La granda consulta nacionala es destinada a respondre a la crisi dels “gilets jaunes”. Aprèp los detz milhards d’euros desblocats fin 2018, es una concession politica de l’estat francés per evitar la pujada contunha de la violéncia qu’acompanha las manifestacions actualas.
 
Fins a mièg-mars, de debats publics seràn organizats de pertot en França, amb de formas diferentas, dins los ostals de  comuna, los mercats, las entrepresas, subre Internet. Cadun pòt tanben organizar un debat, dins son barri o sa comuna. Las associacions o pòdon tanben faire. Un dispositiu numeric es mes en linha per la Comission Nacionala del Debat Public (CNDP) per ajudar a l’organizacion dels debats.
 
Lo govèrn a fixat quatre temas: la transicion ecologica, la fiscalitat e les despensas publicas, la democracia e la ciutadanetat, l’organizacion de l’Estat e los servicis publics.
 
Totes los ciutadans an la possibilitat de donar son opinion. Una plataforma en linha deu reculhir las contribucions al nivèl estatal. De conferéncias de ciutadans tirats al sòrt serián mesas en plaça dins cada region per escambiar subre las analisis e las proposicions. Se lo debat deu permetre de recensar las opinions, la question principalas son las decisions concrètas que deurián seguir. Fin finala, serà lo govèrn qu’aurà lo poder de decidir. Los elegits de la majoritat an ja parlat d’organizar de referendum subre lo vòte blanc, la proporcionala, la reduccion del nombre de parlamentaris e lo cumul dels mandats.
 
Per qu’aquel debat non sià una simpla sortida de crisi pel govèrn, caldrà una participacion massissa dels “gilets jaunes” e de la populacion en general. Las revendicacions qu’èran fiscalas, puèi socialas, son ara son plan mai generala. Lo Referendum d’Iniciativa Ciutadana es devengut una de las revendicacion màger dels “gilets jaunes”. Coma o escriguèt Joan-Marc Leclercq Jornalet, “inspirat per la constitucion soïssa, es la possibilitat peu pòble de demandar un referendum sus quin subjècte que sia a partir deu moment quan aquò es volgut per 700 000 personas. En Soïssa es 100 000, e atau lo percentatge deu còs electorau es respectat”. La validacion d’aquel principi cambiariá prefondament la natura centralista de las institucions de l’estat francés.
 
Atal, a l’entorn dels “gilets jaunes” e tanben de las marchas per lo clima, i a un desir fòrt dels francés per cambiar de modèl politic. Es una oportunitat istorica per mudar l’organizacion jacobina de l’estat francés. Dins las conclusions del debat, una grand nombre de franceses pòt demandar una vertadièra television regionala, un poder regional mai fòrt. Dins lo futur, lo Referendum d’Iniciativa Ciutadana poiriá portar d’autras politicas localas que las impausadas per l’estat central. Los occitanistas pòdon jogar lor ròtle per faire emergir aquelas demandas que respondan a una part de las revendicacions dels “gilets jaunes” eissits en granda part dels territòris periferics de França.
 
D’un autre costat, devèm portar de demandas pròprias per la lenga e cultura occitana a l’escòla, a la television, dins l’espaci public... Aquelas demandas non son pas brica una preocupacion màger dels “gilets jaunes”, mas lo grand movement social que vivèm fin de setmanas aprèp fin de setmanas laissa un espaci per faire ausir las nòstras revendicacion, e qui sap, crear una nòva generacion de militants occitanistas.
 
La granda consulta nacionala es l’escasença de faire sortir la demanda occitana del ghetto ont l’estat francés la mantén. En Provénça, Limosin, Auvèrnhe e endacòm mai, cal participar e se possible animar la granda consulta nacionala.
 
A Tolosa, entre Gasconha e Lengadòc, dissabte 19 de genièr, a l’ostal d’Occitània, i aurà un debat intitulat “ Federalisme e Referendum d’Iniciativa Ciutadana” animat per tres organizacion occitanistas, Bolegadis, Bastir Occitània E Pais Nòstre. I aurà:
   
Serà l’escasença de pensar aquel temps de mutacion institucional.