Opinion
Los pastissons de pebre
Lo pebre es l’espècia mai emplegada en Occitània e son usatge es fòrça ancian. Los romans l’emplegavan ja, e amb fòrça mai de profusion que uèi, perque las manjas alavetz especiadas agradavan fòrça plan. Los pastissons de pebre son tipics de Limós, en Rasés (Bas Lengadòc). Son una mena de galetas que s’aprèsta amb de farina, d’uòus, de sucre d’e òli (en mai del pebre, de segur, que ne contenon en abondi). L’elaboracion es fòrça simpla: cal solament barrejar los ingredients, rebaissar la massa amb un bestortièr e l’enfornar. En la traire del forn se talha en cairats o lausanges e se daissa refregir. Es un lepetitge modèst, mas fòrça bon.
Los pebradons son una version amb forma de rotlèu o rosquilha trenada, tanben fòrça tradicionala, e pòdon èsser sucrats o salats. Ne fan tota l’annada mas son tipics de Rams e tanben de la jornada dels Reis, e la costuma es de los acompanhar amb la famosa blanqueta, aquel vin escumós fruchat e extraordinàriament agradiu que fan dins lo parçan.
Pastissons de pebre
Ingredients: 300 g de farina leugièra, 150 g de sucre, 2 uòus, òli d’oliva e 6 g de pebre.
Preparacion: d’en primièr botarem la farina, lo sucre, los uòus, mièg veirat d’òli e lo pebre dins una escudèla e o barrejarem e pastarem fins a ne tirar una pasta ni dura ni mòla (se cal, i apondrem un pauc mai d’òli o de farina). Ne farem una bòla, la botarem sus un plat de forn (prèviament oliat o enfarinat), l’aplanarem amb un bestortièr fins que faga un centimètre d’espessor e o enfornarem, a 180°C. Al cap d’aperaquí vint minutas, quand serà un pauc daurat pel dessús, o trairem e, abans que se refregisca, o talharem de la forma que voldrem (bastonets, cairats, lausanges, etc.).
Variantas: la quantitat de pebre es variabla. D’unes i apondon un rajolat de lach, dos culhierats d’aiganafa, un veiron de ròm o las raspaduras d’un citron. Abans de l’enfornar o podèm retalhar amb de mòtles de pastissariá de formas divèrsas; e alavetz i a de mond que los pintan amb de mojòl batut.
Per far los pebradons farem la pasta en correjons (de l’espessor d’un gredon), los coparem en bocins d’una dotzena de centimètres de longor, los jonherem per parelhs, los retorcerem per far una sòrta de trena o de torsada, lor farem la forma de corona pichona, n’empegarem los extrèms, los pintarem amb d’uòu batut e los enfornarem. Pòdon èsser sucrats o salats; pel primièr cas d’unes i apondon un pauc de cedrat confit (plan trissat).
Los pebradons son una version amb forma de rotlèu o rosquilha trenada, tanben fòrça tradicionala, e pòdon èsser sucrats o salats. Ne fan tota l’annada mas son tipics de Rams e tanben de la jornada dels Reis, e la costuma es de los acompanhar amb la famosa blanqueta, aquel vin escumós fruchat e extraordinàriament agradiu que fan dins lo parçan.
Pastissons de pebre
Ingredients: 300 g de farina leugièra, 150 g de sucre, 2 uòus, òli d’oliva e 6 g de pebre.
Preparacion: d’en primièr botarem la farina, lo sucre, los uòus, mièg veirat d’òli e lo pebre dins una escudèla e o barrejarem e pastarem fins a ne tirar una pasta ni dura ni mòla (se cal, i apondrem un pauc mai d’òli o de farina). Ne farem una bòla, la botarem sus un plat de forn (prèviament oliat o enfarinat), l’aplanarem amb un bestortièr fins que faga un centimètre d’espessor e o enfornarem, a 180°C. Al cap d’aperaquí vint minutas, quand serà un pauc daurat pel dessús, o trairem e, abans que se refregisca, o talharem de la forma que voldrem (bastonets, cairats, lausanges, etc.).
Variantas: la quantitat de pebre es variabla. D’unes i apondon un rajolat de lach, dos culhierats d’aiganafa, un veiron de ròm o las raspaduras d’un citron. Abans de l’enfornar o podèm retalhar amb de mòtles de pastissariá de formas divèrsas; e alavetz i a de mond que los pintan amb de mojòl batut.
Per far los pebradons farem la pasta en correjons (de l’espessor d’un gredon), los coparem en bocins d’una dotzena de centimètres de longor, los jonherem per parelhs, los retorcerem per far una sòrta de trena o de torsada, lor farem la forma de corona pichona, n’empegarem los extrèms, los pintarem amb d’uòu batut e los enfornarem. Pòdon èsser sucrats o salats; pel primièr cas d’unes i apondon un pauc de cedrat confit (plan trissat).
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari