Opinion
Independéncia catalana: una leiçon per Occitània
Tèxte legit
Aquestas darrièras setmanas, la premsa francesa sembla qu’aja descobèrt l’existéncia del procés independentista catalan, per pas dire que sembla aver descobèrt l’existéncia de Catalonha. En qualques jorns tot çò que París produsís de jornalistas s’es autodecretat especialista de la politica catalana. E en qualques jorns aquesta jornalistalha s’es transformada, per la màger part, en agents de propaganda del colonialisme espanhòl en Catalonha. En efièit, la premsa francesa s’es mesa al comandament de la classa politica francista (e ispanista per solidaritat colonialista) e de las siás ideologias arcaïcas pudissentas que son lo jacobinisme, lo centralisme, l’antidemocratisme e lo supremacisme. Aquestas darrièras setmanas gaireben totas las emissions de TV, ràdios, totes los articles an pres partit contra l’independentisme catalan e sovent an fait mòstra de teorias vertadierament catalanofòbas. Es estat dificil de trapar d’informacions objectivas e seriosas. Aquò rai! Nosautres occitans sabèm plan que cal pas esperar trapar cap de sinceritat ni dins la premsa francesa ni dins sa classa politica.
En defòra d’aquesta operacion de contra-informacion, los malhums socials, eles, an plan foncionat. De pertot los internautas an escambiat sus aquestes eveniments istorics que son l’activitat parlamentèria catalana, lo referèndum del 1èr d’octobre, la repression e la violéncia policièra, administrativa e judiciària espanhòla. Demièg aquesta abondància d’informacions alternativas, lo mond occitanista s’es bravament mobilizat en favor del pòble de Catalonha e de la siá luta per l’independéncia de son país. Per milièrs los activistas, militants o simples simpatizants de la causa occitana an pres partit per la nacion catalana dins la siá quèsta de la libertat e de l’autodeterminacion. Sembla que la catalanofilia -qu’es al mieu vejaire un compausant integral del militantisme occitan e qu’èra un pauc endormit dempuèi qualques ans- se siá despertada amb energia e estrambòrd quand se desvelèron d’un costat una violéncia estatala digna d’un Franco, e de l’autre l’aspiracion pacifista d’una nacion a voler decidir de per ela.
Aqueste retorn pel planèta Occitània de concèptes coma pòble, nacion, independéncia, autodeterminacion, colonialisme fa plaser. L’independéncia de Catalonha e d’Aran, aqueste tròç d’Occitània, es per arribar rapidament. S’acaba lo procés independentista e la mesa en plaça concreta de la nòva republica es pas qu’una question de qualques setmanas. Mas es ineluctabla. Se farà. E del moment que se farà, res non serà pas jamai pus coma abans: la nòstra lenga occitana serà lenga d’estat, atal coma lo catalan, nòstra lenga sòrre. Al delà de la question lingüistica, lo retorn dins las bocas occitanistas de la tematica independentista legitimarà l’independentisme occitan. S’i a una leiçon que podèm e devèm prene de l’independéncia catalana es la de partatjar lo bonaür de la libertat retrobada e tanben la de se pausar la question de cossí la nòstra Occitània pòt començar a prene aqueste camin.
En defòra d’aquesta operacion de contra-informacion, los malhums socials, eles, an plan foncionat. De pertot los internautas an escambiat sus aquestes eveniments istorics que son l’activitat parlamentèria catalana, lo referèndum del 1èr d’octobre, la repression e la violéncia policièra, administrativa e judiciària espanhòla. Demièg aquesta abondància d’informacions alternativas, lo mond occitanista s’es bravament mobilizat en favor del pòble de Catalonha e de la siá luta per l’independéncia de son país. Per milièrs los activistas, militants o simples simpatizants de la causa occitana an pres partit per la nacion catalana dins la siá quèsta de la libertat e de l’autodeterminacion. Sembla que la catalanofilia -qu’es al mieu vejaire un compausant integral del militantisme occitan e qu’èra un pauc endormit dempuèi qualques ans- se siá despertada amb energia e estrambòrd quand se desvelèron d’un costat una violéncia estatala digna d’un Franco, e de l’autre l’aspiracion pacifista d’una nacion a voler decidir de per ela.
Aqueste retorn pel planèta Occitània de concèptes coma pòble, nacion, independéncia, autodeterminacion, colonialisme fa plaser. L’independéncia de Catalonha e d’Aran, aqueste tròç d’Occitània, es per arribar rapidament. S’acaba lo procés independentista e la mesa en plaça concreta de la nòva republica es pas qu’una question de qualques setmanas. Mas es ineluctabla. Se farà. E del moment que se farà, res non serà pas jamai pus coma abans: la nòstra lenga occitana serà lenga d’estat, atal coma lo catalan, nòstra lenga sòrre. Al delà de la question lingüistica, lo retorn dins las bocas occitanistas de la tematica independentista legitimarà l’independentisme occitan. S’i a una leiçon que podèm e devèm prene de l’independéncia catalana es la de partatjar lo bonaür de la libertat retrobada e tanben la de se pausar la question de cossí la nòstra Occitània pòt començar a prene aqueste camin.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Soi pas tròp segur que l'occitanisme se pòsca beneficiar amb lo procès, car la màger part de la populacion e lo territòri occitan fan partida de l'Estat francés. La màger part dels quites occitanistas son contraris a l'autodeterminacion d'Occitània (parièr a la Val d'Aran ont la fòrça politica mai votada foguèt C's!). Calrà d'annadas per veire un reviscòl de l'occitanisme politic que siá ambiciós o pròche de la maturité del catalanisme actuala. Sens mejans financièrs per contrarotlar l'invasion ideologica del jacobinisme, nos rèsta pensar que los occitans prengan plan consciéncia de la valor qu'a la cultura e lenga nòstra e que merita de se batre per la manténer viva.
#12 Lei jornalistas francés! Despièi que se parla dau referéndum, una adreiça soleta: http://www.ccma.cat/tv3/directe/tv3
Una leiçon o un exemple?
L' UE dels Estats-Nacions vòl far amb Catalonha un exemple coma amb Grècia.
Gara als pòbles rebèls!
Com me serem mes...Si després de Cat. venen els PP.CC. i després Occitània, molt millor ja sarem molts una majoria, spain no podra fer res si els Catalans estem units, el mateix passa a Occitània, la unió fa la força.
Tot el que fan els ispans, els serà retronat després, vaja que es caven la pròpia fosa.
I malgrat tot ens en sortirem, fa massa temps que havia de passar, hi ha passat, Puigdemont aclara't.
I Occitans, tampoc ho dubteu, a totes!
Visca la terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".
#4 "Una leiçon per França. Es a dire tròp de decentralizacion > regionalisme > autonomisme produch lo desir independentista. Alara per un Estat tan centralista coma es França, çò d'aprene del fach catalan per França es atudar tota envida anant cap a la decentralizacion."
De tota mena aquela paranoïa de l'estat francès es jà presenta dempuèi un fum de temps. E per la parisencalha prèsta a faire una reaccion alergica tre que nasèja lo mendre bocin de poder "regional", l'Europa d'uèi vai jà tròp luonh (!!) en biais de decentralizacion. D'ont lo re-afortiment dau centralism parisenc recentament engimbrat pel Macron amb la benediccion de las vièlhas badèrnas jacobinistas coma lo Chevènement o lo Régis Debray que trapan (es pas una galejada !) que l'Europa de Brussèlas a "desvelhat dangierosament en França las tendèncias regionalistas centrifugis"!!! Avètz plan legit,òm crei somiar ! Davant tan de paranoïa centralista es saique pas lo còp de la Catalonha que vai desvelhar l'ipercentralisma jacobin perqu'aquel s'es pas jamai adormit !
P.S. L'analisi qu'a Terric Lausa de la jornalistalha francèsa unanimament catalanofòba es de las bonas. A ieu tanben m'es vengut mai d'un còp lo raca-vòmi a l'ausir d'aquela tropelada "d'especialistas" a la mossèga-me-l'aucèl.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari