Opinion
Per un usatge feminista de l’occitan (II)
L’escritura inclusiva: una question mal compresa
L’escritura inclusiva es unicament una question d’escritura, es pas una question de lenga parlada. Consistís a rendre visible lo genre femenin quand l’us tradicional utilizariá lo masculin. S’aplica a un ensemble de personas o de causas que se dison individualament al femenin e al masculin.
L’escritura inclusiva francesa, dins sa version pus recenta, prepausa d’utilizar lo ponch interior (·) per separar las terminasons masculinas e femeninas. Es una innovacion radicala e tota recenta dels ans 2010.
De versions un pauc mens recentas de l’escritura inclusiva fasián servir lo jonhent (-), la barra (/) o las parentèsis [()].
En aqueste an 2017, de sectors que se vòlon franceses e progressistas promòvon l’escritura inclusiva amb lo ponch interior (·), coma lo jornal Libération e certans assagistas e ensenhaires. A l’opausat, de mitans que se vòlon franceses e conservators, coma l’Acadèmia Francesa e lo jornal Le Figaro, s’i opausan e cridan que la lenga francesa es en perilh.
Aquela garrolha francesa deuriá demorar francesa e cal pas qu’afècte l’occitan.
Coma o avèm vist, lo pretendut “genre masculin” es en realitat un “genre non marcat”. Acordar al masculin, donc, es pas un usatge masclista.
L’escritura inclusiva entraïna una granda distorsion amb l’usatge oral. Quand òm escriu en francés “les agent·e·s territori·aux·ales”, òm pronóncia en realitat “les agents territoriaux” (al genre non marcat) o ben “les agents e agentes territoriales” (amb un acòrdi de proximitat) o ben “les agentes et agents territoriaux” (amb un autre acòrdi de proximitat).
L’escritura inclusiva, en essent imprononciabla, es una complicacion tecnica considerabla dins lo prètzfach de lectura e d’escritura. Representa una tortura inutila per los enfants qu’aprenon de legir e d’escriure. Botar l’escritura inclusiva dins un manual escolar —causa que s’es vista recentament en francés— es un acte purament dogmatic, antipedagogic e antigramatical.
L’escritura inclusiva seguís una motivacion progressista, segur, mas sas consequéncias practicas son pas progressistas perque rendon la comunicacion pus dificila.
Lo vertadièr usatge occitan feminista ofrís un fum de possibilitats, coma las seguentas. Çò que compta es que l’escritura siá fidèla a un vertadièr usatge oral feminista.
Ara, soi pas completament ostil a tota forma d’escritura inclusiva. Es acceptabla dins un títol, dins un espaci reduch o dins un estil informal, mas de manièra excepcionala, a dòsi omeopatica.
Es una question de mesura e de sen. S’escrivètz un sol còp “Cercam informatician/a motivat/ada” dins una anóncia de recrutament, aquò es pas un problèma. Per contra, se compausatz un document entièr amb d’escritura inclusiva a cada paragraf, enfranhètz la logica basica de la comunicacion escricha.
L’escritura es al servici de la paraula orala. Es pas la paraula orala que se deu adaptar a l’escritura. E mai quand agissèm amb una vision feminista, devèm pas pèrdre de vista que comunicam.
Exprimissi una posicion similara a aquela de la granda sociolingüista catalana Carme Junyent, qu’es femna e feminista. Vos conselhi de legir son entrevista dins Vilaweb: “Que s’acabi aquesta comèdia de desdoblar en masculí i femení”.
Un darrièr detalh. Lo ponch interior (·) es un signe pauc frequent per definicion. En occitan l’escrivèm dins qualques mots gascons tenent los grops n·h e s·h (in·hèrn, con·hessar, des·har). En catalan lo botam dins una lista relativament limitada de mots amb la sequéncia l·l (novel·la, il·lusió, pàl·lid). L’escritura inclusiva multiplicariá los ponches interiors e rompriá l’equilibri visual de la lenga escricha.
La feminizacion dels noms de mestièr
La feminizacion dels noms de mestièr e de foncion es un usatge sistematic en occitan. La fasèm servir cada còp que la persona concernida es explicitament una femna.
Lo refús de crear una forma femenina per certans noms de mestièr es una deriva masclista qu’es tipica del francés academic e que viòla l’usatge popular del francés. Aquel masclisme es antigramatical e es sostengut per l’Acadèmia Francesa, que sos membres son pas de lingüistas. Cal pas repetir la lor error en occitan.
Quand los academicians franceses dison, en parlant d’una femna:
...l’usatge francés popular e normal ditz puslèu:
L’occitan normal ditz unicament:
Fornissi mai de detalhs aquí.
L’escritura inclusiva es unicament una question d’escritura, es pas una question de lenga parlada. Consistís a rendre visible lo genre femenin quand l’us tradicional utilizariá lo masculin. S’aplica a un ensemble de personas o de causas que se dison individualament al femenin e al masculin.
L’escritura inclusiva francesa, dins sa version pus recenta, prepausa d’utilizar lo ponch interior (·) per separar las terminasons masculinas e femeninas. Es una innovacion radicala e tota recenta dels ans 2010.
un·e agent·e territorial·e
les agent·e·s territori·aux·ales
un·e acteur·trice français·e
les acteurs·trices français·es
tous·tes les informaticien·ne·s
les agent·e·s territori·aux·ales
un·e acteur·trice français·e
les acteurs·trices français·es
tous·tes les informaticien·ne·s
De versions un pauc mens recentas de l’escritura inclusiva fasián servir lo jonhent (-), la barra (/) o las parentèsis [()].
un(e) agent(e) territorial(e)
les agent-e-s territoriaux/ales
les agent-e-s territoriaux/ales
En aqueste an 2017, de sectors que se vòlon franceses e progressistas promòvon l’escritura inclusiva amb lo ponch interior (·), coma lo jornal Libération e certans assagistas e ensenhaires. A l’opausat, de mitans que se vòlon franceses e conservators, coma l’Acadèmia Francesa e lo jornal Le Figaro, s’i opausan e cridan que la lenga francesa es en perilh.
Aquela garrolha francesa deuriá demorar francesa e cal pas qu’afècte l’occitan.
Coma o avèm vist, lo pretendut “genre masculin” es en realitat un “genre non marcat”. Acordar al masculin, donc, es pas un usatge masclista.
L’escritura inclusiva entraïna una granda distorsion amb l’usatge oral. Quand òm escriu en francés “les agent·e·s territori·aux·ales”, òm pronóncia en realitat “les agents territoriaux” (al genre non marcat) o ben “les agents e agentes territoriales” (amb un acòrdi de proximitat) o ben “les agentes et agents territoriaux” (amb un autre acòrdi de proximitat).
L’escritura inclusiva, en essent imprononciabla, es una complicacion tecnica considerabla dins lo prètzfach de lectura e d’escritura. Representa una tortura inutila per los enfants qu’aprenon de legir e d’escriure. Botar l’escritura inclusiva dins un manual escolar —causa que s’es vista recentament en francés— es un acte purament dogmatic, antipedagogic e antigramatical.
L’escritura inclusiva seguís una motivacion progressista, segur, mas sas consequéncias practicas son pas progressistas perque rendon la comunicacion pus dificila.
Lo vertadièr usatge occitan feminista ofrís un fum de possibilitats, coma las seguentas. Çò que compta es que l’escritura siá fidèla a un vertadièr usatge oral feminista.
(un·e agent·e territorial·e)
=>un agent territorial (genre non marcat)
=> una agenta o un agent territorial
=> un agent o una agenta territoriala
=> una agenta territoriala o un agent territorial...
(les agent·e·s territori·aux·ales)
=> los agents territorials (genre non marcat)
=> las agentas territorialas e los agents territorials
=> las agentas e agents territorials
=> los agents e agentas territorialas
=> los agents e agentas territorials...
=>un agent territorial (genre non marcat)
=> una agenta o un agent territorial
=> un agent o una agenta territoriala
=> una agenta territoriala o un agent territorial...
(les agent·e·s territori·aux·ales)
=> los agents territorials (genre non marcat)
=> las agentas territorialas e los agents territorials
=> las agentas e agents territorials
=> los agents e agentas territorialas
=> los agents e agentas territorials...
(tous·tes les informaticien·ne·s)
=> totes los informaticians (genre non marcat)
=> totas las informaticianas e informaticians... etc.
=> totes los informaticians (genre non marcat)
=> totas las informaticianas e informaticians... etc.
Ara, soi pas completament ostil a tota forma d’escritura inclusiva. Es acceptabla dins un títol, dins un espaci reduch o dins un estil informal, mas de manièra excepcionala, a dòsi omeopatica.
Es una question de mesura e de sen. S’escrivètz un sol còp “Cercam informatician/a motivat/ada” dins una anóncia de recrutament, aquò es pas un problèma. Per contra, se compausatz un document entièr amb d’escritura inclusiva a cada paragraf, enfranhètz la logica basica de la comunicacion escricha.
L’escritura es al servici de la paraula orala. Es pas la paraula orala que se deu adaptar a l’escritura. E mai quand agissèm amb una vision feminista, devèm pas pèrdre de vista que comunicam.
Exprimissi una posicion similara a aquela de la granda sociolingüista catalana Carme Junyent, qu’es femna e feminista. Vos conselhi de legir son entrevista dins Vilaweb: “Que s’acabi aquesta comèdia de desdoblar en masculí i femení”.
Un darrièr detalh. Lo ponch interior (·) es un signe pauc frequent per definicion. En occitan l’escrivèm dins qualques mots gascons tenent los grops n·h e s·h (in·hèrn, con·hessar, des·har). En catalan lo botam dins una lista relativament limitada de mots amb la sequéncia l·l (novel·la, il·lusió, pàl·lid). L’escritura inclusiva multiplicariá los ponches interiors e rompriá l’equilibri visual de la lenga escricha.
La feminizacion dels noms de mestièr
La feminizacion dels noms de mestièr e de foncion es un usatge sistematic en occitan. La fasèm servir cada còp que la persona concernida es explicitament una femna.
Lo refús de crear una forma femenina per certans noms de mestièr es una deriva masclista qu’es tipica del francés academic e que viòla l’usatge popular del francés. Aquel masclisme es antigramatical e es sostengut per l’Acadèmia Francesa, que sos membres son pas de lingüistas. Cal pas repetir la lor error en occitan.
Quand los academicians franceses dison, en parlant d’una femna:
Madame le président
Julie est un bon professeur.
Emma est mon conseiller à la banque.
Julie est un bon professeur.
Emma est mon conseiller à la banque.
...l’usatge francés popular e normal ditz puslèu:
Madame la présidente
Julie est une bonne professeure.
Emma est ma conseillère à la banque.
Julie est une bonne professeure.
Emma est ma conseillère à la banque.
L’occitan normal ditz unicament:
Dòna Presidenta (o Madama Presidenta)
Júlia es una bona professora
Èmma es ma conselhièra a la banca.
Júlia es una bona professora
Èmma es ma conselhièra a la banca.
Fornissi mai de detalhs aquí.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Domergue qu'a un discors sensat, e que'n som d'acòrd, sonque ua resèrva sus "movement sociau": eras proposicions de feminisacion que"m semblan uei mes un prurit lobbyiste qu'un "movement sociau. D'aiqui vié era mièva opposicion. Feministe que fu avans d'auti : demandatz aths que'm coneishèrem a acuelher eth MLF en licèu per discutar en 68, contra plan de monde, mes uei que i a ua desriba ridicula d'aqueth movement.
#4 Los rapòrts entre l'usatge d'una lenga e los movements de societat (coma lo feminisme) son pas de mainadariás. Son de subjèctes importants per la sociolingüistica.
Que m'estona qu'un bon grammarian coma Domergue se pèrde en aqueras mainadarias!
Be sap qu'eth feminisme n'a pas ren a f. en questions de gramatica !
No desvelopi cap, aquò qu'ei plan sabut deth monde quan era ideologia no les rend pas pècs (botatz
ath feminin se voletz!).
#2 Tenètz, es interessant: http://www.lefigaro.fr/actualite-france/2017/11/21/01016-20171121ARTFIG00179-edouard-philippe-bannit-l-ecriture-inclusive-de-l-administration.php
Aquí tanben: http://www.liberation.fr/direct/element/edouard-philippe-demande-a-ses-ministres-de-ne-pas-utiliser-lecriture-inclusive-et-a-leurs-collabora_73862/
E mai ailà: http://www.liberation.fr/france/2017/11/21/les-etranges-priorites-d-edouard-philippe-l-ecriture-inclusive-bannie-des-textes-officiels_1611498
Com es diu a l'entrevista a Carme Junyent, a Catalunya ja es va fent normal emprar el plural femení com a nom col·lectiu però ara, a més, ja s'ha anat un pas més enllà en demanar la "llibertat per a les preses polítiques" en referir-se només a l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Com diuen Els Catarres, "absurdament ridícul".
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari