Opinion
Parisianocentrisme
Me’n aviso d’una amiga qu’avia fach las Classas preparatòrias (Prepa) al licèu Massena de Niça. E que la sieu professora de francés diguèt en totes: “Se non volètz vos far chaplar a l’oral per lo concors d’entraa a l’ENS París o l’ENS Lion, vos cal pérder lo vòstre accent se n’avètz un!”. De l’accent e la discriminacion de l’accent occitan, l’occitanisme ne’n parla mai que la societat francesa. Vos en parlèro ja dins d’opinions precedentas.
E mai d’un collèga que m’avia dich que per passar lo concors de l’ENS, los estudiants parisencs èran mielhs preparats que los estudiants deprovíncia region (a ben non es finit l’Ancian regime doncas se ditz de region) perqué los membres de la juraa son ensenhants a París. Cercle viciós, lo sistèma s’autogenèra. E mercés per lo princip d’egalitat.
Un cercle pròpi embarrat, en cooptacion a condicion de jamai sortir dal motle. Coma la consanguinitat entre jornalistas e politics qu’es de còups evocaia. Coma avançar dins una bóstia que s’entreten e s’autogenera? Luènh de la dubertura d’esperit.
Mas aquò es ben mai larg. Quora se parla d’un eveniment (sovent sus de ràdios, qu’an quasi totas lor sèti dins la capitala) sensa precisar lo luec, es que… se passa a París! Coma se foguèsse evident que se non es indicat sus un document o sus internet, se passèsse obligatoriament dins la capitala de França. Se passa ren autra part?
D’unos son mai egals que d’autres, subretot quora son a París?
La latitud càmbia l’òme? La concentracion desmesuraia e la polucion tanben?
L’expression “puar a París”, e mai per los qu’i demòran o qu’i van sovent en pelegrinatge “repuar a París” es un bèl exemple. Lo fach de dever quasi obligatoriament passar per París quora se viatja en trin e subretot l’obligacion d’anar a París per pilhar l’avion a l’internacional ne’n son d’autres. A Niça avèm ben lo segond aeropòrt de França, non? E Marselha, e Tolosa?
Per fortuna qualquas companhias estrangieras duèrbon de linhas (sovent en sason toristica malastrosament) per anar d’Occitània a Londras, a Montreal...
L’istòria seria totjorn escricha per lo vinceire?
Tan qu’existirà una capitala mondiala fàcia a de “províncias” se poirà laissar creire aquela dicha.
E mai d’un collèga que m’avia dich que per passar lo concors de l’ENS, los estudiants parisencs èran mielhs preparats que los estudiants de
Un cercle pròpi embarrat, en cooptacion a condicion de jamai sortir dal motle. Coma la consanguinitat entre jornalistas e politics qu’es de còups evocaia. Coma avançar dins una bóstia que s’entreten e s’autogenera? Luènh de la dubertura d’esperit.
Mas aquò es ben mai larg. Quora se parla d’un eveniment (sovent sus de ràdios, qu’an quasi totas lor sèti dins la capitala) sensa precisar lo luec, es que… se passa a París! Coma se foguèsse evident que se non es indicat sus un document o sus internet, se passèsse obligatoriament dins la capitala de França. Se passa ren autra part?
D’unos son mai egals que d’autres, subretot quora son a París?
La latitud càmbia l’òme? La concentracion desmesuraia e la polucion tanben?
L’expression “puar a París”, e mai per los qu’i demòran o qu’i van sovent en pelegrinatge “repuar a París” es un bèl exemple. Lo fach de dever quasi obligatoriament passar per París quora se viatja en trin e subretot l’obligacion d’anar a París per pilhar l’avion a l’internacional ne’n son d’autres. A Niça avèm ben lo segond aeropòrt de França, non? E Marselha, e Tolosa?
Per fortuna qualquas companhias estrangieras duèrbon de linhas (sovent en sason toristica malastrosament) per anar d’Occitània a Londras, a Montreal...
L’istòria seria totjorn escricha per lo vinceire?
Tan qu’existirà una capitala mondiala fàcia a de “províncias” se poirà laissar creire aquela dicha.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Totis les trins de gran velocitat pujan a Paris!
Presicatz en convençut, malaurosament levat a co d'aqueles qu'an una consciença occitanista, l'anomalia de l'ipercentralism parisenc passa per l'evidenta normalitat al prep dels ciutadans franceses. L'ideologia nacional-parisianista encapada tre l'escola pichona e entretenguda pels medias parisencs, es per la totalitat dels estatjants de l'estat dich frances (eufemism de la republica francimanda de Paris) la saviessa mesma, lo parangon de la normalitat. Lo bugadatge de cervel a donat a fons. Lo ponhat de refractaris coma vos o ieu que ne'n puntejan l'inanitat dictatoriala passan per baugs. Avetz lo sentit estranh d'aver de longa afar a de mond que per temps de plueja vos dison "solelha". E que ne'n son persuadats.
Per astre, los qu an seguits las darrieras cridas dins las universitats de la capitala coma d'endacom mai an poscut agachar lo naufragi de la classa urbana plein de saviesa que deu educar lo pople tot, tanleu qu' aquels saberuts an lors closcas vueges d'idées... Voli parlar dels faches que se son debanats a Tolbiac. Amb un engatgement dels joves grevistas segurement plenas de bonas rasons mas que patis d'un manca de solucions certan. La communicacion revolucionista d un can sul ret social demora un fach mai risolier que tota autra causa. Per acabar voli dire que le polit brave monde que fasia las leissons los secles darriers se troban ara mens aisit a la tornar far ...per pas dire tamben mens desgordit de las causas essencialas a la vida per de que la vida urbana a pas cap de sens ni mai lo monopoli del saber. Ara, ont lo saber numeric pot raja sul tôt lo territori anémie dreit cap a una nova civilisacion d equilibri demografic pel teletrabalh....
#2 Belmondo, Belmont, d'origina occitana dal Pimont, mema familha qu'Estefània Belmondo, se ditz...
L'accent parisenc popular, aquell dels filmes de Gabin o Belmondo, es pas le biais neutre de parlar dels mèdia oficials, qu'es ni provincial, ni popular.
De notar que la classe dirigenta adopta un accent pròpri, un còdic de reconeisséncia, tal coma parla Macron. Les solets gens de ren an un accent popular, qu'es un fren social.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari