CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Opinion

Las inegalitats territorialas, los “gilets jaunes” e l’occitan

Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

Mai d’informacions
Las inegalitats territorialas, los “gilets jaunes” e l’occitan
 
La Republica francesa ofrís un nivèl d’equitat sociala similara a lo de las autras democracias d’Euròpa de l’oèst. Mas quand espiam al nivèl territorial, la democracia francesa presenta un grand nivèl d’inegalitats.
 
En tèrme de nivèl de vida, lo produit Nacional Brut (PNB) per abitants es dos cops mai grand en Isla de França (55 000 èuros) que dins las autras regions (27 000 èuros en region administrativa Occitanie e Nouvelle Aquitaine).
 
En tèrme d’economia, Isla de França concentra los sètis socials d’entrepresa. Per exemple, 38 de las 40 mai grandas entrepresas del CAC40 an lor sèti dins lo grand Paris. Sonque l’entrepresa occitana Michelin conservèt son sèti a Clarmont d’Auvèrnhe, qu’es una entrepresa familhala qu’escapa al capitalisme francés. E per la segonda, es Alemanha federala qu’impausèt lo sèti d’AIRBUS a Tolosa contra la volontat dels decideires parisencs.
 
Al nivèl cultural, lo ministèri francés de la cultura gasta 140 èuros per parisencs e sonque 15 èuros per los autres franceses.
 
Al nivèl mediatic, la redevença audiovisuala servís per finançar las cadenas publicas de television e de ràdio installadas a Paris mentre que las regions e las grandas metropòlis non an pas de televisions o de ràdios de plen dreit. Las regions an sonque d’unas oras per jorn jos lo contraròtle del sèti parisenc de France3 o France Bleu.
 
Los especialistas del transpòrt sabon que sense ret ferroviari per las grandas aglomeracions, non i pòt pas aver de desvolopament economic sostenible de las periferias urbanas, e mai de las grandas conurbacions tal coma la còsta del Lengadoc o de Provença. Çaquelà, sol lo grand Paris a una Autoritat Unica dels Transpòrts, la RATP. E mai, es l’’estat central que paga per que la RATP desvolope los RER de l’Isla de França mentre que, fòra Paris, l’estat dona tota la moneda per las linhas LGV que concentran encara mai los transpòrts cap a Paris. Es atal que los abitants de las periferias de las aglomeracions occitanas son preses dins la trapèla de la veitura.
 
Amb aquel modèl, lo poder de compra dins las periferias alunhadas de las grandas aglomeracions fòra Paris es de 50% inferior al còr de l’aglomeracion. Dins los estats comparables d’Euròpa, aquelas periferias son al contrari l’escasença de desvolopar de rets de petitas entrepresas localas al servici de las entrepresas mai grandas de lor aglomeracion. Mas aquò supausa que las aglomeracions ajan lo poder de se desvolopar, mentre qu’en França son mai que tot al servici del desvolopament del grand Paris.
 
Un modèl politic mai descentralizat amb mai de poder per las regions e per los païses (las intercomunalitats) es una de las responsas per sortir de l’injustícia territoriala denonciada per los “gilets jaunes”. Mas per los govèrns de la republica centralistra, mai de descentralizacion es lo risc de mai de reconeissença de las lengas e cultura de França.
 
Las reinvendicacions de justícia territoriala dels “gilets jaunes” non pòdon pas èsser contentadas sense que França prenga lo risc de reconeissença de la lenga e cultura occitana.
 
Que las bandièras occitanas floriscan dins las manifestacions dels “gilets jaunes”.
 
 
 
PS: informacions represas de la presentacion del modèl federal soïssa per centre de reflexion Bolegadis
PIB per abitant
PIB per abitant

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris

Mèfi! 31
2.

Plan vist !
L'enjòc es de territorializar la contèsta.
Occitan e Occitània Bèlla, son de concèptes encara abstractes, que parlan pas necitament al grand public.
Pòden venir d'emblèmas recobrats de per fòrça monde, tal coma dins les estadis...
Cal de material, bandièiras, lemmas e bandaròlas, cançons e sonorizacions... aquò vendrà pas d'un còp...

  • 4
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article