Opinion
Lo caminament per seguir los corses d'occitan (1)
Ja avans de seguir los corses d’occitan, cal que los collegians e liceans siguèsson informats de la presença d’un professor d’occitan dins lor establiment.
Dins l’Acadèmia de Niça, los professors d'occitan se conoissèm totes. Es facil de carcular. Amb ren mai que 19 professors d’occitan (CAPESsians d’occitan, CAPESsians de francés, italian... qu’an l’abilitacion d’ensenhar un parèl d’oras d’Occitan en mai, un contractual per l'occitan en lo privat, un contractual per l'occitan en un collègi) sus 32 establiments, per 174 collègis e 60 licèus generals e tecnologics (public e privat), i es un feble percentatge dals escolans tocats per l’informacion. 32 establiments de 234 establiments totals de nòstra acadèmia, fa 13,67% dals collègis e licèus de l'Acadèmia de Niça qu'an lors escolans (ren totjorn ben) informats de nòstra existença. Doncas la cifra e subretot lo percentatge real dals escolans que sègon l'opcion d'occitan es encara mai bas. Avètz que d'imaginar. Per la lenga d'origina de nòstra region...
Après, cal passar en licèu e collègi per presentar l’opcion.
Un trabalh per motivar, mas de repapiatge tanben. Provam de diversificar los arguments.
Per exemple, per començar, explicar perqué un professor de la mieu matèria es obligat de venir en las classas se presentar per aver d’escolans (van ren tombar dal cèl solets).
Perqué França es lo SOLET estat de totes los vesins environants d’Euròpa de l’oèst d’aver qu’una lenga oficiala. Pasmens, diso sovent als escolans, ne’n conoissètz d’autras de lengas dal territòri (còrso, catalan, e nosautres “occitan” o sota los noms locals de la lenga “mentonasc”, “niçard”, “patoàs”...).
Es una excepcion. Lo país que la lenga a conquistat una part granda dal monde, lenga utilizaia per los afars economics, l’Anglaterra e la Granda Bretanha per extension, an laissat una plaça ben mai granda a lors lengas dal territòri. Me’n aviso per i èstre anat en País de Gallas, las indicacions per carrieras “Slow/ Araf” e quitament pintaias sus lo quitran, aver escotat la ràdio publica en lenga gallesa BBC Cymru/Wales https://www.bbc.com/cymrufyw, vist de jornals. Idem en Escòcia o en Irlanda dal Nòrd.
Un autre país anglofòn, que fuguèt colonizat per los angleses e qu’aüra es largament anglofòn. Auria poscut laissar tombar la sieu lenga d’origina, aüra parlaia e utilizaia quotidianament per 2,6 %. An l’anglés, lenga per comerciar amb los estatsunitans, los autralians, los indians. Que de besonh de l’irlandés? Pasmens, an causit de salvar e quitament de promòure lo bilingüisme (imperfach mas es pron visible e facilitat) escolar (obligatòri) en irlandés e en anglés.
E Belgica, quantas lengas oficialas? E quitament Luxemborg, un pichin país, país que la finança i es importanta e an benlèu autra causa de far que per la lenga “locala”. An decidit, a mai de las lengas dals vesins, alemand e francés, de salvar lo luxemborgués per lo rénder lenga nacionala, a quasi egalitat de las doas autras lengas oficialas.
E Soïssa, amb mai la salvagàrdia dal romanch?
E quitament Itàlia, amb la val d’Aòsta bilingua italian...francés, Trentin- Aut Adige bilingua italian- alemand...
Espanha, amb en mai dal castilhan, lo basco, lo galician, lo catalan e per ce que nos interessa l’occitan (quitament s’es imperfach)!
Alora, perqué decidir de seguir los corses. Per èstre mens nèci. Per èstre diferent. Per èstre se.
Perqué la lenga los joves la conoisson ja, per l’accent “dal sud”, que disèm “cheval” e “cheveux” e non “chval” e “chveux” (que per comptar las sillabas, dals alexandrins l’e mua es complicaia “flamme” 1 o 2 sillabas? cu l’explica aquela diferença de comptatge en francés (dal sud e francés estandard), per los ancians (los vielhs) es ver, per los noms d’especialitats alimentàrias (lo pan banhat, la pissaladiera, e òc, es ren d’italian! quitament escrich a la francesa (o qué que sigue la lenga: a l’anglesa “I want to eat a “pan bagnat” fa just un manlèu a l’occitan, cf. l’obratge de F VERNET) e per los noms de luecs (Castilhon/ Castelar > Castillon/Castellar e non Châtillon/ Châtelet, Recabruna Cab Martin > Roque Brune e non Roche Foncée Cap Martin).
Trabalhar sus de documents originals, gràcias a l’occitan lenga cooficiala en Catalonha, de documents juridics, e tanben de tròces de raps, de mangas, de videos...
E perqué una ora per setmana, amb una notacion bonificanta, fa de ponches per la meana, per lo DNB e mai per lo Bac. Enfin, per lo Bac, s’arresta en lo 2021. Que l’occitan serà principalament una LVC, per ieu qu’ai a 98% de LV3 actualament (denominacion reformaia per l’ex LV3), e plus una matèria amb espròva orala finala bonificanta, coma lo rèsta per lo latin. Non, en contraròtle contunh per qualques ponches de mai dins lo buletin. Çò que va caler dire per motivar los candidats potencials. Mas manco 5% d’apòrt suplementari dins lor notacion.
Bòn, per lo bac, corses lo dimècres d’après-disnar, en concurréncia amb l’espòrt e autras activitats coma corala o a l’exterior, es d’espòrt de far venir de liceans. Vos diso ren los moments de solitud. Aver passat en totas las classas de Terminala per venir veire un cors de Presentacion, e esperar, solet dins la sala de cors, 13h30, 14h, 14h30, totjorn degun qu’arriba. Lo temps passant. E la refòrma dal Bac, ajua ren.
Pausa la question de la motivacion. E indirectament, se pensar “se i es degun, es de la mieu fauta...”.
Ja que quarques collègas son limits amb vos. Dison davans los autres “lo pan banhat es pas regalat per se marcar en opcion? Ges de degustacion prevista? “.
Mas en cors de francés, i es de besonh de far de degustacion de bòu borguinhon, de Maroilles e de salcissa de Morteau (dedi a Cheve!) per èstre matèria credibla e atractiva? La Vergonha es acabaia, um! Vos cresètz encara los mantras irreals? Vergonha, decredibilizacion e escobatge.
Dins l’Acadèmia de Niça, los professors d'occitan se conoissèm totes. Es facil de carcular. Amb ren mai que 19 professors d’occitan (CAPESsians d’occitan, CAPESsians de francés, italian... qu’an l’abilitacion d’ensenhar un parèl d’oras d’Occitan en mai, un contractual per l'occitan en lo privat, un contractual per l'occitan en un collègi) sus 32 establiments, per 174 collègis e 60 licèus generals e tecnologics (public e privat), i es un feble percentatge dals escolans tocats per l’informacion. 32 establiments de 234 establiments totals de nòstra acadèmia, fa 13,67% dals collègis e licèus de l'Acadèmia de Niça qu'an lors escolans (ren totjorn ben) informats de nòstra existença. Doncas la cifra e subretot lo percentatge real dals escolans que sègon l'opcion d'occitan es encara mai bas. Avètz que d'imaginar. Per la lenga d'origina de nòstra region...
Après, cal passar en licèu e collègi per presentar l’opcion.
Un trabalh per motivar, mas de repapiatge tanben. Provam de diversificar los arguments.
Per exemple, per començar, explicar perqué un professor de la mieu matèria es obligat de venir en las classas se presentar per aver d’escolans (van ren tombar dal cèl solets).
Perqué França es lo SOLET estat de totes los vesins environants d’Euròpa de l’oèst d’aver qu’una lenga oficiala. Pasmens, diso sovent als escolans, ne’n conoissètz d’autras de lengas dal territòri (còrso, catalan, e nosautres “occitan” o sota los noms locals de la lenga “mentonasc”, “niçard”, “patoàs”...).
Es una excepcion. Lo país que la lenga a conquistat una part granda dal monde, lenga utilizaia per los afars economics, l’Anglaterra e la Granda Bretanha per extension, an laissat una plaça ben mai granda a lors lengas dal territòri. Me’n aviso per i èstre anat en País de Gallas, las indicacions per carrieras “Slow/ Araf” e quitament pintaias sus lo quitran, aver escotat la ràdio publica en lenga gallesa BBC Cymru/Wales https://www.bbc.com/cymrufyw, vist de jornals. Idem en Escòcia o en Irlanda dal Nòrd.
Un autre país anglofòn, que fuguèt colonizat per los angleses e qu’aüra es largament anglofòn. Auria poscut laissar tombar la sieu lenga d’origina, aüra parlaia e utilizaia quotidianament per 2,6 %. An l’anglés, lenga per comerciar amb los estatsunitans, los autralians, los indians. Que de besonh de l’irlandés? Pasmens, an causit de salvar e quitament de promòure lo bilingüisme (imperfach mas es pron visible e facilitat) escolar (obligatòri) en irlandés e en anglés.
E Belgica, quantas lengas oficialas? E quitament Luxemborg, un pichin país, país que la finança i es importanta e an benlèu autra causa de far que per la lenga “locala”. An decidit, a mai de las lengas dals vesins, alemand e francés, de salvar lo luxemborgués per lo rénder lenga nacionala, a quasi egalitat de las doas autras lengas oficialas.
E Soïssa, amb mai la salvagàrdia dal romanch?
E quitament Itàlia, amb la val d’Aòsta bilingua italian...francés, Trentin- Aut Adige bilingua italian- alemand...
Espanha, amb en mai dal castilhan, lo basco, lo galician, lo catalan e per ce que nos interessa l’occitan (quitament s’es imperfach)!
Alora, perqué decidir de seguir los corses. Per èstre mens nèci. Per èstre diferent. Per èstre se.
Perqué la lenga los joves la conoisson ja, per l’accent “dal sud”, que disèm “cheval” e “cheveux” e non “chval” e “chveux” (que per comptar las sillabas, dals alexandrins l’e mua es complicaia “flamme” 1 o 2 sillabas? cu l’explica aquela diferença de comptatge en francés (dal sud e francés estandard), per los ancians (los vielhs) es ver, per los noms d’especialitats alimentàrias (lo pan banhat, la pissaladiera, e òc, es ren d’italian! quitament escrich a la francesa (o qué que sigue la lenga: a l’anglesa “I want to eat a “pan bagnat” fa just un manlèu a l’occitan, cf. l’obratge de F VERNET) e per los noms de luecs (Castilhon/ Castelar > Castillon/Castellar e non Châtillon/ Châtelet, Recabruna Cab Martin > Roque Brune e non Roche Foncée Cap Martin).
Trabalhar sus de documents originals, gràcias a l’occitan lenga cooficiala en Catalonha, de documents juridics, e tanben de tròces de raps, de mangas, de videos...
E perqué una ora per setmana, amb una notacion bonificanta, fa de ponches per la meana, per lo DNB e mai per lo Bac. Enfin, per lo Bac, s’arresta en lo 2021. Que l’occitan serà principalament una LVC, per ieu qu’ai a 98% de LV3 actualament (denominacion reformaia per l’ex LV3), e plus una matèria amb espròva orala finala bonificanta, coma lo rèsta per lo latin. Non, en contraròtle contunh per qualques ponches de mai dins lo buletin. Çò que va caler dire per motivar los candidats potencials. Mas manco 5% d’apòrt suplementari dins lor notacion.
Bòn, per lo bac, corses lo dimècres d’après-disnar, en concurréncia amb l’espòrt e autras activitats coma corala o a l’exterior, es d’espòrt de far venir de liceans. Vos diso ren los moments de solitud. Aver passat en totas las classas de Terminala per venir veire un cors de Presentacion, e esperar, solet dins la sala de cors, 13h30, 14h, 14h30, totjorn degun qu’arriba. Lo temps passant. E la refòrma dal Bac, ajua ren.
Pausa la question de la motivacion. E indirectament, se pensar “se i es degun, es de la mieu fauta...”.
Ja que quarques collègas son limits amb vos. Dison davans los autres “lo pan banhat es pas regalat per se marcar en opcion? Ges de degustacion prevista? “.
Mas en cors de francés, i es de besonh de far de degustacion de bòu borguinhon, de Maroilles e de salcissa de Morteau (dedi a Cheve!) per èstre matèria credibla e atractiva? La Vergonha es acabaia, um! Vos cresètz encara los mantras irreals? Vergonha, decredibilizacion e escobatge.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
I a pas cap de comentari
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari