Opinion
L’accès a la mar
I a un fum de rasons qu’explican perqué es malaisat de defendre l’occitan. La rason principala, la sabèm, es la politica ostila de l’estat francés còntra lei lengas minorizadas.
Fòrça rasons segondàrias ne derivan. Una es la preocupacion francesa (o pròfrancesa) de tipe geopolitic: l’accès a la mar. La sola existéncia d’una lenga occitana, d’una cultura occitana distinta, entraïna, segon la pensada francesa dominanta, una paur panica que se desvolope un jorn una revendicacion de diferéncia, eventualament amb un contengut autonomista o independentista, e aquò destorbariá l’accès liure de França a la Mar Mediterranèa.
De segur, ara per ara, ne siam luenh, que l’occitanisme es en crisi. Mai en tot cas, lo centralisme francés velha per que tot contunhe ansin.
De segur, l’accès a l’Ocean Atlantic es tanben fondamentau per França. Mai en cas d’Occitània emancipada, e se França mestrejava pas facilament lei pòrts occitans atlantics de Bordèu, Biàrritz o Baiona (ni lei pòrts bretons de Nantas e Brèst), li restariá pasmens de pòrts atlantics coma Le Havre... Tocant la Mediterranèa, l’enjòc es completament diferent: tot accès francés a la Mediterranèa passa per Occitània. Tota avançada de la consciéncia occitana destorba leis interès geopolitics francés.
Una emancipacion eventuala de Corsega o de Catalonha Nord, de segur, destorbariá França. Mai tant que França mantendrà lo sieu contraròtle absolut sus Occitània, França garentirà l’essenciau de sa sortida mediterranèa.
De maniera segondària, donc, França a de besonh d’entretenir lei mites, messòrgas e manipulacions sus la pretenduda legitimitat de la lenga francesa en Occitània (e, en particular, dins la partida mediterranèa d’Occitània). Aquelei mites son nombrós.
Es util de ne prene consciéncia.
Fòrça rasons segondàrias ne derivan. Una es la preocupacion francesa (o pròfrancesa) de tipe geopolitic: l’accès a la mar. La sola existéncia d’una lenga occitana, d’una cultura occitana distinta, entraïna, segon la pensada francesa dominanta, una paur panica que se desvolope un jorn una revendicacion de diferéncia, eventualament amb un contengut autonomista o independentista, e aquò destorbariá l’accès liure de França a la Mar Mediterranèa.
De segur, ara per ara, ne siam luenh, que l’occitanisme es en crisi. Mai en tot cas, lo centralisme francés velha per que tot contunhe ansin.
— La projeccion economica de França en Mediterranèa e dins l’Ocean Indian, via lo Canau de Suèz, seriá afectada se França poguèsse pas dispausar liurament dau grand pòrt comerciau de Marselha o de la zòna industriala maritima de Fòs.
— La projeccion militara de França en Mediterranèa e dins l’Ocean Indian, via lo Canau de Suèz, seriá bravament empachada se perdèsse lo grand pòrt militar de Tolon.
— E leis autrei pòrts son tanben estrategics per França, Seta a una certana importància economica. Lei vilas de la Còsta d’Azur coma Niça o Canas an un impacte culturau e toristic internacionau que França n’a de besonh...
— Agachem enrèire tanben, a l’Edat Mejana. Tre que lo poder reiau francés arribèt a la Mediterranèa, après sometre lo Comtat de Tolosa au sègle XIII, lo rei francés Loís IX (dich Sant Loís) s’afanèt per far bastir lo pòrt estrategic d’Aigas Mòrtas tre 1240. D’aqueu temps, Seta existissiá pas e França contrarotlava pas encara Marselha, Tolon o Niça...
— La projeccion militara de França en Mediterranèa e dins l’Ocean Indian, via lo Canau de Suèz, seriá bravament empachada se perdèsse lo grand pòrt militar de Tolon.
— E leis autrei pòrts son tanben estrategics per França, Seta a una certana importància economica. Lei vilas de la Còsta d’Azur coma Niça o Canas an un impacte culturau e toristic internacionau que França n’a de besonh...
— Agachem enrèire tanben, a l’Edat Mejana. Tre que lo poder reiau francés arribèt a la Mediterranèa, après sometre lo Comtat de Tolosa au sègle XIII, lo rei francés Loís IX (dich Sant Loís) s’afanèt per far bastir lo pòrt estrategic d’Aigas Mòrtas tre 1240. D’aqueu temps, Seta existissiá pas e França contrarotlava pas encara Marselha, Tolon o Niça...
De segur, l’accès a l’Ocean Atlantic es tanben fondamentau per França. Mai en cas d’Occitània emancipada, e se França mestrejava pas facilament lei pòrts occitans atlantics de Bordèu, Biàrritz o Baiona (ni lei pòrts bretons de Nantas e Brèst), li restariá pasmens de pòrts atlantics coma Le Havre... Tocant la Mediterranèa, l’enjòc es completament diferent: tot accès francés a la Mediterranèa passa per Occitània. Tota avançada de la consciéncia occitana destorba leis interès geopolitics francés.
Una emancipacion eventuala de Corsega o de Catalonha Nord, de segur, destorbariá França. Mai tant que França mantendrà lo sieu contraròtle absolut sus Occitània, França garentirà l’essenciau de sa sortida mediterranèa.
De maniera segondària, donc, França a de besonh d’entretenir lei mites, messòrgas e manipulacions sus la pretenduda legitimitat de la lenga francesa en Occitània (e, en particular, dins la partida mediterranèa d’Occitània). Aquelei mites son nombrós.
— Lo mite dau pareu lenga d’òc-lenga d’oïl, que serián doas fàcias de la granda lenga francesa (en realitat, lo francés se limita a la lenga d’oïl).
— Lo mite de l’importància dei lengas galloromanicas, una branca dei lengas romanicas que comprendriá en prioritat lo francés, l’arpitan e l’occitan (en realitat, l’occitan e lo catalan forman ensems un grop compacte ben pus fòrt e ben pus evident que l’agropament galloromanic, coma lo lingüista Pèire Bèc o demostrèt).
— Lo mite de l’enracinament exclusiu de la literatura de lenga francesa en Occitània qu’escafa lei traças visiblas, au grand public, d’un enracinament mai fòrt de la literatura occitana. Dins una vila occitana tipica (de la Mediterranèa o non), i a zèro Carriera Robèrt Lafont, i a una o doas carrieras segondàrias dedicadas a Frederic Mistral o a quauque autre felibre; e i a totjorn, en fàcia, de luòcs, de carrieras e de plaças mai visiblas e mai importantas dedicadas a Marcèu Panhòl, a Pau Valèri, a Emili Zola (d’occitans d’expression francesa) o a Victor Hugo...
— E i a tant d'autrei mites...
— Lo mite de l’importància dei lengas galloromanicas, una branca dei lengas romanicas que comprendriá en prioritat lo francés, l’arpitan e l’occitan (en realitat, l’occitan e lo catalan forman ensems un grop compacte ben pus fòrt e ben pus evident que l’agropament galloromanic, coma lo lingüista Pèire Bèc o demostrèt).
— Lo mite de l’enracinament exclusiu de la literatura de lenga francesa en Occitània qu’escafa lei traças visiblas, au grand public, d’un enracinament mai fòrt de la literatura occitana. Dins una vila occitana tipica (de la Mediterranèa o non), i a zèro Carriera Robèrt Lafont, i a una o doas carrieras segondàrias dedicadas a Frederic Mistral o a quauque autre felibre; e i a totjorn, en fàcia, de luòcs, de carrieras e de plaças mai visiblas e mai importantas dedicadas a Marcèu Panhòl, a Pau Valèri, a Emili Zola (d’occitans d’expression francesa) o a Victor Hugo...
— E i a tant d'autrei mites...
Es util de ne prene consciéncia.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
#1#2#3#4#5#6#8#11#12 L’objectiu d’aqueste article es de ramentar d’elements d’analisi que nos permetrián de sortir de la mauparada actuala.
#7 Disi de causas evidentas per E Passa Que T’ai Vist, e m’en regaudissi. Per còntra son pas de causas evidentas per un molon d’occitans e d’occitanistas.
#11 Plan vertat. E quand se vei cossi la societat occitana es ara d'a fons afrancesada podem que constatar que sem puslèu mal-barrats !
"Es util de ne prene consciéncia". La question centrala es pas de far prene consciéncia als occitanistas dels mites franceses. Es de trapar lo mejan de contrar l'abitus difusat par la cultura francesa, e integrat per de nombroses occitans, que fa que lo discors occitanista, o simplament occitan, es malaisit de comprene per eles . Si era posible de "perforar" l'abitus difusat par la cultura francesa, tot seriá mai simple. Apuèi, podriam far d'istòria, de lenguistica o de politica e èsser comprès per totes los occitans. Ailas, un abitus bastit amb tota la força d'un Estat, es pas quicòm que se pòt cambiar atal!
Car sénher Sumien, dos anglicismes:
impacte fig. : efèctes, repercussions, consequéncias
zero: cap de, ges
Un chic hòra subjècte mès pasmens se pòt pas mancar.
Per un tipe que se priva pas de repotegar e d'assegurar la soa sapiéncia quand li es reprochat de conéisher pas la lenguistica e la situacion basca (a perpaus de la gasconitat presenta e futura de baiona e las vesinas), parlar de l'importància estrategica deu pòrt de Biarritz aquò marca mau...
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari