Opinion
Per un usatge feminista de l’occitan (I)
En occitan e dins d’autras lengas romanicas, de gents se mobilizan per un usatge non sexista de la lenga. Aquel movement s’esbossèt tre los ans 1970 e s’es rendut visible sustot dempuèi los ans 1990.
(Lo sosteni dempuèi longtemps, per exemple dins mon article de Jornalet del 10.3.2014, “Lo bon usatge del genre femenin”, e dins ma tèsi publicada en 2006, seccion XVI.1, p. 413-414.)
Es necessari de distinguir tres questions tecnicas:
L’acòrdi de proximitat
Quand un meteis adjectiu se pòt acordar amb diferents noms de diferents genres, l’acòrdi de proximitat consistís donar a l’adjectiu lo genre del nom mai pròche. L’usatge tradicional occitan, dempuèi la lenga medievala, es sople sus aquela question. Admet doas possibilitats.
(2) Siá fasèm l’acòrdi amb lo masculin.
Un usatge feminista modèrne deuriá simplament encoratjar aquela possibilitat dobla.
Lo francés coneissiá tanben aquela possibilitat dobla fins al sègle XVII. Mas los gramaticians franceses puristas, coma Vaugelas, impausèron la règla unica de l’acòrdi amb lo masculin (nº2) en pretendent que lo masculin seriá un genre “pus nòble”. Uèi l’Acadèmia Francesa perpetua aquela obligacion absurda per mèr conservatisme.
Una error d’interpretacion invèrsa, dins certans sectors feministas, es d’afirmar que sol l’acòrdi de proximitat (nº1) seriá acceptable. Son contra l’acòrdi amb lo masculin (nº2) solament per reaccion al masclisme de Vaugelas e dels academicians.
En occitan devèm pas èsser presonièrs d’aquel debat francés ont las doas partidas an d’analisis erronèas.
En lingüistica, dins una analisi scientifica, se sap que lo genre dich “masculin” de l’occitan (e d’autras lengas latinas) es en realitat un genre “non marcat”. Al contrari, lo genre femenin fonciona coma un genre “marcat” ont la feminitat es una informacion addicionala e valorizada, sovent indicada per la terminason ‑a.
Entre los innombrables lingüistas qu’o an demostrat, vejatz per exemple
En latin i aviá tres genres: lo nèutre, lo masculin e lo femenin. Las formas del nèutre e del masculin èran en partida similaras. Las formas del fememin èran mai diferenciadas. Lo latin popular tardiu e las lengas romanicas fusionèron nèutre e masculin en un genre comun e “non marcat” (qu’apelam inexactament “masculin”). Dementre, lo genre femenin gardèt tota sa vigor.
En lingüistica seriosa, l’acte d’acordar al masculin (nº2) es pas de masclisme, es pas pretendre que los òmes serián pus nòbles que las femnas, es solament causir un genre “non marcat”.
Lo masclisme, es de voler rendre obligatòri l’acòrdi al masculin (nº2) mentre qu’es solament una de las doas possibilitats.
(Lo sosteni dempuèi longtemps, per exemple dins mon article de Jornalet del 10.3.2014, “Lo bon usatge del genre femenin”, e dins ma tèsi publicada en 2006, seccion XVI.1, p. 413-414.)
Es necessari de distinguir tres questions tecnicas:
— l’acòrdi de proximitat,
— l’escritura inclusiva (una question mal compresa),
— la feminizacion dels noms de mestièr.
— l’escritura inclusiva (una question mal compresa),
— la feminizacion dels noms de mestièr.
L’acòrdi de proximitat
Quand un meteis adjectiu se pòt acordar amb diferents noms de diferents genres, l’acòrdi de proximitat consistís donar a l’adjectiu lo genre del nom mai pròche. L’usatge tradicional occitan, dempuèi la lenga medievala, es sople sus aquela question. Admet doas possibilitats.
(1) Siá fasèm l’acòrdi de proximitat (segon lo genre del nom mai pròche de l’adjectiu).
l’estudiant o l’estudianta inscricha
tantes òmes e tantas femnas qu’ai rescontradas
tantes òmes e tantas femnas qu’ai rescontradas
(2) Siá fasèm l’acòrdi amb lo masculin.
l’estudiant o l’estudianta inscrich
tantes òmes e tantas femnas qu’ai rescontrats
tantes òmes e tantas femnas qu’ai rescontrats
Un usatge feminista modèrne deuriá simplament encoratjar aquela possibilitat dobla.
Lo francés coneissiá tanben aquela possibilitat dobla fins al sègle XVII. Mas los gramaticians franceses puristas, coma Vaugelas, impausèron la règla unica de l’acòrdi amb lo masculin (nº2) en pretendent que lo masculin seriá un genre “pus nòble”. Uèi l’Acadèmia Francesa perpetua aquela obligacion absurda per mèr conservatisme.
Una error d’interpretacion invèrsa, dins certans sectors feministas, es d’afirmar que sol l’acòrdi de proximitat (nº1) seriá acceptable. Son contra l’acòrdi amb lo masculin (nº2) solament per reaccion al masclisme de Vaugelas e dels academicians.
En occitan devèm pas èsser presonièrs d’aquel debat francés ont las doas partidas an d’analisis erronèas.
En lingüistica, dins una analisi scientifica, se sap que lo genre dich “masculin” de l’occitan (e d’autras lengas latinas) es en realitat un genre “non marcat”. Al contrari, lo genre femenin fonciona coma un genre “marcat” ont la feminitat es una informacion addicionala e valorizada, sovent indicada per la terminason ‑a.
Entre los innombrables lingüistas qu’o an demostrat, vejatz per exemple
— Robèrt LAFONT, 1967, La phrase occitane, Presses universitaires de France, p. 70-71
— Frede JENSEN, 1994 (2010), Syntaxe de l’ancien occitan, Berlin: De Gruyter, p. 29-30
— Frede JENSEN, 1994 (2010), Syntaxe de l’ancien occitan, Berlin: De Gruyter, p. 29-30
En latin i aviá tres genres: lo nèutre, lo masculin e lo femenin. Las formas del nèutre e del masculin èran en partida similaras. Las formas del fememin èran mai diferenciadas. Lo latin popular tardiu e las lengas romanicas fusionèron nèutre e masculin en un genre comun e “non marcat” (qu’apelam inexactament “masculin”). Dementre, lo genre femenin gardèt tota sa vigor.
En lingüistica seriosa, l’acte d’acordar al masculin (nº2) es pas de masclisme, es pas pretendre que los òmes serián pus nòbles que las femnas, es solament causir un genre “non marcat”.
Lo masclisme, es de voler rendre obligatòri l’acòrdi al masculin (nº2) mentre qu’es solament una de las doas possibilitats.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#5#6 Mercé Pep Bru. Son de referéncias fòrça interessantas e benvengudas ;)
#4 "Es ça que la sovent l'argument dels masclistas o m'engani ? "
=> Doni d'elements objectius sus lo foncionament del lengatge. N'arribi a la conclusion que podèm far (sens obligacion) un acòrdi de proximitat amb lo femenin; e que podèm feminizar los noms de mestièr. Notaretz que los masclistas an un discors radicalament opausat al mieu: eles son contra l'acòrdi de proximitat e son contra la feminizacion dels noms de mestièr.
"La question linguistica es pas, e pòt pas demorar, purament tecnica, es fondamentalament sociala." => Ieu que soi sociolingüista, es çò que disi regularament, cresi... Mos conselhs per un usatge feminista, aicí, se situan completament dins una vision sociala del lengatge.
Una altra cosa (conté spam, disculpeu): no sé si en Domergue té previst parlar-ne en propers articles, però el cas és que en gardiòl hi ha un interessant sistema de pronoms obligatoris que sembla que dóna lloc a una encara més interessant neutralitat de llenguatge (no total, però):
http://elpetitespolit.blogspot.com.es/2015/04/a_8.html
l´exemple que posa en Domergue ("l’estudiant o l’estudianta inscrich(a)") és especialment interessant perquè en català, llengua germana de la vostra, "estudiant" té gènere únic. Això pot donar en alguns casos un to neutral a la frase, però en d´altres no, perquè a l´hora de fer l´acord amb l´adjectiu tenim tendència a fer servir el masculí: "estudiants inscrits.."
"l’acte d’acordar al masculin (nº2) es pas de masclisme, es pas pretendre que los òmes serián pus nòbles que las femnas, es solament causir un genre “non marcat”."
Es ça que la sovent l'argument dels masclistas o m'engani ? La question linguistica es pas, e pòt pas demorar, purament tecnica, es fondamentalament sociala. Que lo "masculin" siá lo genre "non marcat", tecnicament òc, socialament, es pas aital que se passa, es afaire de representacions, alavetz perqué pas ara privilegiar lo femenin per fin de restablir una equitat e benlèu una egalitat (?)
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari