Opinion
Lo cèl esperarà
Dins un dals mieus 5 establiments escolars, i es agüa una jornaia sus la laïcitat. E foguèt causit de mostrar lo film Le ciel attendra(Lo cèl esperarà).
Aquel film francés de 2016 a un scenario amb una cronologia a la Mulholland drive. Un juec sus lo temps e lo destin crosat de doas jovenas fremas, de suspresas. Un crosament de temps que passa e de retrospectivas.
Un film que fa carcular, sus lo sens de la vita, las accions de complir per se bastir. Sus la cultura jova, amorosa, familiala, religosa actuala. En França amb lo voide cultural general. E coma d’adolescents e joves adultes s’i tròban de ligams.
Sònia (jugaia per Noémie Merlant), 17 ans dins una familha que la cobla de parents sembla mixta, lo paire d’origina magrabina (jugat per Zinedine Soualem) e la maire d’aicí (Sandrine Bonnaire).
Mélanie (Naomi Amarger), 16 ans, viu amb sa maire soleta (Clotilde Courau), los parents semblan èstre separats dins una familha de França estandarda. Li platz l’escòla, los amics, lo violoncèla. Vòl cambiar lo monde e li tòcan las injustícias. Es pròcha de sa maigrand catolica.
Una se sente religiosament musulmana, vòl garantir a sa familha una plaça al paraís.
L’autra deven amorosa d’un “prince” sus internet. Recrutaia sus internet de fach. Es lo processus de bassaculament devèrs l’embrigadament religiós e l’evolucion dins lo temps qu’es mes en observacion. Ges de besonh de cuntar lo film.
Mas pausa un molon de questions e fa venir las reflexions.
Los combats que se jugan al nivèl religiós dins lo monde fan resson a ce que se passa a l’interior de l’estat francés. L’islam que, practicat tradicionalament per una part reducha d’imigrants, cerca una visibilitat.
Quina plaça per una nòva religion? Dins un país qu’a poscut veire castigats al cors de la sieu istòria los catars, pi après los valdeses e autres protestants coma los judius?
Es la question de la diversitat dins l’ensèm. Delai la diversitat religiosa, coma acceptar la diversitat?
Se pòl comparar la situacion d’autras minoritats dins lo monde, los còptes en Egipta dins l’imensitat musulmana.
Per aquelas doas filhas, una l’islam es la religion tradicionala per una part de la sieu familha. Per l’autra es per amor e fidelitat al sieu “promés internet” qu’a jamai rescontrat —mas amb qual parla via chat— qu’adòpta l’islam.
La manipulacion dals images, mostrar qu’una pichina part de la realitat per las incitar de s’engatjar per un islam radical. Propaganda subliminala. D’alhors, lo rescòntre entre la convertia e una amiga musulmana tradicionala es l’ocasion de pausar questions. Aquesta darriera demanda s’es una mòda. Perqué la convertia vòl tot far ben e ne’n fa de tròup, es quitament mai rigorista que los tradicionalistas. Processus corrent, perqué son extremament motivats.
Pausa la question d’apartenir a un grop (o non), se conformar, coma es sovent lo cas per la màger part dals adolescents e joves adultes a de còdes socials, vestimentaris (èstre vestit e cofiat dal meme biais), alimentaris ("junar coma los autres, per amistat") o quitament comercials en general (consomacion, comprar coma los autres tal objècte...). La pression o lo rejet dal grop.
Es tanben, a un moment donat per l'una, un scenario catastròfa (a costat dal causir d'una soleta religion o de la mescla religiosa o de l'ateïsme o de l'agnosticisme) de coma se poiria passar coma questionament-caminament per un enfant eissit d'una cobla que los parents an per tradicion familiala doas religions diferentas (quitament monoteïstas).
Es la question de la plaça de l’autre tanben. L’autre sèxe. A un eatge critic.
Se cercar, cercar d’originas a defaut de sas orginas, coma... cercar l’amor.
Per una, la lenga emplegaia per l'amorós dins d'expressions, provèrbis ("ishallah", eça.) es facha lenga ligaia a aquel amor. L'arabi es renfortit dins lo sieu ròtle de lenga sacraia amb una musicalitat exotica, que marca d'originas, originala, per se trobar de raïces. Un camin iniciatic per grandir.
Sensa tombar dins l’estereotip sus las banlegas, las filhas venon de mitans de classa meana, sembla que lo film expause un bassaculament devèrs una recerca de basas culturalas fòrtas, proteccion e repaires. Çò qu’an plus o qu’an gaire entorn d’elas. Sembla. Entre individualisme e pèrdia de cultura familiala. E tanben, per los recrutaires, donar l’impression a aquelas jovenas filhas que van servir.
Servir, èstre utila dins lor vita per una causa. Qu’an trobat lo camin bòn perqué son pron intelligentas. E la trapèla se refèrma, quora es impossible de tornar en reire. Un còup arribaia a Racca en Siria, qué far quora la realitat serà autra, coma ne’n sortir? Coma compausar, coma viure e subreviure.
Aicí o ailí, totjorn la mema question. Essenciala per un occitanista.
Aquel film francés de 2016 a un scenario amb una cronologia a la Mulholland drive. Un juec sus lo temps e lo destin crosat de doas jovenas fremas, de suspresas. Un crosament de temps que passa e de retrospectivas.
Un film que fa carcular, sus lo sens de la vita, las accions de complir per se bastir. Sus la cultura jova, amorosa, familiala, religosa actuala. En França amb lo voide cultural general. E coma d’adolescents e joves adultes s’i tròban de ligams.
Sònia (jugaia per Noémie Merlant), 17 ans dins una familha que la cobla de parents sembla mixta, lo paire d’origina magrabina (jugat per Zinedine Soualem) e la maire d’aicí (Sandrine Bonnaire).
Mélanie (Naomi Amarger), 16 ans, viu amb sa maire soleta (Clotilde Courau), los parents semblan èstre separats dins una familha de França estandarda. Li platz l’escòla, los amics, lo violoncèla. Vòl cambiar lo monde e li tòcan las injustícias. Es pròcha de sa maigrand catolica.
Una se sente religiosament musulmana, vòl garantir a sa familha una plaça al paraís.
L’autra deven amorosa d’un “prince” sus internet. Recrutaia sus internet de fach. Es lo processus de bassaculament devèrs l’embrigadament religiós e l’evolucion dins lo temps qu’es mes en observacion. Ges de besonh de cuntar lo film.
Mas pausa un molon de questions e fa venir las reflexions.
Los combats que se jugan al nivèl religiós dins lo monde fan resson a ce que se passa a l’interior de l’estat francés. L’islam que, practicat tradicionalament per una part reducha d’imigrants, cerca una visibilitat.
Quina plaça per una nòva religion? Dins un país qu’a poscut veire castigats al cors de la sieu istòria los catars, pi après los valdeses e autres protestants coma los judius?
Es la question de la diversitat dins l’ensèm. Delai la diversitat religiosa, coma acceptar la diversitat?
Se pòl comparar la situacion d’autras minoritats dins lo monde, los còptes en Egipta dins l’imensitat musulmana.
Per aquelas doas filhas, una l’islam es la religion tradicionala per una part de la sieu familha. Per l’autra es per amor e fidelitat al sieu “promés internet” qu’a jamai rescontrat —mas amb qual parla via chat— qu’adòpta l’islam.
La manipulacion dals images, mostrar qu’una pichina part de la realitat per las incitar de s’engatjar per un islam radical. Propaganda subliminala. D’alhors, lo rescòntre entre la convertia e una amiga musulmana tradicionala es l’ocasion de pausar questions. Aquesta darriera demanda s’es una mòda. Perqué la convertia vòl tot far ben e ne’n fa de tròup, es quitament mai rigorista que los tradicionalistas. Processus corrent, perqué son extremament motivats.
Pausa la question d’apartenir a un grop (o non), se conformar, coma es sovent lo cas per la màger part dals adolescents e joves adultes a de còdes socials, vestimentaris (èstre vestit e cofiat dal meme biais), alimentaris ("junar coma los autres, per amistat") o quitament comercials en general (consomacion, comprar coma los autres tal objècte...). La pression o lo rejet dal grop.
Es tanben, a un moment donat per l'una, un scenario catastròfa (a costat dal causir d'una soleta religion o de la mescla religiosa o de l'ateïsme o de l'agnosticisme) de coma se poiria passar coma questionament-caminament per un enfant eissit d'una cobla que los parents an per tradicion familiala doas religions diferentas (quitament monoteïstas).
Es la question de la plaça de l’autre tanben. L’autre sèxe. A un eatge critic.
Se cercar, cercar d’originas a defaut de sas orginas, coma... cercar l’amor.
Per una, la lenga emplegaia per l'amorós dins d'expressions, provèrbis ("ishallah", eça.) es facha lenga ligaia a aquel amor. L'arabi es renfortit dins lo sieu ròtle de lenga sacraia amb una musicalitat exotica, que marca d'originas, originala, per se trobar de raïces. Un camin iniciatic per grandir.
Sensa tombar dins l’estereotip sus las banlegas, las filhas venon de mitans de classa meana, sembla que lo film expause un bassaculament devèrs una recerca de basas culturalas fòrtas, proteccion e repaires. Çò qu’an plus o qu’an gaire entorn d’elas. Sembla. Entre individualisme e pèrdia de cultura familiala. E tanben, per los recrutaires, donar l’impression a aquelas jovenas filhas que van servir.
Servir, èstre utila dins lor vita per una causa. Qu’an trobat lo camin bòn perqué son pron intelligentas. E la trapèla se refèrma, quora es impossible de tornar en reire. Un còup arribaia a Racca en Siria, qué far quora la realitat serà autra, coma ne’n sortir? Coma compausar, coma viure e subreviure.
Aicí o ailí, totjorn la mema question. Essenciala per un occitanista.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Per aquelos que lo vòlon veire en linha...
Clicatz sobre lo liam 3 o 5 → https://www.voirfilms.pw/le-ciel-attendra-jYoPz2pLE.htm
La promessa dau paradis es una fòrma djiadistas degenerada de l'Islam. Las religions prometan lo paradis; Per lo bodisme quò es lo nirvana. Per le comuniste quò es los lendemans que cantan. Per la tecnologia d'uei quò es l'enfer o lo paradis.
Quala es la religion daus gilets jaunes? Se parlar tot simplament. E de que parlan? Autre còp quand dos vicomtes se rencontravan parlavan d'afars de vicomte. Quand los gilets jaunes parlan, parlan d'afars de gilets jaunes. Quò es las condicions de trabalh, la dificultat de viure, lo trajet, lo stress, l'absença de democracia. E puei quò vai aus afars de l'estat e d'aqui la condemnacion dau governament que pus degun i crei. Tot lo monde compren qu'aquel governament coma lo de l'UE mena dins un cul-de-sac.
Quand un governament a pus ren a ofrir, lo sistem s'esbolha coma en URSS.
Sans medias, sens films, sens partis politics e menaires, sens programme politic, los gilets jaunes an reussi a mobilisar en parlan de causas simples.
Quand daus occitanistes se rencontran parlan de que? d'afars d'occitans? Non,parlan d'un messie que vendra per cambiar las mentalitats e far reconeisser las culturas minoritarias, mesme si ce messeie es un estat..
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari