capçalera campanha

Opinion

Lo caminament per seguir los corses d'occitan (2)

Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions
N’i a talament de camins. Ne’n aviam ja parlat dins d’opinions predecentas, mas poèm ne’n destriar tres grans tipes.
 
Per los escolans:
 
— los motivats: que fan un caminament personal, que son en descuberta, que an un membre de la familha que parla, investit dins l’associatiu per l’occitan, lo parlar dal país o lo paralingüistic (grops folclorics, de cant) 
 
— los que vòlon ajustar de ponches a lor meana
 
— los que segon lo cors mas que son sensa motivacion,  que quitament s’i vènon per se “deténder dal seriós de las autras matèrias”, se rire
 
Per los parents, a cada perfil d’escolan citat, trobam lo pendent:
 
— los parents motivats, convençuts, que an un rapòrt de pròche amb la lenga occitana 
 
— los que son dins l’espèra de far ganhar de ponches a lors enfants, o que lor fòrçan la man per l’opcion occitan en vista d’agantar de ponches 
 
— los parents que laissan far (mas se i es un problèma que l’enfant es turbulent, que fa biscar de lònga, e que lo professor o signala, lo retiran) 
 
Un cors d’occitan es sempre “opcional” (sonat Iniciacion o EC, a! los sigles...). Devèm convéncer de l’utilitat de nòstra matèria, fàcia als enfants, parents, e quitament fàcia als collègas e a l’administracion. 
 
Un exemple concrèt de situacion complèxa. Una pichona me ditz: “fau pas los corses de lenga perqué me pilha una ora dins lo mieu EDT (emplec dal temps), fa tròup. Ai quitament arrestat lo latin, alora”.
 
Una autra me ditz mai: “Per se desinscriure de l’occitan l’an d’après, vau demandar l’acòrdi via mon paire a la Direccion”. Un collegian, al segon trimèstre, se chapa un 16. Malaür! Li monta ren la meana. Demanda de quitar l’opcion en cors d’an. E pi vòl far latin. Li dio qu’es ren possible en cors d’annaia. Alora va veire dal costat dal Principal per demandar de quitar. La direccion me sosten ren una annaia. Mas dins un autre establiment, òc. Mercés a elos. Lo collegian tòrna a me demandar. Li repeto que non. E mensonega en dire qu’avio dich lo contrari e qu’èra quitament marcat possible sus lo papier d’inscripcion! 
 
Mas dins los autres collègis, avèm sentit: “se començatz en 6ena calrà contunhar fins a la 3rça”. E dins d’autres: “l’inscripcion non es reconductibla”. Segon, es una “tradicion” o non mesa en plaça.
 
Mas un autre jorn me ven veire fiera e ditz: “Amb ma grand fasèm un espectacle amb de lenga d’oc dintre, vist que ma grand la parla, la parla amb ieu e m’incita de la parlar. Es dins una vila a 60 km, se vorètz venir...”
 
Es ben brava, foguèro positivament estonat. Mas quora li demandèro: “perqué non te marcar en occitan?” Mema respòsta que l’an davans en ajustar “ò pi es diferent, vos fasètz d’occitan, ma grand es lo provençal”... Li tornèro explicar çò que li avio ja dich en cors d’AP (acompanhament personalizat a saber: “lo provençal per l’occitan es coma lo quebequés per lo français o l’american per l’anglés”. Mas ren d’a far... “Benlèu l’an que ven?” Finalament vendrà en Tèrça, per chapar 20 ponches tanben per lo Brevet. 
 
Cal mantenir de disciplina minimala tot en interessar los escolans... E subretot far de pedagogia per totes, pichins coma... grands.
 
Lo trabalh manca ren. Avèm de farina dins la mastra. Cremat, crut o ben cuech, al mens que lo pan ague de gust!
 
 
 
 
 


abonar los amics de Jornalet

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: PUBLICITAT

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article