Opinion
Occitans e economia (IV): Lo percors de qualques editors occitans
Lo mond de l’edicion es un mond fondamental. Fa la difusion de las ideas, de la pensaa. Son de mèdias de conoissença, ben avans la ràdio e la TV. E existon encara. Per exemple en lenga francesa, l’editor Larousse es mai conoissut per los diccionaris que pòrtan lo sieu nom coma “Le Petit Larousse”.
E aprofècho d’aquela ocasion per dire lo trabalh necessari que fan totas las maisons d’edicions occitanistas: IEO-IDECO, Letras d’Òc, Chamin de Sant Jaume... coma las revistas occitanas.
Mas aicí, la question que me pauso es la siguenta, luenh —malastrosament— de l’edicion occitanista, perqué d’occitans que faguèron o fan d’edicion o faguèron sensa interés per l’occitan, la lenga dal país que i an naissut totun?
Cerquèro dins las vitas de quatre personatges fondators de grandas maisons d’edicion, mas aguèro de mal de trobar... Ges bancabla la cultura occitana? Ja vista coma mòrta e qu’a ren o plus ren de dire? Los tres editors que vau evocar rapidament son totes d’origina occitan, lors noms ne’n son pròva, mas aguèron plus de contactes amb la cultura de lor naisséncia? Eran de familhas de l’eleit, luenh dal pòble e de la sieu lenga?
Remarcaretz que sus los quatre que cito, tres an defuntat dins l’airal de París o al quite París... Fach simbolic? Impossible de crear al país e obligacion de seguir lo moviment de centralizacion a París? Anar a la facilitat e non crear un autre modèl? Constats recurrents sembla.
Devo pasmens citar dos editors qu’editan ben de causas occitanas e sus las regions occitanas sovent o a l’ocasion.
O un ancian, las edicions Seghers.
E aprofècho d’aquela ocasion per dire lo trabalh necessari que fan totas las maisons d’edicions occitanistas: IEO-IDECO, Letras d’Òc, Chamin de Sant Jaume... coma las revistas occitanas.
Mas aicí, la question que me pauso es la siguenta, luenh —malastrosament— de l’edicion occitanista, perqué d’occitans que faguèron o fan d’edicion o faguèron sensa interés per l’occitan, la lenga dal país que i an naissut totun?
Cerquèro dins las vitas de quatre personatges fondators de grandas maisons d’edicion, mas aguèro de mal de trobar... Ges bancabla la cultura occitana? Ja vista coma mòrta e qu’a ren o plus ren de dire? Los tres editors que vau evocar rapidament son totes d’origina occitan, lors noms ne’n son pròva, mas aguèron plus de contactes amb la cultura de lor naisséncia? Eran de familhas de l’eleit, luenh dal pòble e de la sieu lenga?
— Martin Bossange (Bordèu 1765 - París 1865) editor e librari pionier en matèria de comèrci internacional dal libre. Avia de correspondents al Canada francofòn, eça. La famila Bossange es amb Loís Hachette una de las primieras maisons d’edicion d’aver una expansion internacionala.
— Robert Laffont (1916 Marselha - Neuilly-sur-Seine 2010) fondator de las edicions Robert Laffont en 1941. “Se faguèt remarcar per introdurre de metòds americans d’edicions, estudis de mercats, a valer als autors, best-sellers”. Lo plan dal MUCEM de Marselha pòrta lo sieu nom.
— Joan-Luc Lagardère (Jean Lucien Lagardère) (Aubiet, Gasconha 1928 – París 2003) èra un cap d’entrepresa industriala e patron de premsa francesa.
— Joan-Glaudi Lattès naissut a Niça en 1941 editor e escrivan francés. Es fondator de las Éditions Jean-Claude Lattès.
— Robert Laffont (1916 Marselha - Neuilly-sur-Seine 2010) fondator de las edicions Robert Laffont en 1941. “Se faguèt remarcar per introdurre de metòds americans d’edicions, estudis de mercats, a valer als autors, best-sellers”. Lo plan dal MUCEM de Marselha pòrta lo sieu nom.
— Joan-Luc Lagardère (Jean Lucien Lagardère) (Aubiet, Gasconha 1928 – París 2003) èra un cap d’entrepresa industriala e patron de premsa francesa.
— Joan-Glaudi Lattès naissut a Niça en 1941 editor e escrivan francés. Es fondator de las Éditions Jean-Claude Lattès.
Remarcaretz que sus los quatre que cito, tres an defuntat dins l’airal de París o al quite París... Fach simbolic? Impossible de crear al país e obligacion de seguir lo moviment de centralizacion a París? Anar a la facilitat e non crear un autre modèl? Constats recurrents sembla.
Devo pasmens citar dos editors qu’editan ben de causas occitanas e sus las regions occitanas sovent o a l’ocasion.
— Las edicions Lacour fondaas en 1791 per la dinastia Ollé Lacour, familha de colportaires es l’editor regionalista de França especializat amb 7300 títols ancians (reedicion) e contemporanèus (creacions) sovent sovent en occitan de totas las regions. Son sèti es a Nimes. Se tròba lors libres de las vilassas fins a de vilòtas e fins al Japon. Aüra son menaas per Crestian Lacour, defenseire de la cultura occitan que se presentèt a las eleccions regionalas de 2004 coma menaire d’una tiera regionalista occitanistocatalanista en Lengadòc-Rosselhon.
— Las edicions Privat son fondaas en 1839 per Édouard Privat per promòure una cultura regionala. Es una de las RARAS maisons d’edicion francesas que dardalha al nivèl nacional tot en èstre ren situaa a París! Se tròban de magasins un pauc pertot, fins a Niça. En 1995 las edicions son compraas per los Laboratoires Pierre Fabre, personatge qu’avèm ja evocat dins l’opinion del 3 d’agost de 2014.
— Las edicions Privat son fondaas en 1839 per Édouard Privat per promòure una cultura regionala. Es una de las RARAS maisons d’edicion francesas que dardalha al nivèl nacional tot en èstre ren situaa a París! Se tròban de magasins un pauc pertot, fins a Niça. En 1995 las edicions son compraas per los Laboratoires Pierre Fabre, personatge qu’avèm ja evocat dins l’opinion del 3 d’agost de 2014.
O un ancian, las edicions Seghers.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
L'autor dels diccionaris Larousse es Claude AUGÉ, nascut a L'Isla de Baish en Gerç.
L'ostal es sus la plaça de l'ostal de vila.
Lo Mistral de la lenga francesa! De perpensar...
Tornarmai legissètz l'article d'opinion (de Laurenç Revèst) dau 3 d'aost de 2014.
A... parcialitat, ideologia (dinc l'occitanisme), quand nos arrapatz... !
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari