Opinion
Lo vèrb doblat intensiu: parla que parlaràs
Lo vèrb doblat intensiu es un mejan d’indicar que lo procès es intens o longàs. Se construtz de tres manièras possiblas.
— Imperatiu a la 2a persona del singular +que/qu’ + futur a la 2a persona del singular
Lo temps real e la persona reala se devinan solament dins lo contèxt. S’exprimisson pas dins las formas conjugadas del vèrb doblat intensiu.
(Significa segon lo contèxt: “...Eles, lo deputats, parlan longtemps e intensament.”)
Jogarai de piano pendent cinc setmanas per èsser lèst abans lo concèrt. Repetís que repetiràs.
(Significa segon lo contèxt: “...Ieu repetirai longtemps e intensament.”)
Lo temps comencèt de nos semblar tras que long. Atend qu’atendràs.
(Significa segon lo contèxt: “...Nosautres atendèrem tròp longtemps.”)
— Imperatiu a la 2a persona del singular +que/qu’ + futur a la 2a persona del singular
parla que parlaràs
repetís que repetiràs
atend qu’atendràs
repetís que repetiràs
atend qu’atendràs
— Imperatiu a la 2a persona del singular +que/qu’ + imperatiu a la 2a persona del singular
parla que parla
repetís que repetís
atend qu’atend
repetís que repetís
atend qu’atend
— Infinitiu + que/qu’ + imperatiu a la 2a persona del singular
parlar que parlaràs
repetir que repetiràs
atendre qu’atendràs
repetir que repetiràs
atendre qu’atendràs
Lo temps real e la persona reala se devinan solament dins lo contèxt. S’exprimisson pas dins las formas conjugadas del vèrb doblat intensiu.
Lo deputats del parlament se pèrdon dins de negociacions que s’acaban pas. Parla que parlaràs.
(Significa segon lo contèxt: “...Eles, lo deputats, parlan longtemps e intensament.”)
Jogarai de piano pendent cinc setmanas per èsser lèst abans lo concèrt. Repetís que repetiràs.
(Significa segon lo contèxt: “...Ieu repetirai longtemps e intensament.”)
Lo temps comencèt de nos semblar tras que long. Atend qu’atendràs.
(Significa segon lo contèxt: “...Nosautres atendèrem tròp longtemps.”)
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Vincènç, bon vespre,
A Mallorca són corrents construccions com ara: "Ha plogut fort fort".
Com també "Curt, curt i re-de-curt!".
Dit de passada, i per evitar suspicàcies: Campos, el nom de la meva vila, no és pas espanyol. Ja es troba en el moment de la conquesta (devers 1229) i és un mossarabisme que ha perviscut, com, també a la nostra illa, Muro. Com sabeu, el romanç mossàrab o mossaràbic era una forma evolucionada del llatí que es va parlar a la Península Ibèrica i a les Balears sota dominació musulmana. Vol dir, en català... Camps.
Sembla que, al moment de la Conquesta, ja era extingit, substituït per la llengua aràbica, si bé perdurava en part dins el lèxic àrab de les Illes.
Dins les rondalles mallorquines és freqüent la frase següent: "Camina caminaràs i per envant te faràs"
Dins El comte Arnau, "Corres i correràs, mai més t'aturaràs".
I molts de casos més.
Sempre he estat partidari actiu de tendir cap a una confluència entre l'occità i el català.
Una vegada, dins un escrit meu, vaig introduir l'expressió "la vida vidanta". M'arribaren quatre correus de gent meravellada que aquell occitanisme fos viu a Mallorca. No ho és pas, però jo l'he introduït en el meu estàndard. Semblantment, mantinc sempre una forma vivíssima a Mallorca (però no enjondre dins el domini català): "la talent", diferent de "el talent". Si no vaig errat, "la talent" també és pròpria de l'occità. I, de casos com aquest, en vaig fomentant de cada vegada més.
Un cas curiós: la forma normal en català és "Noruega", però, fa una partida d'anys, qualcú va avisar que, probablement, era un castellanisme. Em vaig posar a escriure i a dir "Norvègia", fins que me'n vaig dur una sorpresa grossa: consultant el Diccionari Català-Valencià-Balear, vaig trobar això que segueix:
NORUEGA topon.
Nació nòrdica, que ocupa la zona occidental de la península escandinava; cast. Noruega. De la mar mayor de les regions de Noruega, Flos medic. 137.
Var. form. ant.: Norouega (Com lo levant, qui és un en quant se leva lo sol en Jerusalem, e és altre en quant se leva en Itàlia, e és altre en quant se leva en Norouega, Llull Arbre Sc. ii, 111).
Noruega, Norouega, potser Norvega? Com dirien les meves nétes provençals, concretament marselleses, "mystère et boule de gomme". Seria Noruega un catalanisme en espanyol?
Tornant a la tasca de confluència, hi insistiré sempre, tot i que la matèria és força llenegadissa. El problema és que no sembla que ni a Occitània ni a Catalunya interessi gens.
Estic cert que hi guanyaríem tots.
I m'agradaria que els collistaires hi diguessin la seva (o la llur).
Rossellonès "poda que te poda" (del verb Podar, dins un tèxt d'Esteve Caseponce)
#5 Que òc, avètz rason, aquela contruccion existís: adjectiu + que + adjectiu. Ai agut ausit "just que just" que se bastís exactament coma vòstre exemple "polit que polit".
Una construccion pus abituala evita "que" e repetís solament l'adjectiu dos còps: "un vilatge polit-polit", "un vejaire just-just", "de pèrlas pichonas-pichonas".
Existís en occitan l'ajectiu doblat intensiu ? Quand volèm dire per exemple: ''es un vilatge polit que polit''. Mercé per la responsa.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari