Opinion
Istòria (VI): Una de las mai famosas revòltas popularas occitanas, los Tuchins
La revòlta dals Tuchins o Tuchinat es una seria de revòltas arribaias entre 1363 e 1384 en Alvèrnhe, Lengadòc amb de repercussions en Provença còntra los prelevaments fiscals e la presença de mercenaris angleses e gascons.
La guerrilha menaia per los tuchins es ren un moviment anarquic. Es una revòlta organizaia per defénder una populacion, amb un cap que se li fasia serment. D’aicí lo tèrm de Tuchinat, quasi una institucion.
Lo nom de tuchin designa especificament la revòlta occitana dins aquel periòd. L’etimologia dal nom es asardosa. Tu(a) chin? O mai persona que “tòcha” (en nòrd occitan) e s’escond dins lo maquís, o alora varianta de tochin nom d’origina castilhana per lo pòrc salat cf. Lo Tresor dóu Felibrige [Tresòr dau Felibritge] de Mistral, o tanben un deribat de “tuchi” sinonim de “totes” encara usitat en Pimont occitan...? Nom dal primier revoltat, coma Joan Petit?
Totun Tuchin es un patronim occitan.
La revòlta comença en Alvèrnhe en 1360. Joan lo Duc de Berric, a l’Alvèrnhe en apanatge per lo Tractat de Brétigny e impausa durament los alvernhats per pagar la rançon de son paire lo rei Joan lo Bòn, per despensar per la sieu cort e per financiar la construccion dal sieu palaci immens de Riam. Aquelos sentiments reals d’excèsses d’impòstes son renforçats per l’abséncia d’imposicion dals nòbles e dals religioses.
Lo primier cas es la presa de la ciutat de Briude per los Tuchins sus la companhia dals rotiers de Seguin de Badafòl. En 1363, de tropas de Tuchins se fòrman e manòbran entorn d’Orlhac e de Sant Flor. En 1383/1384 lo cap dals Tuchins es Peire de Brug(i)era. Pren los bens de l’evèsque d’Albi dal temps d’una emboscada. E ataca lo carreg personal de Joan de Berric en pilhant los sieus bens e tuant l’escòrta sieua.
Lo duc deu reagi e fa fugir Brug(i)era dins lo nòrd de Lengadòc avans de tornar en Alvèrnhe e d’èstre capturat, los sieus bens confiscats e es exectutat. Un novèl cap sonat Garcia contunha la revòlta mas après la batalha de Menteira, pròche de Sant Flor. Los caps que son ren mòrts al combat son executats al Puèi.
La regença exerçaia per los oncles de Carles VI entraina una guerra civila dins tot lo territòri dal reialme francés.
En Lengadòc, l’epuracion es menaia per lo Duc de Berric e relança lo Tuchinat amb de paisans paures e armats originaris d’Alvèrnhe auta. Es una guerra entre borgesia e noblessa locala d’un costat e armaia dal poer reial d’autra part. La resisténcia es ajuaia per las companhias “anglesas” demobilizaias, amb de bandas armaias compausaias de païsans e d’artisans sostenguts per quarques grands senhors e per l’eleit urban de Lengadòc.
Los Tuchins sostenguèron lo partit de Carles Duràs còntra los Angevins en Provença dal temps de la guerra de l’Union d’Ais en 1383 amb per exemple la presa de la ciutat d’Arle.
En 1384, lo cap tuchin aligat de Carles Duràs, Esteve Augier dich Ferragut s’installèt dins las Alpilhas manòbra fins al Ròse. Mas los arlatencs se revoltèron còntra los Tuchins e l’endeman los partisants foguèron reprimits.
L’Union d’Ais, creaia en 1382, èra una confederacion de vilas provençalas e sostenion Carles Duràs còntra lo partit per lo capecian Loís Ier d’Anjau après lo trèbols arribats dal temps de la captura de la Regina Joana, comtessa de Provenca e d’enjuecs per la sieu succession.
La guerra civila va durar fins a la reconoissença dal novèl còmte, Loís II, enfant de Loís Ier. La desfacha entraina l’arribaia de la Segonda maison d’Anjau sus lo comtat de Provence en 1387 e sa repercussion es la Dedicion de las vigarias de l’èst dal Comtat dicha Dedicion de Niça a Savòia en 1388.
Lo territòri occitan conoisserà encara de revòltas popularas coma aquela dals Cascavèus al sègle XVII se basant sus lo refús dal centralisme politic e las manifestacions concrètas coma l’impòst, la pèrdia dal drech occitan pròpri, la diminucion de las prerogativas legislativas dals Parlaments...
Referéncias:
— CASTELA Paul, 1999. Occitanie, histoire d’une alénation. Editions du Beffroy (veire la mapa recapitulativa de las revòltas popularas occitanas en particular)
— fr.wikipedia.org/wiki/Révolte_des_Tuchins
— journals.openedition.org/crm/1563
— fr.wikipedia.org/wiki/Révolte_des_Cascaveous
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#1 L'i a lo vielh obratge de Daniel Borzeix, René Pautal et Jacques Serbat, Révoltes populaires en Occitanie, Treignac, les monédières, 1982, En 374 pp; compta quauque ren coma 500 revòltas dau temps de l'Ancien Regim (vai pas mai luenh). Manca un pauc d'analisi sintetica, mas au mens l'i a los faches e las datas, amb de referéncias.
#4
Macanica m'èri doblidat los Tuchins. ara es apondut
https://ibb.co/n4cXNJ
De tot biais atreva degun :-)
E aquò poria aver un morre atal
https://ibb.co/hSNpH8
Nos far un pichon remembra de qualques datas doblidadas de tròp.
Se pòt trabalhar mai ambe colors, apondre textes far de ligams e lo demai.
Polit article que mòstra la dobla lutta del pòble, borgeses e paisans, contra l'aristocracia e le clergat, interior ô exterior. Dins la logica del ancian regime e de la feodalitat, un territòri es avant tôt una font de man d'òbra, de soldats e de rentradas fiscalas.
La borgesia s'organiza, les paisans se revòltan, les serves s'esclafan (ô s'esclavan).
#1 I a ben l'obratge titolat "700 ans de révoltes occitanes" dau Gérard de Sède. Crese que çai se pòt tirar quicòm...
Gramecie l'autor d'aquestes articles istoricas que nos bàilon una Istòria nòstra bien identificada.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari