansh, porema trobar una citacian sus un pergamen ò un cop (teule)...
A mai vielha traça que porema aver dau modelatge d’a natura per l’òme ese dins l’arquitectura (piramide), o dessenh, a scritura sus de peire gravaie ò sus papirús/ papíer.
A stòria oficiala a creat d’icòne, e en general que a memòria collectiva a emparaia per a scòra. Totes aquelu personatges an una stàtua, de nom de carriera dins a grand vila a mai pròcha de cada un.
Mas i ese tanben a cultura populària, influenciaia per u mèdias, per e cançons…
Per e culture non oficiale, a situacian es un pauc diferenta. Avema quarque statue (Garibaldi), quarques plaque “aicí ese naishut/ a viscut/ a defuntat” tal autor occitan famós. Mas a visibilitat ese mendra e cal èsser avisat per saber ona (ont) e trobar.
Per exempie, un jòrn, demandèro a la comuna de L’Escarea ona se trobava a casa dau famós barbet Francés Fulcònis dich Lalin?
En legir, saupèro que stasia dintre una casa da pè dau tribunal escareasc, carriera Rostagni. Per i èsser anat, lo tribunal -a la faciaia bela decoraia de tèste de lions e d’un stil arquitectural notable- parte en doga. Alora per trobar aquela casa, tintin. De suposicions, mas ges de plaque, ges d’indicacions mai precise e fàchile de trobar. A memòria nòstra se dematerializa. E coma o mondo a tendéncia a non creire çò que non an vist o viscut, “ese tot vielh aiçò....”.
Una desmentegança de memòria ese coma se far raubar. Me faguèro raubar ben de cause en 2009. E mai per d’autre cause, pòro dir qu’i aguèt un avansh 2009 e un après 2009. Quora cerco quarqua ren, arriba ancara de me dire: “mas èra dins çò que t’ères fach raubar ò l’as ancara aquela causa?”.
L’era dau numeric laisharà que trace? De que serà transmés o gravat e que serà perdut?
E pui sensa parlar de pèrdia, avema u camins stranhs d’a memòria. Permete de gardar çò que platz, çò que se vòl o çò qu’es oficial...
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
De cap aras annadas 1971-72, quand eri jo estudiant a Tolosa, que m'en brembi d'un joen arregent de Cofolens que cantaua en eth sòn Occitan de Rasés.
Se non m'ac èi desbrembat, ua cançon disià " Ma maire, me REMENTI de tot çò .... e Marcelin Albert e la Comuna de Narbona..."
#11 en occitan amb una ortografia classica s'escriu Estevenòt!
#11 ...En mai d'aquò 'dementigar' es ja atestat en occitan medievau e trobadoresc. Es un mot prefondament occitan.
#11 "Es pus prèp de Roma que de Bordeu!" => La sola causa verament pertinenta que podèm notar, es que Menton se tròba en Occitània, au meteis títol que Bordèu. L'occitan es una lenga romanica centrala e es pas estonant que tenga quauqueis elements comuns amb l'italian.
#11 desmentiar tanben en occitan de las valadas. Per exemple, per far concret per vos, Cf. las paraulas de Lou Dalfin. Mai pròches de Roma e quitament... en Itàlia. Que ne'n fasèm d'aquel mond? Lou Dalfin es pus un grop Occitan??
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari