Opinion
Per un musèu istoric en cada país occitan (II)
Dins lo pais tolosan, Convergéncia Occitana, collectiu de 80 associacions occitanas elaborèt en 2012 un projècte de Centre Internacional de la Civilizacion Occitana, Latina e Mediterranèa per ne debatre amb los tolosans amb la mira de las eleccions municipalas de 2014.
Prepausèron un lòc amb una tripla foncion interactiva:
Per complir aquelas tres foncions, prepausèron de crear un equipament public amb:
Plan segur, foguèron tanben prevists un restaurant e una botiga.
Malgrat un primièr debat public dins los grands mèdias locals e al prèp de las listas per las municipalas, lo projècte non se concretizèt. Deuriá tornar èsser mediatizat per las eleccions que venon.
Es ara que en cada país occitan, los occitanistas deurián prepausar a totes los autres actors locals de bastir un projècte de musèu istoric en vista de las eleccions municipalas de 2020.
Prepausèron un lòc amb una tripla foncion interactiva:
1) Un conservatòri interactiu
Auriá una foncion de memòria per numerizar, mostrar e situar dins l’istòria economica e politica locala, interregionala, latina e mediterranèa las colleccions d’art e artisanat de la region de Tolosa, uèi dispersadas e entrepausadas dins de resèrvas.
2) Un observatòri interactiu sul tèma de la frontièra e de las lengas:
Auriá una foncion de reflexion e exposicion subre l’istòria de la frontièra politica pirenenca, sas implicacions, sas consequéncias, en relacion amb las autras “frontièras” europèas. Tractariá tanben de las temptacions del replegament e del nacionalisme tan coma del despassament de la frontièra.
Auriá tanben una foncion de reflexion e exposicion subre la minorizacion de las lengas e de las culturas, sas implicacions, sas consequéncias, sens oblidar lo dangièr del barrament, de la dilucion e de la disparicion. Seriá una contribucion a la diversitat del planeta e a la democratizacion dels Estats. Tractariá de question tal coma l’apertenéncia a una comunautat e la libertat individuala.
3) Un laboratòri interactiu d’idèas e d’experiéncias
Auriá una foncion de creativitat economica, culturala e sociala a partir de la coneissença de la complexitat culturala e linguistica de la societat. Auriá tanben una foncion de contribucion al desvolopament economic per la complicitat que pòdon crear la lenga e la cultura occitanas en Enropa e al torn de la Mediterranèa en s’apiejant sul ròtle de Tolosa coma davant-pòrt de Barcelona, coma ciutat de l’Aeropostale cap a l’Africa e l’America del Sud e coma sèti de l’Aerospaciala.
Auriá una foncion de memòria per numerizar, mostrar e situar dins l’istòria economica e politica locala, interregionala, latina e mediterranèa las colleccions d’art e artisanat de la region de Tolosa, uèi dispersadas e entrepausadas dins de resèrvas.
2) Un observatòri interactiu sul tèma de la frontièra e de las lengas:
Auriá una foncion de reflexion e exposicion subre l’istòria de la frontièra politica pirenenca, sas implicacions, sas consequéncias, en relacion amb las autras “frontièras” europèas. Tractariá tanben de las temptacions del replegament e del nacionalisme tan coma del despassament de la frontièra.
Auriá tanben una foncion de reflexion e exposicion subre la minorizacion de las lengas e de las culturas, sas implicacions, sas consequéncias, sens oblidar lo dangièr del barrament, de la dilucion e de la disparicion. Seriá una contribucion a la diversitat del planeta e a la democratizacion dels Estats. Tractariá de question tal coma l’apertenéncia a una comunautat e la libertat individuala.
3) Un laboratòri interactiu d’idèas e d’experiéncias
Auriá una foncion de creativitat economica, culturala e sociala a partir de la coneissença de la complexitat culturala e linguistica de la societat. Auriá tanben una foncion de contribucion al desvolopament economic per la complicitat que pòdon crear la lenga e la cultura occitanas en Enropa e al torn de la Mediterranèa en s’apiejant sul ròtle de Tolosa coma davant-pòrt de Barcelona, coma ciutat de l’Aeropostale cap a l’Africa e l’America del Sud e coma sèti de l’Aerospaciala.
Per complir aquelas tres foncions, prepausèron de crear un equipament public amb:
1. un collègi bilingüa o Calandreta francés-occitan amb un estudi enfortit de las autras lengas latinas, qu’assegurariá la seguida de las escolas elementàrias bilingüa o Calandreta de l’aglomeracion tolosana en partenariat amb lo rectorat e lo Conselh Departemental.
2. un centre de documentacion modèrne e interactiu que posca abrigar la bibliotèca seculara del “Collègi d’Occitània” en partenariat amb lo CIRDOC, l’INOC e las bibliotècas de Tolosa per permetre la consultacion e lo prèst mas tanben d’estudis fondamentals subre la literatura, aital coma la formacion per los adultes. Auriá una sala d’exposicion ont serián aculhits sistematicament las lengas e culturas europèas o mediterranèas amb una lenga valorizada cada trimèstre per suscitar d’escambis, de comparasons, per crear de ligam.
3. un espaci de creacion e de difusion: salas de repeticion, salas interactivas de trabalh mediatic (ràdio, television, internet), estùdio e bancs de montatge, aital qu’una sala d’espectacle de 500 plaças par lo teatre, lo cinema, la dança...
4. un lòc de memòria e de prospectiva de las arts e tradicions popularas d’Occitània ont serián recampadas las colleccions actualament insufisentament expausadas tal coma la del musèu Paul Dupuy. Abrigariá tanben de salas exposicions dinamicas aptas a insuflar la creacion: porcelana de Martra Tolosana, jòias, decoracion e mòbles, costumes e mòda (a partir de la colleccion de costumes istorics de Françoise Dague).
2. un centre de documentacion modèrne e interactiu que posca abrigar la bibliotèca seculara del “Collègi d’Occitània” en partenariat amb lo CIRDOC, l’INOC e las bibliotècas de Tolosa per permetre la consultacion e lo prèst mas tanben d’estudis fondamentals subre la literatura, aital coma la formacion per los adultes. Auriá una sala d’exposicion ont serián aculhits sistematicament las lengas e culturas europèas o mediterranèas amb una lenga valorizada cada trimèstre per suscitar d’escambis, de comparasons, per crear de ligam.
3. un espaci de creacion e de difusion: salas de repeticion, salas interactivas de trabalh mediatic (ràdio, television, internet), estùdio e bancs de montatge, aital qu’una sala d’espectacle de 500 plaças par lo teatre, lo cinema, la dança...
4. un lòc de memòria e de prospectiva de las arts e tradicions popularas d’Occitània ont serián recampadas las colleccions actualament insufisentament expausadas tal coma la del musèu Paul Dupuy. Abrigariá tanben de salas exposicions dinamicas aptas a insuflar la creacion: porcelana de Martra Tolosana, jòias, decoracion e mòbles, costumes e mòda (a partir de la colleccion de costumes istorics de Françoise Dague).
Plan segur, foguèron tanben prevists un restaurant e una botiga.
Malgrat un primièr debat public dins los grands mèdias locals e al prèp de las listas per las municipalas, lo projècte non se concretizèt. Deuriá tornar èsser mediatizat per las eleccions que venon.
Es ara que en cada país occitan, los occitanistas deurián prepausar a totes los autres actors locals de bastir un projècte de musèu istoric en vista de las eleccions municipalas de 2020.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Be, tot conte, que els Occitans tinguin un lloc de referencia cultural, bo, quants mes millor.
Es un bon projecte, que tiri endavant, no només cal que es quedi en paraules.
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".
Aquell project deuriá èsser chifrejat, budgetejat: personal, còstes generals, amòrtiment/finançament de las installacions. Se tracta çò sembla de despensas publicas, e l'elegeire deu póder se far una opinion.
Gara que le culturisme occitanista passadista fasquèssa pas bella recepta elecorala...
Amb aquò es plan interessant...
Lo museu es lo passat; es fach per los toristes, per los nostalgics.
Quò es un museu dins chaque escòla que chaldria, mas aqui s'opausa l'istòria oficiala que vòl pas balhar de plaça a las lengas dichas regionalas. L'angles es conselhat, mai que mai autorisat pas l'occitan. L'angles es quasiment una lenga officiala e los frances, sens s'en rendre compte van acabat per parlar angles.
Es pas la peina de virar alentorn de l'aubre, si volan que viva la cultura occitana es un combat de front a menar contre l'estat frances e sas institucions.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari