Opinion
Ancessor, ancèstre, ancestral
A partir del nom latin antecessor “avantcorrièr, predecessor”, l’occitan a conegut de formas diferentas.
Aquò se pot consultar, entretant, dins lo meravilhós diccionari etimologic FEW, tòme 24, paginas 642-643.
Una forma a pena diferenta del latin, antecessor~antecessora, se pòt utilizar en occitan dins lo sens de “predecessor”.
Tanben i a de formas mai diferenciadas que venon del latin antecessor e que significan puslèu “rèire, aujòl, avi”: son ancessor~ancessora e ancèstre~ancèstra. L’occitan medieval aviá de rèstas de declinason latina e donc coneissiá una forma dobla: ancessor al cas acusatiu e ancèstre al cas nominatiu. L’occitan modèrne a abandonat l’usatge de las declinasons. Ça que la, a mantengut aquelas doas formas que son equivalentas: ancessor~ancessora o ben ancèstre~ancèstra.
L’adjectiu que deriva d’aquelas formas, en occitan, es ancestral~ancestrala (ancestrau~ancestrala). Es atestat sustot en occitan gascon de Bearn jos la forma ancestrau. Es evident qu’es un mot autenticament occitan, que deriva de la forma tradicionala ancèstre. Es pas un francisme. Donc es pas brica necessari de remplaçar ancestral per de mots inventats coma reiral*, aujolenc* o avial* que certans occitanistas an prepausats.
Totun, es evident que los mots rèire, aujòl (aujòu) e avi rèstan corrèctes coma sinonims d’ancessor o ancèstre.
Aquò se pot consultar, entretant, dins lo meravilhós diccionari etimologic FEW, tòme 24, paginas 642-643.
Una forma a pena diferenta del latin, antecessor~antecessora, se pòt utilizar en occitan dins lo sens de “predecessor”.
Tanben i a de formas mai diferenciadas que venon del latin antecessor e que significan puslèu “rèire, aujòl, avi”: son ancessor~ancessora e ancèstre~ancèstra. L’occitan medieval aviá de rèstas de declinason latina e donc coneissiá una forma dobla: ancessor al cas acusatiu e ancèstre al cas nominatiu. L’occitan modèrne a abandonat l’usatge de las declinasons. Ça que la, a mantengut aquelas doas formas que son equivalentas: ancessor~ancessora o ben ancèstre~ancèstra.
L’adjectiu que deriva d’aquelas formas, en occitan, es ancestral~ancestrala (ancestrau~ancestrala). Es atestat sustot en occitan gascon de Bearn jos la forma ancestrau. Es evident qu’es un mot autenticament occitan, que deriva de la forma tradicionala ancèstre. Es pas un francisme. Donc es pas brica necessari de remplaçar ancestral per de mots inventats coma reiral*, aujolenc* o avial* que certans occitanistas an prepausats.
Totun, es evident que los mots rèire, aujòl (aujòu) e avi rèstan corrèctes coma sinonims d’ancessor o ancèstre.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Enc atalan avèm Avantpassat (benlèu calc del castilhan Antepasado) (persona que en precedís una altra dins l’exercici d’un cargue o dignitat).
Se confond sovent en la lenga parlada amb Ancestre (oc. o fr.), antecessor, predecessor, ascendent (persona que en precedís una altra en la linha de succession genealogica)
"... e dien que ells volen creure so que lurs pares e lurs avis e lurs besavis e ancessors han creegut..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 4, cap. 77
#1 ‘Antenat’ es un mot de formacion culta que ven dau latin ‘antenatus’. A degut arribar en niçard en passant per l’intermediari de l’italian ‘antenato’. En tot cas, rèsta un mot ben format e completament acceptable.
#1 es un italianisme, non ? (pas grèu, de tot biais)
#1 ante-natus, "nascut avant", medisha formacion que "ainat". Mes quin beròi mot!
En espandint lo camp semantic que poirem mentàver tanben, en registres divèrs: los ainats, los ancians, los antics (poetic/mòdapassat?), los davancèrs, los prius… o simplament: los vielhs.
En occitan niçard, se ditz tanben "antenat"
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari