La tòca d’aquesta tièra d’articles
 
Per començar aqueste article que contunha la tièra entamenada fa tres setmanas, voldriái precisar la tòca d’aquestas publicacions. Seriá tròp ambiciós, e pauc adaptat a aqueste format, de realizar aicí un estudi complet sus las diferéncias lingüisticas de tota mena entre catalan e occitan. E s’aquò pareis a d’unes tròp anecdotic, o expliqui per ma volontat de mençonar de problèmas concrets e recurrents que se pausan als parlants de catalans qu’aprenon l’occitan e als correctors de produccions escrichas que las realizan de catalanofòns. Per quant al catalan, soi, de tot segur, conscient de la variacion intèrna de la lenga en contacte de l’espanhòl; pasmens, se tracta pas per ieu de dire la nòrma de la lenga vesina -sens gaire de legitimitat miá, en mai d’aquò-, mas de considerar las caracteristicas del catalan d’ara qu’entraïnan de dificultats de passatge devèrs l’occitan, o mai precisament devèrs lo modèl de lenga de Jornalet. Qu’en catalan calga preferir m’agrada de fer o m’agrada fer, permetre de fer o permetre fer, aquò rai, mas si que me preocupa coma corrector, totun, que de catanalofòns digan *m’agrada far e *permetre far.
 

Sintaxi occitana e lenga de Jornalet
 
Lo modèl de lenga de Jornalet, o disi tornarmai, seguís la tradicion normativa que sas basas mai solidas son dins la Gramatica Occitana de Loís Alibèrt. I legissèm aiçò (2^a edicion de 1976, p. 349): "L’occitan gausís d’una mai granda libertat de construccion que lo francés, mercé a la perfièita conservacion de sas desinéncias. D’autre biais, en sa qualitat de lenga exclusivament parlada, dona una plaça considerabla als torns subjectius, a l’inversion, a la repeticion e al destacament dels divèrses tèrmes de la proposicion". Per ansin, tant que los biaisses de dire son pas tròp orals ("Es polit polit", "Tròta que trotaràs", "La vòli atrapar-la", "Cresètz que ne siá bèstia?", demest d’autres exemples que los balha Alibèrt (ibid., p. 349-350), nos semblan acceptables pel necessàriament formal registre jornalistic de la lenga de Jornalet. L’òrdre VS (vèrb + subjècte) es per exemple una possibilitat qu’esplecham (Alibèrt, ibid., mençona per exemple, p. 351: "Creson las gents que son mòrts") sens qu’aquesta nos paresca particularament estranh, pas mai que quand disèm "M’agrada lo chocolat" puslèu que "Lo chocolat m’agrada". Entre las lengas romanicas, ajustarai que lo francés me sembla mai allergic que las autras a d’inversions que tròbi, e mai dins de registres formals, pro generalas non solament en espanhòl e catalan mas tanben en italian, amb d’intencions benlèu enfaticas mas de còps de mal percebre. Per contra, m’es agut arribat de corregir de frasas amb un òrdre VOS (vèrb + objècte + subjècte) que me pareissiá estranh en occitan, del tipe de *Mostrava lo refús la molonada.  Per quant a l’usatge de la P6 (3^a persona del plural) dins los títols, me pareis adaptat, lingüisticament e jornalistica, per sa valor d’indeterminacion, a l’expression d’un subjècte gramatical evident o inconegut, d’aitan mai que s’acompanha pro sistematicament d’un sostítol que precisa los faches. Es, çò’m par, dins l’interès de la lectura completa de l’article que se diga pas tot dins lo títol màger. Es un biais de dire que trobam en catalan: "Acusen la Guàrdia Urbana de Barcelona de vulnerar els drets dels venedors ambulants" (jornal en linha ara.cat, 11 de julhet de 2017), e qu'es d'a fons tradusible e transpausable en lenga nòstra: "Acusan la Gàrdia Urbana [polícia municipala] de Barcelona de violar los dreches dels vendeires ambulants". La seguida de l'article precisa que los qu'acusan son de l'organizacion SOS Racisme.
 

Un participi antepausat dins los títols?
 
Tanben conven de dire, cresi, que lo jornalisme en occitan, e per tant l’escritura jornalistica en occitan, es un fach istoricament recent: per tant, los modèls definits nos son de manca, o puslèu son a se bastir dins la premsa occitana en general, e a Jornalet en particular. Los títols an, de còps, una sintaxi especifica. Pensi per exemple a la possibilitat, que la fan servir fòrça lengas romanicas, de dire, per far referéncia a una trista actualitat: "Abatut lo menaire de la forgoneta". O vesèm, s’agiriá d’antepausar lo participi passat sens auxiliar èsser, coma dins aqueste títol d’un article de VilaWeb del 14 d’agost: "Cancel·lada la vigília convocada en honor a la jove assassinada en la manifestació antifeixista de Charlottesville". L’endeman, Jornalet titolava: "An anullada la velhada convocada en onor de la jove antifaissista assassinada a Charlottesville". S’auriam pogut escriure: "Anullada la velhada convocada, etc."? Fin finala, se tracta mens de lenga que d’estil jornalistic, que li agrada la concision, e se l’italian pòt dire "Ritrovato il ragazzo italiano scomparso con la fidanzata tedesca" (La Repubblica, 22 d’agost de 2017), perqué un jornal en lenga nòstra poiriá pas dire: Retrobat lo gojat italian desparegut amb sa promesa alemanda? Me sembla qu’a la lenga francesa soleta li agradariá pas aquel participi antepausat. Doncas, perqué l’experimentar pas en occitan?
 

Segons (que) anuncia Màrius Carol
 
Lo còp que ven, tornarai a d’observacions mens teoricas, que caliá desvolopar uèi. Acabi aqueste article per un ponch gramatical frequent dins un jornal que, coma tot jornal, deu precisar sas fonts: la natura del mot segon, en catalan segons. Sonque l’s finala catalan sembla de los destriar a l’escrich. Pasmens, en occitan segon es sonque una preposicion, mas en catalan segons es tanben una conjoncion de subordinacion, siá sola, siá combinada amb la conjonction que. Se, per tant, occitan e catalan convergisson quand se tracta d’una preposicion: segon lo telejornal (occitan), segons lo telenotícies (catalan), aquò se complica quand lo catalan ditz "segons anuncia Màrius Carol" o "segons que anuncia la cadena pública britànica", en occitan es impossible lo torn *segon anóncia Màrius Carol e benlèu uèi seriá estranh de dire: "segon qu’anóncia la cadena publica britanica". La conjoncion segons (que) la remplaçarem per segon çò que (qu’) o coma: segon çò qu’anóncia Màrius Carol, coma o anóncia Màrius Carol. Pasmens, l'escrivan Eric Gonzales me fa remarcar, amb rason e d'exemples atestats, que la locucion conjontiva segon que èra correnta en occitan mai ancian amb lo sens catalan (de confondre pas amb lo francés selon que). La poiriam tornar far servir en lenga d'ara?
 
De seguir amb la preposicion a.