Opinion
Occitan e anglés: es necessari un organisme de codificacion?
Ai ausit mai d’un còp que l’occitan auriá pas de besonh d’estandard rigid ni d’organisme de codificacion. E lei personas que dison aquò afirman que l’occitan se deuriá inspirar de l’anglés. Afirman que l’anglés l’estandard ven de l’usatge e que la lenga anglesa a ges d’organisme de codificacion...
Tota lenga de comunicacion eficaça, amb de foncions estendudas dins la societat, a nòstra Edat Contemporanèa (sègles XIX, XX e XXI), es necessàriament una lenga amb un estandard. L’estandard es una guida utila per levar lei dobtes, per aver d’asinas armonizadas (diccionaris, gramaticas, correctors automatics, òbras literàrias...) e per facilitar leis escambis. L’abséncia d’estandard existís pas dins una lenga solida. I a un estandard que fonciona en anglés, francés, alemand, italian, espanhòu, portugués, rus, arabi, chinés o catalan... Un occitan que foncionarà e que retrobarà sei fòrças dins lo futur serà un occitan estandard.
L’occitan a ben un estandard en via de construccion: es un estandard “pluricentric”, compren de variacions dialectalas leugieras. Es pasmens un estandard que rèsta inacabat, amb tròp de zònas de dobte, a causa dei tergiversacions dau movement occitanista qu’arriba pas encara de s’organizar eficaçament davant lei lengas dominantas (ai fach ma tèsi sus lo subjècte). Pasmens l’occitan estandard existís, maugrat sei lacunas, e coneis d’usatgiers e d’escrivans.
(Un autre jorn, dins aqueste blòg, vos farai un article per respòndre ai gents que creson que l’occitan estandard existís pas.)
L’occitan a ben agut dos organismes de codificacion istorics.
Ara, comparem l’occitan estandard amb l’anglés estandard.
L’anglés a ben un estandard fixe. En anglés i a fòrça mens de zònas de dobte qu’en occitan. Se sortètz de la nòrma o de l’estandard de l’anglés, vòstra forma anglesa non estandard serà pas acceptada coma normala ni acceptabla per leis usatgiers.
L’anglés a pas d’organisme de codificacion formalament definit coma tau, mai aqueu trach particular de l’anglés es compensat per dos fenomèns.
L’occitan, en essent privat d’una pression de l’usatge de tipe anglés, a realament besonh 1º d’un organisme de codificacion e 2º d’un estandard completat e clarificat. Son d’aisinas utilas per organizar la resisténcia d’un occitan solid e clar, garentissent la fisança deis aprenents, en fàcia de la deliquescéncia generala. Li caudriá lo sosten d’un movement occitanista que devendriá pus responsable e pus pragmatic.
Tota lenga de comunicacion eficaça, amb de foncions estendudas dins la societat, a nòstra Edat Contemporanèa (sègles XIX, XX e XXI), es necessàriament una lenga amb un estandard. L’estandard es una guida utila per levar lei dobtes, per aver d’asinas armonizadas (diccionaris, gramaticas, correctors automatics, òbras literàrias...) e per facilitar leis escambis. L’abséncia d’estandard existís pas dins una lenga solida. I a un estandard que fonciona en anglés, francés, alemand, italian, espanhòu, portugués, rus, arabi, chinés o catalan... Un occitan que foncionarà e que retrobarà sei fòrças dins lo futur serà un occitan estandard.
L’occitan a ben un estandard en via de construccion: es un estandard “pluricentric”, compren de variacions dialectalas leugieras. Es pasmens un estandard que rèsta inacabat, amb tròp de zònas de dobte, a causa dei tergiversacions dau movement occitanista qu’arriba pas encara de s’organizar eficaçament davant lei lengas dominantas (ai fach ma tèsi sus lo subjècte). Pasmens l’occitan estandard existís, maugrat sei lacunas, e coneis d’usatgiers e d’escrivans.
(Un autre jorn, dins aqueste blòg, vos farai un article per respòndre ai gents que creson que l’occitan estandard existís pas.)
L’occitan a ben agut dos organismes de codificacion istorics.
— Foguèt d’en primier l’Institut d’Estudis Occitans (IEO) de 1945 a 1975. En 1975 l’IEO arrestèt de codificar la lenga sistematicament.
— Puei foguèt lo Conseu de la lenga Occitana (CLO) a partir de 1996. Dempuei 2007 lo CLO es en sòm forçat a causa dei camaligas absurdas de l’occitanisme e ges d’organisme seriós l’a pas pogut remplaçar (leis organismes pus recents coma lo “Congrès” o leis doas “Acadèmias” òfron pas de nòrma establa ni utilizabla, òfron solament de documents contradictòris).
— Puei foguèt lo Conseu de la lenga Occitana (CLO) a partir de 1996. Dempuei 2007 lo CLO es en sòm forçat a causa dei camaligas absurdas de l’occitanisme e ges d’organisme seriós l’a pas pogut remplaçar (leis organismes pus recents coma lo “Congrès” o leis doas “Acadèmias” òfron pas de nòrma establa ni utilizabla, òfron solament de documents contradictòris).
Ara, comparem l’occitan estandard amb l’anglés estandard.
L’anglés a ben un estandard fixe. En anglés i a fòrça mens de zònas de dobte qu’en occitan. Se sortètz de la nòrma o de l’estandard de l’anglés, vòstra forma anglesa non estandard serà pas acceptada coma normala ni acceptabla per leis usatgiers.
— Fan benlèu excepcion de formas umoristicas, poeticas o popularas coma nite en luòc de night (fantasiá grafica) o wanna en luòc de want to (pronóncia populara)... E pasmens, aquestei darriers exemples son en definitiva de formas estilisticas marcadas, integradas coma de possibilitats segondàrias dins l’anglés estandard.
— Lei variacions territorialas de l’anglés estandard ne fan una lenga “pluricentrica”. L’anglés estandard vària un pauc entre leis Estats Units, Anglatèrra, Escòcia, Canadà, Austràlia, la Nòva Zelanda, Índia, Irlanda, etc. Per exemple tire o tyre, frypan o frying pan... Pasmens son de variacions pus leugieras qu’aquelei que consideram necessàrias dins lo nòstre occitan estandard pluricentric coma los/lei/lu, del/dau/deu, fòrt/hòrt, cantar/chantar...
— Lei variacions territorialas de l’anglés estandard ne fan una lenga “pluricentrica”. L’anglés estandard vària un pauc entre leis Estats Units, Anglatèrra, Escòcia, Canadà, Austràlia, la Nòva Zelanda, Índia, Irlanda, etc. Per exemple tire o tyre, frypan o frying pan... Pasmens son de variacions pus leugieras qu’aquelei que consideram necessàrias dins lo nòstre occitan estandard pluricentric coma los/lei/lu, del/dau/deu, fòrt/hòrt, cantar/chantar...
L’anglés a pas d’organisme de codificacion formalament definit coma tau, mai aqueu trach particular de l’anglés es compensat per dos fenomèns.
— La pression de l’usatge, venent de la massa dei milions d’anglofòns, impausa a l’individú de conéisser e de respectar l’anglés estandard se vòu èsser integrat a la societat anglofòna. En occitan, avèm au contrari una lenga en plena deliquescéncia e sens pression de l’usatge, donc en occitan, se fasètz una error o s’utilizatz una forma non estandard, i a pas de massa populara occitanofòna que vos ramente lo bòn usatge occitan. Aquela possibilitat de dire o d’escriure qué que siá en occitan, luenh d’èsser un gatge de libertat, es un indici de nòstra anomalia e de la mòrt imminenta de l’occitan.
— I a d’organismes de codificacion de facto en anglés: son lei grands diccionaris de referéncia editats per Oxford o Cambridge o Webster o Collins, son lei gramaticas que venon d’aquelei meteis editors, son lei guidas d’estil de certanei grands jornaus. E toteis aqueleis editors sabon reduire lei diferéncias eventualas entre elei perque subisson, seguisson e alimentan la pression de l’usatge.
— I a d’organismes de codificacion de facto en anglés: son lei grands diccionaris de referéncia editats per Oxford o Cambridge o Webster o Collins, son lei gramaticas que venon d’aquelei meteis editors, son lei guidas d’estil de certanei grands jornaus. E toteis aqueleis editors sabon reduire lei diferéncias eventualas entre elei perque subisson, seguisson e alimentan la pression de l’usatge.
L’occitan, en essent privat d’una pression de l’usatge de tipe anglés, a realament besonh 1º d’un organisme de codificacion e 2º d’un estandard completat e clarificat. Son d’aisinas utilas per organizar la resisténcia d’un occitan solid e clar, garentissent la fisança deis aprenents, en fàcia de la deliquescéncia generala. Li caudriá lo sosten d’un movement occitanista que devendriá pus responsable e pus pragmatic.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#42 I a aquò en atendent.
https://atlas.limsi.fr/
#42 Es un quicòm coma çai-jos que nos cal raportat a Occitània, de per exemple sus la mapa dels territòris e airals facha per jornalet.
https://atlas.limsi.fr/
A-an-aquel propaus es plan perda que i aguessa pas los departaments de far apareisser en cliquejant sus un s'aquòs, d'aqui estant que los departaments son los reperis los mai coneiguts de cadun, i son las comunas (mudas) perque i sarian pas los departaments sus las mapas dels airals e la de las provencias ??
#41 manca una maqueta sonòra d'Occitània, aisina de transmission intergeneracionala e d'attestacion del usatge oral. De podcastes classats per còdge postal sus un sit dedicat.
#40 ...E lo Cèp d'Òc a Ais de Provença de segur...
http://www.cepd-oc.fr/qui-sommes-nous.php
#39 E tanben la colleccion 'Al Canton' de Cristian-Pèire Bedèl
https://www.amazon.fr/Christian-Pierre-Bedel/e/B001K75RZU
E i a d'autreis exemples...
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari