capçalera campanha

Opinion

De mots identics als dos genres

Agradívol
Agradívol
Los cases mai coneguts
 
I a d’adjectius e de noms (de noms aplicables a de personas) que vòlon una forma identica als dos genres. Se ditz que son epicèns.
 
1. Los adjectius e noms en ‑ista son epicèns: optimista, torista, comunista, capitalista. Per exemple: un òme optimista ~ una femna optimista, lo torista ~ la torista.
 
2. Los adjectius e noms en ‑còla son epicèns: agricòla, viticòla, arboricòla. Per exemple: un usatge agricòla ~ una tecnica agricòla.
 
3. Un pichon grop d’adjectius e de noms son epicèns dins la tradicion classica e dins mantes parlars modèrnes. La nòrma classica Alibèrt‑CLO recomanda de los gardar epicèns dins l’usatge estandard. Los pus abituals son qualque (quauque), jove, màger, mendre, pièger (piéger) e géncer... Per exemple: qualques paraulas, una actritz jove, la màger part, la mendre de las causas, la pièger faiçon d’agir. Cal apondre, en gascon e en auvernhat, una tendéncia de dire melhor e tau de faiçon identica als dos genres (dins los autres dialèctes, per contra, aqueles dos mots vàrian en genre: melhor~melhora, tal~tala / tau~tala).
 
(Jove es epicèn, ça que la coneis de tipes equivalents que vàrian en genre: joine~joina, jòune~jòuna, joen~joena.)
 
(Certanas formas femeninas en ‑a son pauc classicas, pauc generalas e tipicas d’un usatge non estandard: qualqua/quauqua, jova, maja, mendra, pièja...)
 
4. Qualques adjectius qu’èran epicèns dins la lenga anciana an generalizat uèi una forma femenina amb una ‑a finala, e l’estandard enregistra aquela evolucion. Ansin, grand (gran), verd e major se feminizan normalament en granda (grana), verda e majora: una granda vila, una poma verda, una persona majora.
 
(Totun gardam un femenin sens ‑a dins certans usatges restrenches, calhats, arcaïcs o geografics: la grand “la mameta”, pas grand causa,la Carrièra Grand, la Grand Bretanha, la Carrièra Major, Vauverd “val verda”..)
 
(Certans parlars gascons mantenon encara gran al femenin dins l’usatge corrent.)

(La lenga anciana fasiá epicèns los mots terminats en -al/-au. Uèi las formas feminizadas en -ala se son gaireben generalizadas. Sol lo gascon trantalha encara entre lo tipe modernizat -au~-ala e lo tipe epicèn classic -au:ua causa normala / ua causa normau.)
 
 
De cases que s’evòcan mens
 
Ara, qualques autres tipes de mots epicèns se mençonan pauc sovent dins las gramaticas. Vejam qualques exemples.
 
5. Divèrses mots de formacion culta son epicèns: un/una collèga, un/una cineasta, un/una iconoclasta, un/una semita, un/una scita, un/una itita, un/una atlèta, un/una patriòta, un/una idiòta, un/una sarmata.
 
6. Certans manlèus recents a de lengas estrangièras son epicèns e devenon corrents dins l’usatge internacional. Son acceptables en occitan: sexy, groggy, punk, beatnik, karateka, halal, kosovar, amazigh, sami, inuit, ròm, rohingya, azèri... Per exemple una persona groggy, de tendéncias punks, la carn halal, la cultura inuit.
 
7. I a qualques mots tradicionals occitans que se terminan per ´‑ol amb un accent escrich sus l’avantdarrièra sillaba. Dins la màger part dels dialèctes e dels parlars, son epicèns: agradívol, cosívol, àvol. Per exemple: una fèsta agradívol, una carn cosívol, una bèstia àvol.
 
(Podèm integrar dins aquesta categoria un manlèu recent a l’italian coma esdrúchol, present dins los tèxtes de Robèrt Lafont. Es un sinonim de proparoxitòn, çò es, “accentuat sus l’antepenulitima sillaba”. Ven de l’italian sdrucciolo. En catalan dison esdrúixol. Ansin: una prononciacion esdrúchol.)
 
(Agradívol e àvol coneisson d’equivalents pus abituals que vàrian en genre: agradiu~agradiva e aule~aula.)
 
(I a de parlars minoritaris ont los mots en ‑ol fan resquilhar l’accent tonic vèrs la drecha. En aquel cas i a una ‑a al femenin. Per exemple, lo tipe general agradívol deven agradivol~agradivola.)
 
(I a de rars mots ont lo masculin en ´‑ol demanda una feminizacion en ‑olessa. En aquel cas l’accent tonic se desplaça a drecha: lo cònsol ~ la consolessa.)
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris

Emmanuel Macron Palai de l\'Elisi
8.

Aquò flaira la teoria del genre que transforma de gojats en gojatas e de gojatas en gojats, çò diriá lo Fillon qu'a de sens comun...

  • 1
  • 0
Reinat TOSCANO LO VAU
7.

Fòrt, grand: Ròcafòrt, la grand-carriera.
E es parier en francés: Roquefort, la grand-rue (et non la *grand'-rue)

  • 0
  • 0
Emmanuel Macron Palais de l\'Elisi
6.

Comenci de compréner las subtiletats dels occitanistas.
L'occitan es pas un patés, mès una lenga pitchona o una lenga mendre/mendra e lo francés una lenga màjer/maja.
Raport al catalan, l'occitan es una lenga-pièdge (cf Barceló) e gara a l'ortografia, * lenga-pièjer o lenga-pièja.

  • 0
  • 0
Domergue Sumien Ais de Provença
5.

#3 Exactament! Ara o avèm apondut dins l'article. Mercé d'o aver ramentat :)

  • 0
  • 0
pèir
4.

géncer: ??
un/una sarmata: ??

  • 0
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article