Opinion
Tintin ja parle aranés...
... e tanben eth capitan Haddòck e eth professor Tornassòl e era Castafiòre. Enquia Milou laire ena lengua de Condò.
Ena Associacion Es Paums acabam de revirar ar aranés Es Jòies dera Castafiòre un des títols des aventures deth popular personatge Tintin òbra der autor bèlga Hergé.
A estat un encargue de Trilita Edicions e Zephyrum Edicions que ne van a revirar e editar es vint-e-quate títols dera colleccion. Que cau aplaudir era iniciatiua de Trilita e Zephyrum qu’ei ua bona aportacion ara normalizacion dera lengua deth nòste país.
Era idèa ei de revirar-ne dus títols per an: un cap Nadau e un aute tara hèsta de Sant Jòrdi. Er an que ven ne reviraram dus títols: Objectiu era Lua e Auem caushigat era Lua en tot coincidir damb eth 50u aniversari dera arribada der òme ena Lua.
Be les n’auem liejut de viatges es aventures d’aguest gojat deth peu quilhat (sai cap se qui la piente).
Jo, coma molti dera mia quinta aprení a liéger e escríuer francés en tot guardar es comics de Tintin.
Es aventures de Tintin qu’ei ua des sèries de comics mès importantes a nivèu mondiau deth segle XXu, dera que se n’an venut mès de 200 milions de albums, ei lèu dit, en mès d’un centeat de lengües
Ara ara fin que la poderam liéger en aranés.
Poderam veir as inspectors Dupont e Dupond viradi en es inspectors Bertranet e Bertranon, ath maucarat de Haddock brestegar: Trons deth Montlude!!!. Lampits de Lairissa!!!,.. Mila canaules!!!, a madama Castafiòre se plànher Moria!!!, Moria!!!, arrespóner damb era afirmación aranesa Tiò!!! e a Milou lairar guau!!! enlòc de woaoh!!!
Eth tèxte a estat revirat directamens deth deth francés en tot adaptar es onomatopèies, era toponimia, era patronimia e es insults ara grafia normalizada aranesa.
Eth libe que ja ei en fasa de maquetacion e serà ara venda en uns mesi, abans de Nadau.
Era publicacion de comics en aranés pensi que ei ua bona notícia tara nòsta lengua e un simbèu de normalitat.
Es aventures de Tintin non ei era unica òbra que ena Associacion auem revirat ar aranés: tanben auem revirat eth classic de Lewis Carroll, Alicia en País des Meravilhes que serà editat en uns mesi peth Conselh Generau d’Aran.
En encastre musicau veirà lèu era lum un metòde d’aboès des Pirinèus. Eth metòde qu’ei eth resultat dera amassada entre dus apassionadi d’aguesti esturments , Sergi Llena e Pierre Rouch. Tanben l’auem revirat ar aranés ena Associacion.
En tot revirar tèxtes ar aranés volem contribuir a que cada còp i age mès materiau a disposicion des que aprenen era nòsta lengua. I creiguem talaments qu’ac auem en nòste lèma…tà promòir era musica, era lengua e era cultura…
Ena Associacion Es Paums acabam de revirar ar aranés Es Jòies dera Castafiòre un des títols des aventures deth popular personatge Tintin òbra der autor bèlga Hergé.
A estat un encargue de Trilita Edicions e Zephyrum Edicions que ne van a revirar e editar es vint-e-quate títols dera colleccion. Que cau aplaudir era iniciatiua de Trilita e Zephyrum qu’ei ua bona aportacion ara normalizacion dera lengua deth nòste país.
Era idèa ei de revirar-ne dus títols per an: un cap Nadau e un aute tara hèsta de Sant Jòrdi. Er an que ven ne reviraram dus títols: Objectiu era Lua e Auem caushigat era Lua en tot coincidir damb eth 50u aniversari dera arribada der òme ena Lua.
Be les n’auem liejut de viatges es aventures d’aguest gojat deth peu quilhat (sai cap se qui la piente).
Jo, coma molti dera mia quinta aprení a liéger e escríuer francés en tot guardar es comics de Tintin.
Es aventures de Tintin qu’ei ua des sèries de comics mès importantes a nivèu mondiau deth segle XXu, dera que se n’an venut mès de 200 milions de albums, ei lèu dit, en mès d’un centeat de lengües
Ara ara fin que la poderam liéger en aranés.
Poderam veir as inspectors Dupont e Dupond viradi en es inspectors Bertranet e Bertranon, ath maucarat de Haddock brestegar: Trons deth Montlude!!!. Lampits de Lairissa!!!,.. Mila canaules!!!, a madama Castafiòre se plànher Moria!!!, Moria!!!, arrespóner damb era afirmación aranesa Tiò!!! e a Milou lairar guau!!! enlòc de woaoh!!!
Eth tèxte a estat revirat directamens deth deth francés en tot adaptar es onomatopèies, era toponimia, era patronimia e es insults ara grafia normalizada aranesa.
Eth libe que ja ei en fasa de maquetacion e serà ara venda en uns mesi, abans de Nadau.
Era publicacion de comics en aranés pensi que ei ua bona notícia tara nòsta lengua e un simbèu de normalitat.
Es aventures de Tintin non ei era unica òbra que ena Associacion auem revirat ar aranés: tanben auem revirat eth classic de Lewis Carroll, Alicia en País des Meravilhes que serà editat en uns mesi peth Conselh Generau d’Aran.
En encastre musicau veirà lèu era lum un metòde d’aboès des Pirinèus. Eth metòde qu’ei eth resultat dera amassada entre dus apassionadi d’aguesti esturments , Sergi Llena e Pierre Rouch. Tanben l’auem revirat ar aranés ena Associacion.
En tot revirar tèxtes ar aranés volem contribuir a que cada còp i age mès materiau a disposicion des que aprenen era nòsta lengua. I creiguem talaments qu’ac auem en nòste lèma…tà promòir era musica, era lengua e era cultura…
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
E ben, as bravi autors de Jornalet son plan recompensadi, vesi. En legir aqueste article, ieu me regaudeishia de poder trapar les aventures d'en Tintín en lenga nòstra, pas mès. E pensava que ne calia mercejar l'autor de nos o fèr saber e d'aver participat a l'espelida d'aqueste projècte. E ben, òc, digam-li un grand mercés.
Hè paor l'aranés de sénher Castet (Castèth?), es aranesòu (aranés+espanhòu) :
*acabar de + v. inf. : castilhanisme
*iniciatiua: iniciatiVa (cultisme)
un encargue: castilhanisme semantic
*comic: benda dessenhada (anglo-castilhanisme)
*aportacion: apòrt, aportament (castilhanisme)
*a nivèu mondiau: a escala mondiau, mondiaument
*dera que se n’an venut: dera quau s’an venut, que se n’an venut (castilhanisme 'de la que se han vendido')
*madama: senhora (francesisme)
*Milou: Miló, Milon (perqué seria lo sol nom que se guarde en era sua forma francesa?)
*encastre: quadre (mala lectura d'un diccionari bilingüe: encastre = quadre de Finèstra!)
*ser ara venda: ser en venda (castilhanisme)
*en uns mesi: d'enquia/d'aquí a quauques mesi
*contribuir a que: contribuir a çò que, contribuir au hèt que
https://ca.wikipedia.org/wiki/Aran%C3%A8s :
Hispanització i interferència lingüística
En raó de la seva pertinença a l'Estat espanyol, l'aranès és sotmès a influències pesants alhora de la llengua catalana (catalanismes d'una certa antiguitat com capelhan per "caperan", creu per crotz, airèva per eiretèra, o més recents com castelhan per castelan...) i després castellana (catanyol).[5]
L'aranès ha incorporat en aquestes darreres dècades, tot sovint via els mitjans de comunicació, una allau de neologismes "hispànics" gens recomanables al seu vocabulari usual com:
abantes per abans, actuar per agir, ajuntament per crasta (lloc), alien per estranh, estrangèr, allau per lau, laveg/laueg, lauet, amelha per amètla, arregrair per (ar)regraciar, (ar)remerciar, mercejar, casualitat (per ) per azard, escadença, berberecho, cita per citacion, coche per carri, veitura, com que per coma, cuedar per sonhar, suenhar, prene cura, curar per guarir, des de per dempús de; de .... estant (locatiu) ; a partir de, a compdar de, de... ençà (temporal), después per dempús, destin (en significat de destinacion), documentau per documentari, Edat Mièja per Edat Mejana, empresa per entrepresa, escuélher per trigar/causir, estrelha per estel, estela, evolucionar per evoluir, evoluar, foment per sostien, fòrum per fòrom, garbanço per cede becu, gestionar per gerir, (h)asta per denquia, enquia; quitament; tanben, a mès, hè(r) gràcia per hè(r) gau, herramenta per airina, hita per hèta (cat. 'feta'. 'fita' és un molló), impartir per hè(r), increment per aumentacion, inici per començament, començança, iniciar per començar, entamenar, laborau per professionau, lauaderia per lauaria, marc per quadre, matrícula, per inscripcion, matricular-se per inscriure's, nautada per hauçada, hautor, non... senon... per non... mès, oficina per burèu, ofici, otèl per ostalaria/ostaleria, pernil per camalhon, plantejar per propausar, pòble per vilatge, pregunta per demanda, question, preguntar per deman(d)ar, qüestionar, interrogar, quedar per estar, restar, reflexionar per perpensar, calcular, chifrar, rèpte per desafiament, desfís, resèrva per reservacion, se somar per s'ahíger, sollicitud per demanda (si bé és un terme panromànic), suggeriment per suggestion, suposar per representar, implicar, subralhar per sotalinhar, tarja per carta, termini per tèrme, ubicacion per lòc, localizacion, situacion, posicion, talhèr per obrador/obrader, tram per tròç, partida, segment, vasso per veire o gòt), etc.
És lamentable que no se cerqui concordança i harmonització amb el gascó i la resta de l'occità.
També cal notar la remuntada d'accent incorrecta que calca el català o l'espanyol: *íntim per intim, *tècnica per tecnica, *fòssil per fossil, *mamífer per mamifèr, excellentíssim per excellentissim, etc; la confusió entre el grafema i la grafia occitana i catalana O / U ([u] i [ü] respectivament en occità) : *coltura (*[kultüra] o *[kultura]) en comptes de cultura (*[kültüra]), cors (*[kürs]) en lloc de [kurs], *dubte per dobte ([dutte])...
Cada cop és més notable la introducció del present continu, inexistent en gascó, en comptes del present d'indicatiu (introduït en castellà i català usat abusivament per influència de l'anglès). Aquest ús afavoreix l'empre de construccions aspectuals amb gerundi estranyes a l'occità : "se va *entregant", "va recorrent" o "va *quedant", o, per hipercorrecció l'ús erroni impropi de l'estructura en tot + verb a l'infinitiu equivalent al català tot + gerundi, que indica solament simultaneïtat (cat. TOT + gerundi). També cal esmentar l'ús totalment nou de la tercera persona de respecte en lloc de la segona de plural.
També s'ha creat calcs grossers com "*prebotjar" (de 'pre+botjar', partint de 'botjar' = moure), que pren el sentit del mot català "promoure", i també es fa sinònim de "provocar", quan en aranès el mot autèntic és "promòir" (o gascó "promàver") i "provocar" (mot panromànic), auviatge per patrimòni (hipercorrecció: auviatge = possessions o heretats urbanes; casa amb les seves dependències: borda, corral, estable, etc), *conhidança per hidança o confiança, *encastre per quadre ('encastre' pres dels diccionaris oc/fr és el fr. 'Cadre' d'una finestra), *propèr per pròishe (gascó) o pròche (lengadocian), *trimesadèr per trimèstre, *pròplèu per venent...
O s'atribueix sentits i girs fins ara inexistents a mots per equivalència : de demorar ('esperar'), se'n fa l'equivalent del castellà quedar en els seus usos figurats (demoram ara vòsta dispausicion).
Un problema similar ocorre amb l'occità de l'estat francès que rep un llau de gal·licismes (que també afecten l'aranès: apuprètz mès o mens, caièr quasèrn, cimentur paredèr, piri pejor, mès dolent, sanglièr singlar, totafèt complètaments, etc), i l'occità de les Valls Occitanes (estat italià) que rep una munió d'italianismes.
Hi ha casos en què el manlleu és necessari o indispensable: nuança (del francès) o matís (de l'espanyol), amb preferència pel primer, que ha passat a pràcticament totes les llengües d’Europa, fins en rus i tot.
Alguns termes aranesos han caigut en desús com auents (mes de '') o noeme, en benefici de les formes generals gascones deseme o noveme.
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari