Opinion
Istòria (III): Una frema dal pòble, icòna de la resisténcia de la primiera ciutat de la Contea de Niça còntra França en lo 1543
En la Contea de Niça, ben de fremas an una plaça eroïca. Avans de parlar de la mai celèbra d’entre elas, citem de personas mens famosas qu’an agut totun un comportament eroïc: Joana Verani en lo 1436 que sonèt lo tocassenh per solevar los niçards còntra lo governaire savoiard Nicod de Menthon qu’anava còntra los dreches eissits de la Carta de dedicion dal 1388. E mai tardi, en lo 1705 Catarina Ribauda condemnaia per l’intendent francés Gayot a se far pénder per aver fach un acte de resistença.
Una autra Catarina ben avans ela, Catarina Segurana es l’Eroïna niçarda màger. Una frema al comportament eroïc. S’illustra dins un periòd de conflictes qu’opausan, coma l’avèm vist avans, sota diferents pretèxtes, lo Rei de França als Estats de Savòia.
Es interessant de méter en parallèl l’eveniment qu’anam vos presentar amb ce que se passa a costat e lo chaple que se perfila dos ans après en lo 1545 a Merindòu que los vilatges protestants de Luberon seràn completament cremats amb 3000 vaudeses executats. Lo pretèxt es ren religiós, mas totun coma que sigue lo vestit, s’agisse de conquistas en terras occitanas. S’agisse d’avançar los pions un pauc d’en pertot en per aquí.
Aquel còup, faguèm un zoom sus Catarina Segurana, una persona qu’en lo 1543, va sortir de l’anonimat que la sieu condicion li obligava per resistre al Reialme de França.
Es devengua un simbòl de d’oposicion a l’anexion de la Contea de Niça per l’Empèri Francés.
Referéncias:
— Wikipedia francesa: Catherine Ségurane
— http://www.nicehistorique.org/pge (en particular Sappia Enric)
Una autra Catarina ben avans ela, Catarina Segurana es l’Eroïna niçarda màger. Una frema al comportament eroïc. S’illustra dins un periòd de conflictes qu’opausan, coma l’avèm vist avans, sota diferents pretèxtes, lo Rei de França als Estats de Savòia.
Es interessant de méter en parallèl l’eveniment qu’anam vos presentar amb ce que se passa a costat e lo chaple que se perfila dos ans après en lo 1545 a Merindòu que los vilatges protestants de Luberon seràn completament cremats amb 3000 vaudeses executats. Lo pretèxt es ren religiós, mas totun coma que sigue lo vestit, s’agisse de conquistas en terras occitanas. S’agisse d’avançar los pions un pauc d’en pertot en per aquí.
Aquel còup, faguèm un zoom sus Catarina Segurana, una persona qu’en lo 1543, va sortir de l’anonimat que la sieu condicion li obligava per resistre al Reialme de França.
Lo rei de França, Francés 1er, vòl continuar la politica expansionista, doncas imperialista, sus los estats vesins. Los Estats de Savòia (Pimont-Savòia) que la Contea de Niça fasia part ne’n faràn los fraisses a totplen d’ocasions, coma en lo periòd dal 1792-1814. E se tornarà trobar aquela question d’èstre se e non “alienat” dins las contestacions dal 1871.
Per menar la sieu politica de conquista, fach estonant per un rei crestian —que los sieus predecessors avian jugat la carta dal cristianisme còntra los jutjats “impurs” coma per los catars—, juga l’oportunisme en s’aligant amb l’empèri otoman. Es estrategic per el.
Per conquistar lo castèl niçard, pòst important -e aguent sempre resistit- blocant l’accès a las terras de Savòia situaias a l’èst de la plaça fòrta d’Antíbol, Francés 1er fa apèl als mercenaris otomans per l’ajuar dins la sieu conquista. O cal recordar perqué notaretz que segon las presentacions, es completament obliat lo belligerent principal, lo Rei de França e las tropas francesas e s’orquèstra una cristallizacion sus l’armaia otomana que fan l’invasion (e lo paure janissari, qu’es benlèu un sèrbi o un armenian islamizat de fòrça al servici de l’Empèri).
Lo 15 d’agost dal 1543, lo Castèl e la ciutat de Niça son assautaias per 120 galèras francootomanas plaçaias sota lo comandament de Barbarossa. A terra, quatre baterias ciblan la vila. Una pintura d’estil otoman n’es la traça. En lo meme temps, las tropas francootomanas dònan l’assaut a la pòrta Pairoliera e a la torre Cinc Caires. Los sordats turcs arriban a puar fins a la torre e un brandisse la bandiera vèrda (o roja segon las sorças) al creissent islamic d’aur. Es alora que Catarina Segurana apareisse menant una banda de sordats. Amb la maçòla de bugadiera prefonda la tèsta dal sordat otoman e li pilha la bandiera, simbòl de victòria.
Un mite e/o una eroïna?
Lo debat sus l’existéncia dal personatge existèt.
Per d’unos, es una legenda. Los testimònis “oficials” de l’eveniment coma Joan Badat (1516-1567) fa ges de mencion dal sieu nom dins lo sieu escrich “Recort e memoria” (de notar que l’occitan de Badat es encara pròche de l’occitan mean ambals articles los-las).
Dins los indicis de veracitat, l’installacion dal buste sus la pòrta Pairoliera estimaia a l’annaia dal 1574 es un bòn element. Dins los memòris dal senator conselhier niçard Antòni Fighiera dal 1634 (totjorn conservats als arquius generals de Pimont a Turin per ce que tòca l’avans dal 1860), parla de l’episòdi de Catarina Segurana, e menciona l’existéncia dal buste. Avia quasi 60 ans al moment de redigir los sieus memòris e indica non se recordar d’aver vist elevat lo monument a la glòria de la bugadiera. Doncas lo buste seria estach pausat avans dal 1574. Sigue un trentenal d’ans après l’acte coratjós de Catarina, valent a dire quora un grand nombre dals sieus contemporanèus, testimònis dal sieu eroïsme, èran encara vius. Siguèsse estach faus, un contemporanèu auria ben jugat lo bastian contrari per o signalar. Subretot que la plaça d’una eroïna frema, èra mens “facila” d’obtenir qu’aquela d’un eròi òme, subretot s’èra un nòble o notable. Pròva que la societat occitana dal temps poïa laissar ja una plaça a las fremas.
De saber que lo patronim “Segur, Seguran” existe en Contea de Niça. Es un patronim tipic occitan.
Era d’usatge en lenga occitana de declinar lo nom de familha. L’ensèm de la familha recubèrt per lo nom de Segurans/ Segurani (mai tardi Segurany), lo paire sonat alora: Seguran, la maire: Segurana, la filha: Seguraneta/ Seguranona, lo garçon: Seguranet/ Seguranon.
Es parier per los Barrèls/ Barrèli: lo Barrèl, la Barrèla... coma los Trucs/ Truqui, lo Truc, la Truca..., los Gaubèrts/ Gaubèrti, los Verans/ Verani, los Ribauds/ Ribaudi, eça... M’auretz acapit.
Per lo juec de mòt, Segur, Seguran es un patronim qu’evòca la securitat/ segurtat.
Lo nom de Segurans es emplegat per designar de còups los niçards (coma los Cagableas) e d’alhors la maison d’edicion de JL Sauvaigo es nomenaia Lu Segurans. Marquèt talament los esperits que faguèt pantaisar, coma s’es agut jugat sus las variacions (e la simbolica) dal sieu nom: Catarina Segurana, Catara Segura... (o Catarin Seguran...).
La sieu fèsta es celebraia a Niça lo 25 de novembre, jorn de la Santa Catarina per la comuna de Niça coma las associacions culturalas denant la lausa granda de la carriera Cinc Caires [francizat en Sincaire].
Per menar la sieu politica de conquista, fach estonant per un rei crestian —que los sieus predecessors avian jugat la carta dal cristianisme còntra los jutjats “impurs” coma per los catars—, juga l’oportunisme en s’aligant amb l’empèri otoman. Es estrategic per el.
Per conquistar lo castèl niçard, pòst important -e aguent sempre resistit- blocant l’accès a las terras de Savòia situaias a l’èst de la plaça fòrta d’Antíbol, Francés 1er fa apèl als mercenaris otomans per l’ajuar dins la sieu conquista. O cal recordar perqué notaretz que segon las presentacions, es completament obliat lo belligerent principal, lo Rei de França e las tropas francesas e s’orquèstra una cristallizacion sus l’armaia otomana que fan l’invasion (e lo paure janissari, qu’es benlèu un sèrbi o un armenian islamizat de fòrça al servici de l’Empèri).
Lo 15 d’agost dal 1543, lo Castèl e la ciutat de Niça son assautaias per 120 galèras francootomanas plaçaias sota lo comandament de Barbarossa. A terra, quatre baterias ciblan la vila. Una pintura d’estil otoman n’es la traça. En lo meme temps, las tropas francootomanas dònan l’assaut a la pòrta Pairoliera e a la torre Cinc Caires. Los sordats turcs arriban a puar fins a la torre e un brandisse la bandiera vèrda (o roja segon las sorças) al creissent islamic d’aur. Es alora que Catarina Segurana apareisse menant una banda de sordats. Amb la maçòla de bugadiera prefonda la tèsta dal sordat otoman e li pilha la bandiera, simbòl de victòria.
Un mite e/o una eroïna?
Lo debat sus l’existéncia dal personatge existèt.
Per d’unos, es una legenda. Los testimònis “oficials” de l’eveniment coma Joan Badat (1516-1567) fa ges de mencion dal sieu nom dins lo sieu escrich “Recort e memoria” (de notar que l’occitan de Badat es encara pròche de l’occitan mean ambals articles los-las).
Dins los indicis de veracitat, l’installacion dal buste sus la pòrta Pairoliera estimaia a l’annaia dal 1574 es un bòn element. Dins los memòris dal senator conselhier niçard Antòni Fighiera dal 1634 (totjorn conservats als arquius generals de Pimont a Turin per ce que tòca l’avans dal 1860), parla de l’episòdi de Catarina Segurana, e menciona l’existéncia dal buste. Avia quasi 60 ans al moment de redigir los sieus memòris e indica non se recordar d’aver vist elevat lo monument a la glòria de la bugadiera. Doncas lo buste seria estach pausat avans dal 1574. Sigue un trentenal d’ans après l’acte coratjós de Catarina, valent a dire quora un grand nombre dals sieus contemporanèus, testimònis dal sieu eroïsme, èran encara vius. Siguèsse estach faus, un contemporanèu auria ben jugat lo bastian contrari per o signalar. Subretot que la plaça d’una eroïna frema, èra mens “facila” d’obtenir qu’aquela d’un eròi òme, subretot s’èra un nòble o notable. Pròva que la societat occitana dal temps poïa laissar ja una plaça a las fremas.
De saber que lo patronim “Segur, Seguran” existe en Contea de Niça. Es un patronim tipic occitan.
Era d’usatge en lenga occitana de declinar lo nom de familha. L’ensèm de la familha recubèrt per lo nom de Segurans/ Segurani (mai tardi Segurany), lo paire sonat alora: Seguran, la maire: Segurana, la filha: Seguraneta/ Seguranona, lo garçon: Seguranet/ Seguranon.
Es parier per los Barrèls/ Barrèli: lo Barrèl, la Barrèla... coma los Trucs/ Truqui, lo Truc, la Truca..., los Gaubèrts/ Gaubèrti, los Verans/ Verani, los Ribauds/ Ribaudi, eça... M’auretz acapit.
Per lo juec de mòt, Segur, Seguran es un patronim qu’evòca la securitat/ segurtat.
Lo nom de Segurans es emplegat per designar de còups los niçards (coma los Cagableas) e d’alhors la maison d’edicion de JL Sauvaigo es nomenaia Lu Segurans. Marquèt talament los esperits que faguèt pantaisar, coma s’es agut jugat sus las variacions (e la simbolica) dal sieu nom: Catarina Segurana, Catara Segura... (o Catarin Seguran...).
La sieu fèsta es celebraia a Niça lo 25 de novembre, jorn de la Santa Catarina per la comuna de Niça coma las associacions culturalas denant la lausa granda de la carriera Cinc Caires [francizat en Sincaire].
Es devengua un simbòl de d’oposicion a l’anexion de la Contea de Niça per l’Empèri Francés.
A l’época de l’anexion de la Contea de Niça a l’Empèri Francés e los ans que sègon, Segurana incarna sovent lo simbòl de la fidelitat a la Maison de Savòia portat per los proitalians e/o los partidaris de l’independença “ni italians ni franceses” portat per Gonzaga d’Arson. Se ve en lo 1875, per la rivalitat entre dos carres de Carneval a Niça, un representant Catarina e l’autre comic presentant un castèl arroïnat cofiat per de ratapinhatas. Lo carre de Catarina es sostengut per los proitalians e l’autre es sostengut per los progovèrn. Crea una contestacion per figuras allegoricas interpausaias. Pèjor, lo carre de Catarina es recompensat per lo Comitat de las fèstas. Es vist coma afront per lo poer. Aquel episòdi pron cargat en sens serà alora pretèxt per evitar la presença de carres d’estil allegoric. Los corsi d’estil satiric seràn alora solets d’aver lor plaça desenant per virar a l’estil comic quitament que conoissèm aüra.
Una carriera de Niça, perpendiculara a Cinc Caires, es nomenaia Catherine Ségurane coma lo collègi public que s’i tròba.
La tribuna oèst de l’estadi de football Allianz Riviera se sòna per lo sieu patronim francizat “Ségurane” [Segurana]. Las autras son “Garibaldi”, “Ray” [Rai] (coma lo nom dal quartier de l’ancian estadi) e “Sud” (coma la Populària Sud o lo Sud de França).
Una carriera de Niça, perpendiculara a Cinc Caires, es nomenaia Catherine Ségurane coma lo collègi public que s’i tròba.
La tribuna oèst de l’estadi de football Allianz Riviera se sòna per lo sieu patronim francizat “Ségurane” [Segurana]. Las autras son “Garibaldi”, “Ray” [Rai] (coma lo nom dal quartier de l’ancian estadi) e “Sud” (coma la Populària Sud o lo Sud de França).
Referéncias:
— Wikipedia francesa: Catherine Ségurane
— http://www.nicehistorique.org/pge (en particular Sappia Enric)
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Mercé pel vòstre article. Un exemple pels occitans qu'aquela Segurana.. Una Joanna d'arc occitana ! Que fa pensar que sèm venguts traças nosautres!
Me siái regalat de vos legir, qu'ai aprés bien de causas a perpaus de nòstra Istòria d'òmes d'Òc. L'istòria de Leberon emb dals vaudés aitant coma aquela de la Comtea dónon d'èr a l'Istòria de las Cevenas, dau Roergue o d'autres país d'Òc situats mai au ponent. Gramecí per la qualitat de tèste emb de l'alargament de conciença que nos ofrissètz.
I a ben quicòm que relia l'Istòria especifica de chasca país d'Òc dinc una mèma istòria globala occitana. Mès per entrincar l'escritura d'un tau libràs, se i chau conéisser en Istòria amai aveire pro de temps, qu'aquò pòt préner d'annadas e d'annadas...
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari