— Lo Musèu dels Antics de Tolosa (Musèu de Sant Ramon) es consacrat a  l’art e a l’arqueologia de l’antiquitat mas non dona pas gaire d’explicacion subre lo desvolopament comercial e politic de Tolosa Palladia en ligam amb sa posicion geografica subre l’istme europèu entre mediterranèu e atlantic.

— La glèisa e lo clastre dels jacobins es l’escasença de descobrir “l’art gothique méridional” e l’importància de l’òrdre dels dominicans a Tolosa, mas non i a pas grand causa subre l’independéncia comunala de la Tolosa del sègle XII e sa capacitat de far evoluir l’arquitectura  romana amb lo saber dels bastidors mozarabes d’Aragon e Catalonha, çò que disèm lo gotic occitan. Non ditz lo ròtle màger de la crosada per l’implantacion dels dominicans a Tolosa.

— La catedrala Sant Estève presentada coma a mitat acabada amb sa part vièlha en “gothique du midi”. Non indica que son las expoliacions al profèit de la Glèisa Catolica aprèp la crosada que financèron la bastison d’una catedrala mai granda en gotic rajant del nòrd d’Euròpa.

— L’ensemble romanic de Sant Sernin es lo mai bèl “ensemble roman européen” mas res indica que foguèt lo contraròtle e la securizacion per los occitans del camin de Sant Jacme via lo pòrt del Sompòrt qu’o financèt. Aprèp la crosada, l’òrdre de Cluny ne pren lo contraròtle, desvia lo camin fòra de Tolosa  per lo pòrt de Roncevals qu’avian previament comprat e financèron atal a lor profèit las glèisas del reialme de França.

— La visita del cais de Garona es valorizada per son estetica mas non fa pas lo ligam amb la descasença culturala e economica de Tolosa amb la barradura de l’exportacion cap a la mediterranèa nòrd occidentala dels teissuts produsits per los paradors e molinièrs tolosans installats subre Garona. Es una de las consequéncia de l’expulsion dels josieus del novèl domèni reial de l’ancian comte de Tolosa en 1306 per l’edit del novèl sénher, lo rei de França Felip lo Bèl. Èran los josieus los intermediaris per lo comèrci amb los territòris musulmans d’Al Andalós.

— L’Ostal d’Assesat abriga la Fondacion Bemberg amb sas plan polidas pinturas impressionistas mas non i es explicat lo ligam entre la riquesa del bastiment ligada a l’exportacion del Pastel durant la quasi independéncia del Lengadòc long de las guèrras de religion puèi del temps del regne d’Enric IV lo gascon amb l’interdiccion d’importacion de l’indigo.

— Lo Musèu dels Augustins abriga una colleccion de “primitifs méridionaux” e de pinturas italianas, olandesas a flamencas del sègle XVI a XIX. Non ditz pas qu’a aquela epòca, se Paris concentrava los poders politics, las ciutats avian encara una capacitat de creacion autonòma, e mai demesida, e que Tolosa, entre Espanha e Itàlia coneguèt una cèrta espelida barròca.

— Dins la cort del Capitòli, non es pas escrit que se lo duc de Montmorency i foguèt decapitat en 1632, èra perque menèt l’ultima revòlta armada del Lengadòc contra lo reialme de França.

— Al Capitòli, se la decoracion en 1892 de la sala dels illustres permetèt l’espelida d’una de las darrièras escòlas de pintura que non siá parisenca, es sonque perqué los ministres occitans de la tresena republica autorisèron excepcionalament la comuna de Tolosa a faire sa decoracion sens passar per un mercat public que gasanhavan sempre los artistas parisencs.

— Lo Musèu d’Art Modèrne als vièlhs tuadors de Sant Subran amb la quasi abséncia d’artistas occitans es a religar amb la descasença economica totala del país al sègle XX,

— Los 2 musèus tematics de la Ciutat de l’Espaci e Aeroscopia mòstran lo dinamisme recent de la region tolosana amb l’aerospacial, mas non ne donan la clau istorica. La reconstruccion de França aprèp las guèrras mondialas se faguèt en favorissent la siderurgia, las minas e l’industria pesuga del tèrç nòrd de França. Lo govèrn central daissèt las industrias minoras d’aquel temps a Bordèu e Tolosa ( aerospacial) e Montpelhièr e Antíbol (informatica).

— Avèm tanben lo Musèu Paul Dupuy, quasi escondut, que possedís los objèctes d’artistas tolosans legats al long dels sègles e que ne pòt mostrar qu’una quantitat negligibla, mas revèrta un artisanat e una cultura locals que son sovent mespresats en França.