capçalera campanha

Opinion

La marca de Roma

Rumans d’Isèra, en Daufinat. En occitan popular locau que disen Rumans. En occitan ancian que disèvan Romans. En francés oficiau qu’ei Romans-sur-Isère. Lo nom qu’aparegoc a l’Edat Mejana entà senhalar bèra installacion de monges “romans” qui representava
Rumans d’Isèra, en Daufinat. En occitan popular locau que disen Rumans. En occitan ancian que disèvan Romans. En francés oficiau qu’ei Romans-sur-Isère. Lo nom qu’aparegoc a l’Edat Mejana entà senhalar bèra installacion de monges “romans” qui representava
L’expansion de Roma pendent l’Edat Antica qu’a deishat traças dens los toponims (los noms de lòc), los gentilicis (los noms e adjectius designant populacions) e los glotonims (los noms de lenga). Vejam bèras distincions utilas qui ja foncionan dens las autas lengas romanicas.
 
Lo toponim de Roma qu’ei bèth primèr lo nom de la grana ciutat d’Itàlia. Lo nom occitan tradicionau de la vila be pòrta ua o barrada: Roma miélher que Ròma*. Atau qu’ac vòu l’evolucion fonetica populara dempuish lo nom latin Rōma. Lo gentilici qu’ei roman ~ romana, deu latin romanus.
 
Roma que designa tanben lo poderós estat antic qui nascoc e crescoc a partir d’aquera vila, dab los sons tres grans periòdes: la Roma Reiala, la Republica Romana puish l’Empèri Roman. Lo gentilici qu’ei roman ~ romana.
 
Qu’aperam la Romània l’ensemble deus territòris ont se parla las lengas romanicas qui descenden deu latin. Aqueth tèrme recent, deu sègle XIX, qu’ei ua adaptacion deu latin tardiu Romania, un nom possible de l’Empèri Roman a la fin de l’Edat Antica. Los lingüistas que l’an readoptat entà’u dar lo sens lingüistic actuau. En bon occitan tradicionau, un nom de país non vòu pas l’article definit: que disèm Aran, Occitània, Euròpa en lòc de l’Aran*, l’Occitània*, l’Euròpa*. Mes dens lo cas de la Romània que hèm excepcion: qu’ei ua convencion generala de totas las lengas romanicas entà evitar confusions dab noms semblants (coma per exemple Romanha, ua region italiana). Lo gentilici qu’ei romanic ~ romanica entà designar las lengas qui vienen deu latin: las lengas romanicas. Que ns’inspiram de las solucions catalanas: la Romània, romànic ~ romànica, les llengües romàniques.
 
(Non ei pas completament impossible de díser las lengas romanas mes qu’ei un usatge pauc clar. Totas las lengas hòrtas que hèn normalament ua distincion entre un mot per romanic “relatiu a las lengas qui descenden deu latin” e un aute mot per roman “relatiu a Roma”.)
 
L’adjectiu romanic ~ romanica que s’utiliza tanben entà designar un celèbre corrent medievau de l’arquitectura e de las arts plasticas: l’art romanic, lo romanic. Aquí mei, que ns’inspiram deus tipes catalans: romànic ~ romànica, l’art romànic, el romànic.
 
Romanha (en italian Romagna, en nòrd-italian Romagna / Rumâgna) que designa ua beròia region deu nòrd d’Itàlia, a l’entorn de Ravena e Rimini. Que receboc aqueth nom pendent los sègles VI a VIII. En aqueth periòde, la màger part d’Itàlia que’s trobava devath la dominacion deus longobards. La region de Romanha que demorava devath lo contraròtle deus “romans”, çò ei, de l’Empèri Roman d’Orient o Empèri Bizantin. Lo gentilici occitan qu’ei romanhòu ~ romanhòla o romanhòl ~ romanhòla segon los dialèctes (en italian romagnolo, en nòrd-italian romagnòl / rumagnol).
 
Romania (en romanés România) que designa lo gran país latin deus Balcans que la sua capitala ei Bucarèst. Qu’ei un tèrme recent deu sègle XIX, tanben en la lenga romanesa locala! L’accent tonic que cai sus la sillaba ‑ni‑ dens lo toponim occitan Romania coma dens lo toponim romanés România: aquò qu’ajuda a har distincions dab Romanha (la region d’Itàlia) e la Romània (lo territòri de las lengas romanicas). Lo gentilici convencionau qu’ei romanés ~ romanesa, un tèrme inspirat de la forma catalana romanès ~ romanesa. Lo sufixe ‑és que ns’ajuda a evitar la confusion dab roman “de Roma”. En lenga romanesa que disen român o românesc, deu latin romanus “roman”.
 
(Frederic Mistral, en lòc de romanés, que prepausèc de díser romanesc, mes aquera forma qu’ei meilèu mobilizada, dens l’usatge occitan, entà significar “relatiu au roman coma tipe d’òbra literària”.)
 
Romanchia qu’ei la comunautat umana e lo territòri ont se parla romanch, en Soïssa orientala, dens lo canton deus Grisons. En lenga romancha locala que disen Rumantschia (dab l’accent tonic sus ‑tschi-) e rumantsch. L’adjectiu rumantsch que vien de l’advèrbi latin romanice “de manèra romana, dens la lenga deus romans”.
 
(Frederic Mistral, en lòc de romanch, que prepausèc de díser en occitan roman, mes evidentament aquò qu’auré creat confusions insolublas.)
 
Lo darrèr toponim qu’ei la vila occitana de Rumans d’Isèra, en Daufinat. En occitan popular locau que disen Rumans. En occitan ancian que disèvan Romans. En francés oficiau qu’ei Romans-sur-Isère. Lo nom qu’aparegoc a l’Edat Mejana entà senhalar bèra installacion de monges “romans” qui representavan l’autoritat deu papa de Roma. Lo passatge de la forma anciana Romans a la forma modèrna Rumans qu’ei normau dens certanas varietats d’occitan (coma dens sortir / surtir). Los occitanofòns qui demòran luenh de Rumans d’Isèra que disen encara la forma arcaïca Romans. Lo gentilici atestat, en occitan modèrne locau, qu’ei rumanés.
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

Mèfi ! 31
14.

Romi
Les arabes appellan "romi" les europencs de ràcia blanca.

  • 0
  • 0
Joan Francés Blanc Estrasborg
13.

#6 Romània Submersa... per exèmple una majoritat de las 11 comunas de Liechtenstein an de noms d'etimologia romana.

  • 1
  • 0
Mèfi ! 31
12.

#11 Romània
Se justifican de concèptes geolingüistics distinctes/vesins dels concèptes geografics o géopolitics, mais ambigús al monde commun.
A costat de Romània, se i'auriá Germània, Eslàvia,... ?
Se valrià pas mai d'emplegar de concèptes morfologicament lingüistics compòusats de -fonia?

  • 1
  • 0
Domergue Sumien Ais de Provença
11.

#10 Ni lingüistas "occitans", ni "acadèmia"... Lo tèrme "la Romània" que l'utilizan los lingüistas en generau, de tots los país.

  • 5
  • 1
Mèfi ! 31
10.

Les lengüistas (occitans)
Aquella academia informala es un mistèri al legeire commun...legitimitat, representativitat, autoritat...
Se podem ne sàber mai?

  • 1
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article